25.04.2014
'Allà, ruptura democràtica. Aquí, reforma transmutada en
impunitat, estratègies de la tensió i frens d'emergència contra els
anhels socials i nacionals'
'Mil cops taral·lejada a cada cantonada i a cada lluita, Grândola, himne de llibertat, ressona avui encara'
'Ells van posar clavells als fusells. A nosaltres només ens caldrà capficar vots a les urnes'
Avui, a penes fa unes hores, passada la mitjanit
portuguesa d'ara fa 40 anys, la tendra melodia de 'Grândola, Vila
Morena' de Zeca Afonso ressonava a Ràdio Renascença, al programa
'Limite', i s'escolava per tot arreu. Era el senyal llargament esperat
durant nits que van ser anys. Dècades inacabables perquè en una sola
matinada curta, la dictadura més antiga del sud d'Europa, caigués i
s'enfonsès com un terrós de sucre, com a conseqüència de la insurrecció
militar pacífica impulsada per l'MFA, el moviment covat al sí de les
forces armades portugueses. D'aleshores ençà, la imatge inoblidable ha
restat inesborrablament intacte. Cruïlla i certesa de com d'insondable
és la retrobada amb la sempre llarga lluita per la llibertat: clavells
inutilitzant fusells, carrers destituint el règim i la bona gent tombant
tota la crueltat d'una dictadura sencera. Ucronies, Nelson Mandela
enmig de Lisboa: tot és impossible fins que deixa de ser-ho. O la PAH
prenent l'avinguda de la llibertat: sí, sí que es pot.
'O povo é que mais ordena
'. Per als nascuts
sota la democràcia de l'amnèsia i l'oblit planificat, i ara