Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat allò que deien les constitucions afectades.
Argumentar amb tesis tan primes porta inevitablement a l'embarbussament i Rajoy, en l'entrevista, es fa un parell d'embolics monumentals. Primer diu que el dret d'autodeterminació només el reconeixien la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Etiòpia. Amb la qual cosa reconeix implícitament que la resta dels estats independents del món han trencat amb la constitució que tenien a l'hora de fer-se independents, això que diu que ací no pot passar. I encara s'embolica més en parlant d'Escòcia. La Gran Bretanya s'ha irritat profundament amb Espanya per l'estúpida amenaça de vet contra Escòcia pronunciada fa uns quants dies. De manera que Rajoy se'n desdiu d'una manera evident i ja no s'atreveix a amenaçar de vetar l'entrada de l'Escòcia independent dins la Unió Europea. Però per mirar d'adobar-ho diu que el cas d'Escòcia no té res a veure amb el de Catalunya. Una declaració sorprenent que imagine que encuriosirà molt els lectors de l'entrevista, arreu del continent.
El punt més significatiu arriba quan diu que no pot autoritzar un referèndum a Catalunya perquè la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i ho remata així: 'És sorprenent que encara hi haja qui no se n'haja adonat.' El recurs retòric revela frustració, i en una entrevista publicada en sis països europeus pot tenir interpretacions molt estimulants. És evident que Espanya no aconsegueix les complicitats que cercava en els aliats europeus. Hollande, fa uns dies, va esquivar-la amb una significativa contundència. Cameron s'ha disgustat per la irrupció de Rajoy en la campanya escocesa. Espanya ha hagut de protestar enèrgicament davant països com Letònia, Lituània o Eslovènia perquè no havien amagat les seues simpaties per la causa catalana. I fins i tot la batalla mediàtica fa un tomb en contra seu, com ho demostra l'article de Libération d'aquest cap de setmana. La frase de Rajoy, doncs, a qui va adreçada?
A Europa tothom sap que un trencament radical com és una independència, la unificació alemanya o àdhuc la creació de la Unió Europea ha requerit sempre trencar normes que no preveien jurídicament la possibilitat del canvi polític real que s'esdevenia. Les constitucions no són intocables perquè tenen damunt la democràcia. I perquè si ho fossen, d'intocables, els grans canvis, els canvis profunds, no es podrien produir mai. Però és una evidència incontestable que el món canvia. I que en tot cas és després d'acceptar políticament que hi ha hagut un canvi important que els juristes troben les paraules necessàries per a sancionar-lo i fer veure que ha estat la cosa més lògica i natural. Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat allò que deien les constitucions afectades.
Sorprenentment, d'això sembla que el senyor Rajoy encara no se n'ha adonat...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada