La jungla del procés a dues setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carles Boix, Manuel Cuyàs, Joan Ignasi Elena, David Fernández, Josep Fontana i Carme Forcadell.
 |
| La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana,Carme Forcadell |
Enmig de la batalla és fàcil perdre el món de
vista. Ja som en el debat definitiu. Reforma de l’Estatut, Pacte Fiscal,
Consulta... i eleccions plebiscitàries per obtenir el mandat definitiu
per declarar la independència. Aquest era l’itinerari complet i ja l’hem
fet gairebé sencer. A negociar el com ho farem i, si estem d’acord en
el camí, llistes de país (la moderada i l’anticapitalista) i si hi ha
estratègies diferents, a confrontar-les davant dels ciutadans en unes
eleccions. I, tot seguit, a fer la feina al ritme i amb les
característiques que decideixin els ciutadans. Aquests són alguns dels
personatges clau de la setmana.
Boix, Carles(professor de ciències polítiques i afers públics a Princeton).
Marcant el camí.
Alguns han recordat aquests dies que el professor Boix fa dos anys, a “Singulars”, el mític programa ja desaparegut d’en Jaume Barberà, va marcar perfectament quin era l’itinerari fins a la construcció de l’Estat català independent (el que fins ara hem dit eufemísticament estat propi). Aquesta setmana a les pàgines de l’Ara, ha publicat una interessant actualització. Segurament, el més adequat seria deixar-nos de debats estèrils i repassar l’excel·lent tasca duta a terme pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (de la qual Boix n’és membre), a través del Llibre Blanc, per conèixer quins són els passos més adequats per culminar el procés.
Cuyàs, Manuel(periodista i escriptor).
Fe cega.
Marcant el camí.
Alguns han recordat aquests dies que el professor Boix fa dos anys, a “Singulars”, el mític programa ja desaparegut d’en Jaume Barberà, va marcar perfectament quin era l’itinerari fins a la construcció de l’Estat català independent (el que fins ara hem dit eufemísticament estat propi). Aquesta setmana a les pàgines de l’Ara, ha publicat una interessant actualització. Segurament, el més adequat seria deixar-nos de debats estèrils i repassar l’excel·lent tasca duta a terme pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (de la qual Boix n’és membre), a través del Llibre Blanc, per conèixer quins són els passos més adequats per culminar el procés.
Cuyàs, Manuel(periodista i escriptor).
Fe cega.
L’astut biògraf de l’ex-honorable Jori Pujol ha llançat aquests dies una crítica frontal a l’actitud exigent de Carme Forcadell (per cert, verbalitzada en nom de l’Assemblea Nacional Catalana després d’uns quants dies de debat intern). És el parer de molts opinadors i d’alguns alts càrrecs convergents que han expressat en veu alta la seva disconformitat pel fet que s’imposin als president condicionants per exercir les seves funcions. Francament, qui així pensa, no és conscient de fins a quin punt la gent del carrer està fins al capdamunt de la incompetència de la classe política. D’ara en endavant i cada cop més la gent voldrà fets, no traspassar sistemàticament la pilota dels de dalt a les mobilitzacions. S’ha acabat el bròquil.
Elena, Joan Ignasi(advocat i cofundador d’Avancem).
Llista unitària de l’esquerra.
Hi ha qui pensa que una llista àmpliament unitària és imprescindible per culminar el procés d’independència. Hi ha qui no. Perquè, una llista de país, sumaria vots de gent que no recolzaria per separat altres llistes independentistes articulades al voltant de CDC, ERC o la CUP? També, encara que sovint no ho sembla, és legítim defensar que hi haurà més diputats independentistes fent tres grans llistes que comparteixin la marca “Ara és l’hora” i facin un gran acte conjunt (per entendre’ns, un Camp Nou). Avalar aquest punt de vista (o el contrari, el de la conveniència de la unitat tant sí com no), ho sento, no és fer partidisme: és sospesar de quina manera hi haurà més veus al nou Parlament disposades a construir el nou estat.
Fernández, David(diputat de la CUP).
Agent d’unitat.
Gran paper; la percepció és àmpliament compartida. Després d’unes quantes atzagaiades en moments importants del procés (sí crítics i abstencions difícils d’explicar), aquesta setmana el rostre públic de la CUP ha donat una lliçó de nova política que, sense dubte, tindrà premi en el prestigi de la formació. D’una banda, confirmant la seva voluntat de complir amb el compromís personal d’estar només una legislatura al Parlament. De l’altra, removent cel i terra per aconseguir cosir, a través de les seves onze mesures per reforçar el 9-N, la unitat entre els partits que donaven originalment el seu suport a la Consulta. Finalment, iniciant la campanya pel 9-N sense captar l’atenció dels mitjans.
Fontana, Josep (historiador).
Sumant voluntats.
Dilluns es presentava la Crida Constituent, una plataforma que aspira a fer convergir en una llista àmplia l’esquerra anticapitalistai a la qual ha donat suport el màxim referent de la historiografia catalana actual. És, sense dubte, una molt bona notícia. Davant l’actitud d’ICV-EUiA, definitivament despenjada del procés (tard o d’hora havia de succeir), aquesta iniciativa està cridada a aplegar una part del món independentista fins ara adscrit als ecosocialistes, així com a fer de mur de contenció d’una possible fuita de vot sobiranista cap a Podemos, que emergeix amb força. No ens enganyem: molts sobiranistes mai no donaran suport a les posicions socialdemòcrates d’Esquerra i, encara menys, a una llista de país encapçalada pel Gran Timoner, per molts independents independentistes que hi posem.
Forcadell, Carme(presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Guanya amb el temps.
Tot i que a estat objecte de crítiques dolgudes, el discurs de la presidenta de l’ANC a la plaça de Catalunya de Barcelona de diumenge passat, que vaig tenir la fortuna de viure de prop, em va semblar senzillament impecable. Exactament al punt mig, amb l’objectiu d’intentar blindar la unitat: d’una banda, sense impostura, reconeixent que aquest no era el compromís que teníem, amb reconvenció a Esquerra perquè posi el coll (com, finalment, ha fet) en l’organització del 9-N; de l’altra, per acabar amb les sospites que CiU intenta guanyar temps en perspectiva partidista, exigència d’eleccions amb o sense llista única. Senzillament magnífica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada