Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris constitució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris constitució. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de març del 2014

Soraya Rodríguez (PSOE): "Tenim un gravíssim problema a Catalunya"

03/03/2014

REFERENDUM

La portaveu del grup parlamentari socialista a les Corts Generals espanyoles insisteix que "no hi haurà referèndum d'autodeterminació"


Nerea Rodríguez




La portaveu del grup parlamentari socialista a les Corts Generals espanyoles, Soraya Rodríguez



La portaveu del grup parlamentari socialista a les Corts Generals espanyoles, Soraya Rodríguez, assegura que “és cert que tenim un gravíssim problema, amb el repte sobiranista plantejat a Catalunya pel Govern de Mas. Els seus actes unilaterals no van enlloc, perquè el plantejament d'un referèndum no és possible”.

En una entrevista al diari ‘El Mundo’, Rodríguez insisteix que “no hi haurà referèndum d'autodeterminació, ho hem dit de forma clara i en això estem d'acord PP i PSOE”, i argumenta l’abstenció del PSOE en la segona votació al Congrés dels Diputats sobre la consulta explicant que “després de la proposta d’UPyD, Rubalcaba ja va advertir que no tornaríem a participar en una cosa d’aquest tipus. Fins aquí hem arribat”.

I continua: “Es poden fer votacions cada 15 dies per acumular greuges, però això no serveix, i nosaltres no entrarem en aquest joc absurd. Apostem per una reforma de la Constitució. Podem obrir un diàleg sobre alguna cosa possible; per exemple, sobre la reforma del Títol Vuitè, que es pot fer si el Govern té voluntat”.

" Si no hi ha referendum haurà eleccions i DUI  i #AdeuEspanya "


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/soraya_rodriguez_psoe_tenim_un_gravissim_problema_a_catalunya_99099.php

dilluns, 17 de febrer del 2014

De "Plaça de la Constitució" a "Plaça de l'Església"

17/02/2014

PLAÇA

Llardecans, al Segrià, vota unànimement canviar el nom que bateja la plaça amb el títol de la Carta Magna


Lluís Goñalons

Placa, encara amb el nom 'Plaça de la Constitució'
La població de Llardecans, al Segrià, ha votat aquest diumenge canviar el nom de la plaça de la Constitució. El nom guanyador ha estat plaça de l'Església, amb 85 dels 138 vots.

En primer terme, els veïns havien de respondre si volien canviar o no el nom de la plaça. En aquesta primera qüestió el resultat va ser unànime. El 100% han votat a favor. La segona pregunta, vinculada a la primera, servia per escollir el nom de la plaça d'entre les tres propostes. L'opció escollida, la de Plaça de l'Església, va rebre el suport del 61% dels enquestats, seguida del nom d'un antic metge del poble, Elios Pardell, i Plaça Major.

La proposta va néixer de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I va ser idea de l'Ajuntament de la localitat sotmetre la votació a referèndum. La presidenta de l'ANC a Llardecans, Núria Oró, va expressar la seva satisfacció "per la participació" fet que demostrar la gent "vol decidir, mentre els que governen no apliquen la Constitució de manera favorable".


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/de_placa_de_la_constitucio_a_placa_de_l_esglesia_98803.php


diumenge, 16 de febrer del 2014

Michael Keating: 'A Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la constitució'

Diumenge  16.02.2014  09:40

Autor/s: ACN

El professor de la Universitat d'Aberdeen i director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional compara els processos català i escocès





Afegeix la llegenda




El 18 de setembre els escocesos decidiran si s'independitzen del Regne Unit. Una possibilitat oberta per les negociacions dels governs escocès i britànic, en les que no ha tingut importància el Tractat d'Unió del 1707, que proclamava la unitat d'Anglaterra i Escòcia 'per sempre més'. En declaracions a l'ACN, el director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional, Michael Keating, explica que la constitució britànica no ha estat obstacle per acceptar el referèndum, perquè les lleis s'interpreten de forma política per adaptar-les a la democràcia. Keating contrasta aquesta actitud amb la del govern espanyol: 'a Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la constitució'.

Tot i que forma part de la constitució del Regne Unit, el Tractat d'Unió (o Acta d'Unió) és simplement un document 'històric' que ni tan sols ha estat sobre la taula de negociació entre Londres i Edimburg. Els governs espanyol i català, en canvi, el tenen ben present. El primer, perquè creu que evidencia les diferències entre Catalunya i Escòcia, un regne sobirà que voluntàriament s'uneix a Anglaterra. El segon, perquè demostra que les lleis i els tractats constitucionals no són inamovibles. El Tractat reconeix que la unió entre Escòcia i Anglaterra perdurarà 'per sempre més'. Una formulació comparable a la de la 'indissoluble unitat de l'estat' que recull la constitució Espanyola.

divendres, 14 de febrer del 2014

Manos limpias hi torna: ara denuncia els jutges a favor del Dret a Decidir

14/02/2014

REFERENDUM

El sindicat considera que els magistrats han incorregut en una falta "molt greu" per no acatar la Constitució


Lluís Goñalons


 El magistrat català Santi Vidal
El sindicat Manos Limpias ha presentat avui una denúncia davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra els 33 jutges catalans que van signar un manifest a favor del Dret a Decidir de Catalunya perquè considera que han incorregut en una falta "molt greu" per no acatar la Constitució.

Ahir, una trentena de jutges i magistrats catalans van signar un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya on defensen que és possible celebrar la consulta dins l’actual marc constitucional si es fa una interpretació segons la legislació internacional. Entre els magistrats signants s’hi troben Santi Vidal.

Avui, el sindicat ha considerat que la declaració que van subscriure la trentena de magistrats catalans "no entra dins del dret a la llibertat d'expressió i de manifestació". Assegura que "aquest manifest suposa atacar, trencar l'ordenament jurídic i, per descomptat, la seva màxima llei, que és la Constitució", argumenta el text, on també es considera el manifest "una falta administrativa molt greu" en base a l'article 417 de la Llei orgànica del poder judicial.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/manos_limpias_ara_denuncia_els_jutges_a_favor_del_dret_a_decidir_98771.php


dimecres, 12 de febrer del 2014

El govern català publica un document de resposta a l'informe de Margallo

Dimecres  12.02.2014  09:13

Defensa la legitimitat democràtica i històrica del dret de decidir dels catalans

 



El govern català ha enviat a José Manuel García Margallo un document de resposta a l'informe que el ministre Afres Estrangers espanyol va enviar a totes les ambaixades espanyoles per combatre la independència de Catalunya. El document del govern, elaborat per Presidència i que avui ha fet públic Catalunya Ràdio, es titula 'Estrechar lazos en libertad' ('Estrènyer lligams en llibertat'), i defensa la legitimitat democràtica i històrica de dret de decidir dels catalans. En aquest sentit, el text recorda que la recuperació de la Generalitat de Catalunya després del franquisme fou anterior a l'aprovació de la constitució espanyola, el 1978.

En declaracions al programa 'El Matí de Catalunya Ràdio', el conseller de Presidència, Francesc Homs, s'ha referit a l'informe del ministre espanyol: 'Margallo es deixa en el seu informe una part de la història recent. Si no hagués estat per la sentència de l'estatut la situació no hauria estat la que és ara. L'argumentari obvia tot això.'

L'informe del govern català diu que l'executiu de Rajoy utilitza excuses legalistes, negant, no pas la independència de Catalunya, sinó el dret de vot dels catalans. 'Si la legalitat ha de servir perquè la democràcia no es pugui expressar, malament. La democràcia ha de seguir unes regles; s'ha de saber trobar l'equilibri.'

El govern ha enviat el document a Margallo, demanant-li que el faci arribar a les ambaixades espanyoles, 'perquè es tingui en compte la nostra opinió sobre aquest debat.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/4172758/20140212/govern-catala-publica-document-resposta-linforme-margallo.html

dilluns, 13 de gener del 2014

Rubalcaba demana per carta al president del congrés que creï una ponència per a la reforma territorial

Dilluns  13.01.2014  09:08

El PSOE busca esquivar el 'no' del PP al diàleg sobre la reforma de la Constitució



Rubalcaba
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat per carta al president del congrés espanyol, Jesús Posada, la creació 'd'un òrgan parlamentari per al diàleg sobre la renovació del model territorial', segons publica aquest dilluns La Vanguardia. Es tracta d'una iniciativa fruit de la reunió que el líder del PSOE va mantenir dimarts a Barcelona amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que prova d'esquivar la negativa del PP i del govern espanyol a la reforma de la constitució. A la carta, signada per Rubalcaba com a president del grup socialista al congrés, el líder del PSOE recorda a Posada que la cambra baixa 'és el lloc idoni per propiciar un gran consens que actualitzaria el que es va assolir fa 35 anys' amb la constitució, i li demana que sigui el mateix president del Congrés qui impulsi 'el diàleg imprescindible' d'acord amb els grups.

L'objectiu del líder del PSOE és que Posada inclogui a l'ordre del dia de la pròxima junta de portaveus la creació d'un òrgan que "previ acord dels grups parlamentaris" es podria constituir com a comissió no permanent o com a subcomissió al sí de la comissió Constitucional.

Segons els socialistes, l'objectiu d'aquest òrgan seria establir un "diagnòstic compartit" sobre la situació i buscar alternatives a les "dues tensions contraposades" que afecten l'estat de les autonomies, la recentralització i l'independentisme.

Aquest debat, segons la carta, hauria de permetre "promoure els acords necessaris i afavorir la renovació del pacte constitucional sobre el model territorial a Espanya", i per aquest motiu mentre treballés l'òrgan hauria d'estar informat pel govern espanyol de les iniciatives amb incidència autonòmica, especialment les dirigides a la revisió del sistema de finançament i dels acords del Consell de Política Fiscal i Financera.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4166632/20140113/rubalcaba-demana-carta-president-congres-crei-ponencia-reforma-territorial.html

dijous, 9 de gener del 2014

“Negar el referèndum a Catalunya debilita la legitimitat del sistema polític espanyol”

Dijous, 9 de gener de 2014 08:30 h

L'informe "Llei i legitimitat: la negació de la veu catalana" destaca que el govern espanyol podria permetre un referèndum sense contradir la constitució


Brussel·les (ACN).- La negativa del govern de Mariano Rajoy a negociar i permetre la celebració d'un referèndum d'independència a Catalunya "debilita la legitimitat del sistema polític espanyol" i suposa una vulneració del "dret a la llibertat d'expressió" dels catalans. Així ho defensa un nou informe que publica aquest dijous el Centre Maurits Coppieters, un 'think tank' amb seu a Brussel·les especialitzat en moviments nacionalistes. El text, titulat "Llei i legitimitat: la negació de la veu catalana", argumenta que Rajoy podria autoritzar un referèndum sense contradir la constitució i avisa que l'actitud actual "restringeix, i a la pràctica nega, el dret dels catalans d'assolir democràticament la independència". 

Espanya té por a la democràcia i a la llibertat

L'autor de l'informe, el professor de Dret de la Metropolitan University de Cardiff, Huw Evans, explica que "la negació de l'expectativa legítima dels catalans a celebrar un referèndum" implica "negar el seu dret a la llibertat d'expressió". Evans assegura que en el cas del Canadà i el Quebec, el Tribunal Suprem va remarcar la necessitat de considerar alhora "la llei i la democràcia". "I en el context espanyol, els catalans tenen negada aquesta veu democràtica", diu Evans.
Celebrar el referèndum d’autodeterminació és legal i democràtic

"El govern espanyol podria no oposar-se al dret del poble català a celebrar un referèndum i, en cas d'un resultat favorable a la independència, oposar-se a una declaració unilateral", defensa l'informe publicat aquest dijous. "Aquest posicionament seria completament consistent amb la defensa de la constitució i alhora no negaria als catalans el dret d'intentar assolir la independència amb mitjans democràtics", afegeix el text d'Evans.

Una democràcia, l’espanyola de baixa qualitat

Huw Evans: 'La constitució no pot pesar més que la democràcia'

Dijous  09.01.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Entrevista amb el professor de Dret de la Cardiff Metropolitan University, autor de l'informe 'Law and Legitimacy: The denial of the Catalan Voice'



Huw Evans, professor de dret de la Cardiff Metropolitan University, és l'autor del treball d'investigació 'Law and Legitimacy: The denial of the Catalan Voice' que ha publicat el Centre Maurits Coppieters, lligat a l'Aliança Lliure Europea.



'El govern espanyol només té en compte l'estat de dret, tal com marca la constitució, però no té en compte els principis democràtics i això fa que perdi tota legitimitat' assegura en aquesta entrevista Huw Evans, professor de dret de la Cardiff Metropolitan University. És l'autor del treball d'investigació 'Law and Legitimacy: The denial of the Catalan Voice' (consulteu-lo ací) que ha publicat el Centre Maurits Coppieters, lligat a l'Aliança Lliure Europea, on compara la convocatòria dels referèndums escocès i català amb el cas quebequès. Evans està convençut que la legitimitat del sistema polític espanyol es troba amenaçada perquè el govern espanyol s'aferra al text de la constitució i no pas als principis que la sostenen, tal com proposa la sentència del Tribunal Suprem del Canadà, del 1998, sobre la secessió del Quebec. Evans es va començar a interessar pels casos català i quebequès l'any 1998, quan treballava per al govern britànic i es va establir l'assemblea nacional del País de Gal·les després del referèndum de 'devolution' del 1997.

Dieu que l'única semblança entre el cas català i l'escocès és que totes dues nacions pretenen fer un referèndum d'independència el 2014.

dijous, 26 de desembre del 2013

El PSC demana ara un 'encaix singular' de Catalunya mentre no es reformi la constitució

Dijous  26.12.2013  09:3

Autor/s: ACN

Navarro intentarà que Rubalcaba s'avingui 'a detallar' i concretar la reforma que el PSC vol impulsar



Maurici Lucena
El PSC vol canviar la constitució espanyola per crear un estat federal. Però, com que ara per ara no hi ha cap indici que això sigui possibe, com a mínim a curt termini, el portaveu parlamentari socialista, Maurici Lucena, ha demanat reformes que 'evitin el xoc de trens'. En una entrevista a l'ACN, Lucena planteja una 'redefinició singular i específica de l'encaix de Catalunya a Espanya' perquè sigui impulsada immediatament i com a pas previ a la reforma constitucional.

Blindatge de competències, llengua i cultura o finançament serien alguns dels temes a reformar ara. També ha explicat que el PSC intentarà que el PSOE s'avingui a detallar totes i cadascuna de les reformes que els catalans volen que contingui la nova Constitució. Així li ho plantejarà Navarro a Rubalcaba. Els socialistes són conscients que no poden, a hores d'ara, portar a terme la reforma de la constitució que ells voldrien. I, en canvi, proposen un seguit de modificacions legals basades en una lectura àmplia de l'actual marc per evitar que 'l'immobilisme i l'independentisme es radicalitzin¡.

Durant l'entrevista que Maurici Lucena ha concedit a l'ACN, el socialista ha detallat que "sense perdre de vista la gran reforma federal per a tota Espanya, en els propers mesos haurem de buscar una solució per a Catalunya a més curt termini". "Haurem de plantejar que la redefinició de l'encaix de Catalunya dins d'Espanya ha de ser un pas previ a la reforma de la Constitució que plantegem", ha concretat.

Segons Lucena, hi ha experts que avalen que aquesta "redefinició de l'encaix" només necessita d'una "revisió jurídica de la constitució bastant limitada", i permetria impulsar reformes que "facin un reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, blindin competències en matèria lingüística i cultural, i facin un pas més en l'augment de l'autonomia financera aplicant el principi d'ordinalitat i sobretot més autonomia en els ingressos per a la Generalitat".

Aquesta "fita intermitja" és per a Lucena un pas "necessari" per no haver d'esperar a que la reforma de la Constitució es materialitzi, i poder, mentre, "afrontar el problema polític que ara existeix" amb Catalunya. Tan convençut està que aquesta ha de ser la propera mesura a impulsar, que ha assegurat que "és molt probable que en els propers mesos Rajoy, convidat pels socialistes, plantegi una alternativa per a la redefinició de l'encaix de Catalunya a Espanya".

En aquest sentit, ha volgut fer una crida a la negociació d'aquesta via d'entre períodes en la que ha volgut involucrar "al govern espanyol, a l'oposició al Congrés i als partits catalans". "Hem de ser capaços de parlar de diferents alternatives, i una d'elles és la redefinició específica i singular de l'encaix de Catalunya a la resta d'Espanya", ha dit, tot afegint que, segons ell, "té l'avantatge que, mentre la resta d'Espanya seguiria debatent el seu futur territorial, és possible una solució per evitar el xoc de trens que vindrà si l'immobilisme i el radicalisme s'accentuen".

De fet, per a Maurici Lucena, aquesta proposta del PSC "permet que molts catalans tinguin la sensació que les seves demandes són ateses en un marc de diàleg", i a més "no exigeix una obertura en canal de la Constitució sinó una reforma marginal en el contingut jurídic i polític".

La reunió de Navarro i Rubalcaba

dimecres, 18 de desembre del 2013

Tian Riba: "La Constitució ens l’han posat com si fos un mur, que cal trencar"

18/12/2013

SINGULAR TV

"Sense un president de la Generalitat disposat a esberlar l’statu quo des de dins, el procés hauria estat impossible", afirma el periodista








El periodista Tian Riba a Singular TV


El periodista Tian Riba assegura que "la Constitució ens l’han posat com un mur que cal trencar". És per això que veu apropiada la data en la qual s’ha acordat que es faci la consulta sobiranista, el 9 de novembre del 2014, 25 anys exactes després de la caiguda del Mur de Berlín.

Riba explica, en una entrevista a Singular TV, que el president Artur Mas està portant les regnes del procés, i que al seu entendre ho està fent bé: "Sense un president de la Generalitat disposat a trencar l’statu quo des de dins, el procés hauria estat impossible".

Riba, que actualment col·labora amb TV3, el Punt Avui, l'Ara, Rac1 i Catalunya Ràdio, està preparant un llibre que serà la continuïtat del que va publicar l’any passat, ‘Camí sense retorn’, i que serà una crònica política que va des de la declaració de sobirania del Parlament, el 23 de gener del 2013, fins l’anunci de la data i la pregunta acordada per la consulta sobiranista. Aquest llibre veurà la llum després de Nadal, amb la data encara per concretar.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Herrero de Miñón creu que la consulta té cabuda a la Constitució

16/12/2013
 
 CONSULTA

Un dels pares de la Carta Magna espanyola adverteix però que “una altra cosa és que convingui o no”

 
Nerea Rodríguez
 
El conseller del Consell d'Estat, Miguel Herrero de Miñon
Miguel Herrero de Miñón, un dels set pares de la Constitució espanyola, ha dit avui sobre la consulta que a la Constitució hi "té cabuda tot" el que la voluntat política consensuada vulgui "que hi càpiga" tot i que "una altra cosa és que convingui o no".

Herrero de Miñón ha fet aquestes declaracions abans de participar a Madrid al costat d'un altre dels ponents de la Carta Magna, Miquel Roca, en el tercer cicle de diàlegs "Espanya plural, Catalunya plural", organitzat per la Fundació Diari Madrid i l'Associació de Periodistes Europeus.

Membre permanent del Consell d'Estat, el madrileny Rodríguez de Miñón era diputat d'UCD quan es va redactar el text constitucional de 1978. De la seva banda, Miquel Roca ha declinat contestar a la mateixa pregunta, amb l'argument que a ell no li "toca" avui parlar-ne.  




dimecres, 11 de desembre del 2013

Zapatero: "Mai és tard per un acord, però sempre és d’hora per una ruptura"

11/12/2013

DRET A DECIDIR

L’expresident espanyol assegura sobre l’Estatut: "Jo em vaig creure aquell 'Apoyaré' que vaig dir, i ho vaig fer" i adverteix Mas que "és molt millor que s’assegui a negociar"


Nerea Rodríguez


L'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero
“Mai és tard per un acord i sempre és d’hora per una ruptura”, amb aquesta frase ha volgut defensar avui la unitat d’Espanya l’expresident del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. L’expresident ha reconegut que “jo no vaig votar l’Estatut a les urnes, però em costa explicar que un Estatut que van votar els ciutadans sigui retallat pel Tribunal Constitucional”.

En una entrevista al programa ‘Els Matins’, Zapatero ha assegurat que “jo em vaig creure aquell ‘Apoyaré que vaig dir, i ho faig fer, fins on vaig poder” i ha reivindicat el compliment de la sentència del Constitucional. Alhora ha afirmat tenir “admiració per la societat catalana”, i ha valorat que “la sentència de l’Estatut va generar frustració i incomprensió”.

L’expresident socialista espanyol ha dit, responent a la periodista Ariadna Oltra, que “no m’agradaria saber quanta gent vol la independència, perquè això és canviant”, i ha argumentat que “una Constitució democràtica estableix un ordre democràtic per a la unitat i la estabilitat”, i s’ha preguntat si “ara nosaltres canviarem el que fan les grans constitucions del món?”, per respondre ràpidament: “No puc creure en això”.

A més, Zapatero ha assegurat que “no es pot canviar la Constitució per celebrar una consulta, perquè això no passa a cap país democràtic” i ha reivindicat que “Catalunya ha estat vinculada a Espanya durant tota la història”.

"Amb Duran és fàcil arribar a acords"

dilluns, 9 de desembre del 2013

ICV insisteix a incloure 'tots els que volen trencar amb l'statu quo constitucional'

Dilluns  09.12.2013  14:31

MAREJANT LA PERDIU

Camats coincideix amb Junqueras que la pregunta ha de ser clara



La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, coincideix amb l'opinió del president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre les conseqüències d'una mala pregunta per a la consulta. 'Hipotecaria el procés', ha declarat en conferència de premsa. Camats, però, divergeix sobre quina hauria de ser-ne la formulació. Segons Junqueras s'hauria de preguntar directament per la independència i, en canvi, Camats opina que la pregunta hauria d'incloure a tots els que volen trencar amb l'statu quo constitucional. 'Una bona pregunta és la que ens posa d'acord a tots, que garanteix que continuem junts, que aquest és el procés de tothom i és la que tomba el no vull del senyor Rajoy', ha explicat. La líder ecosocialista ha recordat que el rival del procés és Mariano Rajoy i que només 'junts' els catalans podran 'tombar-lo'.





 

Vicent Partal : Senyor Rajoy, no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics

09.12.2013

Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat allò que deien les constitucions afectades.

 


El president del govern espanyol ha concedit una entrevista a sis diaris europeus i s'hi ha trobat forçat a parlar de la situació catalana. Hi fa una resposta ben curiosa: diu que no vol autoritzar el referèndum ni ho pot fer, 'perquè la sobirania resideix en el poble espanyol, segons la constitució'. L'argument és molt feble. En primer lloc, perquè aleshores hauria d'explicar, per exemple, com és que l'estatut sí que es va poder votar en referèndum només a Catalunya. Però sobretot és feble perquè menysté voluntàriament allò que és clau en qualsevol procés d'independència: que parlem d'un fet polític, no d'un fet jurídic.

Argumentar amb tesis tan primes porta inevitablement a l'embarbussament i Rajoy, en l'entrevista, es fa un parell d'embolics monumentals. Primer diu que el dret d'autodeterminació només el reconeixien la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Etiòpia. Amb la qual cosa reconeix implícitament que la resta dels estats independents del món han trencat amb la constitució que tenien a l'hora de fer-se independents, això que diu que ací no pot passar. I encara s'embolica més en parlant d'Escòcia. La Gran Bretanya s'ha irritat profundament amb Espanya per l'estúpida amenaça de vet contra Escòcia pronunciada fa uns quants dies. De manera que Rajoy se'n desdiu d'una manera evident i ja no s'atreveix a amenaçar de vetar l'entrada de l'Escòcia independent dins la Unió Europea. Però per mirar d'adobar-ho diu que el cas d'Escòcia no té res a veure amb el de Catalunya. Una declaració sorprenent que imagine que encuriosirà molt els lectors de l'entrevista, arreu del continent.

El punt més significatiu arriba quan diu que no pot autoritzar un referèndum a Catalunya perquè la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i ho remata així: 'És sorprenent que encara hi haja qui no se n'haja adonat.' El recurs retòric revela frustració, i en una entrevista publicada en sis països europeus pot tenir interpretacions molt estimulants. És evident que Espanya no aconsegueix les complicitats que cercava en els aliats europeus. Hollande, fa uns dies, va esquivar-la amb una significativa contundència. Cameron s'ha disgustat per la irrupció de Rajoy en la campanya escocesa. Espanya ha hagut de protestar enèrgicament davant països com Letònia, Lituània o Eslovènia perquè no havien amagat les seues simpaties per la causa catalana. I fins i tot la batalla mediàtica fa un tomb en contra seu, com ho demostra l'article de Libération d'aquest cap de setmana. La frase de Rajoy, doncs, a qui va adreçada?

A Europa tothom sap que un trencament radical com és una independència, la unificació alemanya o àdhuc la creació de la Unió Europea ha requerit sempre trencar normes que no preveien jurídicament la possibilitat del canvi polític real que s'esdevenia. Les constitucions no són intocables perquè tenen damunt la democràcia. I perquè si ho fossen, d'intocables, els grans canvis, els canvis profunds, no es podrien produir mai. Però és una evidència incontestable que el món canvia. I que en tot cas és després d'acceptar políticament que hi ha hagut un canvi important que els juristes troben les paraules necessàries per a sancionar-lo i fer veure que ha estat la cosa més lògica i natural. Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat allò que deien les constitucions afectades.

Sorprenentment, d'això sembla que el senyor Rajoy encara no se n'ha adonat...

dissabte, 7 de desembre del 2013

C’s vol aplicar l’estat d’excepció contra Mas i Junqueras

Dissabte, 7 de desembre de 2013 18:20 h

Avisen que "el soroll rupturista" a Catalunya podria "distorsionar" la reforma de la Constitució i aposten per modificar la llei de partits i canviar la llei electoral


El secretari general i portaveu de C's, Matías Alonso, ha posat al descobert el veritable ésperit retrograda de la seva formació al dir que no és moment de reforma la Constitució espanyola perquè "el debat quedaria distorsionat pel soroll rupturista generat a Catalunya". En una nota de premsa, Ciutadans no recomana modificar el text de 1978 amb "el desafiament secessionista de Mas i Junqueras". Alonso replica a Rajoy que l'estat no es troba immers en un "període constituent, com sembla reclamar Pérez Rubalcaba amb la seva proposta federalista". Alonso es distancia de tot plegat i insta els poders polítics a dur a terme d'altres mesures "urgents i necessàries com la reforma de la llei de partits, el canvi de la llei electoral per tenir més collats CiU i ERC. 


C’s contra les llibertats civils

"Amb l'actual desafiament secessionista, liderat per Mas i Junqueras, no convé reformar la Constitució ja que el debat quedaria distorsionat pel soroll rupturista generat a Catalunya", apunta el portaveu de Ciutadans A més, després de les declaracions del president espanyol, Mariano Rajoy, C's recorda que l'estat no viu un "període constituent" tal com "sembla reclamar" el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Reformar la llei de partits i la llei electoral per tenir lligat el desafiament sobiranista

Al marge de l'encaix de Catalunya a Espanya, C's recorda que calen altres mesures "urgents i necessàries" que es poden dur a terme com per exemple "la reforma de la llei de partits i el canvi de la llei electoral, mesures que permeten controlar el desafiament independentista.    




Amorós: "Si no hi ha acord sobre la consulta, no hi ha pressupostos"

07/12/2013

DRET A DECIDIR

Després que ahir Mariano Rajoy deixés la porta oberta a reformar la Constitució, avui el dirigent d'ERC avisa: "si toquen la Constitució és per restringir encara més l'autogovern"


Lluís Goñalons

El diputat i dirigent republicà Oriol Amorós
El diputat i dirigent republicà Oriol Amorós ha donat un toc d'atenció al govern d'Artur Mas. "Si no s'arriba a un acord sobre la data i la pregunta de la consulta, es posarà en perill el seu suport als pressupostos de la Generalitat i ERC no els avalarà", ha declarat Amorós tot afluixant la corda: "tenim un pacte d'estabilitat parlamentària, tenim el mateix horitzó, el compartim, anem bé i acabarem bé".

En una entrevista a 'Catalunya informació' el diputat d'ERC advoca perquè la pregunta en una consulta sobiranista tingui cos de referèndum. És a dir, que sigui "honesta" i comprensible, tot apuntant a que s'ha de plantejar de manera clara amb resposta binària: 'sí' o 'no' a la independència de Catalunya. "La claredat de la pregunta i la resposta és una línia vermella", ha considerat Amorós.

Ha argumentat que la falta d'acord tindria un cost molt alt perquè suposaria una gran decepció per als ciutadans, i preguntat sobre si la falta de suport del PSC debilita la consulta, ha demanat al partit "lleialtat" al seu programa electoral i al fet de ser d'esquerres.

Després que ahir Mariano Rajoy deixés la porta oberta a reformar la Constitució, Amorós ha assegurat que no hi ha cap canvi de tendències. "Si toquen la Constitució és per fer-la més restrictiva, és per restringir encara més l'autogovern".



http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/amoros_si_no_hi_ha_acord_sobre_la_consulta_no_hi_ha_pressupostos_97474.php 


Turull fa memòria al PP i PSC

El cap de files de CiU al Parlament recorda que Tarradellas i la Generalitat van tornar abans de la Constitució


, Redacció | Actualitzat el 06/12/2013 a les 22:44h


El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha recordat al PP i al PSOE que Catalunya i el seu autogovern no van néixer amb la Constitució del 1978 i ha acusat als qui defensen la Carta Magna, entre ells, ha afegit, "alguns partits catalans", d'utilitzar-la "com a instrument per frenar l'independentisme".

Turull ha remarcat que un any abans d'aprovar-se la Constitució al Congrés, el 1978, es va produir el retorn del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i el restabliment provisional de la Generalitat. "Malauradament, molts semblen haver oblidat avui aquest fet", ha lamentat el portaveu de CiU en el butlletí del grup al Parlament. Una resposta als organitzadors de la manifestació d'aquest matí a Barcelona que insistien a dir que la Generalitat està avalada i provè de la Constitució.





Els «constitucionalistes», protegits per falangistes

Almenys dos activistes de Falange al servei d'ordre de la manifestació


| Actualitzat el 06/12/2013 a les 23:30h




El servei d'ordre i les seves alttes manifestacions Fotos: Jordi Borràs.


I això que brandaven la Constitució i la democràcia, però almenys dos reconeguts activistes de Falange han participat aquest dissabte en la manifestació unionista d'aquest dissabte a Barcelona i,a més, no com a manifestants sinó com a membres del servei d'ordre. De fet, també van participar la concentració espanyolista davant el Parc de Bombers de Mataró en protesta per l'estelada hissada a les instal·lacions. Un d'ells (imatge sota aquestes línies) és un dels quaranta falangistes que es van desplaçar en autocar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, el dia que es va fer la primera consulta per la independència. Avui estava en la primera línia de l'organització amb acreditació i tot.



El militant de Ciutadans Juan Carlos Ferrando, xerrant amb un activista falangista a la concentració ultra de Mataró contra l'estelada d'ara fa dos mesos Foto: Jordi Borràs




Un dels activistes falangistes, a la manifestació de Falange a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 -dreta-  a la concentració antiestelada de Mataró i a la manifestació del 6D a Barcelona Fotos: Jordi Borràs




A un altre activista se'l va veure tant a la concentració ultra de la plaça de Sant Jordi del 12 d'octubre del 2011, on lluïa clarament camisa blava amb simbologia falangista com a l'acte davant la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona del 22 d'octubre d'aquell mateix any, en una altra concentració ultra convocada per Falange . Avui també al servei d'Ordre Som Espanya. Som Catalunya.



Un altre dels activistes, en imatges d'aquest dissabte a Barcelona, a la manifestació antiestelada a Mataró (esquerra), i a Montjuïc el 12 d'octubre del 2011. Foto: Jordi Borràs





divendres, 6 de desembre del 2013

5000 i gràcies dels que no volen que votem al #6DFatxenda

Divendres, 6 de desembre de 2013 14:05 h

Una minoria contraria al dret a decidir es manifesta a Barcelona en defensa de la Constitució i la unitat d'Espanya


El fracàs de la manifestació de la plataforma Som Catalunya, Somos España, que lidera d'exdiputat de C's José Domingo, per defensar la Constitució i la unitat d'Espanya, deixa clar que a Catalunya l’oposició al dret a decidir és residual. La idea de fer front a l’independentisme no aconseguit aplegar més de 5000 persones, segons la Guàrdia Urbana,  a la manifestació d’avui, que no ha aconseguit superar el #12O Fatxa com volien els organitzadors. Líders i militants de Ciutadans i PPC s'han fet veure a la manifestació, que ha començat entre crits de "som catalans, som espanyols" i "no nos engañan, Catalunya es España", que els mitjans espanyols ja s’encarregaran de maximitzar, malgrat la baixa participació. 



Els contraris al dret a decidir són residuals a Catalunya malgrat l‘amplificació  mediàtica del PPC i, sobretot, de Ciutadanas  als mitjans espanyols  

Puntual a les 12.00 hores del migdia ha començat la manifestació que 'Som Catalunya, Somos España' havia convocat per aquest divendres a Barcelona en defensa de la Constitució, del seu compliment i de la unitat d'Espanya. La marxa ha començat a  plaça Urquinaona i ha baixat per Via Laietana fins a la plaça sant Jaume,  entre crits en contra de la independència, reafirmant l'espanyolitat de Catalunya, amb visques a Espanya i consignes i càntics amb un marcat sentiment nacional espanyol. Entre els manifestants s'han vist nombroses pancartes reclamant "seny", "unitat", "democràcia", "llibertat" i una "España unida", redactades en castellà i en català, i acompanyades quasi sempre de banderes espanyoles i algunes catalanes. A la plaça de Sant Jaume s'ha llegit un manifest reclamant el compliment i la vigència de la Constitució, així com la unitat d'Espanya i el caràcter sobirà de tot el poble espanyol.

L'himne espanyol a alt volum per suplir la manca d’assistència, tanca els parlaments de la plaça de sant Jaume
 
A la capçalera de la marxa, dues pancartes amb els lemes "Juntos" i "Per un futur democràtic", en al•lusió a la unitat dels espanyols i alertant del que consideren un perill si es continua pel camí sobiranista. Protegits per un cordó de seguretat creat amb membres de l'organització, la capçalera ha comptat amb dirigents del PPC, com Alícia Sánchez-Camacho, Enric Millo o Alejo Vidal-Quadras, i de Ciutadans, com Albert Rivera, Carina Mejías o Matías Alonso.
 
Han perdut la guerra, Catalunya seu futur vol decidir el

Amb ells, al centre de la capçalera, el líder i portaveu de la plataforma Som Catalunya, Somos España, José Domingo, que s'ha mostrat satisfet de l'organització i de la resposta a la seva convocatòria des del primer moment. En declaracions abans de començar la marxa, Domingo ha assegurat que "omplir" la plaça de Sant Jaume és una "demostració que a Catalunya hi ha molta gent vinculada a la Constitució", tot afegint que això "no és estrany perquè aquí va ser on més es va votar de manera aclaparadora" a l'any 1978. 




dijous, 5 de desembre del 2013

Un vídeo denuncia a Europa la discriminació del català a la constitució espanyola

Dijous  05.12.2013  12:48

El publica la Plataforma per la Llengua coincidint amb el dia de la constitució espanyola








Tot aprofitant que el 6 de desembre és el dia de la constitució espanyola, la Plataforma per la Llengua recorda que aquesta és l’única constitució de la Unió Europea que no reconeix com a oficial d’estat i al mateix nivell que qualsevol altra una llengua pròpia de les dimensions i de la vitalitat del català.

 Per això, publica el vídeo en anglès 'Catalan and the official European Union languages' que té com a objectiu explicar a Europa i al món perquè el català encara no és llengua oficial de la Unió Europea.

Aquest vídeo és, de fet, una versió adaptada, revisada i traduïda d’un primer vídeo en català fet públic fa uns mesos. Amb aquesta nova versió, l'entitat vol explicar a Europa i al món aquest tracte excepcional. El vídeo es farà arribar a centenars de contactes internacionals, de manera especial als estaments de la Unió Europea, inclosa la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Tal com s’esmenta al final del vídeo, no és pas estrany que tants catalans reclamin un estat propi per ser reconeguts com a europeus amb els mateixos drets que la resta.






http://www.vilaweb.cat/noticia/4160306/20131205/video-denuncia-europa-discriminacio-catala-constitucio-espanyola.html