Autor/s: Núria Orriols
La professora Marta Espasa explica com han fet els càlculs els experts del govern espanyol per reduir el dèficit fiscal
Ángel de la Fuente,membre de la FAES ideòleg dels comptes públics regionalitzats |
El govern espanyol ha presentat batalla per les xifres del dèficit fiscal. Ahir, finalment, va publicar els comptes públics, ideats per l'economista Ángel de la Fuente, director executiu de FEDEA. Segons els càlculs resultants, el dèficit fiscal català es rebaixa a 8.500 milions d'euros --un 4,35% del PIB--, per bé que, emprant el mateix mètode, la Generalitat va calcular que era d'11.000 milions. Marta Espasa, professora d'economia política i hisenda pública de la Universitat de Barcelona, ens indica on són els paranys del comptes del Ministeri d'Hisenda espanyol.
Els 8.500 milions de
dèficit fiscal català són la diferència entre els 9.365 milions d'euros
que l'estat va recaptar a Catalunya i els 910 milions que s'hi va
gastar, segons aquestes dades. El dèficit fiscal de les comunitats
autònomes respecte de l'administració de l'estat s'ha calculat
mitjançant el mètode del flux del benefici, i s'ha passat per alt
l'altre mètode, el del flux monetari. La Generalitat, quan calcula les
balances fiscals, fa servir tots dos mètodes.
Dades divergents amb les de la Generalitat
Aquestes dades, referides al 2011, contrasten amb les que
va publicar recentment la Generalitat per al mateix any, que
assenyalaven un dèficit d'11.000 milions d'euros, un 5,7% del PIB, amb
el mateix mètode de càlcul, el de flux del benefici. Amb l'altre mètode,
el del flux monetari, el dèficit fiscal pujava fins a 15.000 milions
d'euros, el 7,7% del PIB.
Un càlcul 'sospitós'
Ahir el president de la Generalitat Artur Mas va dir en la sessió de control del parlament que considerava 'sospitós'
que l'equip de Montoro només hagués utilitzat un mètode de càlcul, el
que ofereix una xifra més baixa del dèficit fiscal. 'S'han oblidat
mètodes de càlcul per un interès purament polític', va dir. Per una
altra banda, el conseller Andreu Mas-Colell va explicar: 'El govern
espanyol considera que el dèficit fiscal de Catalunya, calculat amb una
metodologia càrrega-benefici, és d'un 25% inferior a la que calculem des
de Catalunya. Per respecte acadèmic, ho analitzarem línia per línia,
hipòtesi per hipòtesi, i explicarem aquesta discrepància.'
Quina diferència hi ha entre els dos mètodes de càlcul?
Hi ha dos mètodes diferents de càlcul, el de flux monetari
i el de flux del benefici. Tots dos són plenament vàlids en l'àmbit
acadèmic, però responen a preguntes diferents.
Si volem saber la diferència entre els diners que l'estat
recapta d'una comunitat autònoma i la despesa que hi fa, utilitzarem el
mètode del flux monetari. Així només computarem com a despeses de
l'administració estatal aquelles que faci en el territori de la
comunitat en qüestió.
En canvi, amb el mètode del flux del benefici, es
comptaran com a despeses de l'estat en una comunitat autònoma també
aquelles que fa en uns altres territoris. Per què? Perquè amb aquest
mètode es considera que hi ha serveis centrals de l'estat, com els
ministeris, que, malgrat concentrar-se en un territori concret,
beneficien tots els ciutadans. L'exemple típic és que, segons aquest
mètode, el Museu del Prado beneficia de la mateixa manera tots els
ciutadans de l'estat espanyol, per més que sigui a Madrid i que
l'activitat econòmica que genera beneficiï la capital espanyola.
Segons la Generalitat, el primer mètode, el del flux
monetari, explica millor l'impacte de la despesa de l'administració de
l'estat en les economies receptores que no pas aquest. En canvi, l'equip
que ha elaborat els comptes presentats ahir és del parer contrari. I ni
tan sols va presentar els comptes amb el mètode del flux monetari.
Els càlculs, tanmateix, tot i fets amb el mateix mètode,
presenten diferències respecte dels de la Generalitat. Per això surten
resultats diferents: en un cas, 11.000 milions; en un altre, 8.500.
Hipòtesis arbitràries
La professora Marta Espasa explica que el mètode del flux
del benefici serveix per a calcular a qui beneficia la despesa pública, i
per tant, s'han d'establir criteris per a cada programa de despesa que
fa l'administració de l'estat, per saber com valorar-la. Per exemple, el
Museu del Prado, a qui beneficia? Es poden establir hipòtesis diferents
per a calcular-ho, diu Espasa: 'els que viuen més a prop', 'tots els
ciutadans' o 'segons la renda', perquè hi ha estudis que demostren que
les persones amb més poder executiu gasten més en béns culturals. Quin
criteri es pot escollir? El que es cregui convenient.
'La hipòtesi és arbitrària', diu, car la computació de la
despesa depèn dels criteris adoptats, llevat de les transferències
directes, com les pensions. En canvi, el flux monetari, explica, 'és
molt més objectiu', perquè s'hi comptabilitza la despesa allà on es fa.
Si l'administració de l'estat inverteix una quantitat a
Catalunya, amb el mètode del flux monetari aquesta despesa s'imputa a
Catalunya; per contra, amb el del flux del benefici aquesta imputació es
calcula segons el criteri establert prèviament en el programa de
despesa per valorar a qui beneficia, deixant de banda la comunitat
autònoma receptora.
'Jo, això, no ho havia vist mai'
Marta Espasa explica que una de les novetats dels comptes
públics territorialitzats és que els imposts cedits a les comunitats
autònomes i a les corporacions locals s'incorporen als ingressos de
l'administració central. Per exemple, l'impost de transmissions
patrimonials, IBI dels ajuntaments, successions, patrimoni i vehicles.
'Jo això no ho he vist mai', diu Espasa. D'aquesta manera,
el govern espanyol 'desdibuixa la balança fiscal; per això no en parla,
estrictament, sinó que en diu comptes públics territorialitzats'.
La neutralització del dèficit
Els ingressos que recapta l'administració de l'estat no
abasten a cobrir totes les despeses; per tant, hi ha un dèficit --la
diferència entre les despeses i els ingressos-- que es finança a través
de l'endeutament. Què és neutralitzar? Tenir en compte aquesta variable.
Espasa explica que tant la Generalitat com l'estat han neutralitzat, en
el càlcul de les balances fiscals, però els criteris que han fet servir
a l'hora de calcular la part del deute que assumeix Catalunya són
diferents.
Per una banda, segons el Departament d'Economia s'ha de
considerar que els catalans assumeixen la seva part del deute de
l'administració de l'estat segons la participació en el conjunt
d'ingressos (un 18%). 'És clar que el deute s'haurà de pagar a través
d'impostos futurs', diu Espasa. I, per una altra banda, el govern
espanyol distribueix l'assumpció d'aquest deute segons criteris de
població (16% pel que fa Catalunya).
El parany dels imposts que paguen els turistes
Una altra de les paradoxes que assenyala Espasa és que els
comptes d'Hisenda no inclouen els imposts pagats pels turistes
--bàsicament IVA i imposts especials-- com a ingressos provinents de les
comunitats autònomes. Això afecta especialment Catalunya, el País
Valencià i les Illes.
És a dir, els imposts que paguen els turistes a Barcelona,
per exemple, no els assignen com a ingrés provinent de Catalunya, sinó
que ho distribueixen equitativament a tot el territori. Per quina raó?
Aquests imposts no els paguen els residents. Espasa ho donaria per bo si
aquest ajust també s'apliqués en les despeses. I posa un exemple: de la
inversió que pot fer l'estat a l'aeroport del Prat, una part també
beneficia els turistes, i això no ho descompten de les despeses que rep
Catalunya.
En definitiva, explica Marta Espasa, amb aquests ajusts, en el càlcul
del govern espanyol es disminueix el total d'ingressos que surten de
Catalunya, perquè el dèficit fiscal sigui menor.http://www.vilaweb.cat/noticia/4205126/20140724/trucs-montoro-balances-fiscals.html
1 comentari :
És fastigós, gras, llerdós, amb la veu ensopida i mig adormida com si estigués patint un empatx, i a més se li fan boqueres. El summum de l'angúnia.
Publica un comentari a l'entrada