Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez?

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

“Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, diu una font de Junts · Puigdemont situa el PSOE en una suposada pre-campanya electoral mentre els socialistes refusen un avançament espanyol

 

Odei A.Etxearte

 

 

22.01.2025 - 21:40

 

 

Què demana Junts perquè es desencalli la situació amb el PSOE? “Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, deien fonts del partit. Carles Puigdemont havia suspès d’ençà de divendres les negociacions sectorials amb el PSOE, i la votació dels tres decrets d’ahir al congrés espanyol no tan sols posava a prova la seva determinació, sinó també la voluntat dels socialistes de reconduir la situació si Pedro Sánchez no vol realment quedar a la deriva al congrés espanyol. “Hi ha hagut una reunió i continuen igual”, deia una altra font de Junts sobre les converses a Bèlgica. El punt d’inflexió que Puigdemont demanava que hi hagués en la relació amb els socialistes, per concloure si tenia sentit perseverar en els pactes o fer un tomb, continua decantant-se cap al trencament si no es mou res. El crèdit i la confiança mútua estan desfets.

I això que la decisió de Junts de votar en contra dels tres decrets llei espanyols era arriscada, perquè no era fàcil d’explicar: en la mateixa concepció del decret òmnibus per part del PSOE hi havia el propòsit de dificultar que se’n desmarquessin introduint-hi mesures, com ara, la revalorització de les pensions, l’ampliació fins al juny dels ajuts als transports o la suspensió dels desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat, decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. No era la primera vegada que els socialistes recorrien a la mateixa tàctica, que multiplica el desgast potencial de votar-hi en contra. Però Junts va posar el focus en la vuitantena de mesures que són al decret –que atribueix al programa electoral del PSOE i alerta que passen desapercebuts al costat de les mesures socials– i assegurava que donaria suport a la pujada de les pensions i els ajuts al transport si el govern espanyol els incloïa en un decret específic.

Qui utilitza els ciutadans?

Trapero diu que el CNI no va informar els Mossos sobre l'imam de Ripoll abans del 17-A

 

 

SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A

 

El major assegura que els agents secrets de l'Estat el van informar després dels atemptats i destaca la "col·laboració lleial" que van tenir durant la investigació dels fets

El CNI va descartar que l'imam de Ripoll fos un risc

El govern espanyol desclassifica la documentació del CNI sobre els atemptats del 17-A

 

 

El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A | Congrés dels Diputats

 

 

 

REDACCIÓ

22 de gener de 2025, 19:36

Actualitzat: 23:08h 

 

 

El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.

El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.

Segons Trapero, la responsabilitat del control

La fiscal justifica que la policia infiltrada a Girona tingués una relació amorosa per a obtenir informació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Demana al jutjat que inadmeti la querella i conclou que la llei justifica que l'agent fes servir aquesta tècnica

 

 

Un cartell de l'agent infiltrada Maria Isern cremada (fotografia: ACN / Gerard Vilà)

 

 

REDACCIÓ - ACN

21.01.2025 - 10:42 - Actualització: 21.01.2025 - 11:07

 

 

La fiscal avala que l’agent de policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt, Maria Isern, mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos per a obtenir informació. 

En una diligència que ha enviat al jutjat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscal subratlla que l’agent no va fer servir mitjans il·lícits per a ser parella de Campos. Concretament, diu: “S’ha de tenir en compte que és a partir d’aquella relació que la querellada va aconseguir de fer l’acostament que li havia estat encarregat per a poder complir la missió d’obtenir informació.”

La lletrada defensa que les reunions amb els lletrats, entre els quals Benet Salellas, es va produir precisament en el context de parella de Campos i “amb el consentiment d’ell”.

A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal”, la fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat.

“En aquest cas es trobaria, per exemple, l’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal, sense que això es faci amb la finalitat d’obtenir proves per un procediment penal”, diu la fiscal. Per tot plegat, demana al jutjat que inadmeti la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.

 

 

La @fiscal_es considera que existeix una figura legal -no prevista a la llei- d'agent infiltrat d'intel·ligència que pot obviar tots els límits dels drets fonamentals perquè la seva funció no és obtenir proves penals. Però llavors, la informació per a què és? Cas @gi_infiltrada pic.twitter.com/a0B2DcyLK5

— salellas advocats (@salellasadv) January 21, 2025

 

 

“Només t’he ocultat que sóc policia”

El TEDH admet la demanda per saber la “veritat” sobre els atemptats del 17-A

 

 

Comença a Estrasburg el camí a Tribunal Europeu de Drets Humans de la demanda del pare del nen mort a la Rambla

 

Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona 

15/01/2025 22:46  

 

 

Pas important en l’esclariment de molts punts foscos dels atemptats del 17-A. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, ja ha admès la demanda que els advocats dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí que a tres anys va ser assassinat a la Rambla el 17 d’agost de 2017, van presentar el passat mes de setembre. En un temps gairebé rècord, el tribunal ja ha donat número de registre al recurs que es va interposar pels forats de la instrucció judicial. Principalment, la demanda es basa en la vulneració del dret a saber a la veritat, més enllà de veritat judicial establerta a través de les resolucions judicials.

La comunicació del TEDH és del passat 18 de desembre, però ha estat comunicada aquest vespre oficialment als representants legals de la família davant l’alta magistratura europea. En la missiva, a la qual ha tingut accés El Món, el TEDH dona número de registre i anuncia que tractarà el cas “tan aviat com sigui possible sobre la base de la informació i els documents presentats per l’equip legal”. Martínez s’ha mostrat molt satisfet amb la decisió del tribunal després d’una llarga i intensa lluita judicial.  

 

 

Dret a la veritat

Puigdemont veu provat que l’imam de Ripoll era confident del CNI i acusa l’Estat de no actuar contra el terrorisme

 

 

"La unitat de la pàtria és més important que la vida de les persones", lamenta l'expresident

 

 

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la compareixença per valorar l'acord entre Junts i el PSOE Data de publicació: dilluns 09 de desembre del 2024, 12:27 Localització: Brussel·les Autor: Eulàlia Martí

 

Redacció

Dilluns, 13 de gener de 2025

 

 

L’expresident de la Generalitat i actual líder de Junts, Carles Puigdemont, creu provat que l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, considerat organitzador dels atemptats terroristes de l’estiu de 2017 a Catalunya, va ser confident del CNI. “Teníem raó: el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost de 2017, un mes i mig abans del referèndum d’independència de Catalunya, tenia tractes amb els serveis secrets espanyols”, ha publicat a X després de saber-se que el CNI s’hi havia entrevistat diverses vegades per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre els anys 2012 i 2014, mentre era a la presó de Castelló de la Plana.

Documents desclassificats pel govern espanyol també asseguren que els serveis secrets van acabar-lo descartant com a font perquè no se’n refiaven. Es tracta d’informació que ha sortit a la llum precisament perquè el PSOE va accedir a la demanda de Junts de desclassificar la informació sobre l’imam de Ripoll.

Puigdemont ha assegurat que els serveis secrets “coneixien perfectament” Es Satty i ha lamentat que no

El Ministeri de l’Interior espanyol ni tan sols es digna a disculpar-se amb les víctimes de l’infiltrament policial

 

 

La reacció del ministeri espanyol fa el mateix que quan van destapar-se les infiltracions: justificar-les i negar el patiment de les víctimes 

Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa a La Moncloa, el 18 de maig del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 18 de maig del 2021, 16:20 Autor: Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa

Redacció

Dilluns, 13 de gener de 2025

 

 

El Ministeri de l’Interior espanyol decep una vegada més, com era d’esperar. L’emissió del documental ‘Infiltrats’, un treball de TV3 en col·laboració amb ‘La Directa’ sobre els casos de policies espanyols infiltrats en moviments socials, ha reobert el debat sobre la il·legitimitat d’espiar moviments i associacions socials pacífiques mitjançant els vincles sexoafectius. Malgrat l’escàndol públic, el ministeri espanyol ha fet el mateix que quan es van destapar les infiltracions: justificar-les i negar el patiment de les víctimes. 

El ministeri que lidera Fernando Grande-Marlaska ha reaccionat a ‘Infiltrats’ insistint que 

Els documents desclassificats del CNI confirmen que va tenir contactes amb l’ex-imam de Ripoll

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTICIA

 

 

Es-Satti va donar informació i a ell li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets

 

 

 

 

Redacció

13.01.2025 - 16:43

Actualització: 13.01.2025 - 17:38

 

Els serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol (CNI) van entrevistar-se unes quantes vegades amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans no anés a viure a la capital ripollesa.

El CNI es va arribar a reunir amb ell per saber què en sabia de l’operació Xacal, de Vilanova i la Geltrú i més casos. Va donar informació i li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets.

Però el maig del 2014 es va fer una anàlisi en què es va incidir en la seva tendència a enganyar i a no complir les directrius, afegida a les conclusions extretes de les entrevistes, que va fer que consideressin que es-Satti s’invalidava “per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”.

A més, no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en uns altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol el 2018.

Nico Krisch: “És una obligació ineludible d’Espanya d’aclarir si Es-Satti és viu”

 

Descartaren que tingués objectius terroristes

Primera acció contra la Guàrdia Civil pel Catalangate: sis víctimes porten al cas a l’Audiència espanyola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Es presenta a Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia

 

 

 

Redacció

29-11-2024

 

 

Sentinel Alliance és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate, l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic, arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.

Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo, expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar

La comissió del Congrés destapa la trama veneçolana de l’operació Catalunya

 

 

Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés

 

 

Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso

 

Quico Sallés

28-11-2024, 20:30h

 

PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006. 

Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.  

 

 

Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool

La policia patriòtica truca a la porta

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua 27.11.2024 11.30 h

 Redacció 

 

Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg