Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #FORA Traïdors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #FORA Traïdors. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de febrer del 2025

Cal trencar el cordó sanitari

 

 

OPINIÓ

 

"L'única forma d'aturar la pujada d'AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, sinó apropiar-se d'algunes de les seves propostes que tenen més ressò social"

 


 

divendres, 7 de febrer del 2025

Els catalans suspenen amb un 4,8 a la gestió de la Generalitat durant el 2024 incloent els governs d’Aragonès i d’Illa

 

 

Els enquestats pel CEO també valoren amb un 4,1 l'executiu espanyol de Pedro Sánchez

 

 

 

Aragonès i Illa encaixen les mans durant l'acte de presa de possessió del nou president socialista Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 13:41 Localització: Barcelona Autor: Marc Font

 


dimecres, 5 de febrer del 2025

L’agressió d’Arran i la CUP

 

 

OPINIÓ

 

 

"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes sense deixar d’aplaudir i de cantar" 

 



 

 

VÍCTOR ALEXANDRE

04/02/2025



El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP, liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas, al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi. Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada, robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix. 

Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,

dilluns, 3 de febrer del 2025

Orriolsejar

 

OPINIÓ

 


   

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 3 de febrer de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent ha demanat a l’antic president Artur Mas que els faci de llebre. En efecte, aquest mateix cap de setmana, el 129 demanava que Junts no tingués reserves a acostar-se a la formació de Sílvia Orriols, de la mateixa forma que ell mateix s’abraçà amb una caterva anticapitalista com la CUP. Per molt que Mas encara no militi a Junts, perquè és un home que es pensa les coses en adagio sostenuto, diria que aquest és un sentiment que no és aliè als votants juntaires.

Nogensmenys, com a bons convergents, l’aparell de Junts han reaccionat com si tingués l’orgull ferit i el pobre Jordi Turull ha fet veure que pinta alguna cosa en el seu propi cau per informar l’antic president que els pactes amb altres formacions es fan des dels respectius òrgans de la direcció del partit. Per molt que la comparació entre acostar-se a Aliança i la CUP sigui un exemple on els contextos difereixen com l’oli i l’aigua, i per molt que negociar amb el PSOE sigui quelcom molt més perniciós per a la tribu que no pas fer un cafetó amb Sílvia Orriols, tot aquest vodevil només té per objectiu el fet de possibilitar que a Junts es comenci a parlar seriosament sobre immigració i que s’abandoni el llenguatge happy flower que la formació adquirí durant els anys del procés (en part, mercès a Mas) pel qual era poc diferenciable d’un partit d’esquerres i de la famosa moral del “volem acollir”.

 

" Les còpies sempre acostumen a ésser més risibles que l’original, i si Junts assaja una forma d’orriolsejar un pèl light acabarà a mig camí del debat migratori i, per tant, només beneficiarà la hiperlideressa d’Aliança

 

La política i el periodisme transcorren per meandres sovint bessons, i no és gens estrany que —ahir mateix— l’estimable Pilar Rahola tragués pols a la màscara del rei Artur per donar un copet a l’esquena al seu antic ídol polític, tot escrivint que “Aliança Catalana assenyala problemes coents que hi ha a la nostra societat i que els partits no gosen, ni permeten tractar, emparats en la hipocresia del políticament correcte”. En aquest sentit, Rahola posava per escrit el que serà ben aviat un mantra futur del món juntaire respecte Aliança; a saber, que hom pot “parlar” amb Orriols, la ripollesa, sense teixir-hi “estratègies conjuntes.” Apunteu aquests mots, estimats lectors, perquè es convertiran en la nova cançoneta de Junts a l’hora de xutar la pilota endavant. A qui es pot criticar, en definitiva, per fer una cosa tan democràtica com ara parlar? Que no parla Puigdemont amb Santos Cerdán? Quin mal hi ha? 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent

dimecres, 29 de gener del 2025

Fins quan, extrema esquerra?

 

 

CRIT

 

dilluns, 27 de gener del 2025

Aliança Catalana denuncia ser víctima d’una “escalada de violència política”

 

 

El partit acusa el Govern d'inacció contra una "ofensiva intolerable"

 

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dissabte 08 de juliol del 2023, 07:00 Localització: Ripoll Autor: Mar Martí

 


Redacció

dijous, 23 de gener del 2025

Allau d’indignació a les xarxes per les milionàries subvencions de la Generalitat a estrafolaris projectes a l’estranger

 

 

NACIONAL

 

22/01/2025

 


 

 

La concessió de subvencions a “projectes de desenvolupament i d’educació global” per als anys 2024 i 2025 per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha generat una onada d’estupefacció i enuig.

D’acord amb una resolució dictada el passat mes de desembre per aquest organisme de la Generalitat, una setantena d’iniciatives es repartiran una dotació pressupostària que supera els vint-i-quatre milions d’euros.

Nombrosos usuaris de xarxes socials, principalment d’X, han manifestat indignació pel caràcter excèntric de diversos dels projectes beneficiats per les ajudes públiques aprovades per l’ACCD.

És el cas del programa anomenat

dimarts, 21 de gener del 2025

Sílvia Orriols signa una qüestió de confiança davant el rebuig de l’oposició ripollesa al seu projecte de pressupostos

 

 

NACIONAL

20/01/2025

 


 


La batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha signat una qüestió de confiança després de no assolir l’aprovació dels pressupostos municipals. La proposta pressupostària del grup municipal d’Aliança Catalana ha rebut únicament els sis vots favorables de la seva formació al ple extraordinari celebrat aquest dilluns. Els deu regidors de l’oposició, per la seva banda, hi han votat en contra.

Davant d’aquesta situació, Orriols ja havia anunciat hores abans la seva decisió de plantejar una qüestió de confiança. Aquest mecanisme, previst a l’article 197 bis de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), permet als alcaldes vincular l’aprovació dels pressupostos a la seva continuïtat en el càrrec. 

D’acord amb la legislació vigent,

divendres, 29 de novembre del 2024

Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

dimarts, 26 de novembre del 2024

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 


 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 




Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Página 1 de 2:  12 Siguiente Última página