Dijous 26.11.2015 08:00
 |
| Els membres actuals del Consell Federal de Suïssa. |
La presidència col·lectiva d’un país no és pas un format de govern
habitual. De fet, n’hi ha ben poques. Però en tots els casos tenen o han
tingut papers molt interessants. Heus ací els casos i exemples més
coneguts.
–
El Consell Federal suís. La presidència de Suïssa recau en un
Consell Federal
que té set membres i és alhora cap de l’estat i cap del govern. El
càrrec oficial i formal de president i de vice-president recauen
rotatòriament en dos membres durant un any: qui és vice-president un any
passa a ser president l’any següent. El Consell Federal de Suïssa té la
responsabilitat sobre totes les àrees de govern, però els seus membres
dirigeixen ministeris específics cadascun.
Es reuneix cada dimecres a Berna. La representació oficial del país
és conjunta, però pot ser delegada en el president. Per exemple, quan un
cap d’estat visita Suïssa és rebut oficialment per tot el consell. En
canvi, la representació de Suïssa a l’estranger l’assumeix el president
perquè tot el consell no pot viatjar alhora. La gran majoria de les
decisions del consell es prenen per consens, no per votació.
Els quatre grans partits suïssos respecten tradicionalment una
fórmula segons la qual tots formen part del govern en una proporció que
respecta el resultat de les eleccions, i hi ocupa més llocs el partit
que les ha guanyades.
–
La presidència de Bòsnia i Hercegovina. El cap d’estat de Bòsnia i Hercegovina és un cos format per tres polítics que exerceixen col·lectivament la
presidència
del país. La presidència és integrada per dos membres elegits per la
Federació de Bòsnia –que han de ser un bosnià i un croat– i un altre
membre elegit per la República Sèrbia de Bòsnia.
La presidència és rotatòria –canvia cada vuit mesos– i té aquesta
forma per raó de la tensió entre les dues entitats que formen el país,
la Federació de Bòsnia i la República Sèrbia.
–
La Capitania Regent de San Marino. La república San Marino té una presidència dual, els anomenats
capitans regents.
Pertanyen a partits diferents i exerceixen la presidència durant mig
any. Són elegits pel parlament i fan de cap d’estat conjuntament. Les
decisions, les han de prendre d’acord entre tots dos.
Actualment no hi ha al món cap més presidència col·legial. En el
passat n’hi havia hagut, especialment als països comunistes, on era una
pràctica bastant habitual. Tanmateix, de les experiències anteriors es
destaca el cas de l’Uruguai.
–
El Consell Nacional de Govern de l’Uruguai. Entre
el 1952 i el 1967 l’Uruguai va ser governat per un Consell Nacional,
proposat pel president José Batlle com una manera de fer més fort el
govern del país, per a plantar cara a les amenaces de dictadures
militars.
El consell era format per nou membres que assumien col·lectivament la
presidència. Sis d’aquests membres pertanyien al partit que havia
guanyat les eleccions i tres al que havia quedat segon. La presidència
formal del país canviava entre els sis membres del primer partit.
La proposta –que es va basar en l’experiència suïssa– va fracassar
per les disputes internes entre els partits que van fer gairebé
impossible la governança.
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/noticies/de-suissa-a-luruguai-com-funcionen-les-presidencies-col%C2%B7lectives-al-mon/
