Bones Vacances a Thotom,
Apartir de demà venen els meus nets i serà imposible de publicar.
Si surt alguna notícia important ho publicaré.
Ens veiem al Setembre
dimarts, 4 d’agost del 2026
divendres, 24 de juliol del 2026
Opinió : Els catalans volen marxar via Santiago Espot
OPINIÓ
Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana, llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin” Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del país volen tocar el dos.
Anàlisi: la geografia electoral d’Aliança Catalana
El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.
[VÍDEO] Lluís Llach destapa el gran error de l’independentisme: el Govern va pactar l’exili unitari i es va trencar pel mig
El cantautor confessa que l'estratègia de marxar tots a Bèlgica es va aprovar gairebé per unanimitat, qualificant de «gran cagada» la divisió final que va portar mig executiu a la presó
El que mai s’ha explicat de l’1 d’octubre del 2017.
— L'Arrabassada (@larrabassadabcn) July 22, 2026
L’Arrabassada 74 - El procés, amb en @lluis_llach pic.twitter.com/r8o4bYesh6
Les claus de la confessió de Llach
El Suprem amnistia vuit persones d’una tacada després del TJUE
Els magistrats premen l'accelerador
 |
| El magistrat Manuel Marchena |
24/07/2026 15:08
Vuit amnistiats. Aquest és el balanç que suma la sala penal del Tribunal Suprem després que avui hagi dictat quatre interlocutòries amb les quals aplica la llei d’amnistia en quatre casos de desobediència i desordres públics, pendents encara de resolució. Les resolucions arriben poc més d’una setmana després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’avalar la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
Entre els amnistiats, els independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent i Maties Serracant, condemnat per haver donat suport a l’1-O com a alcalde de Sabadell, l’activista Oriol Calvo i dos independentistes Bdessabour Al Youbi i Mohcine El Mesbahy. Tots els casos dormien el son dels justos al calaix de la sala penal després de les qüestions constitucionals presentades sobre la llei d’amnistia per part del Suprem sobre si la llei de l’oblit penal de l’independentisme respectava la Constitució.
De fet, les resolucions també arriben el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha comunicat que ha tombat el recurs d’inconstitucional interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei. En total, avui ha presentat una factura de 16 recursos i sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades contra la llei. Totes les resolucions han avalat el text i la seva aplicació.
Quatre interlocutòries i vuit afectats
Batussa política d’Ayuso i Puente en plena emergència pels incendis: “Mamarratxo"
INCENDIS
El ministre de Transports acusa el PP de desmantellar els serveis públics i la presidenta madrilenya respon contundentment
Ketty Calatayud
Barcelona. Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:22
Actualitzat: Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:53
Temps de lectura: 5 minuts
Els incendis que assolen la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila, dels més greus que viu Espanya aquest estiu, i que han portat el govern central a declarar l'emergència d'interès nacional, han obert també un nou front polític entre el govern espanyol i el Partit Popular. Mentre Madrid crema literalment i, sobre el terreny, bombers, brigades forestals i militars treballen conjuntament per contenir unes flames que continuen fora de control —i que ja han obligat a evacuar o confinar prop de 19.000 persones—, el foc també s'ha estès al terreny de la confrontació entre el govern espanyol i el principal partit de l'oposició. La temperatura també puja en l’ambient polític pels enfrontaments entre representants dels governs central i autonòmic, en aquest cas, personalitzats en dos dels polítics més controvertits i polèmics en les seves declaracions. El ministre de Transports, Óscar Puente, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, han protagonitzat una batussa dialèctica que ha culminat amb un intercanvi d’insults i retrets. S'han ajuntat la fam i les ganes de menjar, i la paradoxa és que, malgrat la tensió política, tant la Moncloa com la Comunitat de Madrid coincideixen que la coordinació tècnica entre administracions està funcionant correctament. Ha estat precisament el to adoptat per Puente el que ha desfermat una nova batalla dialèctica, i s’ha trobat amb la resposta contundent de la presidenta del PP madrileny.
Les primeres friccions
dimecres, 22 de juliol del 2026
Aliança Catalana entraria amb força a Barcelona i Junqueras diu que la culpa és de Junts
La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns
 |
| Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal | Europa Press |
22/07/2026
per Redacció
Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.
Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú, que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis. L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només quatre o cinc representants.
 |
| Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona | E-Noticies |
El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre 11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un retrocés important respecte als seus nou representants actuals.
Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals
La Policia Nacional no dona l'abast a Barcelona: expulsats 126 multireincidents en pocs mesos
El cos policial confirma el desmantellament de desenes de grups criminals en el primer trimestre del 2026
 |
| La delinqüència a Barcelona no és una simple percepció i les dades ho confirmen | E-Noticies |
22/07/2026
per Redacció
Que la delinqüència a Barcelona és una realitat allunyada de qualsevol 'percepció' no es pot negar. La pateixen els veïns i també els visitants que trepitgen els carrers de la capital catalana. I les dades parlen per si mateixes, ja que els cossos policials no donen l’abast.
Durant el primer trimestre de 2026, un total de 126 multireincidents han estat expulsats d’Espanya en el marc dels dispositius desenvolupats a Catalunya, 45 dels quals mitjançant acord judicial. Les xifres són similars a les registrades durant el mateix període de l’any anterior, quan es van executar 130 expulsions.
Així ho ha confirmat la subdelegada del Gobierno a Barcelona, Mari Carmen García-Calvillo, durant la Junta Local de Seguretat. Des de gener, les operacions policials han permès identificar més de 7.330 persones i detenir-ne
El traspàs dels Mossos a ports i aeroports s’ajorna sense data: un nou incompliment del PSC que posa a prova el silenci d’ERC
L'executiu de Salvador Illa congela de forma indefinida el desplegament policial pactat, mentre els republicans mantenen hores d'hermetisme malgrat haver exigit concretar-lo aquest juliol
 |
| El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, saluda al líder d'ERC, Oriol Junqueras, a les portes del palau de la Moncloa aquest dijous Data de publicació: dijous 08 de gener del 2026, 11:34 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho |
(VÍDEO) El mural de Ferran Torres mundialista a Gràcia ha durat hores: "Volem seleccions catalanes"
SELECCIONS CATALANES
La imatge original mostrava Torres fent un petó a la Copa del Món amb la samarreta d'Espanya
 |
| Mural tapat de Ferran Torres realitzat per Tvboy Autor/a: Santiago Espot |
L’artista urbà Tvboy ha vist com la seva darrera obra dedicada a Ferran Torres per la victòria d'Espanya a la final del mundial ha durat poc més de 24 hores. El mural, pintat aquest dilluns a la plaça Joanic del barri de Gràcia, ha aparegut aquest dimecres al matí amb pintades que expressen el desgrat per una imatge del jugador del FC Barcelona vestit amb els colors de la selecció espanyola.
La imatge original mostrava el davanter de Foios (Horta Nord) fent un petó a la Copa del Món amb la samarreta d'Espanya, acompanyat de la frase "Making History" i les dues estrelles en referència al segon títol mundial. La signatura de Tvboy completava l’obra. Ara, però,
Mor amb 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, el pare del clàssic de la literatura infantil 'Rovelló'
CULTURA
L'any passat va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de Rovelló', la seqüela del clàssic
 |
| L'escriptor Josep Vallverdú amb l'escultura dedicada al gosset Rovelló que es pot trobar a Balaguer |
L'escriptor Josep Vallverdú, pare de 'Rovelló', el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys, segons ha pogut confirmar l'ACN. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura catalana.
Infància i formació: entre Lleida i Barcelona
Puigdemont denuncia el Tribunal de Comptes al TJUE i a la Comissió Europea
TRIBUNALS
Batalla sense quarter contra l'organisme per intentar esquivar l'amnistia
 |
| Puigdemont porta el Tribunal de Comptes a la justícia europea/FotosEP |
Quico Sallés
22_07-2026
És la guerra. La decisió del Tribunal de Comptes de demorar l’aplicació de l’amnistia i buscar ara indicis de despeses de fons europeus per esquivar l’aplicació de l’amnistia ha obert la caixa dels trons, per esquivar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei. Fins i tot, el cap de la fiscalia davant aquest organisme -especialment dura amb els processats en el sumari per la despesa del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior – ha posat el crit al cel. Aquest dimarts ha registrat un escrit amb què reclamat per escrit per que s’apliqui l’amnistia a la quarantena d’encartats en el cas, tots càrrecs i alt càrrecs dels Governs de Carles Puigdemont i d’Artur Mas.
Però la defensa del president a l’exili, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, ha fet una passa més enllà. El lletrat ha presentat un escrit de 86 pàgines amb diferents documents annexos amb què no només reclama l’aplicació immediata de l’amnistia sinó que apunta una possible responsabilitat patrimonial de
dimarts, 14 de juliol del 2026
Aliança Catalana, 4a força a Cambrils després del fitxatge de Junts: 'Necessitem tornar a posar ordre'
CATALUNYA
El partit de Sílvia Orriols ha anunciat la incorporació dels tres regidors de Junts al municipi de la Costa Daurada
 |
| Aliança Catalana fitxa el grup de Junts a Cambrils i deixa Puigdemont sense representació municipal | X / Twitter |
Tot i que el silenci impera a Junts després de la sortida de les últimes enquestes, especialment la del CEO, els moviments polítics se succeeixen. Fa poques hores, tot el grup municipal de la formació nacionalista a Cambrils ha anunciat la seva fitxa per Aliança Catalana (AC). Un moviment que ha agafat molts per sorpresa i que situa el partit de Sílvia Orriols com la quarta força de l'Ajuntament amb tres regidors.
El protagonista del canvi és Enric Daza, fins ara portaveu de Junts a Cambrils, que serà el candidat d'Aliança Catalana a l'Alcaldia. Juntament amb ell també s'integren les altres dues regidores del grup municipal, de manera que els tres edils passen a formar part de la formació liderada per Orriols ja durant l'actual mandat.
Des d'Aliança Catalana expliquen que aquesta incorporació és possible perquè la candidatura municipal es va registrar en el seu dia sota la marca Compromís per Cambrils. Això sí, durant la campanya i el mandat ha utilitzat la denominació de Junts per Cambrils.
El candidat d'Aliança promet "posar ordre" a Cambrils
Durant l'acte de presentació celebrat a Cambrils, Daza va explicar que la seva decisió respon a una reflexió "profunda". A més, va assegurar que afronta aquesta nova etapa "amb la mateixa il·lusió i més experiència que mai". El nou alcaldable d'Aliança Catalana va defensar la necessitat d'un canvi al municipi i va llançar un missatge centrat en la seguretat i l'ordre públic.
‼️🫐AC se convierte en la cuarta fuerza de Cambrils. pic.twitter.com/H8Wybj5UpA
— Electodatos (@electodatos) July 13, 2026
"Necessitem tornar a posar ordre, cuidar els nostres carrers, reforçar la seguretat, impulsar el comerç, protegir el nostre model turístic i tornar a situar els interessos dels cambrilencs al centre de totes les decisions. Estic convençut que Aliança Catalana és la força que ens permetrà fer possible aquest canvi", va afirmar, segons 'La Vanguardia'.
Nou cop per a Junts
L'entrada dels tres regidors suposa un nou revés per a Junts, que perd tota la seva representació municipal a Cambrils. I és que no es tracta d'una fitxa aïllada, sinó de l'absorció de tot un grup municipal, en una localitat molt rellevant de la Costa Daurada.
Daza ja va ser protagonista de la crisi política viscuda l'any passat al municipi. Va ser expulsat del govern de coalició que compartien PSC i Junts, una decisió que va acabar provocant la sortida de tota la formació de l'executiu local. Posteriorment, el llavors alcalde socialista, Alfredo Clúa, va presentar la seva dimissió.
Actualment governa Cambrils Oliver Klein, de Nou Moviment Ciutadà. Amb aquesta fitxa, Aliança Catalana passa a comptar amb tres representants al ple municipal i afrontarà les eleccions de 2027 amb una estructura ja consolidada.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
[VÍDEO] Impuls basc per l’oficialitat esportiva, ni Espanya, ni França
Una gran cadena humana reivindicarà les seleccions pròpies aprofitant el focus mediàtic internacional.
Joan Puig
13-07-2026
Diverses entitats i moviments civils bascos, com Zazpi Baietz, Gu ere Bai! i Gure Esku, han convocat una cadena humana entre Irun i Hendaia per al pròxim dimarts. L’objectiu és defensar fermament l’oficialitat de la selecció basca en totes les modalitats esportives. L’acció es farà al Pont de l’Avinguda, un històric pas fronterer. La mobilització coincidirà estratègicament amb el duel esportiu entre Espanya i França. Els organitzadors recorden que Euskal Herria té identitat, llengua i colors propis. També deixen clar que el territori no s’emmarca sota cap d’aquests dos estats.
El contrast amb el silenci a Catalunya
El Parlament resol com a "faltes lleus" els expedients oberts a Orriols i Garriga pels atacs a Najat Driouech i Companys
CATALUNYA
La Comissió de l'Estatut del Diputat emmarca dins la llibertat d'expressió el cas de Calvet
 |
| La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols Autor/a: Marta Sierra |
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del 2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que, davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys, les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal d'un esdeveniment.
Calvet al·lega que no hi havia "intencionalitat"
Junts abandona el govern municipal de Salellas a Girona i deixa en minoria Guanyem i ERC
GIRONA
En els últims dies, Gemma Geis havia assegurat que al seu partit, amb sis regidors, se li havia anat "acabant la paciència"
Nura Portella
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 14 de juliol de 2026. 09:14
Actualitzat: Dimarts, 14 de juliol de 2026. 14:54
Temps de lectura: 2 minuts
Després de dies a la corda fluixa, el tripartit independentista a l'Ajuntament de Girona, liderat per Lluc Salellas, de Guanyem, s'ha trencat. Junts ha decidit abandonar el govern municipal i la seva líder, Gemma Geis, ho va comunicar ahir, dilluns nit, al batlle, segons avança l'ACN. Amb la sortida d'aquests sis regidors, el govern municipal queda en minoria, amb 8 regidors de Guanyem i 3 d'Esquerra Republicana, 11 dels 27 que té el ple. Junts ha pres aquesta decisió quan queden deu mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent, en què tant Geis com Salellas tornaran a encapçalar les candidatures dels seus partits. Geis, fins ara vicealcaldessa de la ciutat, havia publicat recentment un article on assegurava que al seu partit se li havia anat "acabant la paciència" i, en el ple d'aquest dilluns, la possible sortida del govern es va fer encara més evident. Amb tot, Salellas havia apostat per mantenir el pacte que el va portar a l'alcaldia: a les eleccions del 2023, va aconseguir els mateixos regidors que l'ara consellera Sílvia Paneque, com a candidata del PSC, però va quedar segon en vots. El pacte independentista el va portar a liderar la ciutat.
En una roda de premsa per explicar la seva decisió aquest dimarts, Geis ha atribuït directament la sortida del govern al "personalisme" de l'alcalde Salellas, i l'ha criticat per haver deixat en "segon lloc" elements que per a Junts eren prioritaris. Concretament, la fins ara vicealcaldessa ha parlat del funcionament intern de l'Ajuntament, la moratòria a determinats comerços de la ciutat o el seu dia a dia. Segons la líder de Junts a Girona, s'han descuidat les formes per part dels seus companys de coalició. Amb tot, ha afirmat que Junts farà una "oposició responsable" fins a les eleccions del 23 de maig.
El debat al ple
dijous, 9 de juliol del 2026
El CEO dispara el nerviosisme del sistema: 'sorpasso' d'Aliança a Junts i baixada del PSC
CATALUNYA
L'enquesta més important que publica la Generalitat torna a confirmar un possible terratrèmol electoral a Catalunya
 |
| El PSC tornaria a guanyar, però amb un fort creixement d’Aliança | E-Noticies |
per
Redacció
El primer baròmetre de 2026 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa un nou tomb en el panorama polític català. Si fa tot just uns mesos l'organisme dependent de la Generalitat situava Aliança Catalana empatada tècnicament amb Junts, ara el partit de Sílvia Orriols fa un pas més i es convertiria en la tercera força del Parlament, amb opcions fins i tot de disputar el segon lloc a ERC.
Segons l'enquesta, el PSC continuaria sent el partit més votat amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, encara que continua perdent suports respecte als 42 escons obtinguts a les eleccions de 2024. La segona posició seria per a ERC, que continua recuperant terreny i arribaria a entre 24 i 26 diputats, davant dels 20 actuals. Tanmateix, qui protagonitza el creixement més gran torna a ser Aliança Catalana.
Enquesta Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) juliol 2026
 |
| Font: CEO (Generalitat de Catalunya) |
El CEO confirma el 'sorpasso' d'Aliança a Junts
El "sí" a la independència se situa en el 45%, segons el CEO
CATALUNYA
L'Estat independent és el model preferit pels catalans, per sobre d'autonomia o part d'una Espanya federal
 |
| Assistents a la mobilització convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i altres entitats independentistes a Barcelona amb motiu de la Diada, el 11 de setembre del 2025 Autor/a: ACN |
El Baròmetre d’Opinió Política 1/2026 recull dades actualitzades sobre la visió de la ciutadania catalana respecte al model de relació que hauria de tenir Catalunya amb Espanya, així com sobre el seu posicionament davant la independència i la percepció del paper dels partits catalans en la defensa dels interessos de la nació.
Model de relació preferit
Segons l’enquesta, un 36% dels catalans creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent. El 30% prefereix que Catalunya sigui una comunitat autònoma dins Espanya, mentre que un 22% aposta per un Estat dins d’una Espanya federal. Només un 7% considera que Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya i un 5% "no sap o no contesta".
Posicionament davant la independència
Silvia Orriols contra la llei d’habitatge de l’esquerra: «Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»
Sílvia Orriols torna a protagonitzar una intervenció contundent al Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió, la presidenta d’Aliança Catalana dirigeix el seu discurs contra la proposició de llei d’habitatge impulsada per l’esquerra. De fet, l’acusa de conduir el país cap a un model «més proper a les expropiacions comunistes que a la tradició jurídica catalana».
En primer lloc, Orriols retreu a l’esquerra que hagi convertit la política en un exercici purament ideològic. «L’extrema esquerra s’ha habituat a concebre lleis ideològiques, de tal manera que ja no cal analitzar ni identificar els problemes o les causes», afirma. Segons la dirigent, n’hi ha prou «amb assenyalar arbitràriament els rics, els propietaris, els empresaris, els promotors o qualsevol que generi riquesa».
A continuació, la líder d’AC responsabilitza aquestes polítiques del col·lapse del mercat. Denuncia que l’intervencionisme genera «inseguretat jurídica pels propietaris, que es tradueix en pisos tancats», i promotors «que no tenen cap incentiu per invertir». Per tant, sentencia, «vostès no són la solució a la manca d’habitatge, vostès en són els màxims instigadors».
«Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»
Erdogan regala un revòlver personalitzat i munició real als líders de la cimera de l'OTAN
CIMERA DE L'OTAN
Alguns dels caps d'estat i de Govern ja han anunciat que han lliurat l'arma a la policia del seu país
Guillem Barrera
Foto: Péter Magyar
Barcelona. Dijous, 9 de juliol de 2026. 17:58
Temps de lectura: 2 minuts
"Un regal inusual". Així va ser el present que el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, els va fer als 31 caps d'estat i de Govern dels països membres de l'OTAN que van participar en la cimera d'aquesta setmana a Ankara. Ni més ni menys que un revòlver personalitzat per a cada un dels líders de l'Aliança Atlàntica, munició real i un permís que autoritzava la seva exportació, segons van avançar dimecres a la nit diverses delegacions i ha confirmat Europa Press. El primer a donar a conèixer el regal va ser el primer ministre belga, Bart De Wever, que va adonar-se que el present era un revòlver a la seva arribada a Bèlgica i va entregar l'arma a la policia de l'aeroport. El mateix ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez, i ara el revòlver amb el seu nom està custodiat pel Ministeri de l'Interior.
An unusual gift from President @RTErdogan at the NATO Summit: a Magnum revolver with ammunition, engraved with my name… pic.twitter.com/Bni4asgPDl
— Magyar Péter (Ne féljetek) (@magyarpeterMP) July 9, 2026
El primer ministre canadenc, Mark Carney, també l'ha lliurat a la Policia Muntada del Canadà i ara el govern canadenc està estudiant "trobar un lloc adequat per al regal, inclòs en un museu", mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va haver de deixar el revòlver a Ankara, ja que la llei del Regne Unit prohibeix la importació d'armes de foc en ús. També van rebre el seu revòlver la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Pel que fa a la primera, la portaveu de l'Executiu europeu, Paula Pinho, va declarar que "l'arma es transportarà i s'emmagatzemarà de manera segura" i que Von der Leyen "té la intenció de donar-la a un museu militar". Per part seva, fonts comunitàries han assegurat que Costa i el seu equip estan "seguint els procediments belgues per portar-la de tornada a Bèlgica" i que "l'arma es retirarà del servei i s'emmagatzemarà d'acord amb els requisits de seguretat de la Secretaria General del Consell".
Es tracta del model Gumusay del revòlver 357 Magnum, un model poc comú fabricat per l'empresa estatal turca d'armament MKE a la dècada dels anys noranta. Els revòlvers es van entregar en una caixa de regal, que incloïa la bandera turca i el logotip de l'OTAN. Amb aquest gest, Erdogan ha volgut agrair als líders mundials el seu pas per Ankara i, de passada, segons Reuters, mostrar la indústria de defensa cada cop més important al seu país.
La cimera del compliment
Els líders de l'OTAN van concloure aquest dimecres la cimera d'Ankara amb l'augment pressupostari en defensa com a un dels temes principals que es van tractar. Si en la cimera de l'any passat a la Haia es va signar el compromís d'invertir en deu anys un 5% del PIB en despesa militar, aquesta havia de ser la del compliment, amb la qual cosa el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va destacar els importants avenços ja aconseguits. "La despesa total en defensa i seguretat ja voreja el 4% només un any després de la Haia", va assenyalar. La cimera d'enguany ha servit també per anunciar nous contractes amb la indústria per més de 50.000 milions de dòlars i va sortejar una vegada més amb unitat els atacs verbals del president Donald Trump als aliats.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
