Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018
La jutgessa de l'Audiència Nacional deixa en llibertat sense fiança
el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, segons fonts judicials.
Carmen Lamela no ha fet cas del que havia demanat la fiscalia, que
demanava llibertat sota una fiança de 50.000 euros.
La jutgessa encara no ha notificat la decisió oficialment i tampoc no ha sortit la interlocutòria.
En un breu comunicat, la fiscalia ha argumentat la fiança per
"l'agreujament de la situació processal" de Trapero "una vegada que se
li imputa un segon delicte de sedició".
El Ministeri Públic explica que "en aquesta tercera declaració s'han
conegut detalls importants que anteriorment el major havia ocultat,
entre d'altres, reunions prèvies amb el president Puigdemont, el
conseller d'Interior i altres comandaments policials sobre el referèndum
celebrat l'1 d'octubre de 2017, sobre el qual no va dur a terme cap
intent d'impedir-ne la celebració".
Nicolas Tomás/Albert Acín Foto: Nicolas Tomás | Vídeo: N. T.
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han protagonitzat una sèrie de mobilitzacions aquest
divendres a partir de les 7 del matí. Diversos centenars de membres del
CDR s’han encadenat aquest matí davant del Palau de Justícia de
Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'altres ho han fet a plaça Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'entrada i han detingut catorze concentrats.
Els Mossos, amb un ampli desplegament policial dels BRIMO antiavalots, han començat l'operatiu de desallotjament davant
del TSJC pocs minuts després de les 8 del matí. Els centenars de
manifestants han persistit en el seu intent de
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
La família de l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha patit
almenys dos episodis d’investigació per part de la Guàrdia Civil. El
primer cop va tenir lloc fa cinc dies, segons ha avançat El Matí
de Catalunya Ràdio, quan agents de la Guàrdia Civil van entrar a l’avió
en què acabaven d’arribar a l’aeroport del Prat per escorcollar-lo.
⚠️ Fa cinc dies, la @guardiacivil va escorcollar a l'Aeroport del Prat l'avió en què viatjava la família de Pep Guardiola. La justificació va ser que buscaven Puigdemont. Ahir els fets es van repetir.
FOTO: VERTELE / ELDIARIO.ES. La policía intenta detener a Joaquín Reyes caracterizado como Puigdemont
El humorista grababa un sketch para su sección en El
Intermedio y el parecido con Puigdemont ha hecho que un vecino llamara a
la Policía Nacional creyendo que era el expresident Fugado.
22.02.2018
Seis policías nacionales se han presentado durante una grabación de uno
de los sketches de Joaquín Reyes para El Intermedio (LaSexta) en el que
aparecía caracterizado como Puigdemont, el ex president de la
Generalitat que se encuentra fugado en Bruselas.
FOTOS EXCLUSIVAS: VERTELE / ELDIARIO.ES
Según ha podido saber VERTELE en exclusiva, el humorista se encontraba
representando a Puigdemont para su sección Zanguangos en la que,
siguiendo la estela de Celebrities, caricaturiza a personajes conocidos.
El parecido de Joaquín Reyes con Puigdemont era tal que levantó las
sospechas de un vecino de Torrejón de Ardoz, que llamó a la policía
asegurando que el ex president se encontraba en el Parque Europa, donde
se rodaba el sketch.
FOTOS EXCLUSIVAS: VERTELE / ELDIARIO.ES
A los pocos minutos, se presentaron seis agentes de la
Policía Nacional en busca de Puigdemont. Cuando descubrieron que se
trataba de una parodia, los propios agentes y el equipo se tomaron con
humor el malentendido y la grabación pudo continuar sin mayores
problemas.
El sketch de Joaquín Reyes caracterizado como Puigdemont se emitirá el próximo lunes 26 de febrero en El Intermedio, el programa de actualidad y humor conducido por El Gran Wyoming.
Diu que les manifestacions del 8 i el 12 d’octubre a Catalunya estaven
políticament dirigides pel govern espanyol i pagades amb diner públic.
per
G.A
22/02/2018
Manifestants davant l'Estació de França de Barcelona | ACN
Javier Barraycoa, actual dirigent de l’entitat d’extrema dreta Somatemps i un dels fundadors de la plataforma unionista Societat Civil Catalana (SCC), de la qual se’n va desvincular, ha denunciat en un apunt al seu blog
que les manifestacions que va liderar SCC el 8 i el 12 d’octubre a
Barcelona contra el referèndum, van ser finançades il·legalment. “El
més divertit és que els diners per a l’organització –de les dues
manifestacions- arribava per canals inconfessables del govern central.
Però després Borrell, setmanes més tard, demanava el vot per al PSCi
Vargas Llosa per a Cs. Reconec que vaig riure força en silenci durant la
campanya. Així li va anar al PP a les eleccions”, assegura Barraycoa.
Però el dirigent de Somatemps també parla de manipulació política de les dues manifestacions: “Per
dissimular i ocultar la realitat a la bona gent que volia sortir al
carrer, SCC va convocar a la seva seu diverses associacions, també
Somatemps. El procés de negociació de l’acte unitari va consistir a no deixar a les associacions prendre cap decisió. Però
pel bé de Catalunya i d’Espanya vam
La fira d’art Arco de Madrid ha retirat l’obra de l’artista Santiago Sierra
que recull els rostres pixelats d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi
Cuixart i una vintena de presos polítics més per a denunciar
l’existència de presos polítics a l’estat espanyol. La censura ha estat
confirmada per l’organització, que addueix que vol ‘evitar polèmiques’.
La petició, l’ha feta Ifema, la Fira de Madrid, formada per la Comunitat
de Madrid, l’Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la
Fundació Obra Social i Monte de Piedad de Madrid.
L’obra no ha pogut ni
tan sols ser visitada perquè era just avui que s’obria al públic.
L’obra també inclou més presos polítics, com ara els joves d’Altsasu,
els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d’Egin i
simpatitzants del 15-M que van formar part de piquets informatius de la
vaga general del 29-M del
Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit
sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la
fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a
Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que
interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel,
que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres
preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos
compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha
decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.
El camí complicat de la justícia espanyola
Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).
Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a
declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa
deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn,
Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret
penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets
clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són
col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les
opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no
s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a
arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.
Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional–
saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I
aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els
en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes
conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que
ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la
justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no
pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS
ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de
les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar.
Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la
justícia espanyola, demanaria asil polític.
Vegeu-ho:
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
El Tribunal Constitucional espanyol ha donat la raó a la Generalitat i
ha tombat la maniobra del ministre espanyol José Ignacio Wert per a
imposar el castellà a l’escola a través de fons públics. El ministre
espanyol pretenia que el govern català avancés 6.000 euros per cada
alumne que demanés l’escolarització en castellà. D’aquesta manera, es
pretenia que aquests alumnes poguessin pagar l’escola privada en cas que
no existís oferta pública amb aquestes condicions.
El TC considera que aquest sistema no respecta el repartiment de
competències entre l’estat espanyol i Catalunya i per això ha estimat
parcialment el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de
Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) i ha anul·lat alguns dels
preceptes impugnats per considerar que
Un dels dos guàrdies civils que va declarar ahir com a testimoni als
jutjats de Manresa per la seva participació a la intervenció policíaca
de l’1-O a Castellgalí (Bages), va reconèixer davant del jutge que els
veïns no van fer servir la violència davant del dispositiu de la
policia. Segons que avança el Regió7,
el policia va declarar que la gent que hi havia concentrada davant del
col·legi electoral va resistir pacíficament malgrat que l’atestat que va
fer la Guàrdia Civil assegurava que els concentrats van reaccionar amb
violència, insults, puntades de peu contra els agents i escopinades. Els
dos agents van identificar el tinent que liderava el dispositiu, que
també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.
Els dos agents que van declarar ahir formaven part de la unitat de
Recollida de Material del dispositiu –tenien la missió d’endur-se les
urnes i paperetes– i, per tant, no van poder donar explicacions sobre
les càrregues policíaques que hi va haver a Castellgalí, segons fonts
jurídiques. En total a Castellgalí va haver-hi 19 ferits el passat 1-O
que s’han adherit a la denúncia col·lectiva que ha liderat el Col·legi
d’Advocats de Manresa.
Durant la seva declaració, els dos guàrdies civils també van
assenyalar qui era el tinent que liderava el dispositiu i, per tant, el
responsable de les càrregues. És el
La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual
Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el
referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol
Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo,
la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures
‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en
qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’
L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va
habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del
desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del
referèndum.
I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo
de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar
els esdeveniments relacionats amb
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
El líder republicà recorda en el seu recurs que no és candidat a la presidència de la Generalitat.
per
Quico Sallés (Parlament)
14/02/2018
"Cap dels investigats que es troben en llibertat provisional ha
donat mostra de cap reiteració delictiva, i així ho han confirmat els
tribunals, pel que no s'entèn perquè hauria el meu mandatari
(Oriol Junqueras) de comportar-se de manera diferent atès el panorama
polític actual en el que no existeixen condicions per a aquesta suposada
reiteració, ni voluntat del meu manant no del seu partit polític
d'executar cap acte il·lícit".
Aquest argument
és una de les claus del recurs que ha presentat el vicepresident de la
Generalitat, Oriol Junqueras,davant del Tribunal Constitucional (TC) per
considerar que s'estan vulnerant els seus drets fonamentals amb el seu
empresonament provisional i incondicional i pel qual demana la seva
posada en llibertat. Junqueras insisteix en l'escrit que no serà
candidat a presidir la Generalitat.
El recurs, de 40
planes, i al que ha tingut accès El Món, es basa en quatre principis.
D'entrada la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei
i imparcial. Un punt en el que incorpora que el vicepresident del
Govern es troba davant la impossibilitat de recusació del Tribunal
Constitucional, a més de
Gemma Liñán Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 6 de febrer de 2018
El magistrat Pablo Llarena rebutja la petició de llibertat de
l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i acorda mantenir la situació de
presó provisional perquè considera que han aparegut nous elements de la
seva participació en els fets investigats en aquesta causa, a la qual
cosa afegeix que persisteix el risc de reiteració delictiva.
Les proves que han arribat del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona
han jugat en contra del número 2 de Junts per Catalunya. També, el fet
que no hagi renunciat a la seva acta de diputat.
El jutge rebutja l'argument en què Jordi Sànchez al·lega que els fets
que se li atribueixen no són constitutius de delicte. En aquest sentit,
indica que durant la instrucció han aparegut "nous elements de suport"
sobre la participació de l'ANC i del seu llavors president Jordi Sànchez
en els fets investigats. Aquests són, assenyala el jutge, l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové,
"que evidència no només la reunió de partits polítics sobiranistes i
els representants d'ANC i
The association Juezas y jueces para la Democracia (Judges
for Democracy), formed of progressive Spanish judges, has this Tuesday
criticised "inadmissible contacts" between the Spanish government and
judges of the Constitutional Court and Supreme Court. In a public statement (link in Spanish), they criticise the Justice minister, Rafael Catalá,
and the Spanish government for alleged interference in the justice
system to influence decisions about the Catalan independence process.
Catalá, last Thursday, took it for granted that pro-independence
leaders will be banned from public office when Supreme Court judge Pablo
Llarena ends the case's investigation phase at the end of March. The
judges call his words "unfortunate", say they show "little respect
for the separation of powers" and express their surprise that the
minister made the comment "without any shame".
The same week, Spanish newspaper El País reported that
various members of the Spanish executive, including prime minister
Mariano Rajoy himself, had
Albert Acín Foto: GTRES
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018
Espanya es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català. En l'Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tankbritànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “imperfecta”.
La rebaixa es deu a que el govern espanyol “va impedir per la força
la consulta il·legal sobre la independència de Catalunya de l’1
d'octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”,
segons l'informe, on s'alerta que els moviments del govern espanyol —la
repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155— han portat a Espanya a
una situació de pèrdua de qualitat democràtica.
La posició d’Espanya en el rànquing EIU del 2016 va ser citada pel rei Felip VI al Fòrum de Davos per acreditar la solidesa de la democràcia espanyola.
EIU és una unitat independent dins del grup que encapçala la revista
Lluís Bou Foto: CE
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici,
ha considerat avui que la crisi política a Catalunya és, juntament amb
les eleccions a Itàlia i la falta de govern a Alemanya, un dels elements
d'incertesa per a l'economia europea. Ha demanat en aquest sentit que
Espanya ho resolgui.
“Estem esperant que Espanya resolgui la crisi a
Catalunya. Aquests són assumptes d'incertesa, però encara poden comptar
amb Europa, que té un sistema financer fort”, ha dit Moscovici
a l'obertura d'una conferència sobre serveis financers davant
representants del sector.
Just abans, el comissari ha explicat que “tothom” a la Unió Europea
espera que es formi un nou govern a Alemanya, on prossegueixen les
negociacions per tancar una coalició entre democristians i
socialdemòcrates, i que se celebrin amb normalitat els comicis a Itàlia,
previstos pel 4 de març. Moscovici ha confiat que
Antoni Maria Piqué Foto: Colombo Gazette
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
El títol de Ben Emmerson és QC (Queens Counsel, Advocat de la Reina). És la forma de dir que és un advocat de rang molt elevat en el cursus honorum dels juristes britànics. Emmerson és una de les figures del despatx internacional Matrix Chambers, un grup d'advocats amb causa, per fer-ho curt, del que ell n'és un dels fundadors. Està especialitzat en les lleis europees de drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional.
A l'àrea de Drets Humans d'aquest despatx hi treballen 78 advocats.
Al nou ambaixador d'Espanya a l'ONU, Jorge Moragas, se li ha girat feina. A l'ONU coneixen molt bé Emmerson. Té una carrera que no és broma.
Va ser relator especial de l'ONU sobre terrorisme i drets humans entre
el 2011 i el 2017. Té 25 anys d'experiència litigant davant dels
tribunals internacionals, incloent el Tribunal Internacional de
Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal de Justícia
Europeu, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal
Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i el de Ruanda.
Aquestes són quinze frases seleccionades de la presentació que ha fet aquest dijous, a
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.
L’anunci l’ha fet aquest dijous des de Londres el prestigiós advocat
britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. I la
notícia ha tingut un notable ressò internacional en els mitjans de
comunicació.
Agència francesa France Presse: "Tres dirigents catalans empresonats pel seu paper en la independència apel·len a l'ONU"
El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota
feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari
havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la
possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu
que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el
26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos
documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a
aquests documents i els va publicar.
VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests
documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és
suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la
informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts
coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels
Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel
contingut.
Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper
La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.
Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document
classificat com a
