Entre el 26 de febrer i l’1 de març, Barcelona concentrarà les
mirades de tot el món pel Mobile World Congress, un escenari propici per
a internacionalitzar la denúncia pels presos polítics catalans i la
voluntat democràtica d’esdevenir una república. I això és farà visible
amb diverses accions. Una n’és l’enorme pancarta amb l’eslògan ‘Free
political prisoners’ (‘Llibertat presos polítics’) que des de
començament de setmana presideix la plaça de Catalunya, que rebrà els
més de cent mil assistents previstos al congrés.
A partir de dilluns i fins dimecres voluntaris de l’Assemblea
Nacional Catalana repartiran llaços grocs als assistents que hi vagin
des de Barcelona. A partir de les 8 seran a plaça d’Espanya a la sortida
del bus-llançadora i miraran de cridar l’atenció amb titulars de premsa
internacional sobre el significat dels llaços grocs com ‘Per què
Guardiola porta un llaç groc’ del diari Goal.
El Mobile World Congress 2018 s’inaugurarà diumenge amb un sopar de
gala al Palau de la Música. L’acte el presidirà el rei espanyol Felipe
IV, que serà a
Diu que les manifestacions del 8 i el 12 d’octubre a Catalunya estaven
políticament dirigides pel govern espanyol i pagades amb diner públic.
per
G.A
22/02/2018
Manifestants davant l'Estació de França de Barcelona | ACN
Javier Barraycoa, actual dirigent de l’entitat d’extrema dreta Somatemps i un dels fundadors de la plataforma unionista Societat Civil Catalana (SCC), de la qual se’n va desvincular, ha denunciat en un apunt al seu blog
que les manifestacions que va liderar SCC el 8 i el 12 d’octubre a
Barcelona contra el referèndum, van ser finançades il·legalment. “El
més divertit és que els diners per a l’organització –de les dues
manifestacions- arribava per canals inconfessables del govern central.
Però després Borrell, setmanes més tard, demanava el vot per al PSCi
Vargas Llosa per a Cs. Reconec que vaig riure força en silenci durant la
campanya. Així li va anar al PP a les eleccions”, assegura Barraycoa.
Però el dirigent de Somatemps també parla de manipulació política de les dues manifestacions: “Per
dissimular i ocultar la realitat a la bona gent que volia sortir al
carrer, SCC va convocar a la seva seu diverses associacions, també
Somatemps. El procés de negociació de l’acte unitari va consistir a no deixar a les associacions prendre cap decisió. Però
pel bé de Catalunya i d’Espanya vam
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
El diari nord-americà New York Times ha alertat que
la llibertat d'expressió està en risc a Espanya a partir de casos
recents com la condemna al raper Valtonyc o la censura d'una obra sobre
els presos polítics a la fira internacional d'art Arco.
Un article publicat
avui i signat per Raphael Minder posa en dubte la llibertat d’expresió
de l’estat espanyol de forma contundent: “ja sigui per llei o per
intimidació, Espanya s'ha convertit en un país on els riscos de llibertat expressió s'han anat quedant en silenci als últims anys.”
El periodista no només ha destacat el cas d’Arco, també ha anomenat
diferents mostres de censura que s’han produït a Espanya. Ha mencionat
la recent condemna al cantant Valtonyc per injuries a la corona, la
suspensió de la distribució del llibre Fariña per part d’un
jutge i ha recordat els titellaires perseguits per incitació al
terrorisme. L’article ha destacat que Espanya va imposar una la llei que
prohibeix gravar les cares als agents de policia i que
Companys del tinent coronel responsable dels informes de la Guàrdia Civil sobre l'independentisme l'acusen de polititzar-los.
Redacció
A la dreta, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena
El responsable de la Guàrdia Civil com a policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, tindria un perfil anònim a Twitter amb el qual s'hauria dedicat a increpar, amb opinions polítiques, líders independentistes i periodistes. Enfrontaments seriosos a la Guàrdia Civil
Ho afirma una informació del diari digital Público, que assegura que, a banda d'aquesta activitat a Twitter, companys seus de la Guàrdia Civil l'acusen d'haver polititzat les investigacions sobre l'independentisme.
Segons aquests companys citats pel diari, Baena "està vessant les seves idees polítiques en unes investigacions que han de ser objectives", i aquesta politització els està portant a "enfrontaments seriosos" dins mateix de la Guàrdia Civil.
Amnistia Internacional (AI) ha fet públic avui a Washington l’informe anual sobre la situació dels drets humans al món.
És un document que té una gran influència en els governs i les ONG de
tot el món i que presenta una anàlisi de l’estat actual de les
vulneracions que hi ha en 159 països. En el document d’enguany, a
l’apartat d’Espanya, la situació de Catalunya hi té un pes important.
Assenyala que l’estat espanyol ha restringit drets fonamentals de les
persones d’una manera desproporcionada i que durant el referèndum de
l’1-O la policia va fer un ús excessiu de la força davant gent que volia
votar pacíficament.
En l’apartat de llibertat d’expressió i de reunió, que és el que
encapçala el capítol d’Espanya, Amnistia Internacional denuncia que les
autoritats espanyoles van restringir aquests drets en actes organitzats a
Madrid, Castelldefels i Vitòria. I remarca que aquestes reunions es van
prohibir quan la llei del referèndum havia estat suspesa cautelarment, i
no pas definitivament.
També hi ha un espai reservat al cas de Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart. En el
La fira d’art Arco de Madrid ha retirat l’obra de l’artista Santiago Sierra
que recull els rostres pixelats d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi
Cuixart i una vintena de presos polítics més per a denunciar
l’existència de presos polítics a l’estat espanyol. La censura ha estat
confirmada per l’organització, que addueix que vol ‘evitar polèmiques’.
La petició, l’ha feta Ifema, la Fira de Madrid, formada per la Comunitat
de Madrid, l’Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la
Fundació Obra Social i Monte de Piedad de Madrid.
L’obra no ha pogut ni
tan sols ser visitada perquè era just avui que s’obria al públic.
L’obra també inclou més presos polítics, com ara els joves d’Altsasu,
els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d’Egin i
simpatitzants del 15-M que van formar part de piquets informatius de la
vaga general del 29-M del
El copresident de l’Integrup sobre Catalunya al parlament de Suïssa, el
diputat socialista Mathias Reynard, ha expressat tot el seu ‘suport’ a
la diputada de la CUP Anna Gabriel, que és a Ginebra. En una piulada a
Twitter, Reynard ha dit que ‘la Suïssa dels Drets de l’Home i la
democràcia directa’ ha de ser ‘un lloc segur’ per Gabriel.
Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se trouve actuellement à Genève. En Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de prison. Son crime? Avoir défendu le droit de voter en Catalogne.
La Suisse des Droits de l'Homme et de la démocratie directe doit être un lieu sûr pour toi!
‘Tot el meu suport a Anna Gabriel, que està actualment a Ginebra. A
Espanya, s’enfronta al risc de 30 anys de presó. El seu crim? Haver
defensat el dret a votar a Catalunya’, ha explicat Reynard en la seva
piulada. El diputat socialista ha viatjat a Catalunya en algunes
ocasions per observar de primera mà la situació política al país.
Reynard no ha estat l’únic dirigent socialista que ha fet costat a
l’ex-diputada de la CUP, Amanda Gavilanes, regidora a l’Ajuntament de
Ginebra, també s’ha posicionat a favor: ‘Tot el meu suport a Anna
Gabriel i a tots aquells que són
El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la condemna de tres anys i
mig de presó contra el raper mallorquí Valtònyc. Fa un any, l’Audiència
espanyola el va declarar culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries
greus a la corona espanyola. La sentència també incloïa una
indemnització de 3.000 euros al president de la Fundació Cercle
Balear, Jorge Campos Asensi, per amenaces. El Suprem era l’última
instància de recurs.
El motiu de les acusacions era la cançó No al borbó en què suposadament atempta contra la monarquia espanyola i demostra suport a ETA i als GRAPO.
Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit
sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la
fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a
Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que
interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel,
que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres
preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos
compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha
decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.
El camí complicat de la justícia espanyola
Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).
Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a
declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa
deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn,
Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret
penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets
clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són
col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les
opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no
s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a
arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.
Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional–
saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I
aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els
en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes
conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que
ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la
justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.
Artur Mas ha declarat durant més de tres hores davant del jutge PabloLlarena.
Ha respost a les preguntes de totes les parts i, segons que ha declarat
després, no ‘m’he retractat de res’ i ha afegit: ‘Continuo creient en
la independència.’ Per a l’ex-president
l’1-O va ser un referèndum efectiu i la declaració d’independència ‘un
acte purament parlamentari’ sense conseqüències jurídiques. Mas ha
comparat el simbolisme de la DUI amb les reprovacions de ministre de Mariano Rajoy que, malgrat votar-se al congrés, no han tingut cap efecte.
Mas ha dit al tribunal que les seves responsabilitats polítiques es
van acabar el 10 de gener del 2016, quan va traspassar la presidència a
Carles Puigdemont. En
‘L’Anna no ha fugit, l’Anna ha buscat refugi per una persecució
política.’ La CUP ha escenificat una imatge de força i unitat a la Casa
Golferichs de Barcelona després de saber-se avui que l’ex-diputada Anna
Gabriel no aniria a declarar demà al Tribunal Suprem de Madrid
i que es quedaria a Suïssa. Tot plegat, amb dos objectius: defensar-se
jurídicament des d’una ciutat que permet d’internacionalitzar el
conflicte més enllà de les fronteres catalanes i fer un torcebraç
jurídic a l’estat espanyol.
I és que Suïssa no permet d’extradir ciutadans per delictes polítics.
Espanya haurà de demanar una ordre d’extradició si vol jutjar Gabriel a
l’estat espanyol, però prèviament la justícia suïssa determinarà si ho
pot fer. ‘Hem obert un procés polític contra l’estat espanyol per fer de
mirall i perquè vegi com s’ha convertit en una dictadura’, ha dit Benet
Salellas, advocat de Gabriel i company de partit.
Després de
l’euroordre fallida de Carles Puigdemont, l’estat espanyol es troba ara
amb un altre escenari que li pot dur un maldecap internacional.
Salellas ha criticat durament el jutge PabloLlarena,
el vessant polític de la seva
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no
pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS
ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de
les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar.
Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la
justícia espanyola, demanaria asil polític.
Vegeu-ho:
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel és a Suïssa i no acudirà al
Tribunal Suprem espanyol a declarar. En una entrevista al diari suís Le
Temps, Gabriel assegura que no anirà a Madrid perquè considera que no hi
tindria un judici just.
‘Sóc processada per la meva activitat política i
la premsa del govern ja m’ha condemnat’, ha declarat. Sobre el fet
d’haver anat a Suïssa, diu que ha cercat un país on pugui defensar els
seus drets. Anna Gabriel és a Ginebra, on prepara la seva defensa amb
l’advocat suís Olivier Peter.
La CUP ha publicat aquest matí un comunicat
en què es fa ressò d’aquesta entrevista i diu que ampliarà la
informació sobre l’estratègia de defensa de Gabriel en una conferència
de premsa avui a les 16.30.
En aquesta entrevista, Gabriel explica que és perseguida per la seva
activitat política i que ‘la premsa governamental’ ja l’ha declarada
culpable. L’ex-diputada de la CUP diu
El Tribunal Constitucional espanyol ha donat la raó a la Generalitat i
ha tombat la maniobra del ministre espanyol José Ignacio Wert per a
imposar el castellà a l’escola a través de fons públics. El ministre
espanyol pretenia que el govern català avancés 6.000 euros per cada
alumne que demanés l’escolarització en castellà. D’aquesta manera, es
pretenia que aquests alumnes poguessin pagar l’escola privada en cas que
no existís oferta pública amb aquestes condicions.
El TC considera que aquest sistema no respecta el repartiment de
competències entre l’estat espanyol i Catalunya i per això ha estimat
parcialment el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de
Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) i ha anul·lat alguns dels
preceptes impugnats per considerar que
El Principat va batre el 2017 un nou rècord històric en exportacions:
70.828,7 milions d’euros, un 8,7% més que l’any anterior. És el setè
any consecutiu que es trenca el sostre de les vendes a l’exterior. Les
importacions també van marcar un rècord històric, en aquest cas per
quart any seguit, amb un volum de 84.321,6 milions d’euros, un 8,3% més
que el 2016. Així doncs, es va comprar més del que es va vendre a
l’exterior i el dèficit comercial català va ser de 13.492,9 milions
d’euros, un 6,4% superior al del 2016.
Pel que fa a les exportacions, es tracta d’una taxa de creixement
superior al de la mitjana de la Unió Europea (+7,4%) i la Zona Euro
(+7,2%), així com a la de països com Itàlia (+7,4%), Alemanya (+6,3%) i
França (+4,5%).
De fet, aquest 2017 també s’ha registrat amb 17.091 empreses el màxim
històric d’empreses exportadores regulars, és a dir, que han venut a
l’exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva. Segons el
conseller delegat d’ACCIÓ (Agència per la Competititivitat de
l’Empresa), Joan Romero, ‘es demostra que
Un dels dos guàrdies civils que va declarar ahir com a testimoni als
jutjats de Manresa per la seva participació a la intervenció policíaca
de l’1-O a Castellgalí (Bages), va reconèixer davant del jutge que els
veïns no van fer servir la violència davant del dispositiu de la
policia. Segons que avança el Regió7,
el policia va declarar que la gent que hi havia concentrada davant del
col·legi electoral va resistir pacíficament malgrat que l’atestat que va
fer la Guàrdia Civil assegurava que els concentrats van reaccionar amb
violència, insults, puntades de peu contra els agents i escopinades. Els
dos agents van identificar el tinent que liderava el dispositiu, que
també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.
Els dos agents que van declarar ahir formaven part de la unitat de
Recollida de Material del dispositiu –tenien la missió d’endur-se les
urnes i paperetes– i, per tant, no van poder donar explicacions sobre
les càrregues policíaques que hi va haver a Castellgalí, segons fonts
jurídiques. En total a Castellgalí va haver-hi 19 ferits el passat 1-O
que s’han adherit a la denúncia col·lectiva que ha liderat el Col·legi
d’Advocats de Manresa.
Durant la seva declaració, els dos guàrdies civils també van
assenyalar qui era el tinent que liderava el dispositiu i, per tant, el
responsable de les càrregues. És el
En el seu article 'L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud' defensa que "és un tot o res per a Catalunya.
Redacció | "Tres-cents tres anys i
quatre mesos i mig de submissió colonial no van aconseguir trencar
l'esperit de resistència de la nació catalana". Així comença l'article
del catedràtic de la Universitat de Bremen, Axel Schönberger, publicat
al digital alemany 'Neue Debatte'. Sota el títol, L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud,
Schönberger analitza la situació actual de Catalunya i adverteix als
catalans: "qualsevol renúncia ajudarà a Espanya i perjudicarà
Catalunya". Per això, insta als partits polítics sobiranistes a investir
el 130è president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El catedràtic carrega, primer de tot, contra la justícia
espanyola, de la que destaca la elecció a dit dels jutges: "la llei
espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentències dels
tribunals i les accions del Ministeri han provat que la justícia es
converteixi en una injustícia legal".
En aquest
sentit, assegura que tan fiscals, jutges com el gobierno han violat els
drets fonamentals. "És d'esperar que rendeixin comptes davant un
tribunal internacional per les seves accions", sentencia.
Amb tot, el catedràtic emplaça als alemanys a recordar els "tribunals
injustos del temps del nacionalsocialisme", amb els que compara la
justícia espanyola, pel que fa a la manera d'interpretar i aplicar el
dret.
La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual
Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el
referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol
Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo,
la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures
‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en
qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’
L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va
habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del
desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del
referèndum.
I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo
de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar
els esdeveniments relacionats amb
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
Per què
l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que
el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.
Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).
14.02.2018 15:59
Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la
declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense
conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada,
els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es
podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que
plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació?
Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes
eren molts i molt grans.
Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense
imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de
la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a
la presó?
No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un
criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir
uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra
tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no
hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu
del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què
l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És
una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen
amb nosaltres.
No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó,
una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma
el pas de Mireia Boya pel Suprem.
