La jungla del procés a onze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Javier Arenas, Antoni Castellà, Agustí Colomines, Estopa i Esteban González Pons.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- De vergonya aliena. El seu embogiment denota nervis. Molt pànic. El dependentisme ha entrat en una espiral d’enviliment, de decrepitud moral, difícil de creure. A mesura que l’11-S s’apropa i que el 9-N apareix, cada dia més sòlid, a l’horitzó, els defensors de l’statu quo comencen a comportar-se com si fossin autèntics matons, pinxos de barri. Amenaces personals dels seus dirigents polítics a les xarxes socials i dels grans homenots dels seus grups de comunicació. A jutjar per la seva histèria, devem ser-hi molt més a prop del que ens imaginem. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Arenas, Javier (vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular).
Qüestió de costos.
Declaracions velles, que semblen de fa un any. Amb els pesos pesants de vacances, aquesta setmana la segona línia del partit del govern espanyol ens ha ofert la seva dosi habitual de barra intel·lectual. Diu l’exlíder dels populars a Andalusia (probablement, l’home que acumula més fracassos electorals de la història) que, als catalans, el “desafiament” sobiranista ens està costant milions d’euros i de llocs de treball. En sentir-ho, en boca d’un dels polítics del principal territori beneficiari del nostre drenatge fiscal, el riure de milers i milers de catalans ha arribat fins a la Gran Muralla: es veu que la dependència, amb un estat treballant sistemàticament a la contra, al servei de la concentració del poder econòmic i polític, ens surt de franc. Francament espectacular.
Castellà, Antoni(secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Tornar als orígens.
