La jungla del procés a sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Núria Amat, José Bono, Dolors Camats, Jorge Fernández Díaz, Ángel de la Fuente i Francisco Marhuenda.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem
vist la gent, en diversos moments i escenaris, aplaudir i esperonar el
president Mas al crit de no afluixis. Els ajuntaments catalans han ofert
aquests dies al procés un recolzament espectacular, amb més d’un
noranta per cent dels consistoris del país decidits a facilitar i/o
col·laborar en la realització de la Consulta. Entretant, la campanya
unitària es va gestant i l’ANC aconsegueix en pocs dies 25.000
voluntaris per (sobretot) esperonar els indecisos a acostar-se a les
urnes. Energia concentrada que avui carregarà una convocatòria que ens
portarà a les urnes el proper 9 de novembre. Aquests són alguns dels
personatges clau de la setmana.
Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.
Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.
Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.
