L'organisme dóna la raó a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que ja va reclamar límits fiscals a mida.
EUROPA PRESS Washington
Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). / JIM LO SCALZO / EFE
El Fons Monetari Internacional (FMI) dóna la raó a l' autoritat fiscal independent i a la Generalitat i defensa la necessitat d'establir un dèficit públic asimètric
entre regions i comunitats. Un informe sobre l'economia espanyola
considera necessària una reforma del marc fiscal per a les comunitats
autònomes.
"Podria considerar-se permetre que els objectius fiscals de les regions siguin diferents tenint en compte les diferències estructurals
en les seves capacitats i les seves necessitats d'ajust, encara que de
manera transparent i basada en les normes", indica l'FMI.
La institució dirigida per Christine Lagarde
remarca que els esforços fiscals de les comunitats en els
La patronal catalana diu estar "desconcertada" i qualifica la partida
dels PGE de "poc equitativa, ineficient, insostenible i poc
intel·ligent".
Redacció / Agències
El president de Cecot, Antoni Abad
La patronal Cecot, que agrupa pimes, microempreses i autònoms, es mostra "indignada" i "desconcertada" per
la partida que rebrà Catalunya dels Pressupostos Generals de l'Estat
(PGE) el pròxim 2016, un 10,7 % del total, dada que l'entitat qualifica
d'"infrainversió".
En un comunicat, Cecot ha valorat els pressupostos que va fer públics el
govern central l'últim divendres de juliol, i la patronal recorda que
Catalunya representa un 19% del PIB nacional, amb el 16% del total de la
població.
En el text, qualifica la decisió de "poc equitativa,
ineficient, insostenible i poc intel·ligent", a la vegada que parla
d'"irracionalitat econòmica" i de falta d'"esperit de generar
competitivitat" per part de l'Estat després de 30 anys d'"infrainversió permanent i sistemàtica" cap a Catalunya.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha lliurat aquest dilluns els
pressupostos al president del Congrés, Jesús Posada / EFE
Era difícil que les inversions a Catalunya poguessin
caure més. Després que el govern espanyol decidís que durant aquest
exercici rebéssim la inversió més baixa des del 1999, en els pressupostos generals de l'Estat per al 2016, l'executiu de Mariano Rajoy augmenta la inversió territorialitzada fins als 1.179,53 milions d'euros, cent milions més que no pas en els comptes actuals –de 1.072,30 milions d'euros–. Es tracta d' un 10,7% del total
en el conjunt autonòmic, més d'un punt percentual més que en l'actual
exercici, que és d'un 9,5%. La millora, doncs, era previsible venint
d'una de les xifres més baixes –de fet, el 1999 era l'última dada
disponible per a consulta–. De totes maneres el percentatge queda lluny
del que contemplava la disposició addicional tercera de l'Estatut, que
Catalunya rebés en inversions el que aporta en el PIB estatal,
aproximadament un 19%.
La inversió territorialitzada a Catalunya és la tercera més important de l'Estat, només superada per Andalusia, Galícia i Castella i Lleó
en uns comptes en què la inversió al conjunt del territori espanyol
disminueix després de passar l'any electoral, dels 11.267 milions
d'euros del 2015 a 11.052,63 milions d'euros el 2016. Ara bé, si es té
en compte el total d'inversions, les no territorialitzades i també a
l'estranger, la inversió a Espanya creix només un 1%, mentre que l'any
passat va augmentar un 8,5% –tot i retallar-se a Catalunya.
El ministre d'Hisenda està fent una presentació electoralista dels pressupostos. Ha defensat que són uns comptes "coherents"
amb la política econòmica que "està permetent tornar als espanyols la
confiança en el creixement econòmic i aconseguir que cada cop hi hagi
més llocs de treball". Per a Montoro, els pressupostos representen unes
polítiques "creïbles i fiables" que "l'actual govern es compromet a
mantenir". "Estem fent la mateixa política que quan vam fer sent govern
d'Espanya del 1996 al 2004", ha dit recordant les dues legislatures de
José María Aznar.
Per al diputat del PSC Joan Rangel,
que ha estat el primer a valorar els comptes, "les inversions continuen
tractant malament Catalunya malgrat el govern espanyol va vendre que
són els pressupostos de la recuperació". "És una demostració que el maltractament a Catalunya continua existint, desaprofitant la magnífica ocasió que tenien, perquè augmenten les inversions una misèria", ha afegit.
L’economista ens remet a un article de l’any passat
per respondre a les balances fiscals que ha presentat l’Estat aquesta
setmana
Sala-i-Martín ha qualificat
els ‘comptes territorialitzats’ del ministeri, de “vergonya
intel·lectual”. A l’economista el va sorprendre que De la Fuente es
prestés a un exercici d’ocultació de dades com són les balances fiscals
presentades pel ministeri, com ja va fer igualment l’any passat.
Sala-i-Martín respon al ministeri
Un punt de partida erroni
Per l’economista
català, les balances són una resposta correcta a una pregunta concreta.
En aquest cas, aquestes balances responen a la qüestió: “¿Si Catalunya
fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat
un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i
que fins ara feia el govern central?” La resposta de 8.455 milions no
està malament, però segueix essent una dada errònia perquè s’ha intentat
minimitzar al màxim ja que l’objectiu de Montoro, com ja va dir era
“fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”.
La vicepresidenta espanyola critica la llista sense polítics, i diu que Mas vol que "els ciutadans el representin a ell".
Redacció
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha insistit
avui en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que encara
que hi hagi llista independentista el 27-S unitària seran unes eleccions
de caire autonòmic. "Convoqui com convoqui [Artur Mas] i es presenti qui es presenti, això són unes eleccions autonòmiques", ha remarcat.
Sáenz de Santamaria ha aprofitat per criticar la llista sense
polítics de la qual es parla, i l'ha atribuïda al president quan en
realitat l'han proposada les entitats sobiranistes. "El
president de la Generalitat, en comptes de presentar-se ell per
representar els ciutadans, vol que els ciutadans es presentin per
representar-lo a ell", ha apuntat.
Santamaría ha criticat que la política sobiranista de Mas "només ha aconseguit dividir la societat catalana
i disminuir el suport a la seva opció" i ha afirmat que la convocatòria
de les noves eleccions és la constatació d'un fracàs "perquè serien les
terceres en cinc anys".
La Mesa aprova per majoria demanar obrir diligències penals contra les
autoritats espanyoles que no han volgut comparèixer a la Comissió de
Frau.
Quico Sallés (Parlament)
Félix Sanz Roldán, director del CNI.
Finalment, la Mesa del Parlament ha decidit agafar el toro per les
banyes i demanar que s'obrin diligències penals contra les autoritats
espanyoles que s'han negat a comparèixer a la Comissió d'Investigació
del Frau i la Corrupció de la cambra catalana. Fins a set autoritats,
entre les quals s'hi comptes dos ministres, seran denunciats davant el
fiscal. La mesura no ha estat aprovada per unanimitat.
Així Jorge Fernández Díaz , ministre d'Interior; Cristóbal Montoro Romero, ministre d'Hisenda i Administracions Públiques; Jorge Moragas Sánchez, cap de gabinet del president del Govern espanyol; Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d'Intel·ligència; Manuel Vázquez López, comissari en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional, i Luis María Sánchez González,
director d'inspeccions de l'Agència Estatal d'Administració Tributària,
són les autoritats que la Mesa ha decidit portar a la Fiscalia tal i
com preveu l'article 59.3 del Reglament per tal que es delimiti la
responsabilitat penal que se'n pugui despendre de la seves reiterades
negatives, fins a 3 cops, a comparèixer a la Comissió del Frau i
l'Evasió Fiscal.
Tanca la porta a l’obtenció dels 1.800 MEUR que falten per quadrat el pressupost de la Generalitat de 2015
Chicago (EUA) (ACN).- La
Generalitat està treballant aquest 2015 amb un pressupost que fia més de
1.800 MEUR a la negociació amb l'Estat. Fins al moment, però,
l'executiu espanyol ha anat tancant portes a la possibilitat d'obtenir
aquests recursos. Els principals conceptes amb què es volien compensar
els 1.800 MEUR són la bestreta del fons de competitivitat, que ja ha
estat denegada; l'impost de dipòsits bancaris, que ha estat anul·lat pel
TC; i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que es reclama
sense èxit des de fa nou anys. Amb tot, el conseller d'Economia, Andreu
Mas-Colell, ha dit en una entrevista a l'ACN que el Govern "continuarà
insistint" per obtenir aquests ingressos.
Cal preparar-nos per evitar l’asfixia premeditada del govern espanyol
A les portes de tancar el primer semestre del 2015, cada cop hi ha
menys esperances d'aconseguir els ingressos per poder quadrar el
pressupost dissenyat pel Govern. Un dels darrers revessos ha estat
l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de l'impost català de
dipòsits bancaris, en considerar que "coincidia" amb l'estatal sobre la
mateixa matèria. A la pràctica, la resolució judicial suposarà que
suposarà que la Generalitat recaptarà 64 MEUR -en concepte de l'impost
estatal- en comptes dels 600 que es preveien amb l'impost català, que
preveia gravar els dipòsits entre el 0,3 i el 0,5%, mentre que l'impost
estatal és proper al 0%.
Espanya augmentarà l’asfixia econòmica a mesura que s’acosta el 27S
D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda també ha denegat avançar el fons
de competitivitat, que es paga a dos anys vista. Paral·lelament, tot i
que fa nou anys que es reclama la disposició addicional tercera, però
Mas-Colell no es dóna per vençut: "Mai hi renunciarem i encara queden 6
mesos de l'any", ha assegurat en una entrevista a l'ACN concedida a
Chicago la setmana passada. Una altra de les possibilitats per
aconseguir més diners, també ja denegada, era la possibilitat
d'aconseguir que es fixés per a les autonomies un objectiu de dèficit
més relaxat que l'actual 0,7%.
Els dos ministres tornen a deixar plantada la
Comissió sobre el frau i la corrupció política i la cambra catalana els
podria portar a la fiscalia
Els ministres del govern
espanyol Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz han rebutjat per
segona vegada comparèixer a la Comissió sobre el frau fiscal i la
corrupció política del Parlament de Catalunya, l’anomenada ‘comissió
Pujol’. Els titulars d’hisenda i interior han tornat a menysprear així
la cambra catalana, però els pot sortir car perquè la mesa del Parlament
ja està valorant denunciar-los a la fiscalia per no presentar-s’hi.
Ara no els interessa parlar del cas Pujol
Els
ministres han al·legat per escrit que només estan obligats a respondre
davant el Congrés dels Diputats, i no “en un parlament regional”. És una
nova mostra de la nul·la col·laboració amb la transparència del govern
espanyol.
Van voler fer esclatar l’escàndol de la família Pujol quan els
va interessar però ara es desentenen de respondre a la responsabilitat
que tenen sobre el cas, ara no els interessa parlar-ne. També han
declinar comparèixer a la comissió el director general de la Policia,
Ignacio Cosidó; el director del CNI, Félix Sanz Roldán; i el cap de
gabinet del president del Govern, Jorge Moragas.
A l'espera de les accions que pren el Parlament de Catalunya
Les autoritats fiscals exigeixen que les autonomies pugin una sèrie d’impostos que no preveuen pujar
El govern de Mariano Rajoy, que
es troba força ofegat davant Brussel·les, ja ha comunicat a les
autoritats comunitàries que les autonomies apujaran impostos per quadrar
els comptes a partir del 2016. La comunicació ha sorprès tothom perquè
no hi ha cap partit polític que tingui prevista aquesta mesura ara que
s’acosten eleccions (tampoc el PP).
#Montoroensroba exigeix ara apujar impostos per quadrar els seus comptes
Més càrregues, per salvar els mobles
Hisenda té decidit on s’han d’aplicar, però aquest augment de les
mesures impositives: mediambient (d’on preveuen treure 250 milions) i
impost de transmissions patrimonials (d’on en preveuen treure 350).
Hisenda, a més, preveu que a través de la reducció del funcionariat (per
la no reposició) i càrregues com el copagament sanitari que ajudaran a
l’estalvi.
Amb motiu d'una ceremònia al País Basc en que la
Guardia Civil farà el lliurament de la bandera espanyola bordada amb
fils d’or a la Comandància d’Àlaba.
Segons denuncia l’Associació Unificada de Guàrdia Civils (AUGC),
La subdelegació del Govern espanyol a Àlaba, organisme que depèn del
ministre d’Hisenda i administracions públiques capitanejat per Cristobal
Montoro, s’ha gastat 60.000 euros en una bandera espanyola bordada amb
fils d’or, amb motiu d’una celebració el mes de maig al País Basc.
L’AUGC
ha criticat durament la compra de la bandera espanyola perquè mentre es
fan despeses supèrflues en actes carregats d’ostentació, els agents de
la Guàrdia Civil treballen sense condicions per falta de material com
armilles antibales o amb vehicles tronats per falta de recursos.
L’associació de Guàrdia Civils denuncien que el govern espanyol té
altres prioritats que res tenen a veure amb dotar el cos amb el mínim
imprescindible, com són “desfilades, cerimònies i altres actes plens de
brillantor, medalles i banderes", l'obertura de "casernes innecessaris
al poble del ministre ", en referència a la caserna de la localitat
navarresa de Fitero vinculada a Jorge Fernández Díaz, l'organització de
"expedicions a santuaris religiosos". Enllaç noticia : http://www.directe.cat/noticia/400163/montoro-gasta-60.000-en-una-rojigualda
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez en un teva-meva al Congrés munten una gran cortina de fum per no donar cap nom
El cap de l’Agència Tributària
espanyola ha qualificat de “repera patatera” la llista de les 30.000
persones que es van acollir a l’amnistia, i que ha portat a la llum
40.000 milions. Pedro Sánchez ha reclamat la llista a Rajoy, i aquest li
ha replicat que ells tampoc ho van fer en el seu moment. El ministre
Montoro, al seu torn i amb l’habitual vehemència, ha anat driblant tots
els requeriments dels diputats en aquest sentit.
Montoro ha estat l'ase dels cops avui al Congrés dels Diputats
La gran cortina de fum del PPSOE
Pedro Sánchez
ha demanat al president del govern, Mariano Rajoy, que sigui valent i
publiqui la llista de la gent que s’ha acollit a l’amnistia fiscal.
El
president del govern d’Espanya s’hi ha negat, i li ha respost que ells
tampoc ho van fer, i el Congrés s’ha tornat a convertir en l’habitual
teatre ple de crits, rialles, insults, aplaudiments...
Alberto Garzón
(IU), ha demanat al ministre Montoro que expliqui el cas Rato,
exministre del Partit Popular. El ministre, a qui tothom ha demanat la
dimissió per haver afavorit els interessos del seu partit, ha declinat
“parlar de persones concretes”.
La llista és la “repera patatera”, però només publiquen els noms dels Pujol
El govern del PP reivindica l'actuació del ministeri d'Economia contra Rato.
Bernat Vilaró
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que "l'Agència Tributària de l'Estat funciona",
i "amb independència del moment i del lloc, hi hagi eleccions o no, i
afectin a un partit o un altre, o a una intitució o una altra", en la
roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Santamaría ha fugit d'estudi quan se li ha preguntat si
el president espanyol, Mariano Rajoy, donarà explicacions al Congrés
dels Diputats tenint en compte que Rodrigo Rato formava part del seu
cercle més proper: "El cas està en mans de l'Agència Tributària,
s'aplica estrictament la llei i el govern no es fica en aquests
assumptes".
Les ombres sobre l’exvicepresident, un símbol de la dreta, qüestionen el discurs de Rajoy i debiliten Montoro.
JOAN RUSIÑOL Madrid |
EL SUCCESSOR NATURAL Rato era un home que molts Al PP veien com el relleu De prestigi d’Aznar. / KIKO HUESCA / EFE
“Faré una política com la que va fer Rato durant vuit anys”. La promesa
la feia, a l’Hospitalet, Mariano Rajoy a la campanya per a les
eleccions generals del 2008. L’exvicepresident espanyol havia sigut el
convidat sorpresa del PP català en aquell acte, que intentava aprofitar
la imatge de moderació i rigor que encara l’acompanyava. Avui ja ningú
busca la foto al seu costat. Al contrari. La Moncloa ha deixat caure
definitivament qui va ser, fins fa poc, un símbol del centredreta i
l’esperança blanca per a molts. Ahir ningú va negar que Rato s’hagués
acollit a l’amnistia fiscal del 2012 ni tampoc la informació que el
Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera, l’estigui investigant per
blanqueig de capital. Els silencis i les mitges paraules ho deien tot.
Els populars han optat finalment per trencar
qualsevol relació amb el seu antic company de viatge i desmarcar-se’n en
públic. L’objectiu ara és minimitzar a les urnes l’impacte d’unes
revelacions -avançades pel diari digital Vozpópuli- que toquen de ple
l’estratègia electoral dissenyada per Rajoy: fiar-ho tot al prestigi de
la gestió econòmica i limitar a unes quantes “pomes podrides” els casos
d’irregularitats a les seves files. L’oposició ja va disparar
políticament cap al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, deixeble de
Rato i impulsor de l’amnistia. El PSOE en va demanar la dimissió.
Per intentar sobreposar-se a un cop tan dur per a
la militància conservadora -abans del cas Bankia la seva popularitat
interna no tenia res a veure amb la de Bárcenas- el govern espanyol va
anunciar que demà, al consell de ministres, aprovarà la llei que
aixecarà parcialment la confidencialitat de les dades fiscals i permetrà
conèixer el llistat dels grans deutors amb l’Agència Tributària. Al
quart trimestre de l’any se sabran els contribuents que, a 31 de juliol,
deuen més d’un milió d’euros a la hisenda pública.
El president d'ERC està convençut que "ens en sortirem malgrat els pals a les rodes que posa el govern del PP".
ACN| Actualitzat el 28/03/2015 a les 15:26h
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha defensat aquest dissabte que
l'economia catalana "exporta més que mai" i que el sector exterior "va
molt bé" en resposta a les declaracions que ha fet el ministre d'Hisenda
i Administracions Publiques, Cristóbal Montoro, en què assegurava que
Catalunya creixeria més si la Generalitat "es dediqués al que s'ha de
dedicar".
Per Junqueras, les mancances es deriven, sobretot, de la
feblesa del consum, que "és conseqüència de les nefastes decisions que
pren el govern espanyol i l'espoli que pateix Catalunya de forma
constant des de fa tants anys".
"Estem convençuts que ens en podem
sortir malgrat tots els pals a les rodes que posa el govern del PP", ha
afirmat.
El conseller llança una advertència: "Si volen ofegar la Generalitat ho poden fer demà mateix, ara bé, que s'hi atreveixin".
ARA Barcelona |
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu
Mas-Colell, ha retret al govern espanyol que quan parla de recuperació
econòmica s'oblidi de traslladar-la a les finances autonòmiques. "Parlen
d'augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni
un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l'Estat i que
estan subestimades", s'ha queixat el conseller. Segons els càlculs de la
Generalitat, l'any passat haurien d'haver arribat a Catalunya 900
milions més de la recaptació d'impostos.
Segons
Mas-Colell, el balanç del 2014 dels comptes de la Generalitat demostra
que Catalunya "l'ha clavat" en termes generals pel que fa al control de
la despesa, però que arrossega un problema "seriós" per la banda dels
ingressos. "Ens hem quedat curts per valor de 1.900 milions d'euros,
quasi un 1% del PIB", ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Els assessors fiscals del Registre d'Economistes Assessors Fiscals
qualifiquen de "capritxós" i "erràtic" el sistema de finançament actual.
Nerea Rodríguez
Hisenda
Els assessors fiscals del Registre d'Economistes Assessors Fiscals
(REAF) han assegurat avui que Madrid és la comunitat autònoma on els
contribuents paguen menys a Hisenda, mentre que Catalunya i Andalusia els territoris en els quals es paga més. REAF
ha presentat avui l'informe "Panorama de la fiscalitat autonòmica i
foral 2015", en què se subratlla que a "aquestes altures molts
contribuents no saben el que pagaran" en la declaració de la renda i en
què es conclou que Madrid és l'autonomia on menys impostos es paguen.
A l'informe s'hi assenyala que gairebé totes les comunitats autònomes
modifiquen l'any 2015 la tarifa autonòmica i Balears regula per primera
vegada alguns mínims familiars. Pel que fa a l'impost sobre el patrimoni
(IP), Balears puja el mínim exempt de 700.000 a 800.000 i La Rioja estableix una bonificació del 50 per cent.
El ministre d'Hisenda assegura que les eleccions catalanes dificulten la recuperació econòmica d'Espanya.
Bernat Vilaró
Montoro, a 'Espejo Público'
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha afirmat avui que "tenim un calendari electoral asfixiant. La Generalitat de Catalunya amenaça amb unes altres eleccions, les del 27 de setembre, que no tenen cap raó de ser", en una entrevista al programa Espejo Público, d'Antena 3.
Montoro ha afegit que "els governants no han de manejar els calendaris electorals al seu capritx,
això dificulta l’acció de govern i la recuperació econòmica", i ha
insistit que tantes cites a les urnes no són pas bones per sortir de la
crisi.
Sobre aquestes eleccions, el titular d'Hisenda ha reiterat que "poden sortir parlaments fragmentats, i això fa difícil la governabilitat d’un territori i, per tant, la recuperació econòmica".
En total, però, Catalunya acapararà un 47% dels diners que el FLA
prestarà a les cinc autonomies que es troben sota rescat (País Valencià,
Múrcia, Castella-La Manxa i Cantàbria).
Arran del cas Monedero o dels Pujol, el sindicat Gestha alerta que el
ministre no hauria de disposar d'aquestes dades i encara menys
utilitzar-se les per desprestigiar adversaris polítics
M.COLOMER Barcelona |
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro / ARA / BALLESTEROS / EFE
"El ministre Montoro està utilitzant i portant a l'arena
política dades fiscals que ni tan sols hauria de conèixer". Així s'ha
manifestat aquest dimecres en declaracions a l'ARA el secretari general
del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, José Maria
Mollinedo. Es referia així a la filtració constant de dades fiscals de
contribuents que tenen un sol element en comú –al marge d'eventuals
delictes fiscals–, que definia el mateix Mollinedo: "Tots s'han mostrat
crítics amb el govern". Parla de casos com el del número tres de Podemos, Juan Carlos Monedero, però també de les filtracions que hi ha hagut al voltant de la família Pujol i que ha "airejat" el mateix ministre en intervencions al Congrés.
"Ni hi ha diners ni és moment de generar nous greuges entre autonomies", sosté el ministre
EFE Madrid |
El ministre d'Hisenda, Montoro ensRoba, al Congrés / EFE
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques,
Cristóbal Montoro, ha confirmat avui que no hi haurà nou model de
finançament autonòmic en l'actual legislatura i ha explicat que ni hi
ha diners per reformar-lo ni és moment de generar nous greuges entre
comunitats autònomes.
Montoro s'ha pronunciat així en
la seva resposta al diputat de Fòrum Astúries Enrique Álvarez Sostres,
el qual l'ha interpel·lat al Congrés sobre aquest assumpte i l'ha
invitat a aclarir si el Govern incomplirà el seu compromís electoral de
modificar el sistema de finançament.
