Detingut un jove marroquí de Rubí que volia viatjar a Palestina per sumar-se a Hamàs

 

 

TERRORISME

 

 

Arrestat pels Mossos quan va comprar un bitllet per viatjar a la zona de conflicte després d'un procés de radicalització 

 

 

 

 

Guillem RS
Foto: CME
Barcelona. Dimecres, 2 d'abril de 2025. 12:46
Actualitzat: Dimecres, 2 d'abril de 2025. 14:06
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

ou cop de la Comissaria General d'Informació dels Mossos contra el terrorisme a Catalunya. Un jove de 23 anys, de nacionalitat marroquina, veí de Rubí, al Vallès, ha estat detingut per vinculació terrorista i ha ingressat a la presó, després de ser entregat a l'Audiència Nacional, segons pot avançar ElNacional.cat. Els analistes antiterroristes de la policia catalana tenia aquest home sota el radar de control i vigilància, arran de la seva radicalització i també pels seus missatges, en públic i privat, que s'havien detectat. Arran d'aquestes vigilàncies, els Mossos van detectar que l'home començava a fer moviments més encarats en desplaçar-se a la zona de Gaza per fer la gihad i sumar-se a Hamàs, el grup terrorista que opera a Palestina i que els darrers mesos ha centrat part del debat a la zona pel seu enfrontament cru, des del 7 d'octubre de 2023, contra l'Estat d'Israel. 

Així han capturat el jove que volia sumar-se a Hamàs

Les masses, el pensament únic i l’islam

 

 

OPINIÓ

 

 

"El triomf del pensament únic és que no se'n parli, que no se'l mencioni, que es doni per suposat"

 

 

 

 

  Ramon Cotarelo
27/03/2025 22:19 

 

 

 

Els totalitarismes són un dels productes de la societat de masses, descrits per Gustave Le Bon, un metge i antropòleg francès, que va donar fonament científic al racisme i a la teoria de la inferioritat intel·lectual de les dones. La seva obra principal, Psicologia de les masses (1895), va ser un best-seller entre les classes dominants l’inici del segle XX. Freud se’n va servir per a la seva Psicologia de masses i anàlisi del jo, el 1921. El 1933, Wilhelm Reich li va donar una interpretació política a La psicologia de masses del feixisme. Tot un èxit.

La doctrina és avui saber convencional. A la societat de masses, les persones perden la seva individualitat, es converteixen en homes-massa, com deia Ortega el 1931. El raciocini individual és substituït per una consciència col·lectiva. El judici de les masses és voluble, com la dona a Rigoletto. Fàcilment influenciable per sentiments i prejudicis. És fàcil enganyar-les i manipular-les. Segons Le Bon, necessiten un líder que assenyali el camí i doni sentit a la seva acció. Al segle XX, trobem

Pyrénées-Orientales o Catalunya Nord

 

OPINIÓ

 

"El pensament jacobí profereix el nom oficial dels llocs i de les identitats que no pas el nom vivencial o consagrat per la tradició"

 

 

 

Vicenç Villatoro

28-03-2025

 

 

Fa anys, l’amic Ricard Fernàndez Déu, en un dinar amb l’Àngel Casas i altres companys, va recordar una anècdota que em va semblar, a més de divertida, significativa. Explicava que en una visita de Franco a Catalunya en ple franquisme, un locutor de ràdio estava narrant l’arribada del Caudillo en directe i havia deixat anar, si fa no fa, aquesta frase:

• En estos momentos Su Excelencia el Jefe del Estado, Generalísimo Franco, hace su entrada en Barcelona por la avenida que lleva su nombre: la Diagonal.

No sé si van acomiadar ipso facto el locutor en qüestió, però en tot cas el que va fer està vinculat a una manera de veure el món molt arrelada a Catalunya. Els llocs, les identitats, tenen un nom oficial, imposat pel poder i que depèn de les conjuntures i les dèries polítiques. Però tenen també de vegades un nom consagrat per la tradició i la vida, un nom viscut, no decretat pel Boletín Oficial del Estado. Tots dos noms són reals, un en l’àmbit de l’oficialitat, l’altre en l’àmbit de la identitat i de la vida. I si arriba l’hora de triar, per a l’ús pràctic i quotidià, el que val més és el que ha consagrat la tradició i la vida. El nom oficial devia ser llavors –ja ni me’n recordo!- Avenida del Generalísimo o una cosa així. Però el nom real, consagrat per l’ús, viscut, era i és la Diagonal. Per tant, Franco entrava per la Diagonal, pel mateix lloc, per cert, per on havien entrat l’any 1939 alguns dels tancs que van imposar temps el nom d‘Avenida del Generalísimo….

El locutor va fer, en directe i sense adonar-se’n, segurament, el que aquí ha fet de sempre gairebé tothom. A Terrassa la gent no vivia a l’Arrabal de José Antonio ni abans de la guerra al Raval de Fermín Galán. Vivia al raval. I en tot cas al Raval de Montserrat, perquè era l’antic amí de Terrassa a Montserrat a la sortida de muralles. Els exemples són més que nombrosos a tot el país. Les

L’automòbil català es regira contra Trump: “Li pot sortir el tret per la culata”

 

 

ECONOMIA

 

 

Les empreses de vehicles i components del país admeten "preocupació" pels nous aranzels als cotxes de fora dels EUA, però allunyen els objectius de la Casa Blanca per al sector

 

 

Les comprovacions en la part final del muntatge de vehicles a la fàbrica Seat | Àlex Recolons (ACN)

 

Alberto Prieto 

27/03/2025 20:52  

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, continua cremant ponts amb els socis comercials tradicionals dels Estats Units en el seu pla per revifar l’esmorteïda indústria local. A menys d’una setmana del que ja anomena “dia de l’alliberament” -el pròxim 2 d’abril, quan entraran en vigor la majoria d’aranzels anunciats pel mandatari d’ençà de la seva presa de possessió- ha afegit una nova osca al seu cinturó de pistoler: l’automòbil. Trump va anunciar al seu diari oficial personal, el compte que té a la seva pròpia xarxa social, Truth Social, la intenció d’implementar tarifes del 25% a “tots els vehicles fabricats fora dels Estats Units“. També aplicarà el gravamen a una munió de peces necessàries per a la cadena de valor. L’objectiu de la Casa Blanca, segons ha declarat el mateix president, és recuperar l’embranzida d’un sector que “ha perdut el 35% dels seus llocs de treball” al país en els darrers 25 anys. Ara bé, les soflames trumpistes, segons les fonts sectorials consultades, no es corresponen amb la realitat. El teixit industrial català -i la del conjunt d’Europa- es reconeix preocupat, però assegura que la pitjor batzegada la patiran les empreses i els consumidors nord-americans. “Li pot sortir el tret per la culata“, asseguren veus del mercat automobilístic, en conversa amb Món Economia.

Les primeres reaccions de les empreses locals donen compte dels avisos llançats des del Principat i el conjunt de la UE. Des que es va fer pública la mesura, General Motors ha perdut més de tres punts a la borsa, uns quatre euros per acció -de 52 ha passat a 47 i escaig-. Ford, per la seva banda, s’ha mantingut estable després d’una muntanya russa borsària en només unes hores, i va arribar a perdre prop d’un 10% de la cotització en els minuts posteriors al comunicat de l’administració. Només la Tesla del seu aliat Elon Musk ha reaccionat positivament al canvi. Els retrocessos fora dels EUA han concentrat el seu mercat dins el país i, per tant, la seva cadena de valor no es veurà tan afectada per les noves fronteres comercials.

El cop ve esmorteït, com ha passat recentment a l’economia estatunidenca, per la desconfiança del gran capital en les intencions de Trump. En una enquesta realitzada per la cadena CNBC, el consens dels analistes és que “els aranzels no poden durar”; en tant que podrien foradar la ja malmesa indústria automobilística de la federació. Les declaracions del mandatari, però, subratllen la voluntat de permanència de l’impost a les importacions: “els aranzels han arribat per quedar-se indefinidament”, ha etzibat. 

Josep Nadal, director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC), sosté una posició similar a la de gran capital nord-americà. A parer de Nadal, el creixement sostingut que cerca Trump no es pot assolir amb la reclusió comercial. “Els aranzels no poden substituir la política industrial del país“, sentencia el directiu, que observa efectes perniciosos més enllà del món de les quatre rodes. “Això acaba amb una recessió“, alerta. A més, els primers consumidors a patir aquest nou perill, com en el cas borsari, seran els nord-americans. Segons detalla el portaveu de la patronal espanyola del sector de l’automòbil Anfac, Félix Garcia, “un 60% de les peces dels cotxes dels EUA venen de fora”. És a dir, malgrat que la indústria nord-americana té un important contingent de fabricants finals, la seva cadena de valor és majoritàriament internacional. A l’espera que la Casa Blanca detalli els codis aranzelaris dels components que patiran els impostos, doncs, tot fa pensar que els compradors dels EUA hauran de dedicar més diners a comprar-se un cotxe, fins i tot si en compren un de local. “Si graves les peces amb un 25%, encara que la companyia sigui local, el resultat és que el cotxe s’encarirà. Som empreses globals”, argumenta Garcia.  

El president dels Estats Units, Donald Trump / EP

 

Efectes limitats a Catalunya

Per un veritable catalanisme i independentisme, no pas uns succedanis

 

 

CRIT

 

 

25 de març de 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol  “no hi ha res a fer” i que en realitat l’única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha tingut més remei que plantar cara frontalment a aquest Estat. Ha estat, però, una actitud més aparent que real i forçada per les circumstàncies, a despit de molts dels nostres dirigents polítics. En certa manera hi ha hagut com una implosió en  què la pressió –també en forma d’inacció- de les superestructures estatals ha obligat a assumir postulats independentistes a molts dels nostres polítics, tradicionalment autonomistes. Ha estat una mena de conversió forçada per les circumstàncies, i això es nota! Es nota en un dèficit de fermesa, en manca de dinamisme i en un excessiu anar a remolc -malgrat declaracions en sentit contrari, però buides i retòriques- de la política i els polítics estatals. De tota manera no ens hauria de sorprendre si féssim una ràpida mirada històrica i veiéssim d’on prové gran part d’allò que “grosso modo” es considera catalanisme.

De fet, el catalanisme polític, tal com s’entén, va néixer fa poc més d’un segle, a les acaballes del S. XIX, precedit, això sí, per un llarg període d’activisme cultural. Ja des del principi es va presentar com a portador de modernitat,  davant l’endarreriment d’una Espanya interior, castellana i de base agrària. Tot i això, aquest afany modernitzador es va revelar com un ganivet de doble tall, ja que certa part de la

Les dues ILPs fan pinya davant el TC

 

 

CATALUNYA

 

 

 Per Redacció Unilateral

26-03-2025 

Les Comissions Promotores de les ILPs (Declaració d’Independència) de Solidaritat Catalana per la Independència i (ViaLegal) del Grup vinculat a Entitats, Associacions i partits independentistes, que es troben en diferents fases de tràmit, han formalitzat la seva unitat per fer visible el suport mutu d’ara en endavant i avançar tot el possible en el terreny de la unitat de base. 

Constaten els seus representants que a totes dues el Tribunal Constitucional els ha impedit el tràmit. I alhora exerceix una pressió excessiva que limita les funcions i llibertats de la Mesa del Parlament. 

Els representants de ViaLegal han registrat una demanda al TEDH (Tribunal Europeu de drets Humans d’Estrasburg) i cerquen adhesions de suport entre les entitats representants de la societat civil.

Solidaritat Catalana per la Independència ja ha signat la seva adhesió a la demanda de ViaLegal i desitgen que siguin

Sílvia Orriols (AC) carrega contra Salvador Illa: “Espanya ens ha escapçat la Pàtria i ens l’ha omplert de partidaris de la Xària i de Hamàs”

 

 

 

26 de març de 2025

Per Redacció

 

 

 

 

Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa, el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació francesa.

En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i somnis que ens agermanaven”, ha afegit.

“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el càrrec de director un individu que

Una pregunta de Junts deixa en evidència el Govern amb la Catalunya Nord

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts acusa el Govern de "microespanyolisme" per evitar respondre on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra

 

 

El diputat de Junts Agustí Colomines durant la intervenció / Núria Martínez / Junts

 

Josep Maria Botanch

 
26/03/2025 11:17 

 

 

 “Saps on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra?”, aquesta és la pregunta que ha formulat el diputat de Junts Agustí Colomines al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per intentar que l’executiu d’Illa pronunciés el terme “Catalunya Nord”, però tampoc no hi ha hagut sort. Dalmau s’ha limitat a respondre que “sé on està aquest Govern en el respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua”. El diputat de la formació de Carles Puigdemont ha retret al conseller i al president de la Generalitat, Salvador Illa, de “microespanyolisme” perquè “no s’ha atrevit en cap moment a anomenar Catalunya Nord a la Catalunya Nord”.

Colomines ha retret al Govern que el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Cristopher Daniel Person, es nega en seu parlamentària a “anomenar el territori com s’anomena, no coneix què és la Mancomunitat Cultural de Catalunya”. A més, ha lamentat afirmacions com que “a la Catalunya Nord no es parla el català, i diu, a més a més, que es dedicava al folklore, perquè això del català, diguéssim, és classista”. “Creuen que un delegat ens pot venir a dir això”?, li ha preguntat, i ha demanat a l’executiu “baixar una mica l’arrogància”. “En aquest país és tan important visitar la tomba de Machado, com va fer el president, com anar a veure la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent o la de Rovira i Virgili, que era president del Parlament, al Pertús”, ha exposat, i ha subratllat que el seu grup no fa “diferències en qui va ser reprimit”.

El diputat de Junts per Catalunya ha deixat clar que “aquells que ataquen la catalanitat, en el fons, el que fan és atacar la nació”, i ha afegit que “la nació és el vèrtex d’aquest país i de la seva supervivència”, i ha parlat de “microespanyolisme”. Dalmau, en el seu segon torn, ha assegurat que

A quina hora passa el tren de la independència?

 

 

ELS CATALANS FAN COSES

 

    

 

 

 Meritxell R. Lavall
Barcelona. Dijous, 20 de març de 2025. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

Avui fa set anys que estic asseguda en un banc de l’estació de tren de Girona esperant que arribi el tren que m’ha de dur a Barcelona per…, bé, ja no recordo per què hi havia d’anar, però, si soc aquí asseguda esperant el tren, i amb vint-i-dos quilos més a sobre, fruit de la meva alimentació a base de snacks i croissants, deu ser per algun motiu de pes (mai més ben dit). Durant aquests set anys he conegut molts passatgers que, com jo, havien d’esperar-se perquè el tren no arribava (amb un d’ells ens vam casar i vam tenir tres fills al lavabo de l’estació) i, si arribava, anava tan ple que, per motius de supervivència i d’autoestima, era millor romandre a l’estació. També n’he conegut d’altres que s’havien quedat tancats al tren per una avaria elèctrica durant tres hores i a causa de la falta d’aire ja no recordaven on vivien i tenien el cap blau. Un dia, fins i tot, en vaig conèixer un de molt simpàtic que assegurava que havia sortit de Mataró el 1862 i que la seva dona l’havia deixat perquè l’havia donat per mort (a aquella època, malauradament, no hi havia WhatsApp).

La llibertat de Catalunya no ens la construirà ningú que vingui d’Espanya o que treballi per a ella 

Explicant-vos tot això, he sentit una mica de nostàlgia. M’ha vingut al cap l’últim tren que vaig agafar i que va arribar puntual, ara deu fer vint-i-tres anys, quan la Renfe encara dissimulava l’odi que sentia per nosaltres, els catalans. Recordo que vaig agafar el tren a Girona i vaig arribar a Barcelona

La Sindicatura de Comptes veu deficiències en la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

Un informe de l’ens alerta que quatre directius de la CCMA van superar el 2021 el sou d’un conseller del govern

 

 

El director de TV3, Sigfrid Gras, i el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, a la Comissió de Control de l'actuació de la CCMA al parlament.

 

 

ACN

19.03.2025 - 13:42

Actualització: 19.03.2025 - 13:47

 

 

La Sindicatura de Comptes ha emès un informe sobre les despeses de personal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) dels exercicis 2021-2022 en què veu deficiències en les bases de la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio.

L’informe alerta que les retribucions íntegres anuals de quatre directrius van superar el 2021 la retribució de conseller de la Generalitat, contràriament al que estableix la normativa. Després d’anys que la Sindicatura no fiscalitzava les despeses de personal de la CCMA – no ho feia des de 2016-, l’informe també assenyala que la jornada laboral dels treballadors el 2021 i 2022 era de 35 hores setmanals i que no es complien els “requisits legals necessaris per fixar aquesta jornada”.

L’informe de la Sindicatura 2/2025 conclou que la retribució íntegra del director de la Fundació de La Marató de TV3 de l’any 2022 “va superar la retribució de secretari general, i no en consta l’aprovació preceptiva per acord de govern”.

Sobre la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio, afirma que