Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu
ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap
sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en
realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una
crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana,
llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi
sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin”
Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que
passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen
el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern
no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del
país volen tocar el dos.
El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals
dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea
metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.
Les dades més recents confirmen que
Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori.
Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més
votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant
Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el
PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria
en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País
constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada»
(comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al
4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el
seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la
Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant
dècades.
El cantautor confessa que l'estratègia de marxar tots a Bèlgica es va
aprovar gairebé per unanimitat, qualificant de «gran cagada» la divisió
final que va portar mig executiu a la presó
Vuit amnistiats. Aquest és el balanç que suma la sala penal del Tribunal
Suprem després que avui hagi dictat quatre interlocutòries amb les
quals aplica la llei d’amnistia en quatre casos de desobediència i
desordres públics, pendents encara de resolució. Les resolucions arriben
poc més d’una setmana després de la decisió del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea (TJUE) d’avalar la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
Entre els amnistiats, els independentistes de la Mesa del Parlament que
presidia Roger Torrent i Maties Serracant, condemnat per haver donat
suport a l’1-O com a alcalde de Sabadell, l’activista Oriol Calvo
i dos independentistes Bdessabour Al Youbi i Mohcine El Mesbahy. Tots
els casos dormien el son dels justos al calaix de la sala penal després
de les qüestions constitucionals presentades sobre la llei d’amnistia
per part del Suprem sobre si la llei de l’oblit penal de
l’independentisme respectava la Constitució.
De fet, les resolucions també arriben el mateix dia que el Tribunal
Constitucional ha comunicat que ha tombat el recurs d’inconstitucional
interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei. En total, avui ha
presentat una factura de 16 recursos i sis qüestions
d’inconstitucionalitat presentades contra la llei. Totes les resolucions
han avalat el text i la seva aplicació.
El ministre de Transports acusa el PP de desmantellar els serveis públics i la presidenta madrilenya respon contundentment
Ketty Calatayud Barcelona. Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:22 Actualitzat: Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:53 Temps de lectura: 5 minuts
Els incendis que assolen la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila,
dels més greus que viu Espanya aquest estiu, i que han portat el govern
central a declarar l'emergència d'interès nacional,
han obert també un nou front polític entre el govern espanyol i el
Partit Popular. Mentre Madrid crema literalment i, sobre el terreny,
bombers, brigades forestals i militars treballen conjuntament per
contenir unes flames que continuen fora de control —i que ja han obligat a evacuar o confinar prop de 19.000 persones—,
el foc també s'ha estès al terreny de la confrontació entre el govern
espanyol i el principal partit de l'oposició. La temperatura també puja
en l’ambient polític pels enfrontaments entre representants dels governs
central i autonòmic, en aquest cas, personalitzats en dos dels polítics
més controvertits i polèmics en les seves declaracions. El ministre de Transports, Óscar Puente, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso,
han protagonitzat una batussa dialèctica que ha culminat amb un
intercanvi d’insults i retrets. S'han ajuntat la fam i les ganes de
menjar, i la paradoxa és que, malgrat la tensió política, tant
la Moncloa com la Comunitat de Madrid coincideixen que la coordinació
tècnica entre administracions està funcionant correctament. Ha
estat precisament el to adoptat per Puente el que ha desfermat una nova
batalla dialèctica, i s’ha trobat amb la resposta contundent de la
presidenta del PP madrileny.
La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns
Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal | Europa Press
22/07/2026
per Redacció
Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les
eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per
Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.
Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el
resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú,
que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis.
L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur
per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només
quatre o cinc representants.
Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona | E-Noticies
El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre
11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona
posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un
retrocés important respecte als seus nou representants actuals.
Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals
El cos policial confirma el desmantellament de desenes de grups criminals en el primer trimestre del 2026
La delinqüència a Barcelona no és una simple percepció i les dades ho confirmen | E-Noticies
22/07/2026
per Redacció
Que la delinqüència a Barcelona
és una realitat allunyada de qualsevol 'percepció' no es pot negar. La
pateixen els veïns i també els visitants que trepitgen els carrers de la
capital catalana. I les dades parlen per si mateixes, ja que els cossos
policials no donen l’abast.
Durant el primer trimestre de 2026, un total de 126 multireincidents
han estat expulsats d’Espanya en el marc dels dispositius desenvolupats a
Catalunya, 45 dels quals mitjançant acord judicial. Les xifres són
similars a les registrades durant el mateix període de l’any anterior,
quan es van executar 130 expulsions.
Així ho ha confirmat la
subdelegada del Gobierno a Barcelona, Mari Carmen García-Calvillo,
durant la Junta Local de Seguretat. Des de gener, les operacions
policials han permès identificar més de 7.330 persones i detenir-ne
L'executiu de Salvador Illa congela de forma indefinida el desplegament
policial pactat, mentre els republicans mantenen hores d'hermetisme
malgrat haver exigit concretar-lo aquest juliol
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, saluda al líder d'ERC,
Oriol Junqueras, a les portes del palau de la Moncloa aquest dijous
Data de publicació: dijous 08 de gener del 2026, 11:34
Localització: Madrid
Autor: Javier Barbancho
L’artista urbà Tvboy ha vist com la seva darrera obra dedicada a
Ferran Torres per la victòria d'Espanya a la final del mundial ha durat
poc més de 24 hores. El mural, pintat aquest dilluns a la plaça Joanic
del barri de Gràcia, ha aparegut aquest dimecres al matí amb pintades
que expressen el desgrat per una imatge del jugador del FC Barcelona
vestit amb els colors de la selecció espanyola.
La imatge original
mostrava el davanter de Foios (Horta Nord) fent un petó a la Copa
del Món amb la samarreta d'Espanya, acompanyat de la frase "Making
History" i les dues estrelles en referència al segon títol mundial. La
signatura de Tvboy completava l’obra. Ara, però,
L'escriptor Josep Vallverdú, pare de 'Rovelló', el clàssic de la
literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans
des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys,
segons ha pogut confirmar l'ACN. Referent de la literatura infantil i
juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300
títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes,
traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el
centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el
país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de
Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura
catalana.
Batalla sense quarter contra l'organisme per intentar esquivar l'amnistia
Puigdemont porta el Tribunal de Comptes a la justícia europea/FotosEP
Quico Sallés
22_07-2026
És la guerra. La decisió del Tribunal de Comptes de demorar l’aplicació
de l’amnistia i buscar ara indicis de despeses de fons europeus per
esquivar l’aplicació de l’amnistia ha obert la caixa dels trons, per
esquivar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
que avalava la llei. Fins i tot, el cap de la fiscalia davant aquest
organisme -especialment dura amb els processats en el sumari per la
despesa del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior – ha posat el crit al cel.
Aquest dimarts ha registrat un escrit amb què reclamat per escrit per
que s’apliqui l’amnistia a la quarantena d’encartats en el cas, tots
càrrecs i alt càrrecs dels Governs de Carles Puigdemont i d’Artur Mas.
Però la defensa del president a l’exili, dirigida per l’advocat
Gonzalo Boye, ha fet una passa més enllà. El lletrat ha presentat un
escrit de 86 pàgines amb diferents documents annexos amb què no només
reclama l’aplicació immediata de l’amnistia sinó que apunta una possible
responsabilitat patrimonial de
Tot i que el silenci impera a Junts després de la sortida de les últimes enquestes, especialment la del CEO,
els moviments polítics se succeeixen. Fa poques hores, tot el grup
municipal de la formació nacionalista a Cambrils ha anunciat la seva
fitxa per Aliança Catalana (AC). Un moviment que ha agafat molts per
sorpresa i que situa el partit de Sílvia Orriols com la quarta força de
l'Ajuntament amb tres regidors.
El protagonista del canvi és Enric Daza, fins ara
portaveu de Junts a Cambrils, que serà el candidat d'Aliança Catalana a
l'Alcaldia. Juntament amb ell també s'integren les altres dues
regidores del grup municipal, de manera que els tres edils passen a
formar part de la formació liderada per Orriols ja durant l'actual
mandat.
Des d'Aliança Catalana expliquen que aquesta incorporació
és possible perquè la candidatura municipal es va registrar en el seu
dia sota la marca Compromís per Cambrils. Això sí, durant la campanya i
el mandat ha utilitzat la denominació de Junts per Cambrils.
El candidat d'Aliança promet "posar ordre" a Cambrils
Durant
l'acte de presentació celebrat a Cambrils, Daza va explicar que la seva
decisió respon a una reflexió "profunda". A més, va assegurar que
afronta aquesta nova etapa "amb la mateixa il·lusió i més experiència
que mai". El nou alcaldable d'Aliança Catalana va defensar la necessitat
d'un canvi al municipi i va llançar un missatge centrat en la seguretat
i l'ordre públic.
"Necessitem tornar a posar ordre, cuidar els nostres carrers,
reforçar la seguretat, impulsar el comerç, protegir el nostre model
turístic i tornar a situar els interessos dels cambrilencs al centre de
totes les decisions. Estic convençut que Aliança Catalana és la força
que ens permetrà fer possible aquest canvi", va afirmar, segons 'La
Vanguardia'.
Nou cop per a Junts
L'entrada dels tres
regidors suposa un nou revés per a Junts, que perd tota la seva
representació municipal a Cambrils. I és que no es tracta d'una fitxa
aïllada, sinó de l'absorció de tot un grup municipal, en una localitat
molt rellevant de la Costa Daurada.
Daza ja va ser protagonista de la crisi política viscuda l'any passat al
municipi. Va ser expulsat del govern de coalició que compartien PSC i
Junts, una decisió que va acabar provocant la sortida de tota la
formació de l'executiu local. Posteriorment, el llavors alcalde
socialista, Alfredo Clúa, va presentar la seva dimissió.
Actualment governa Cambrils Oliver Klein, de Nou Moviment Ciutadà. Amb
aquesta fitxa, Aliança Catalana passa a comptar amb tres representants
al ple municipal i afrontarà les eleccions de 2027 amb una estructura ja
consolidada.
Una gran cadena humana reivindicarà les seleccions pròpies aprofitant el focus mediàtic internacional.
Joan Puig
13-07-2026
Diverses entitats i moviments civils bascos, com Zazpi Baietz, Gu ere Bai! i Gure Esku, han convocat una cadena humana entre Irun i Hendaia per al pròxim dimarts. L’objectiu és defensar fermament l’oficialitat de la selecció basca
en totes les modalitats esportives. L’acció es farà al Pont de
l’Avinguda, un històric pas fronterer. La mobilització coincidirà
estratègicament amb el duel esportiu entre Espanya i França. Els
organitzadors recorden que Euskal Herria té identitat, llengua i colors
propis. També deixen clar que el territori no s’emmarca sota cap
d’aquests dos estats.
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest
dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible
vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança
Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan
Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada
de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així
ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en
declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha
elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la
conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt
més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va
obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després
que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat
Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per
portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar
cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus
despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del
2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a
Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de
conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de
mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de
parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de
gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició
social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la
diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un
assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen
que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió
demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que,
davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De
l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys,
les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant
un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i
aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal
d'un esdeveniment.
En els últims dies, Gemma Geis havia assegurat que al seu partit, amb sis regidors, se li havia anat "acabant la paciència"
Nura Portella Foto: ACN Barcelona. Dimarts, 14 de juliol de 2026. 09:14 Actualitzat: Dimarts, 14 de juliol de 2026. 14:54 Temps de lectura: 2 minuts
Després de dies a la corda fluixa, el tripartit independentista a l'Ajuntament de Girona,
liderat per Lluc Salellas, de Guanyem, s'ha trencat. Junts ha decidit
abandonar el govern municipal i la seva líder, Gemma Geis, ho va
comunicar ahir, dilluns nit, al batlle, segons avança l'ACN. Amb la
sortida d'aquests sis regidors, el govern municipal queda en minoria, amb 8 regidors de Guanyem i 3 d'Esquerra Republicana,
11 dels 27 que té el ple. Junts ha pres aquesta decisió quan queden deu
mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent, en què tant Geis
com Salellas tornaran a encapçalar les candidatures dels seus partits.
Geis, fins ara vicealcaldessa de la ciutat, havia publicat recentment un
article on assegurava que al seu partit se li havia anat "acabant la
paciència" i, en el ple d'aquest dilluns, la possible sortida del govern
es va fer encara més evident. Amb tot, Salellas havia apostat per mantenir el pacte que el va portar a l'alcaldia: a
les eleccions del 2023, va aconseguir els mateixos regidors que l'ara
consellera Sílvia Paneque, com a candidata del PSC, però va quedar segon
en vots. El pacte independentista el va portar a liderar la ciutat.
En una roda de premsa per explicar la seva decisió aquest dimarts, Geis ha atribuït directament la sortida del govern al "personalisme" de l'alcalde Salellas,
i l'ha criticat per haver deixat en "segon lloc" elements que per a
Junts eren prioritaris. Concretament, la fins ara vicealcaldessa ha
parlat del funcionament intern de l'Ajuntament, la moratòria a
determinats comerços de la ciutat o el seu dia a dia. Segons la líder de
Junts a Girona, s'han descuidat les formes per part dels seus companys
de coalició. Amb tot, ha afirmat que Junts farà una "oposició responsable" fins a les eleccions del 23 de maig.
L'enquesta més important que publica la Generalitat torna a confirmar un possible terratrèmol electoral a Catalunya
El PSC tornaria a guanyar, però amb un fort creixement d’Aliança | E-Noticies
per
Redacció
El primer baròmetre de 2026 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa
un nou tomb en el panorama polític català. Si fa tot just uns mesos
l'organisme dependent de la Generalitat situava Aliança Catalana
empatada tècnicament amb Junts, ara el partit de Sílvia Orriols fa un
pas més i es convertiria en la tercera força del Parlament, amb opcions
fins i tot de disputar el segon lloc a ERC.
Segons l'enquesta, el PSC continuaria sent el
partit més votat amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, encara que
continua perdent suports respecte als 42 escons obtinguts a les
eleccions de 2024. La segona posició seria per a ERC, que continua
recuperant terreny i arribaria a entre 24 i 26 diputats, davant dels 20
actuals. Tanmateix, qui protagonitza el creixement més gran torna a ser
Aliança Catalana.
Enquesta Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) juliol 2026
L'Estat independent és el model preferit pels catalans, per sobre d'autonomia o part d'una Espanya federal
Assistents a la mobilització convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i
altres entitats independentistes a Barcelona amb motiu de la Diada, el
11 de setembre del 2025 Autor/a: ACN
El Baròmetre d’Opinió Política 1/2026 recull dades actualitzades
sobre la visió de la ciutadania catalana respecte al model de relació
que hauria de tenir Catalunya amb Espanya, així com sobre el seu
posicionament davant la independència i la percepció del paper dels
partits catalans en la defensa dels interessos de la nació.
Model de relació preferit
Segons
l’enquesta, un 36% dels catalans creu que Catalunya hauria de ser un
Estat independent. El 30% prefereix que Catalunya sigui una comunitat
autònoma dins Espanya, mentre que un 22% aposta per un Estat dins d’una
Espanya federal. Només un 7% considera que Catalunya hauria de ser una
regió d’Espanya i un 5% "no sap o no contesta".
Sílvia Orriols torna a protagonitzar una
intervenció contundent al Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió, la
presidenta d’Aliança Catalana dirigeix el seu discurs contra la
proposició de llei d’habitatge impulsada per l’esquerra. De fet, l’acusa
de conduir el país cap a un model «més proper a les expropiacions
comunistes que a la tradició jurídica catalana».
En primer lloc, Orriols retreu a
l’esquerra que hagi convertit la política en un exercici purament
ideològic. «L’extrema esquerra s’ha habituat a concebre lleis
ideològiques, de tal manera que ja no cal analitzar ni identificar els
problemes o les causes», afirma. Segons la dirigent, n’hi ha prou «amb
assenyalar arbitràriament els rics, els propietaris, els empresaris, els
promotors o qualsevol que generi riquesa».
A continuació, la líder d’AC responsabilitza aquestes polítiques del
col·lapse del mercat. Denuncia que l’intervencionisme genera
«inseguretat jurídica pels propietaris, que es tradueix en pisos
tancats», i promotors «que no tenen cap incentiu per invertir». Per
tant, sentencia, «vostès no són la solució a la manca d’habitatge,
vostès en són els màxims instigadors».
«Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»
"Un regal inusual". Així va ser el present que el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, els va fer als 31 caps d'estat i de Govern delspaïsos membres de l'OTAN que van participar en la cimera d'aquesta setmana a Ankara. Ni més ni menys que un revòlver personalitzat per a cada un dels líders de l'Aliança Atlàntica, munició real i un
permís que autoritzava la seva exportació, segons van avançar dimecres a
la nit diverses delegacions i ha confirmat Europa Press. El primer a
donar a conèixer el regal va ser el primer ministre belga, Bart De Wever,
que va adonar-se que el present era un revòlver a la seva arribada a
Bèlgica i va entregar l'arma a la policia de l'aeroport. El mateix ha
fet el president espanyol, Pedro Sánchez, i ara el revòlver amb el seu nom està custodiat pel Ministeri de l'Interior.
An unusual gift from President @RTErdogan at the NATO Summit: a Magnum revolver with ammunition, engraved with my name… pic.twitter.com/Bni4asgPDl
— Magyar Péter (Ne féljetek) (@magyarpeterMP) July 9, 2026
El primer ministre canadenc, Mark Carney, també l'ha
lliurat a la Policia Muntada del Canadà i ara el govern canadenc està
estudiant "trobar un lloc adequat per al regal, inclòs en un museu", mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer,
va haver de deixar el revòlver a Ankara, ja que la llei del Regne Unit
prohibeix la importació d'armes de foc en ús. També van rebre el seu
revòlver la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa.
Pel que fa a la primera, la portaveu de l'Executiu europeu, Paula
Pinho, va declarar que "l'arma es transportarà i s'emmagatzemarà de
manera segura" i que Von der Leyen "té la intenció de donar-la a un museu militar". Per
part seva, fonts comunitàries han assegurat que Costa i el seu equip
estan "seguint els procediments belgues per portar-la de tornada a
Bèlgica" i que "l'arma es retirarà del servei i s'emmagatzemarà d'acord amb els requisits de seguretat de la Secretaria General del Consell".
Es tracta del model Gumusay del revòlver 357 Magnum, un model poc comú fabricat per l'empresa estatal turca d'armament MKE
a la dècada dels anys noranta. Els revòlvers es van entregar en una
caixa de regal, que incloïa la bandera turca i el logotip de l'OTAN. Amb
aquest gest, Erdogan ha volgut agrair als líders mundials el seu pas
per Ankara i, de passada, segons Reuters, mostrar la indústria de defensa cada cop més important al seu país.
La cimera del compliment
Els líders de l'OTAN van concloure aquest dimecres la cimera d'Ankara amb l'augment pressupostari en defensa
com a un dels temes principals que es van tractar. Si en la cimera de
l'any passat a la Haia es va signar el compromís d'invertir en deu anys
un 5% del PIB en despesa militar, aquesta havia de ser la del compliment, amb la qual cosa el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va
destacar els importants avenços ja aconseguits. "La despesa total en
defensa i seguretat ja voreja el 4% només un any després de la Haia", va
assenyalar. La cimera d'enguany ha servit també per anunciar nous contractes amb la indústria per més de 50.000 milions de dòlars i va sortejar una vegada més amb unitat els atacs verbals del president Donald Trump als aliats.
Bonnie Tyler, la cantant britànica coneguda per èxits com Total eclipse of the heart, Holding out for a hero o It's a heartache, ha mort als 75 anys.
A través d'un comunicat publicat a la seva pàgina web oficial, la
família i l'equip de la cantant han anunciat "amb gran pesar" la seva
mort inesperada. Segons han explicat, Tyler va morir aquest dimecres a
la nit en un hospital de Portugal, on estava ingressada des de fa dos mesos.
Tyler va ser una icona del pop-rock dels anys vuitanta i que va rebre una nominació als Premis Grammy amb Total eclipse of the heart. Juntament amb Holding out for a hero, totes dues cançons es van popularitzar força i van aparèixer en nombroses pel·lícules, programes de televisió i anuncis.
La cantant va néixer el 8 de juny de 1951 a Skewen,
un poble del comtat de Neath de Gal·les, i va començar la seva carrera
musical cantant versions a clubs locals mentre treballava en una botiga,
fins que un caçatalents la va descobrir. Entre les primeres cançons que
va publicar hi ha Lost in France i More than lover.
La cantant va ser operada el maig passat d'urgència per un problema intestinal a Portugal, on residia des de feia anys. Fa unes setmanes, la seva portaveu va informar que Tyler havia sortit del coma induït, però que continuava en una situació "molt greu" i ingressada a la unitat de cures intensives.
Arran del seu delicat estat de salut, va cancel·lar la gira prevista
per a aquest estiu. Finalment, aquest dimecres ha mort a l'hospital de
Faro, on continuava ingressada des de la intervenció quirúrgica.
