dimecres, 1 d’abril del 2026

Els Països Catalans no són terra de tothom, són la terra dels catalans

 

 

CRIT

 

 


 

Per què vas anar a la presó, Oriol?

 

 

OPINIÓ

 

 


 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2026. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
 

 

 

Aprofitant la presentació de l’últim llibre de l’experiodista Francesc-Marc Álvaro (un home a qui la condició de diputat encara li regala prou temps per escriure) i desestimant el front d’esquerres espanyol proposat per Gabriel Rufián, Oriol Junqueras, preguntat sobre l’afer, s’animà a proclamar que "vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada en una llista d’Esquerra". He de confessar que en un país com el nostre, curull de castrati de la política i on tothom xerra en sordina, l’estirabot del capatàs republicà em va fer somriure, encara que el bravado de l’Oriol no respongui a una voluntat expressa de marcar paquet, sinó més aviat al desig d’abraçar omnívorament la condició victimària i, ja que hi som, d’assumir que —contra tot el que es repetí fins a la nàusea en temps del procés— això d’anar a la presó o de fotre el camp a l’exili fou una heroïcitat de cobrament a destinació.

D’ençà del 9N i de la posterior creació de Junts pel Sí, Junqueras no només va jurar-se que els convergents mai més no li aixecarien la camisa, sinó que, ja des de la presó, va començar una croada per ser exactament on som. Per molt que els juntaires facin més soroll a Madrit, i Míriam Nogueras hi llueixi aquella cara que hom imposta quan està encantat d’escoltar les seves pròpies frases, el virregnat català és patrimoni de l’amo d’ERC. Així doncs, vist que els actuals líders catalans ja només serveixen per mercadejar pressupostos i inventar-se societats mixtes dels trens, Junqueras sempre preferirà una

Es confirma novament la necessitat que Catalunya tingui una selecció pròpia

 

 

Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció

 

 


 

(VÍDEO) El simulador de curses 'Le Mans Ultimate' omple el traçat de Montmeló d'estelades

 

 

TECNOLOGIA 

 

 

És el videojoc oficial del Campionat del Món de Resistència de la FIA

 

 

Miniatura d'un vídeo de l''streamer' Norman López Autor/a: @LopezNorman44

 

 

'Le Mans Ultimate' és el videojoc oficial del Campionat del Món de Resistència de la FIA i de les 24 hores de Le Mans. L''streamer' Norman López (@LopezNorman44), conegut per les seves retransmissions en català de 'simracing' (simulacions de curses) i membre d'El Ganxo, l’equip de comentaris dels partits del Baxi Manresa, ha publicat un vídeo al seu canal de Youtube advertint que a l'última actualització del joc han omplert d'estelades el Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló (Vallès Oriental).

Al clip es veu clarament com, a la tribuna de Montmeló, onegen desenes de banderes independentistes i també d'espanyoles, una imatge impensable a la realitat. En altres simuladors, el Circuit de Barcelona-Catalunya solia aparèixer amb la senyera i alguna bandera espanyola, però ara el paisatge ha canviat radicalment i les estelades dominen els laterals de la pista. A la pantalla de selecció del circuit, només apareix la bandera d'Espanya al costat del nom. 

 


 

 Ara, però, el paisatge ha canviat radicalment: les estelades dominen els laterals de la pista, les zones de públic i fins i tot alguns punts emblemàtics del traçat.No se sap encara si es tracta d’una decisió conscient dels desenvolupadors, d’un error de texturització o d’una actualització que ha incorporat elements locals generats per la comunitat. 

El que és cert és que l’efecte visual és potent: qui condueix un cotxe de resistència pel Circuitcat en Le Mans Ultimate ara té la sensació de córrer per un escenari on la reivindicació independentista catalana és omnipresent.

La força simbòlica de l’estelada en l’àmbit virtualL’estelada, dissenyada el 1918 per Vicenç Martí i popularitzada durant el Procés, s’ha convertit en un dels símbols més recognoscibles de

Salvador Illa endolla la germana de Collboni a la Generalitat: nepotisme al cor del PSC

 

PSC 

 

Yolanda Collboni, sense experiència en gestió pública rellevant, ha estat nomenada assessora del Departament de Presidència pel govern socialista

 


 

 

La meitat de les subvencions atorgades pel ‘Consorci per a la Formació Contínua’ van a parar a entitats relacionades amb membres de la direcció

 

 

NACIONAL

 


 

31/03/2026

 

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat diverses irregularitats en la gestió de les subvencions concedides pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CONFORCAT) durant l’exercici de 2022. En un informe publicat el passat dimecres, l’òrgan fiscalitzador atribueix al consorci debilitats estructurals en els mecanismes de control, pràctiques que comprometen la transparència i mancances en la justificació de les activitats subvencionades.

El Consorci és un organisme públic clau dins del sistema de capacitació professional orientada a l’ocupació, que s’encarrega de canalitzar fons públics cap a cursos gratuïts tant per a treballadors en actiu com per a aturats. La seva activitat es basa en una xarxa d’unes 150 entitats col·laboradores que executen la formació, mentre que el Consorci gestiona i supervisa les subvencions.

Conflictes d’interès en l’atorgament d’ajuts

Un avió militar rus s'estavella a Crimea i moren almenys 29 persones

 

 

RÚSSIA

 

L’aparell An-26 va perdre contacte en ple vol sobre una zona estratègica disputada entre Rússia i Ucraïna 

 


 

 Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2026. 09:14
Temps de lectura: 2 minuts

 

La península de Crimea ha estat escenari d’una nova tragèdia aèria. Un avió de transport militar rus s’ha estavellat contra un penya-segat mentre sobrevolava la zona, causant la mort de totes les persones a bord. Segons les primeres informacions, no hi ha hagut supervivents.

L’aparell, un Antonov An-26, havia enlairat en el marc d’un vol programat i rutinari. Tot semblava desenvolupar-se amb normalitat fins que, sobtadament, es va perdre el contacte amb la tripulació a les 18:00, hora de Moscou. Minuts després, es va activar un dispositiu d’emergència per localitzar-lo.

Fonts oficials russes han confirmat que a bord hi viatjaven 23 passatgers i sis membres de la tripulació. Els equips de rescat desplaçats a la zona van localitzar ràpidament el punt de l’impacte, però no van poder fer res per salvar cap vida.

Un impacte sense supervivents

dilluns, 30 de març del 2026

Funcionaris de presons reaccionen davant la violació comesa a Montjuïc per un intern durant un permís: 'És un fracàs rotund'

 

 

CSIF denuncia que s'està forçant els professionals penitenciaris a «rebaixar el nivell d'exigència en la concessió de permisos i tercers graus»

 

 

Adverteixen del risc del bonisme per a la seguretat |E-Noticies

 

30/03/2026

per Redacció 

 

Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat a la presó de Quatre Camins Mohamed C., principal sospitós de la salvatge violació comesa el 13 de febrer a Montjuïc. Aquest marroquí de 25 anys, que compleix condemna des dels 17 per diverses agressions sexuals, hauria aprofitat un permís penitenciari de tres dies per cometre la violació. Això torna a posar en evidència el fracàs d’un sistema excessivament garantista, més preocupat pel benestar dels delinqüents que de protegir les víctimes. 

CSIF, el principal sindicat de funcionaris de presons a Catalunya, ha alçat la veu contra el que consideren un “fracàs rotund” del sistema. Arran de la detenció, han qüestionat el model penitenciari “irresponsable i perillós” que “substitueix el rigor tècnic per la ideologia, i la seguretat pel bonisme”. 

 

Primer pla de dues persones amb camises blau clar dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya mostrant l’uniforme oficial 

 

Els funcionaris alerten que aquesta deriva s’ha traduït en “un augment artificial de permisos, una ampliació indiscriminada de les llibertats condicionals, i una rebaixa sistemàtica de les sancions”. El sindicat denuncia que s’està forçant els professionals penitenciaris a “rebaixar el nivell d’exigència en la concessió de permisos i tercers graus”. Una cosa que “no només és injusta per als professionals, sinó que comporta un risc evident i inacceptable per a la seguretat pública”. 

Compliment inferior de les penes, i menys expulsions

Col·lapse a Catalunya: una de cada tres morts a Espanya esperant l'ajuda a la dependència

 

 

L'excés de burocràcia i la manca de recursos condemnen els pacients a la manca de cures necessàries

 

Molts pacients moren sense haver rebut la prestació | Cedida

 

 30/03/2026

per Redacció 

 

L'últim informe de l'Observatori Estatal de la Dependència, publicat aquest mes de març, assenyala que a Catalunya van morir l'any passat 9.116 persones esperant rebre l'ajuda a la dependència. Una de cada tres persones que van morir a l'Estat espanyol a l'espera que es resolgués el seu expedient va ser a Catalunya. Aquesta comunitat és a la cua del rànquing que valora les autonomies en funció de diversos indicadors, entre els quals les llistes d'espera.

Aquestes xifres han evidenciat el fracàs de la llei de dependència a Catalunya dues dècades després de la seva entrada en vigor. L'augment de persones dependents (160.000 més l'any passat) contrasta amb els recursos insuficients per a la seva atenció. L'ajuda a domicili per a pacients greus que necessiten atenció contínua amb prou feines supera les dues hores i quart al dia. El temps per aconseguir l'atenció va tornar a augmentar el 2025 una setmana més que l'any anterior, arribant als 341 dies de mitjana.

 

Imatge d'esquena del mig cos inferior d'una infermera empenyent una llitera
Molts d'aquests pacients tampoc no tenen accés a cures a la sanitat pública |Canva de Syda Productions

 

Un altre drama és el de les persones que estan a l'espera de ser ateses, que arriba ja a les 260.000 a tot l'Estat. A aquest ritme, caldrà més d'una dècada per assolir l'atenció plena. Catalunya torna a ser una de les comunitats pitjor posicionades: l'efecte embut situa ja la llista d'espera en 81.000 persones per al reconeixement o la prestació.

Aquest matí, a Catalunya Ràdio,

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

El TSJC ordena d’aplicar la sentència que esmicola el decret que blindava el català a l’escola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El tribunal no espera la resolució del Suprem i estima parcialment el recurs de l'entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe

 


 

 Redacció

30.03.2026 - 09:56

Actualització: 30.03.2026 - 10:23

 

Nou revés judicial a l’escola catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència del setembre que anul·la un bon gruix del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles. Això implica que, mentre el Tribunal Suprem espanyol resol els recursos de cassació, no es poden aplicar una desena llarga de preceptes anul·lats –totalment o parcialment– del decret.

Els articles afectats –2c, 2d, 2e, 4.1, 4.2, 4.3, 4.5, 6, 7.2, 9.3b, 10.1, 10.2, 18a, 19.1e, 19.1f, 19.2a, 19.2b. 19.2d, 24.2a, 24.2b, 24.2f, 33, 34.1– fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, també com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.

Entre els preceptes anul·lats, també hi ha els que fan referència al català com a llengua auxiliar prioritària per a ensenyar idiomes estrangers i la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts.

Amb aquesta decisió, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. Així, l’AEB ha reclamat al Departament d’Educació que dicti les instruccions pertinents per imposar el castellà a les aules i dinamitar la immersió lingüística.

El Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.

El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei pel qual es fixen els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà, pel cap baix.

L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà i, respecte del decret, avançava: “Dóna cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-ordena-lexecucio-provisional-de-la-sentencia-que-esmicola-el-decret-que-blindava-el-catala-a-lescola/ 

 

L’ANC omple la Volta a Catalunya d’estelades a totes les etapes

 

 

Mentre l’Assemblea mobilitza centenars de persones per rebre com cal la cursa ciclista, UFEC i Plataforma Pro Seleccions i els partits independentistes brillen per la seva absència

 

 


 

“Morireu tots sent espanyols”: La catalanofòbia del porter de l’Algesires a l’afició de l’Europa (Video)

 

CATALANOFÒBIA

 

Iván Moreno, porter de l'Algesires, es va encarar amb alguns aficionats escapulats a la segona meitat

 


 


 

 

 

Iván Moreno, porter de l’Algesires, es va encarar amb alguns aficionats de l’Europa a la segona meitat del partit que el seu equip va guanyar amb contundència per 0 gols a 3. El porter visitant, que va rebre diversos improperis des de la graderia, els va dir “morireu tots sent espanyols” o “tots vosaltres sou espanyols”.

L’actitud desafiant del porter de l’Algesires

El porter visitant va mirar a la grada de forma desafiant en més d’alguna ocasió i els va treure la llengua. Tanmateix, més enllà d’insistir amb el tema de la nacionalitat, també els va reptar a quedar a l’autobús del seu equip, ja fora de Can Dragó, un cop acabés el partit. Cosa que encara va encendre més una part de l’afició de l’Europa.

El porter de l’Algesires a la grada: “Morireu sent espanyols” 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://beteve.cat/esports/porter-algesires-grada-europa-morireu-sent-espanyols/ 

 


La flaire de conspiració desarma l’altra trama russa del CNI

 

TRIBUNALS

 

 

El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes

 

 


 

Quico Sallés

29/03/2026

 

Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat. 

El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un

Zelenski obre la porta a actuar contra l’Iran amb drons a l’estret d’Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Kíiv ofereix la seva experiència militar en plena crisi energètica i tensió a l'Orient Mitjà 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de març de 2026. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha obert la porta a una possible implicació del seu país en la crisi a l’estret d’Ormuz, suggerint el desplegament de drons navals ucraïnesos en aquesta via estratègica per al comerç energètic global.

En un missatge d’àudio compartit amb periodistes, Zelenski ha explicat que la “possible utilització de drons marítims ucraïnesos a l’estret d’Ormuz” forma part de nous acords que el seu govern està negociant amb aliats de l'Orient Mitjà. Segons el president, es tracta d’una qüestió “urgent i sensible per a tot el món”, especialment en el context de l’actual crisi energètica.

“Ells saben que poden comptar amb la nostra experiència en aquest àmbit”, ha assegurat Zelenski, en referència a la capacitat demostrada per Ucraïna en l’ús de tecnologia naval no tripulada durant la guerra amb Rússia.

Guerra oberta: en joc el comerç global

divendres, 27 de març del 2026

Un multireincident marroquí de permís penitenciari, detingut per la salvatge violació d’una dona a Montjuïc

 

 

En Mohamed compleix condemna a Quatre Camins per diverses agressions sexuals comeses quan era menor d'edat

 

 


 

 

27/03/2026

per Redacció

 

El contingut de la denúncia de l'agressió sexual ocorreguda el passat 13 de febrer a Montjuïc, Barcelona, posa la pell de gallina. Un individu, que la víctima va identificar com un home jove d'origen magribí, es va acostar a aquesta dona de 45 anys mentre passejava els seus gossos i la va abordar aprofitant la solitud del parc, ja que aquell dia plovia. La va sacsejar i la va llançar a terra per violar-la mentre l'ofegava, i després va fugir deixant-la semiinconscient a terra.

La investigació dels Mossos ha donat els seus fruits amb la detenció del presumpte autor de la salvatge violació. Es tracta de Mohamed C, de 25 anys i nacionalitat marroquina, que compleix condemna al Centre Penitenciari de Quatre Camins per diverses agressions sexuals. Els Mossos creuen que va aprofitar un permís penitenciari per cometre la salvatge violació.

 

Dos agents dels Mossos d'Esquadra amb uniforme en primer pla
La investigació dels Mossos ha donat els seus fruits | Mossos d'Esquadra

 

 

Això torna a alertar sobre l'alt percentatge d'estrangers entre els condemnats per agressió sexual a Catalunya. La qual cosa indica un patró que es repeteix i que, encara que alguns vulguin mirar cap a una altra banda, cal afrontar per protegir millor les dones. A més, suggereix una revisió d'un sistema penitenciari garantista que, en mans del bonisme, posa al carrer delinqüents amb un alt risc de reincidència i que són un veritable perill per a les dones.

Violador, violent i multireincident

El Parlament Europeu aprova el nou reglament que obre la porta a les deportacions massives: per què és important

 

 

EUROPA

 

Aquesta votació històrica avala el model migratori impulsat per Giorgia Meloni

 


 

 

Votació històrica al Parlament Europeu per aprovar el nou Reglament de Retorns de la Unió Europea que obre la porta a les deportacions massives. Això és important perquè canvia radicalment l'enfocament de les polítiques migratòries a tots els estats membres. També suposa una victòria inapel·lable del model migratori proposat per Giorgia Meloni, basat en el pragmatisme i la recuperació del control efectiu de les fronteres.

El nou reglament, aprovat per 389 vots a favor, 206 en contra i 32 abstencions, facilita l'expulsió d'immigrants irregulars a tots els estats membres. És important perquè canvia radicalment l'enfocament.

 A partir d'ara l'estada il·legal en un país membre de la UE serà concebuda com un delicte. No només es prohibirà l'entrada indefinida i permanent, sinó que també es permetrà la creació de centres de retorn en tercers països. 

Triomf de Meloni 

Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 


 

 

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

dimecres, 25 de març del 2026

Opinió : La catarsi catalana per Ramon Cotarelo

 

CRIT 

 


 


Carles Rebassa: “Amb autonomisme tan sols podrem diluir la llengua fins a una expressió de tribu”

 

 

ENTREVISTA a l'escriptor de 'Prometeu de mil maneres', flamant guanyador del Premi Sant Jordi i autor del discurs que va inflamar la Nit de les Lletres Catalanes

 

 

Carles Rebassa, poeta i escriptor, guanya el 66è Premi Sant Jordi de novel·la. Barcelona 24.03.2026 | Mireia Comas

 

Josep María Botanch

Carles Rebassa (Palma, 1977) ha guanyat el Premi Sant Jordi amb Prometeu de mil maneres (Univers) i el seu enamorament perillós i, des de fa una setmana i mitja, assegura que ha rebut l’enhorabona tant pel premi com pel discurs que va fer durant la Nit de les Lletres Catalanes, que va ser molt aplaudit. Però cap autoritat, ni de Catalunya ni de les Balears, l’ha felicitat. Rebassa, en aquesta entrevista amb El Món, es mostra sorprès per l’impacte que ha tingut la seva intervenció en la gala. “M’ha sorprès que un discurs amb un perfil tan baix com el que vaig fer hagi tingut una repercussió com si s’hagués dit una cosa que tothom tenia ganes de sentir”, manifesta. I parla obertament, sense complexos, dels problemes de la llengua. La seva determinació amb el català ve de lluny, concretament de quan tenia 13 anys i va tornar a l’escola després de patir un accident de trànsit. Aleshores, i davant les actituds dels seus companys, va fer un pas decidit per mantenir el català, una pràctica que va centrar el seu discurs de l’any 2018 en recollir un altre premi, el Carles Riba, en la Nit de Santa Llúcia, també organitzada per Òmnium i el precedent històric de la Nit de les Lletres Catalanes. Rebassa tampoc esquiva el Procés, i lamenta que s’ha fet un punt i a part, com si el Primer d’Octubre no hagués existit mai. “Com si aquí no hagués passat res”, manifesta, i deixa clar que l’única eina per salvar el català és la independència. Durant l’entrevista, també parla del llibre i de com l’ha anat construint al llarg de més de vint anys, quan treballant de cambrer, com Prometeu Dolors, el protagonista de la novel·la, li va començar a rondar la idea pel cap.

 

Durant aquestes setmanes li han donat més l’enhorabona pel premi o pel discurs?

En general, per les dues coses.

 

I cap representant institucional de Catalunya ni de les Balears l’ha felicitat?

No.

Ni pel premi ni pel discurs?

No. Per cap de les dues coses.

El discurs que va fer ha estat molt aplaudit i ha ressonat amb força a les xarxes. Hi ha desconnexió entre la societat i les institucions?