Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURAMEDIS DE COMUNICACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURAMEDIS DE COMUNICACIÓ. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de gener del 2024

Joan Vall Clara: “Ara posaré una denúncia més a la Generalitat”

 

 

ENTREVISTA - CULTURA-MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

 

Entrevista a l'amo, director i articulista del Punt Avui, molt crític amb la gestió del govern amb els mitjans de comunicació

 

 

Joan Vall Clara, dimarts a la seu del Piunt Avui a Girona (Foto: Adiva Koenigsberg)

 

 


Andreu Barnils

Adiva Koenigsberg (fotografies)

11.01.2024 - 21:40 Actualització: 12.01.2024 - 14:35

 

Joan Vall Clara (1958) és l’home del Punt Avui, on fa d’articulista, director i amo. Poca broma. El 2020, Vall Clara, fill de Calonge (Baix Empordà), va adquirir el 77% de les accions del diari, i en aquesta entrevista biogràfica feta al local de Girona explica per què ha canviat el disseny del diari en paper, estrenat dimarts. També parla de la transició a diari digital que vol fer i de les denúncies que ha presentat –i que continuarà presentant– contra el govern de la Generalitat, i ara també contra l’Ajuntament de Barcelona. Vall Clara denuncia que la publicitat institucional del govern no segueix els criteris que estableix la llei, sinó criteris polítics. I que el seu diari és castigat. A la seva llegida columna del diari, “El voraviu”, ja fa temps que es mostra mordaç contra el govern Aragonès. Vall Clara rep VilaWeb amb tirants i ganes d’explicar-se.

 

 

 

A què es dedicava la vostra mare?
—La meva mare era modista. I el pare, paleta. Per part de la meva mare som 22 cognoms catalans i tots d’allà Calonge, Llagostera. Per part del meu pare, del Vallès i del Matarranya. Jo sóc el tercer de quatre. La meva germana gran és infermera. La segona, professora de matemàtiques. Jo sóc periodista, i el meu germà és professor de formació professional.

Per què feu periodisme?
—Jo faig periodisme perquè no puc ser pagès. A mi m’hauria agradat fer de pagès; de fet, vaig fer de pagès fins als vint-i-un anys. Però fer de pagès a Catalunya, si no tenies terres, era molt complicat.

I vau fer de pagès a Calonge?