Es necessitaran entre 5.000 i 6.000 urnes, repartides en més de 2.000 punts de votació arreu del país
Bernat Vilaró
Urnes
Una vintena de funcionaris treballa des de fa mesos en els preparatius
de la consulta del 9 de novembre, i ja se'n coneixen alguns detalls.
Segons publica avui 'El Punt Avui', el govern de la Generalitat estima que puguin votar prop de 5,5 milions de persones, una quantitat similar als electors dels comicis al Parlament del 2012 (5,4 milions).
Tot i que al 9-N hi podran votar tant majors de 16 anys, com els
catalans residents a l'estranger i els immigrants amb arrelament al país
d'entre un i tres anys -segons la llei de consultes que s'aprovarà
entre el setembre i l'octubre-, la xifra de 5,5 milions és baixa. El
principal motiu és que dels 211.000 catalans a l'exterior s'han
d'apuntar a un registre (obert des de principis de juny) només s'hi han
apuntat unes 1.000 persones, amb previsió d'arribar a 3.000.
La vicepresidenta del Govern reitera que l'esperit de la consulta "no morirà" en cas de no celebrar-se
Bernat Vilaró
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat avui que ho té
"tot preparat perquè el 9-N poguem exercir el nostre dret a decidir".
Ortega ha explicat que les urnes de la consulta seran com les de cartró
que s'utilitzen al Quebec (Canadà): "Són d'elaboració ràpida i fàcil, es veu com es van omplint de vots, i esperem que rebossin", ha dit en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio'.
"Tenen un cost molt reduït, i estem treballant també en el prototip de
les paperetes", ha afegit, abans d'assegurar que negocien per disposar
"d'urnes suficients per atendre la consulta". A més, ha reiterat que "el
pla B passa per poder expressar el nostre vot. El pla A i B al novembre és votar".
Trobada Mas-Rajoy
"Estem pendents de la data, que esperem que es produeixi aviat, però jo poso l'accent en el resultat, no tant en la data". "Serà una trobada discreta",
ha afirmat. "La informació potser es dóna més a posteriori que no pas a
priori", ha avisat. A més, la vicepresidenta ha sentenciat que "no anem
a Madrid a demana permís, sinó a buscar un consens que ens permeti fer
la consulta de la millor manera possible".
"Tenim en compte que la consulta vol conèixer el parer dels ciutadans,
cosa que a Mariano Rajoy ni li hauria de sorprendre ni espantar". "El parer del 9-N si no es pot expressar no es mor, segueix.
És una decisió que vol prendre del poble, no es mor el 9-N, es pot
ajornar la decisió, però és ben viva i ben latent", ha etzibat.
"El desig d’expressar-se per una negativa de Rajoy no s’acaba. La negativa de Rajoy no és una negativa a Mas, és una negativa al poble de Catalunya", ha conclòs Ortega.
Iceta i el PSC
"Celebro que el socialisme català agafi una nova etapa, espero que amb molta fortalesa perquè el país necessita partits forts,
i també un PSC compromès", ha dit la vicepresidenta. "Espero i desitjo
que aquest PSC ens pugui ajudar a recuperar el debat que va quedar parat
sobre la llei electoral", ha declarat.
"Celebro que en Miquel Iceta estigui al capdavant, i desitjo que sigui
capaç de reconciliar tot el socialisme català. Aquest nacionalisme del
socialisme català ha de quedar vigent", ha emfatitzat. "Vull que el PSC es torni a incorporar en el dret a decidir", ha afegit.
Sobre la pregunta de la consulta que va proposar Iceta, en comptes de la
pactada i acordada per les forces polítiques a favor del dret a
decidir, Ortega ha remarcat que "el PSC no pot pretendre que fem com si no hagués passat res.
Cal fer un esforç i avançar cap aquesta nova majoria que ha de permetre
votar el 9-N, però som conscients que hi ha un gran acord parlamentari
de partits polítics".
"La pregunta que tenim és fruit del consens". Per això, "el PSC ha de fer un esforç. Demano un pas més endavant al senyor Iceta, que sabrà escoltar un PSC que no és uniforme i que té diferents sensibilitats, com el país", ha conclòs.
El 73% dels enquestats rebutgen el projecte de BCN World i més del 93% volen deixar de pagar el deute il·legítim
El grup promotor del multireferèndum
ha presentat els resultats de les votacions de les 37.495 persones que
van participar en la consulta ciutadana. Malgrat les prohibicions de la
Junta Electoral Central, 1.210 voluntaris van instal·lar 271 taules de
votació en 120 municipis del país. Entre altres assumptes, el 73% dels
enquestats rebutgen el projecte de Barcelona World, el 93,1% vol deixar
de pagar l'anomenat deute il·legítim i el 91,5% vol una agricultura
sense transgènics a Catalunya. Des de les entitats organitzadores
destaquen el 'valor democràtic' de la iniciativa i valoren positivament
l'actitud del miler de voluntaris que 'desobeïren l'Estat espanyol'
col·locant les urnes.
Per a l'organització de la consulta
ciutadana, el multireferèndum és una de les expressions 'cíviques
descentralitzades més importants dels darrers anys a Catalunya'. En
aquest sentit, el membre de la comissió promotora Gerard Batalla
considera que mostra un 'avanç qualitatiu en les experiències de
La presidenta de l'ANC està convençuda que Mas farà tot el possible
per posar les urnes el 9-N i que en tot cas serà l'Estat el que es
retrati retirant-les
Forcadell es desmarca de la sectorial de Defensa i subratlla que
l'entitat no és qui ha de decidir si Catalunya necessita un exèrcit
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, aquest dijous a l'acte de la UPEC Foto: ACN.
La
presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell,
creu fer hipòtesis sobre ‘plans B' per si la consulta del 9-N no es pot
fer “deslegitima” el referèndum. Per això, ha demanat aparcar aquest
debat fins al final i que sigui, en tot cas, el govern espanyol el qui
es “retrati” retirant les urnes.
En un debat sobre el futur de
Catalunya en el marc de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
(Upec), Forcadell ha assegurat que ara per ara no treballa en cap altre
escenari que el de fer la consulta del 9 de novembre.
“Nosaltres
només contemplem l'escenari de la consulta. Després, quan arribi el
moment, ja es
El govern i la majoria de grups parlamentaris descarten aquesta idea i no s'incorporarà a la llei de consultes
Els catalans que resideixen a la resta de l'estat espanyol no podran
participar en la consulta que el Govern ha anunciat que convocarà el
proper 9 de novembre. L'executiu català i la ponència que està redactant
la llei de consultes al Parlament han descartat aquesta possibilitat
al·legant les dificultats jurídiques i logístiques per fer-ho possible.
Els serveis jurídics de la cambra catalana havien elaborat un informe
sobre aquesta qüestió a instàncies d'alguns grups.
N'havien
assenyalat la dificultat i havien apuntat que una remota opció
d'aconseguir-ho era recórrer a la figura del veïnatge civil, que permet
als catalans que ho desitgin que se'ls continuïn aplicant algunes normes
específiques de Catalunya.
Entrevista a la presidenta de l'ANC després de les declaracions de
diumenge · Aclareix la posició de l'entitat en cas que el parlament opti
per no fer la consulta el 9-N
Carme Forcadell
Unes declaracions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell,
van encendre diumenge les alarmes d'un sector de l'independentisme a
les xarxes socials. Forcadell va dir que l'ANC donaria suport a
qualsevol decisió que prengués el Parlament de Catalunya si finalment no
es podia fer la consulta el 9 de novembre. Segons les crítiques que més
es van fer sentir, això volia dir acceptar implícitament que la
consulta no es faria i donava peu a pensar en alternatives. N'hem parlat
amb Carme Forcadell perquè ella mateixa expliqués el sentit de les
seves paraules. I ha estat taxativa.
—Ja doneu per fet que no hi haurà consulta el 9-N?
El ex vicepresidente catalán, Josep-Lluís Carod-Rovira, fue
entrevistado en la televisión mexicana por Carlos Puig en el marco de su
gira por el país
Ciudad de México (INCAT).- Josep-Lluís Carod-Rovira fue entrevistado en el programa de Carlos Puig del canal mexicano Milenio, en el marco de su gira por el país americano.
En el transcurso del programa, Carod-Rovira expuso que “Cataluña quiere
separarse de España por exactamente los mismo motivos que lo hizo
México hace 200 años”. Prosiguió diciendo que los catalanes, igual que
los mexicanos en su momento, “nos dimos cuenta de que no nos sentimos
cómodos en el marco del Estado español”. Esta situación atiende, según
el ex vicepresidente catalán, “a motivos económicos, de calidad de vida,
culturales y democráticos”.
Durante la entrevista destacó que el proceso catalán “se manifiesta
de forma pacífica y democrática” y recordó que “tenemos una sola arma,
que es la democracia y un solo ejército, que son los
El periodista demana que es convoqui un referèndum per escollir el futur del cap d’Estat espanyol
Mar Sabé
Jaume Barberà a Rac1
El periodista Jaume Barberà ha sentenciat aquest matí: “A Espanya hi ha urticària a l’urna, i no m’estranya!”. A la tertúlia d’El Món a Rac1, el director de Retrats ha
criticat durament la llei de successió que s’aprovarà al Congrés
espanyol perquè l’encara Príncep Felip es converteixi en el nou monarca
espanyol.
“Han passat ja 35 anys des que el Rei va ser posat a dit pel dictador: Demano que se’ns sotmeti a
L’exdirector de La Vanguardia revela que empresaris
de l’IBEX, velles glòries de la política i algun polític en actiu han
dissenyat una tercera via
Segons ha revelat José Antich a RAC1, aquests
propulsors de la tercera via, que haurien informat al president Mas,
tenen clar que a Catalunya s’ha de votar, la clau és què s’ha de votar.
L’operació empresarial apunta a una reforma amb “algun diner a
Catalunya, tema llengua i cultura i àmbit internacional”. La proposta
tindria rang de referèndum i s’inclouria en una reforma constitucional.
"Cal recordar al president de la Generalitat l'obligació de complir i fer complir les lleis", afirma la vicepresidenta espanyola
Lluís Bou
Santamaría i Guindos
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha mostrat un punt irritada aquest migdia en la roda de premsa posterior al consell de ministres,
perquè la Generalitat ja disposa de les urnes i les paperetes per a la
consulta. Santamaría no ha dubtat a llançar un advertiment al president
de la Generalitat, Artur Mas. "Cal recordar al president de la
Generalitat l'obligació de complir i fer complir les lleis", ha deixat
anar.
Segons Sáenz de Santamaría, la sentència del Tribunal
'Allà, ruptura democràtica. Aquí, reforma transmutada en
impunitat, estratègies de la tensió i frens d'emergència contra els
anhels socials i nacionals'
'Mil cops taral·lejada a cada cantonada i a cada lluita, Grândola, himne de llibertat, ressona avui encara'
'Ells van posar clavells als fusells. A nosaltres només ens caldrà capficar vots a les urnes'
Avui, a penes fa unes hores, passada la mitjanit
portuguesa d'ara fa 40 anys, la tendra melodia de 'Grândola, Vila
Morena' de Zeca Afonso ressonava a Ràdio Renascença, al programa
'Limite', i s'escolava per tot arreu. Era el senyal llargament esperat
durant nits que van ser anys. Dècades inacabables perquè en una sola
matinada curta, la dictadura més antiga del sud d'Europa, caigués i
s'enfonsès com un terrós de sucre, com a conseqüència de la insurrecció
militar pacífica impulsada per l'MFA, el moviment covat al sí de les
forces armades portugueses. D'aleshores ençà, la imatge inoblidable ha
restat inesborrablament intacte. Cruïlla i certesa de com d'insondable
és la retrobada amb la sempre llarga lluita per la llibertat: clavells
inutilitzant fusells, carrers destituint el règim i la bona gent tombant
tota la crueltat d'una dictadura sencera. Ucronies, Nelson Mandela
enmig de Lisboa: tot és impossible fins que deixa de ser-ho. O la PAH
prenent l'avinguda de la llibertat: sí, sí que es pot.
'O povo é que mais ordena'. Per als nascuts
sota la democràcia de l'amnèsia i l'oblit planificat, i ara
La perpinyanesa Maïté Sanchez-Schmid, de la UMP, recorda que Europa
respecta 'la voluntat dels pobles' i que també respectarà què decideixin
els catalans a les urnes
Maïté Sanchez-Schmid
Maïté Sanchez-Schmid,
eurodiputada nord-catalana per la UMP, assegura que Europa 'mai no ha
tancat la porta' a una eventual Catalunya independent. Recorda que si
els actuals tractats no preveuen l'adhesió de nous països que abans
formaven part d'un estat membre és perquè fins ara no s'ha donat el cas,
però que arribat el moment l'organisme s'adaptarà al nou escenari 'com
ha fet des de la seva fundació'.
L'eurodiputada perpinyanesa
afegeix que Catalunya 'reuneix tots els factors' perquè en cas de
Rivera vol "presenciar en primera fila” el “no” a
la petició del Parlament perquè l'Estat li cedeixi la competència per
convocar un " referèndum
El portaveu de Ciutadans, Matias Alonso, ha anunciat que el
president del partit, Albert Rivera, assistirà demà al debat del Congrés
dels Diputats i que Ciutadans espera que el president del govern
espanyol defensi amb fermesa la unió i la democràcia i que parli en nom
de tots els espanyols. També ha advertit que "fora del marc de l'Estat
de Dret no hi ha democràcia: votar en segons quines condicions no és
sinònim de democràcia" ha asafirmat, i ha assegurat que des de C 's
seguiran "treballant perquè a Catalunya hi hagi un Govern de les idees, i
no un Govern dels sentiments".
Matías Alonso també ha assegurat en roda de premsa que demà "una gran
majoria del Congrés dels Diputats dirà 'sí' a la democràcia, a la unió,
al progrés, a la convivència i a Europa i “no” “al separatisme del
president Artur Mas " , i ha aprofitat per carregar contra el president
Mas i ha afirmat que aquest s’ha convertit en “ l'Ibarretxe català, però
amb una diferència : que almenys Ibarretxe va tenir la dignitat de
donar la cara i defensar el que pensa on resideix la sobirania nacional,
que és al Congrés dels Diputats" mentre que "Mas és el responsable de
tot aquest procés i a l'hora de la veritat s'amaga”.
Emulant el procés de muntatge d'un moble, l'Assemblea presenta un vídeo que mostra com muntar una urna
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC)
ha presentatd urant l'assemblea general a Tarragona un nou vídeo en què
proposa un nou producte, Demokrät, com si es tractés d'un moble d'Ikea.
'Amb Demokrät tot és més fàcil del que alguns et volen fer creure.
Només has de seguir les instruccions. En cas de dificultat durant el
procés, persisteix. DEMOKRÄT mai no falla.' D'aquesta manera es presenta
el producte, que no és altra cosa que una urna, i s'hi ensenyen les
instruccions per a muntar-la. I continua: 'Necessitarem sentit comú,
llibertat, respecte, il·lusió i resistència. Primer de tot cal que
busquis un lloc obert, lluminós i agradable per fer realitat DEMOKRÄT.
En espais foscos poc airejats el resultat no acostuma a ser gaire
satisfactori. No cal que prenguis la mínima mesura de seguretat. Ningú
prendrà mal muntant Demokrät. No facis cas de la seva aparença fràgil,
està feta a prova de cops. I per molt que ho provin, ningú la podrà
desmuntar.' Seguiu l'acte en directe ací, a partir de les 10.00:
Les eleccions municipals serviran per mesurar la força de la ultradreta ·
El batlle de Perpinyà Jean-Marc Pujol se sotmet a les urnes per primera
vegada
Els nord-catalans voten avui, en la primera volta, els representants als consells municipals. A Perpinyà, el batlle actual, Jean-Marc Pujol,
se sotmet per primera vegada a les urnes. L'any 2009 va agafar el
relleu de Joan Pau Alduy, que decidí de retirar-se a un segon terme.
Serà el moment, doncs, de saber el suport real de Pujol, que se les
haurà amb el candidat del Front Nacional, Louis Aliot,
que les enquestes situen en segona posició. Així, una de les respostes
que donaran els resultats d'aquests comicis és la de la força que ha
anat guanyat en aquests últms anys la ultradreta.
A Perpinyà, Unitat Catalana
(UC) torna a presentar-se a les llistes del partit de centre-dreta Unió
per
Sáenz de Santamaría diu que aplicaran la llei i la constitució
El govern espanyol ha reaccionat a les declaracions d'ahir d'Artur
Mas dient que garantiria que hi hagués les urnes el 9 de novembre per a
la consulta dient que miraria 'd'evitar que es promogui la divisió
social i la incertesa a Catalunya', i que faria aplicar la llei i la
constitució per a impedir un referèndum que qualifiquen d'il·legal.
Així
ho ha dit avui la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de
Santamaría, que ha dit, sobre Mas: 'Tots estem subjectes a la llei i els
càrrecs públics tenim l'obligació de fer complir la llei. No és bo que
un càrrec públic parli obertament d'una cosa així'.
Què farà el
govern espanyol quan es convoqui la consulta? 'El govern ha anat
reaccionant a les actuacions contràries a la constitució. Al Tribunal
Constitucional hi ha actuacions que hem considerat que no anaven d'acord
amb la llei', ha dit Sáenz de Santamaría, en referència al recurs
contra la declaració de sobirania del parlament.
"Si és il·legal és il·legal i hi haurà més d'un sistema per impedir-ho", afirma el president de les Corts d’Aragó
Alèxia L. Ferret
El president de les Corts d'Aragó i líder del Partit Aragonès (PAR), José Ángel Biel, s'ha mostrat avui convençut que el referèndum sobiranista de Catalunya "no es pot celebrar",
i ha afirmat que "quan el convoquin s'haurà de prohibir". A més, ha
assegurat que "quan treguin les urnes al carrer s'hauran de requisar".
"Si és il·legal és il·legal i hi haurà més d'un sistema per impedir-ho",
ha defensat Biel en un esmorzar informatiu a Madrid, en què ha estat
presentat per la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de la
Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría.
El govern espanyol podria estar planejant retirar
les competències en matèria de seguretat de la Generalitat si es tira
endavant la consulta
En les últimes setmanes moltes veus
significades de l’unionísme espanyol han reclamat la intervenció de la
Generalitat per part de l’estat espanyol, però la mesura seria lesiva
per la imatge del govern espanyol de cara enfora, per això el pla B
podria ser recuperar les competències del Mossos per evitar, si es manté
la convocatòria de la consulta, que aquests poguessin custodiar el
desplegament de les urnes. De fet, fa unes setmanes Alejo Vidal-Quadras
va explicar en una entrevista a 8tv que per acabar amb “el desafiament”
només caldria que un comandament de les forces de seguretat de l’estat
espanyol es presentés al centre de comandament dels Mossos per
assumir-ne el control, prèvia una ordre estatal.
Una cessió de competències vista com un error
El conseller Espadaler assegurava a finals de febrer que
UPyD i Vox i també veus del PSOE i del PP “se senten profundament
incòmodes pel fet que dues comunitats autònomes –Catalunya i el País
Basc-, tingui competències plenes en matèria policial; hi ha qui ho
considera un error” i va afirmar que es tem que en l’ofensiva
recentralitzadora el govern Rajoy podria fer efectiva la retirada de les
competències en seguretat.
Una competència cedida que l’estat espanyol pot rescatar
En un article al Tribuna Catalana,
l’advocat i politòleg, Marc Costa, considera la intervenció dels Mossos
una possibilitat i recorda que “la competència sobre el manteniment de
la seguretat i l'ordre públics és cedida i en qualsevol moment l'Estat
la pot rescatar", i assenyala que els Mossos d'Esquadra són “un cos
civil armat, orgànicament i estructuralment jerarquitzat, haurà de
complir les directrius que a tal efecte se li determinin des del
Ministeri de l'Interior”.