Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escòcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escòcia. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de novembre del 2018

Aamer Anwar, millor advocat ‘solicitor’ del 2018 a Escòcia



MÓN - EUROPA







El secretari de Justícia del govern escocès ha felicitat tots els premiats i, en especial, Anwar 








Fotografia: Rhiannon Spear








Per: Redacció 

30.11.2018  12:34





L’advocat de Clara Ponsatí Aamer Anwar ha estat reconegut com a millor advocat solicitor de l’any 2018 a Escòcia pels premis The law awards of Scotland. Aquests guardons reconeixen ‘l’excel·lent qualitat de la feina a Escòcia dels advocats més respectats’. Segons que diu el seu lloc web, els premis destaquen ‘els esforços heroics fets per despatxos d’advocats per a assegurar que els clients que accedeixen al sistema judicial escocès reben els màxims estàndards de consell i servei’. 



Anwar ja va ser distingit com a advocat de l’any 2017 i solicitor del 2016.












Anwar ha estat reconegut com a millor solicitor, que és una de les categories en les que es

dimecres, 22 d’agost del 2018

Sturgeon viatjarà a Barcelona per reunir-se amb Torra



PAÍS - PRINCIPAT







La primera ministra d'Escòcia tornarà la visita oficial que va fer Torra l'11 de juliol a Edimburg.
















Per: Redacció 

21.08.2018  20:35





La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, viatjarà a Barcelona per reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Segons que ha pogut saber VilaWeb, els gabinets de tots dos governs en negocien la data. Serà la segona reunió entre tots dos; Torra va visitar la cap de govern d’Escòcia l’11 de juliol a Edimburg. Fonts del govern indiquen que encara no s’ha decidit si la reunió entre Torra i Sturgeon serà aviat.



Segons el diari escocès The Herald, Sturgeon ha acceptat la invitació de fer una visita oficial a Catalunya que Torra va fer-li l’11 de juliol. Els conservadors, partidaris de la unitat del Regne Unit, s’han afanyat a exigir a Sturgeon que el viatge el pagui el Partit Nacionalista Escocès i que no es financï amb fons públics perquè pretén donar impuls a l’independentisme.



A la reunió de l’11 de juliol, Torra i Sturgeon van parlar de la situació política de Catalunya i de la necessitat de resoldre el conflicte amb Espanya amb solucions pacífiques i democràtiques. A més, van coincidir que un referèndum d’autodeterminació com el d’Escòcia del 2014, pactat amb el Regne Unit, és la millor solució.








Enllaç notícia :



 

dimecres, 11 de juliol del 2018

Torra i Sturgeon aborden els processos català i escocès



PROCÉS







El Nacional
Foto: @govern
Barcelona. Dimecres, 11 de juliol de 2018




















El president Quim Torra i la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'han reunit aquest dimecres a Edimburg, en la primera reunió d'alt nivell entre els dos governs en prop d'una dècada. Torra ha arribat aquesta tarda a la residència de la primera ministra, Bute House, on a la porta l'esperaven un grup de catalans independentistes amb cartells en favor dels presos i estelades.



La de Torra i Sturgeon és la primera reunió entre el govern català i l'escocès des que, el 2008, l'aleshores primer ministre Alex Salmond va viatjar a Barcelona per entrevistar-se amb el llavors vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira.












Per al sobiranisme català, el cas escocès és un referent per haver aconseguit un referèndum acordat amb el Govern britànic, proposta que Torra manté sobre la taula en la nova interlocució amb el

L’advocat de Ponsatí avisa que la condemna a la consellera seria com ‘una pena de mort’



MÓN - EUROPA







La consellera i l'advocat expliquen com se senten pocs dies abans que comenci la vista per l'extradició de Ponsatí.
















Per: Redacció 

11.07.2018  13:52





‘La condemna a 33 anys de presó per a Clara Ponsatí, que en té 61, és una pena de mort, perquè probablement moriria en una presó. És inacceptable’, ha dit contundent l’advocat de la consellera Clara PonsatíAamer Anwar, a Edimburg, durant la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, a la consellera i a l’executiu escocès, amb el qual es reunirà aquest vespre.



Pocs dies abans que comenci l’acta per extradir Ponsatí, el 30 de juliol, la consellera i el seu advocat han denunciat la situació d’indefensió i la vulneració dels drets humans que Ponsatí, igual que la resta d’exiliats i presos polítics, pateixen a l’estat espanyol. ‘Els meus drets humans no només estan

divendres, 6 de juliol del 2018

'The Times': "Torra demanarà a Sánchez un referèndum com el d'Escòcia"



PREMSA INTERNACIONAL







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 6 de juliol de 2018



















El diari anglès The Times ha assegurat avui que el president de la Generalitat, Quim Torra , demanarà al president espanyol Pedro Sánchez un referèndum com el d'Escòcia. El rotatiu es fa ressò de la trobada que mantindran els dos líders el proper dilluns a la Moncloa.



 


The Times ha explicat que, abans de la trobada, Torra ha presentat "una llista de demandes" que inclou un "referèndum d'independència d'estil escocès". L'article relata la voluntat del Govern català de poder arribar a un

dimecres, 4 de juliol del 2018

Quim Torra es reunirà dimecres amb la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon



PAÍS - PRINCIPAT







El president de la Generalitat de Catalunya es trobarà amb l'ex-consellera Clara Ponsatí.








La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon








Per: Redacció 

04.07.2018  14:17





El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, es reunirà el proper 11 de juliol amb la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, a Edimburg, segons ha pogut confirmar l’ACN. Els dos líders independentistes mantindran una trobada de treball a Bute House, la residència oficial de la primera ministra escocesa, coincidint amb un viatge de dos dies a Escòcia.



La reunió entre Torra i Sturgeon serà la primera entre el govern català i l’escocès des de la celebració del

divendres, 8 de juny del 2018

El congrés del Partit Nacional Escocès votarà una resolució per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats



MÓN - EUROPA







El congrés comptarà amb la participació de Clara Ponsatí i Nicola Sturgeon.
















dimecres, 11 d’abril del 2018

Aamer Anwar: ‘És hora que Espanya s’adoni que perd la batalla’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista a l'advocat escocès de la consellera Clara Ponsatí.

















10.04.2018  22:00





Aamer Anwar (1967) és el prestigiós advocat que representa l’ex-consellera Clara Ponsatí a Escòcia. Especialitzat en drets humans i lluita contra el racisme, el 2017 fou escollit advocat de l’any. Demà Anwar i Ponsatí tenen una cita important, perquè comença una vista preliminar davant la justícia escocesa, que haurà de decidir si tramita l’euroordre i extradeix la consellera Clara Ponsatí, en un procés que pot durar temps. En aquesta entrevista telefònica, Anwar explica quines seran les línies de la seva defensa legal. I també què hi feia, a Barcelona, el 17 d’agost passat i quina importància va tenir presenciar l’atemptat a la Rambla per a acabar acceptant de representar Ponsatí.





Quines seran les línies de la vostra defensa legal?


—Creiem que les autoritats espanyoles no han seguit un procés com cal. Aportarem arguments sobre drets humans i explicarem per què creiem que ens trobem davant una persecució política contra Clara Ponsatí. I per això creiem que l’euroordre no hauria de ser vàlida.



—Quines són les parts més xocants de l’euroordre de Llarena contra Ponsatí?


—Que l’acusin de rebel·lió violenta i malversació de fons públics. Espanya l’acusa de molts actes criminals, però el més sorprenent és que no poden concretar en cap moment quins són els actes violents que ha comès la Clara, professora i acadèmica molt estimada. Tampoc no fan cap esment dels actes violents comesos per la policia espanyola. És totalment grotesc acusar la Clara d’haver organitzat i promogut violència quan l’únic que ha fet és promoure pacíficament un referèndum. És una distorsió de la realitat. I que s’encari potencialment a trenta anys de presó és francament ridícul. Fan servir l’euroordre per motius polítics. A l’euroordre no parlen dels sis mil policies espanyols ni de què van fer. Ni una paraula. I ara la Clara ha de ser responsable d’allò que van fer ells? Finalment, l’euroordre és molt detallada, i es remunta a les accions del govern fins a l’any 2015. No entenc com Clara Ponsatí, que va entrar al govern l’estiu de 2017, pot ser responsable d’actes comesos el 2015. Ponsatí és una acadèmica brillant, però que jo sàpiga no ha inventat la màquina del temps. Encara!











I de la malversació de fons públics?

dijous, 29 de març del 2018

The National envia un missatge a Espanya: ‘No us podeu quedar la nostra Clara’



MÓN - EUROPA







El diari escocès explica el suport que ha rebut Ponsatí i el seu alliberament després de declarar als jutjats.












Per: Redacció

29.03.2018  08:14





El diari escocès The National destaca avui en la seva portada la llibertat de l’ex-consellera Clara Ponsatí després de comparèixer ahir davant la justícia escocesa, i envia un missatge contundent a Espanya: ‘Escòcia envia un missatge a Espanya… No us podeu quedar la nostra Clara!



El rotatiu explica que Ponsatí ha recollit més de 200.000 lliures en vint-i-quatre hores per a pagar-se els costs de la seva defensa i també destaca el suport que va rebre de diversos concentrats a les portes dels jutjats. Ponsatí és molt coneguda a Escòcia, on ha residit durant anys exercint de professora a la Universitat de Sant Andrews.






 






Un altre dels principals diaris escoceso, The Herald, també destaca Ponsatí en la

dimecres, 27 de setembre del 2017

Alex Salmond crida els "demòcrates europeus" a solidaritzar-se amb Catalunya



PROCÉS







L'exprimer ministre escocès lloa la posició de fortalesa de Carme Forcadell davant de la "persecució judicial" que pateix.








per Gemma Aguilera 27/09/2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
Encaixada de mans entre l'exprimer ministre escocès Alex Salmond i el president del Govern, Carles Puigdemont | ACN
 
 
 
 




 L'exprimer ministre escocès Alex Salmond, també exlíder de l'SNP, havia d'assistir a l'acte en què la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, rebia aquest dimarts a Brussel·les el premi Coppieters, però no va poder assistir-hi i ha fet arribar un missatge en qualitat de premiat de l'edició del 2016, al qual ha tingut accés El Món:



"Tots els demòcrates d'Europa haurien de solidaritzar-se amb la llibertat d'expressió i el dret d'autodeterminació del poble català". I va afegit que la posició de Carme Forcadell "en contra de la persecució judicial hauria de servir d'inspiració per a tothom".



El premi Coppieters es va entregar a Forcadell en reconeixement a la seva tasca en defensa del dret a l'autodeterminació.


dimarts, 12 de setembre del 2017

Le Monde demana a Rajoy que negociï el referèndum per a Catalunya




El diari francès demana a Mariano Rajoy que faci com David Cameron amb Escòcia.















Per: Redacció 

12.09.2017  14:22





El diari francès Le Monde ha publicat avui un editorial on demana al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que accedeixi a negociar un referèndum d’independència per a Catalunya tal com va fer l’ex-primer ministre britànic David Camaron amb Escòcia. L’editorial, titulat ‘Independència de Catalunya: 



fer venir a la raó Madrid i Barcelona‘, es publica l’endemà d’una altra Diada multitudinària a Barcelona.



«Madrid ha d’escoltar les demandes de centenars de milers de catalans que s’han manifestat durant cinc anys als carrers i que originalment no demanaven la

dijous, 8 de juny del 2017

El Regne Unit vota avui en les eleccions més estranyes que es recorden



MÓN - EUROPA







La revenja contra els conservadors pel Brexit i l'èxit de l'independentisme escocès poden determinar la sorpresa 


















07.06.2017  22:00






El Regne Unit vota avui en les eleccions més estranyes que es recorden. La llista de sorpreses és molt gran, espectacular: arriben després del Brexit, són avançades, al 10 de Downing Street hi ha una primera ministra que no ha votat ningú, hi ha hagut dos atemptats durant la campanya, una campanya que s’ha aturat dues vegades tot i ser la més curta que es recorda, i la diferència entre els dos candidats ha passat en poc temps de ser una de les més altes a ser una de les més baixes. Molts condicionants per a unes votacions que podrien ser la revenja del Brexit o demostrar que hi ha poca cosa a fer.



Sobre les sorpreses, primer. El Brexit va ser una sorpresa enorme, perquè fou inesperada, però també perquè cap dels grans partits no el volia, tot i que és evident que hi havia una part dels conservadors molt disposada a eixir de la Unió. El fet que siguen unes eleccions avançades és molt rar, al Regne Unit. No havia passat res de semblant d’ençà de l’octubre del 1974, amb Harold Wilson. Theresa May tot just si havia exercit un any de càrrec, com a substituta de Cameron, que va anunciar les

divendres, 12 de maig del 2017

Una diputada finlandesa del PP europeu critica la judicialització del procés independentista



PAÍS - PRINCIPAT







Un eurodiputat eslovè lamenta que la UE opini sobre Veneçuela o estats africans i no sobre Catalunya 








L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen








Per: Redacció

12.05.2017  08:34





L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen ha criticat la judicialització del procés independentista català i ha afirmat que els grups europeus i les regions haurien de mitjançar entre Catalunya i l’estat espanyol per a resoldre el conflicte. Creu que cal trobar noves maneres d’atorgar més autonomia i que els parlaments han de poder debatre sobre allò que considerin oportú.



Sobre les declaracions de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, ha dit: ‘És una reacció molt forta i dura per part del govern espanyol enviar-les als tribunals.’



Per una altra banda, l’eurodiputada flamenca Helga Stevens ha dit que el processament de Forcadell és la ‘manera incorrecta’ d’afrontar el procés català i ha fet una crida al diàleg i a la consistència de

dijous, 27 d’abril del 2017

La CUP organitza una conferència internacional a favor del referèndum a Barcelona Per @unilateralcat



ACTUALITAT INTERNACIONAL






Hi participaran organitzacions d’Alemanya, Islàndia, Escòcia o Polònia, entre d’altres








Cartell de la conferència internacional organitzada per la CUP | CUP
Joan Coma, regidor de Capgirem Vic-CUP i un dels coordinadors de les jornades, ha explicat que

dimarts, 11 d’abril del 2017

Junqueras defensa el segon referèndum escocès a 'The National'



PROCÉS







Alba Solé
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 11 d'abril de 2017















El diari escocès The National publica una entrevista amb Oriol Junqueras en què parla de la situació del referèndum a Escòcia i del procés català. Aquest rotatiu ja va publicar una entrevista a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fa un mes. En aquest cas, denunciava les diferències entre el govern espanyol i el britànic a l’hora de permetre un referèndum.



The National és un diari que dona suport a una Escòcia independent i que publica moltes notícies relacionades amb Catalunya i sobretot amb el procés. Fan seguiment d’actes independentistes, articles sobre com Europa reacciona amb el procés, o també per exemple un seguiment dels judicis pel 9-N.

dilluns, 10 d’abril del 2017

Kerevan: "L'autèntic terratrèmol a Europa no és el Brèxit, sinó el procés català"



DIPUTAT ESCOCÈS







El Nacional / ACN
Barcelona. Dilluns, 10 d'abril de 2017














El diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) George Kerevan assegura que "mentre la resta d'Europa es fixa en el Brèxit, l'autèntic terratrèmol polític al continent és a Barcelona".
En un article publicat aquest dilluns al diari escocès The National, Kerevan, que es va reunir la setmana passada amb Carme Forcadell al Parlament, diu que els catalans "estan decidits a convocar un referèndum d'independència al setembre tot i la fervent oposició de Madrid". Una negativa a "gestionar les discrepàncies polítiques per la via democràtica", assegura, que s'explica per la tradició franquista de l'estat espanyol i pel fet que "no s'arribés a un acord" durant la transició que ajudés a la reconciliació.



Durant la seva visita a Barcelona la setmana passada, Kerevan assegura que va poder veure com "els records de la Guerra Civil i la destrucció de l'autonomia de Catalunya impregnen la ciutat". En aquest sentit, lamenta que no es tingui prou en compte "la voràgine de violència que va envoltar Espanya, i especialment Catalunya i Barcelona" durant el conflicte i "l'opressió" que va caracteritzar la dictadura franquista. Una "matança" que no només va incloure "la prohibició de l'ús del català" sinó també "l'assassinat i l'exili de centenars de catalans". Una situació que va convèncer l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, "que els líders del franquisme que encara quedaven no acceptarien mai la independència de Catalunya".



Grup de discussió sobre Catalunya

divendres, 7 d’abril del 2017

La CDU alemanya rebenta el discurs d’Espanya sobre Escòcia i Catalunya a la UE



MÓN - EUROPA







Elmar Brok, un dels pesos pesants del partit de Merkel, diu que una Escòcia independent no hauria de 'fer cua' per entrar a la UE i que és qüestió de voluntat política  














Per: Redacció 

06.04.2017  17:42





Cada vegada és més clar el tomb que ha començat a fer la Unió Europea en relació amb l’independentisme escocès. El factor diferencial és l’activació del Brexit. I avui, en unes declaracions publicades a la BBC, en veiem la mostra més clara i contundent. Elmar Brok, eurodiputat de la CDU, un polític de referència del partit d’Angela Merkel i fins fa poc president de la comissió d’Afers Estrangers del Parlament Europeu, ha desmuntat els arguments d’Espanya per a afirmar que una Escòcia o una Catalunya independent quedarien fora de la UE i haurien d’anar ‘a la cua.’



Brok, que és considerat un dels màxims responsables del text de la constitució de la Unió Europea, deixa clar que el procés de reentrada d’una Escòcia independent a la UE pot ser ‘relativament ràpid’. Diu que hi hauria alguns obstacles tècnics que caldria superar.



Una posició ‘més suavitzada’ sobre l’independentisme

dilluns, 3 d’abril del 2017

Escòcia i Espanya: comença un ball que ens interessa molt. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL







L'anunci d'Espanya que no vetarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea té una enorme importància també per al cas català 















02.04.2017  22:00





Tots aquests mesos m’heu sentit dir mil vegades que qualsevol presa de posició manifestada en la política internacional calia mantenir-la en reserva, perquè quan passen coses importants el joc canvia de seguida. I aquest cap de setmana, efectivament, el joc ha canviat després d’un fet major, clau: el Brexit.



Divendres el president del Consell de la Unió Europea, Donald Tusk, va reaccionar al lliurament de la carta oficial britànica que invocava l’article 50. Va fer un discurs dur que posava en relleu que la Unió Europea s’atansava al Brexit amb un afany de venjança. Personalment, crec que és un enorme error, però les coses són com són.



Fruit d’aquest ànim de venjança, divendres vam saber dues coses. Que la Unió Europea encoratjaria la unificació d’Irlanda i que donaria a Espanya pràcticament un acord de vet sobre qualsevol cosa que puga passar en el futur respecte de Gibraltar. Totes dues decisions són molt fortes i sorprenents, però tenen un rerefons comú evident: ja que no podem evitar que se’n vaja el Regne Unit, mirem que se’n vaja la menor part possible del Regne Unit.



I diumenge ens vam despertar amb una sorpresa enorme: Espanya anunciava oficialment que no faria res per impedir l’entrada d’Escòcia en la Unió. És molt difícil, per a no dir impossible, de no relacionar la qüestió de Gibraltar amb la d’Escòcia: canvi de cromos. I és molt difícil, per a no dir impossible, de no entendre que amb aquesta declaració tan important la Unió Europea comença a deixar clar que també procurarà que una Escòcia independent no se’n vaja. De manera que deixarà el Brexit reduït al mínim: el deixarà reduït solament als dos països que van votar d’anar-se’n, Anglaterra i Gal·les.



Crida l’atenció, per tant, el canvi radical de la posició espanyola. Recordeu que, tot just acabat el referèndum, Mariano Rajoy va fer cèlebre aquella frase: ‘Si el Regne Unit se’n va, Escòcia se’n va.’ El president espanyol afirmava, sense deixar cap indici de dubte i amb aquella contundència amb què parlen ells, que Escòcia no tenia veu pròpia en el Brexit, que els tractats ho prohibien (cosa que és falsa), que, rotundament, els membres de la Unió Europea no farien cap negociació amb Escòcia i que si passava això Espanya ho vetaria. Bé, doncs ha estat fer-se efectiu el Brexit i, en quaranta vuit hores, girar-se tot com un mitjó. Fins i tot la posició espanyola.



I com ens afectarà a nosaltres, tot plegat? Sobre això, hi ha unes quantes coses que hauríem de vigilar molt de prop.



1. El tomb que s’ha vist en poques hores demostra una vegada més la flexibilitat de la Unió Europea a l’hora de cercar solucions. Allò que era impossible quan només parlàvem en teoria passa a ser possible tot d’una, quan fa un minut que les negociacions han començat.



2. El qui no podia ser de cap manera interlocutor passa immediatament a ser-ho, fins i tot sense necessitat de ser encara un estat. Escòcia no podia negociar ni tenir cap paper en el Brexit, però de sobte fins i tot Espanya li fa costat, malgrat la incomoditat evident que això li causa.



3. Es fa molt més clar quin és l’objectiu principal de la Unió Europea: mantenir el màxim nombre possible de ciutadans europeus dins la Unió Europea. I si per a això s’han de tombar fronteres es tomben. No tan sols una sinó tres de colp: Irlanda, Gibraltar i Escòcia. Retingueu la dada per al cas català: mantenir el màxim nombre de ciutadans europeus dins la Unió, si cal tombant les fronteres actuals.



I encara quatre notes més sobre això que acaba de fer Espanya. Ahir el govern espanyol estava eufòric i ja veien la bandera espanyola onejant sobre el penyal, creguts a més que han passat a ser una superpotència dins la UE amb dret de fer allò que vulguen. Jo els recomanaria una mica més de prudència, per diverses raons.



1. En realitat, la condició de Gibraltar no canvia gens ni mica. La Unió Europea fa servir Espanya per fer pressió al Regne Unit, però ni reconeix que Gibraltar siga espanyol ni assegura res més que el fet que l’opinió espanyola sobre el penyal serà determinant. Com ho ha estat sempre fins ara en totes les negociacions internacionals que hi ha hagut. Cal tenir en compte, a més, que l’acord recent sobre el CETA amb Canadà ha establert el precedent que els acords comercials de gran abast han de ser aprovats per cada estat membre per poder entrar en vigor, cosa que segurament passarà amb els acords sobre la nova relació comercial amb el Regne Unit. De manera que la referència és més retòrica, i política, que no pas legal i efectiva.



2. Però en canvi, reconeixent que no vetarà Escòcia, Espanya fa un pas d’una gran incoherència i que pot pagar molt car. Enfurisma els britànics i origina un conflicte enorme amb Londres, que pot tenir repercussions molt favorables per a nosaltres. Si fins ara el Regne Unit era molt prudent respecte de Catalunya, per no eixamplar el problema d’Escòcia, de sobte ja no té gaires motius per a continuar-ho essent. I tenir a favor l’anglofonia i la Commonwealth no és precisament poca cosa. Els britànics han interpretat la reacció espanyola, malgrat els matisos, com un suport implícit a la independència d’Escòcia i això els ha dolgut molt.



3. Espanya, reconeixent que no vetarà Escòcia en el moment actual, quan el Regne Unit opta per no deixar fer el referèndum a Escòcia, s’aboca a acceptar una Escòcia independent dins la UE fruit d’un referèndum unilateral. I crec que no cal ni que explique el precedent que això significa. El temps ho dirà.



i 4: Espanya defensa, promou, s’alegra i fa bandera del canvi d’una frontera actual, la de Gibraltar, amb l’argument que és important que els gibraltarencs mantinguen la ciutadania europea. Com defensarà, després de la independència, que els catalans han de deixar de ser ciutadans europeus només perquè nosaltres també defensem i promovem el canvi d’una frontera actual?




[Bon dia] –Si voleu saber de primera mà la situació de Gibraltar us recomane el diari local, el Gibraltar Chronicle, juntament amb Gibraltar Panorama i la televisió del país, la GBC. Tots són en anglès.



–Robert Redford ha signat aquest cap de setmana un article editorial molt dur a The Washington Post, on diu ‘Quaranta anys després del Watergate, la veritat torna a perillar‘. El famós actor sempre ha mostrat un gran interès pel periodisme i per les relacions entre el periodisme i la política, que ara veu amenaçades per l’administració Trump. L’opinió té una versió francament interessant també en vídeo.



–Carrero Blanco és aquell polític i militar franquista que en una entrevista a Pueblo va dir: ‘Val més morir tots en una explosió atòmica que no esdevenir una massa d’esclaus sense déu. Val més tots morts que no comunistes.’ Però resulta que, en comptes de fer-li un judici pòstum pels seus notables crims, condemnen una xicota per haver-ne fet un acudit.



Enllaç article :

Espanya reconeix oficialment que no podrà vetar una Escòcia independent a la Unió Europea



MÓN - EUROPA






Les declaracions del ministre d'Afers Estrangers espanyol estableixen un precedent molt important 








Ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis






Per: Redacció 

02.04.2017  10:26





El govern espanyol ha admès que no vetaria l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea. Ho ha reconegut el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, que, tanmateix, ha volgut deixar clar que Espanya no veia amb bons ulls la desintegració del Regne Unit. ‘No volem la independència d’Escòcia, però si passa de manera legal i constitucional, no la blocarem’, ha dit Dastis en unes declaracions recollides pel diari The Guardian.



Quan la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va reivindicar la necessitat d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, el govern espanyol va ser dels primers a dir que s’hauria de posar a la cua per entrar a la Unió Europea. Dastis ha volgut diferenciar el procés escocès i el català, però aquest canvi de posició del govern espanyol marca un precedent molt important: seguint els procediments establerts d’entrada a la Unió, Espanya no té motius per a vetar l’accés d’un nou país.



De la mateixa manera, tal com explicàvem en aquest article, pot ser que l’estat espanyol s’hagi adonat que no en traurà res, de complicar la vida a una Escòcia independent, un punt de vista que guanya força a la premsa internacional. Pel que fa a Escòcia, les declaracions de Dastis poden implicar un impuls per a la campanya de Sturgeon a favor del referèndum, una demanda que des d’aquesta setmana és a les mans de la primera ministra britànica, Theresa May.



Més informació:






Enllaç noticia :




 

dimarts, 20 de desembre del 2016

Escòcia dóna un ultimàtum al Regne Unit per evitar un segon referèndum



MÓN - ESCÒCIA





Demana que Escòcia rebi un tractament especial i continuï dins el mercat únic europeu.






per P. F. 20/12/2016 



La primera ministra, Nicola Sturgeon | E. P. / Reuters
 






La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha presentat aquest dimarts el seu pla perquè Escòcia romangui dins el mercat únic europeu i recuperi competències davant la possibilitat que és produeixi un Brexit “dur” i el Regne Unit en surti. Són les condicions que posa sobre la taula Sturgeon per evitar convocar un segon referèndum d’independència que estaria legitimat, segons la primera ministra, perquè Escòcia va votar a favor del ‘Remain’: “El Brexit no és un problema que ha fabricat Escòcia”, ha assenyalat.





La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha presentat aquest dimarts el seu pla perquè Escòcia romangui dins el mercat únic europeu i recuperi competències davant la possibilitat que és