CRIT
Per Jordi Bohigas
“Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?”, deia Marc Tul·li Ciceró, frase que va pronunciar al Senat el 8 de novembre del 63 aC, quan feia descobrir una conspiració de descontents encapçalada pel patrici romà vingut a menys Catilina. És la frase que em vé al cap després dels incidents d’aquest cap de setmana a Barcelona i, concretament, al barri de les Corts, on una colla de fanàtics militants de la CUP i Arran, autoanomenats antifeixistes, s’han enfrontat a una pacífica carpa d’Aliança Catalana provocant un ferit greu.
I és que fa masses anys que l’extrema esquerra nostrada gaudeix de patent de cors per fer i desfer als mitjans i al carrer sense que ningú gosi ja no aixecar la veu, sinó tan sols reclamar o denunciar en un ple municipal el vandalisme al qual contínuament es veuen perjudicats edificis, persones i, per què no dir-ho també, la legislació i la seguretat del país. A Girona mateix, per exemple, Arran realitza i signa pintades en monuments de la ciutat, com és la Facultat de Lletres (antic convent de Sant Domènec) reclamant el que creuen ser els seus drets i obsessions (molts d’ells delirants) sense que això repercuteixi en multes ni sancions. O bé que la policia municipal de la mateixa ciutat, governada per la CUP en col·laboració amb ERC i Junts, obligui a marxar els propietaris d’una casa en favor d’uns ocupes que, suposadament, hi vivien.
Finalment, però,
