La jungla del procés a dotze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Artur Mas, Joana Ortega, Marta Rovira, Joan Rigol, Quim Torra i Joan Manuel Tresserras.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Des de que el procés va esclatar, dada mes d’agost ens ha portat una tempesta. Són els nervis just abans de la gran passa endavant. Potser ens cal una bona sotragada anímica per mobilitzar-nos. Normalment, sempre des del perímetre exterior del catalanisme. Enguany, un enfrontament més directe al cor mateix dels grans protagonistes de tot plegat. La intervenció del president Mas, però, ha posat pau: la resposta al vet espanyol a l’exercici del dret a decidir sortirà del consens. Tothom tranquil. Ara, a omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona en la manifestació més gran de la nostra història. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Solidesa entre sorres movedisses.
El del president Mas és un cas digne d’estudi: apareix cada dia més sòlid, al mateix temps que la marca electoral que encapçala s’encamina cap a la desaparició. Ben bé, com Adolfo Suárez. Temps al temps, que les mutacions que vivim seran fulminants. La seva aparició per posar ordre després de la batussa derivada de les desafortunades declaracions de Joan Rigol i Joana Ortega ha aconseguit (a desgrat dels mitjans espanyolistes) assossegar la tropa sobiranista. L’element clau: després de la suspensió de la Consulta el Tribunal Constitucional, la resposta del país, sigui la que sigui, sortirà del consens de tots els partits que van acordar data i pregunta. Calma, doncs. Els qui van al davant s’han guanyat un vot de confiança.
Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Errors que maten.
Solidesa entre sorres movedisses.
El del president Mas és un cas digne d’estudi: apareix cada dia més sòlid, al mateix temps que la marca electoral que encapçala s’encamina cap a la desaparició. Ben bé, com Adolfo Suárez. Temps al temps, que les mutacions que vivim seran fulminants. La seva aparició per posar ordre després de la batussa derivada de les desafortunades declaracions de Joan Rigol i Joana Ortega ha aconseguit (a desgrat dels mitjans espanyolistes) assossegar la tropa sobiranista. L’element clau: després de la suspensió de la Consulta el Tribunal Constitucional, la resposta del país, sigui la que sigui, sortirà del consens de tots els partits que van acordar data i pregunta. Calma, doncs. Els qui van al davant s’han guanyat un vot de confiança.
Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Errors que maten.
Amb el Gran Timoner de vacances, la responsable directa de l’organització de la Consulta del 9-N ha refredat les expectatives aquesta setmana posant la celebració efectiva dels comicis en mans del TC. Ras i curt, ha anunciat als seus membres que si suspenen la convocatòria no es farà: un incentiu veritablement intel·ligent per aconseguir que no l’entorpeixin. Mentre totes les forces que van acordar data i pregunta haurien de concentrar-se en reforçar una Diada que volem una vegada més apoteòsica i que els nostres adversaris estan molt interessants a rebaixar, resulta realment sorprenent la capacitat d’alguns membres del Govern per llançar als mitjans missatges contraproduents. Qualsevol diria que hi ha tremolor de cames. Confiem que no tinguin res a veure amb les amenaces de les clavegueres de l’Estat.
Rovira, Marta(secretària general d’Esquerra Republicana).
Sense ambigüitats.
Just abans de marxar de vacances ha parlat prou clar. Esquerra Republicana ha marcat un posicionament contundent. I ho ha fet com més m’agrada, disputant al dependentisme cada centímetre de terreny en la guerra de les paraules: la Consulta, diu Marta Rovira, serà legal i acordada; legal, o sigui d’acord amb la legalitat catalana i internacional; acordada, sí, per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, després d’una declaració democràtica. I el 9-N tindrà lloc com a conseqüència d’un inapelable mandat democràtic, el de les catalanes i els catalans a les eleccions del 20-N de 2012, que en cap cas va ser ni pot ser impugnat per l’Estat espanyol. Escac i mat a l’ambigüitat, una explicació de perquè uns van a l’alça i altres a la baixa.
Rigol, Joan (coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir).
Deixar que decideixi Espanya.
No hem arribat fins aquí per deixar que decideixi Espanya. Limitar la possibilitat de celebrar la Consulta del 9-N al fet que sigui impulsada, avalada o tolerada pel govern del Partido Popular i el TC no només és una estafa a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament el gener de 2013, sinó fins i tot al sentit comú: tots sabíem des del minut zero que això era impossible. No ens enganyem: l’element bàsic que atorgarà legitimitat política i reconeixement internacional a la Consulta serà el nivell de participació: que, com a mínim, més de la meitat dels catalans acudeixin a les urnes. Només això i tan difícil com això, amb el dependentisme i el govern espanyol fent-nos boicot.
Torra, Quim(director del Born Centre Cultural).
Record dels valents.
El director del Born, l’extraordinari espai patrimonial posat al servei de la memòria col·lectiva i de la cultura del país i de la capital catalana, ha fet al llarg de tot l’any del Tricentenari una tasca excel·lent de difusió del coneixement històric d’aquells fets que ens han marcat tan profundament. Aquesta setmana hem commemorat amb ell (i amb el president Mas en un paper protagonista que no ha passat desapercebut a la premsa espanyolista) la batalla de Talamanca, darrera victòria de les tropes catalanes sobre els borbònics i, sobretot, els tres dies de l’horrorosa batalla del Baluard de Santa Clara, la primera gran carnisseria del setge de Barcelona, en la qual van caure morts més d’un miler de defensors, entestats a defensar, per damunt de tot, la sobirania de les seves institucions polítiques.
Tresserras, Joan Manuel (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació).
Teoria del procés.
Ara que potser gaudiu d’una mica més de temps, us recomano aquesta extensa entrevista a un dels principals ideòlegs actuals d’Esquerra Republicana, per al meu gust, un delsgrans pensadors del procés. Hi trobareu la fonamentació profunda del moviment revolucionari que està vivint la societat catalana, un cas veritablement únic de renovació. D’entende com l’esclat de l’afer Pujol posa fi a tota una manera de fer, la pròpia de l’autonomisme postfranquista que ara estem liquidant. En llegir-lo sentireu orgull per disposar de l’oportunitat de participar en un procés de transformació com el que viu a hores d’ara el nostre país. També, d’entendre quin és el pensament fort que avala la celebració de la Consulta del 9-N digui el que digui el govern espanyol.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada