dilluns, 9 de març del 2026

Toni Clapés retrata la degradació dels informatius de TV3: 'He canviat de canal'

 

 

El comunicador s'ha mostrat indignat pel cost elevat del canal i la seva pèrdua progressiva de qualitat

 

Clapés, indignat per l’abisme entre el cost i la qualitat de TV3 |  E-Noticies

 

 

 

Ara carrega contra els informatius de la televisió pública catalana per la seva pèrdua de qualitat tot i el seu elevat cost. El motiu ha estat la cobertura del conflicte a l'Orient Pròxim arran de la intervenció militar dels Estats Units a l'Iran. Clapés no es va tallar un pèl al seu programa, Versió RAC1, on l'expert televisiu Roco Seinhauser va analitzar la cobertura del conflicte a TV3.

'Canvio a Televisión Española'

La impactant imatge que deixa el 8-M a Barcelona: dones amb nicab assenyalen el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP

 

POLITICA

 

Catalunya Abolicionista retrata la hipocresia dels partits polítics i denuncia l'abandonament de les dones afganeses

 

 

Feministes pels carrers de Barcelona contra el vel islàmic integral |  Redes sociales

 

 

09/03/2026 | 05 39:00

per Redacció 

 

Barcelona ha estat un any més l'epicentre d'una mobilització massiva per demanar la igualtat entre homes i dones, i la fi de la violència masclista. Aquest 8 de març s'ha tornat a evidenciar la divisió actual del moviment feminista. En paral·lel a la manifestació oficial n'ha transcorregut una altra de dones que s'oposen a la ideologia trans, i demanen l'abolició de la prostitució i del vel islàmic.

 

Catalunya Abolicionista dona una lliçó a cert feminisme |  Redes sociales

 

 

Les valentes feministes de Catalunya Abolicionista han deixat una imatge impactant: la d'una desena de dones amb niqab assenyalant els partits que fa uns dies van votar en contra de prohibir-lo. Portaven cartells amb les sigles de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, sota el lema "segons aquests partits això és la llibertat de les dones".

 

 

 

S'han adreçat fins a la plaça Sant Jaume per visualitzar que

La impunitat del catalanòfob. Un client és humiliat per parlar en català a un restaurant equatorià de Barcelona

 

 

LLENGUA CATALANA

 

A més de befes i menyspreu, li van etzibar que en ser un local equatorià no s'havia de parlar en català

 

Exterior del restaurant de la cadena El Ñaño al carrer Balmes de Barcelon

 

 

Un client ha denunciat l'actitud supremacista i catalanòfoba del personal d'un restaurant de la cadena de menjar equatorià El Naño, concretament el que tenen al carrer Balmes de Barcelona. Segons ha explicat l'afectat a RAC1.cat, va ser humiliat per parlar en català. L'incident, denunciat per la mateixa víctima, posa de manifest l'augment alarmant de la catalanofòbia a Catalunya, un fenomen que, segons dades recents, ha experimentat un increment del 634% en les denúncies per discriminació lingüística en gairebé una dècada (entre 2016 i el 2025), segons dades de Plataforma per la Llengua.

El fet va ocórrer dissabte passat, quan el client es va adreçar als cambrers en català per fer la comanda. Tot i que el personal el va entendre perfectament, un cambrer va exclamar en veu alta "habla en español" mentre parlava amb una companya, en un to clarament burlesc. El client, indignat, va respondre amb un

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 


 

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

dimecres, 4 de març del 2026

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 


 


“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Acció Cassandra interposarà una denúncia penal per delicte d’odi contra Brigitte Vasallo, Marc Giró i RAC1

 

JUSTÍCIA 

 

 


 

4-MARÇ-2026

per Redacció

 

L’entitat jurídica Acció Cassandra, que defensa judicialment els drets dels catalans, ha anunciat que interposarà una denúncia penal contra la periodista Brigitte Vasallo, el presentador Marc Giró i l’emissora RAC1 per un presumpte delicte d’odi contra la minoria nacional catalana.

 

 

 

La decisió arriba arran de les declaracions fetes per Vasallo al programa de RAC1 Vostè primer, on va afirmar que

L'embargament comercial de Trump a Espanya posa en risc més de 4.000 milions d'euros per a Catalunya

 

L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez

 

 

Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia

 

04-03-2026

per E-Notícies

 

L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a Catalunya.

Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat preocupació a Catalunya.

El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir, després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual cosa podria tenir un impacte

L'Ajuntament de Barcelona, en el focus de la polèmica per les seves concessions a l'islam

 

AJUNTAMENT DE BARCELONA

 

 

La publicació d'una guia per adaptar les escoles al Ramadà ha estat la gota que ha fet vessar el got

 

 

 

Acusen Collboni de fomentar la islamització de Barcelona |  E-Noticies

 

 

 03/03/2026

per E - Notícies

 

La publicació d'una guia amb orientacions als centres escolars per adaptar-se al ramadà ha posat l'Ajuntament de Barcelona en el focus de la polèmica. Això ha destapat altres concessions a la comunitat islàmica que qüestionen el suposat laïcisme amb què s'han de regir les institucions públiques del nostre país. La pregunta que sorgeix davant tot això és si l'Ajuntament liderat per Jaume Collboni i el PSC està exercint un tracte de favor cap a una minoria religiosa.

 

Jaume Collboni, alcalde Espanyolista de Barcelona |  Europa Press

 

 

Tot va començar quan el digital Percepcions va alertar de la publicació d'una guia de l'Ajuntament de Barcelona amb inquietants recomanacions a la comunitat educativa durant el ramadà. El manual no es limitava a informar sobre la festivitat sagrada dels musulmans, sinó que introduïa recomanacions per facilitar-ne la pràctica als alumnes musulmans, algunes d'aquestes alineades amb els corrents més integristes de l'islam, com evitar la música i la dansa, considerades pecaminoses.

Això ha alertat sobre una deriva perillosa que sotmet els poders públics a Catalunya a les branques més fonamentalistes de l'islam. No només trenca amb la laïcitat, sinó que afavoreix la islamització i la segregació als centres escolars. Però això no és tot.

S'està eliminant el porc dels menjadors escolars?

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 


 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

Enxampen in fraganti dos homes i una dona quan intentaven empadronar-se il·legalment a Montblanc

 

 

EL CASO

 

 


 

 

ORSOLYA GAZDAGI

Montblanc (Conca de Barberà)
04/03/2026 09:30
2 minuts 

 

Aquest dilluns, a Montblanc, es va evitar que dos homes s'empadronin de manera il·legal. La Policia Nacional espanyola, amb la col·laboració de la Policia Local de la capital de la Conca de Barberà van intervenir aquest 2 de març al migdia durant un procés d'inscripció al padró del municipi, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC), a les dependències de l'Ajuntament, a la Plaça Major, just abans que tres persones, una dona espanyola i dos homes d'origen estranger, formalitzessin les gestions. 

Tots tres van ser identificats i arrestats, acusats d'un delicte de falsedat documental en el context d'inscripció al padró municipal. L'operatiu va estar liderat per la Policia Nacional espanyola, el cos encarregat dels delictes i infraccions que tenen a veure amb estrangeria, i van emportar-se els detinguts a comissaria per a interrogar-los sobre els fets. Tot i els arrestos, la investigació que gira al voltant de possibles fraus pel que fa als empadronaments a Montblanc continua en marxa, ja que no es descarta que tot fos part d'una xarxa criminal especialitzada en aquest delicte tan estès a casa nostra, i no es descarta fer més detencions els propers dies. 

Per la seva part, el consistori ha valorat "positivament" aquesta intervenció, que consideren que "evita l'existència de fraus al padró i que delinqüents s'aprofitin de persones vulnerables" econòmicament. 

Empadronaments per 750 euros a Santa Coloma de Gramenet 

dimarts, 3 de març del 2026

Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 


 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió


Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là

El nou anticatalanisme de l’esquerra woke

 

CRIT

 


 

AC registra una esmena a la totalitat als pressupostos perquè "consoliden un infern fiscal" i "l'espoli"

 

 

El partit critica que els comptes "blinden una Generalitat sobredimensionada"

 

 

La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols Autor/a: Marta Sierra

 

 Economia, Política 

ACN

Aliança Catalana ha registrat una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos en considerar que "consoliden un autèntic infern fiscal". El partit argumenta la decisió perquè el projecte de comptes inclou "més pressió sobre les famílies i empreses mentre es cronifica l'espoli anual que Espanya imposa a Catalunya i es normalitza un saqueig fiscal estructural", que la formació xifra en 20.000 milions d'euros cada any. A més, defensen que els pressupostos pactats amb els Comuns "consoliden un model intervencionista que penalitza la propietat privada" i "blinda una Generalitat sobredimensionada" i "perpetua un sistema de subvencions milionàries".

El partit indica que el projecte de pressupostos preveu una dotació per a sanitat inferior a la que calculen que s'acabarà gastant, cosa que argumenten "genera una distorsió sistemàtica de la realitat comptable". Segons apunten, els comptes preveuen 13.840 milions d'euros per a sanitat el 2026 i la despesa de l'exercici 2025 va estar al voltant dels 16.000 milions d'euros.

Aliança també argumenta que els comptes preveuen 1.616 milions d'euros en interessos del deute i que la major part són del FLA, cosa que consideren que "evidencia fins a quin punt la càrrega financera del deute limita la capacitat del país". També indiquen que s'augmenta el sou del president de la Generalitat i els consellers respecte als assignats a l'inici de la legislatura.

 

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 


 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

Repàs monumental d'una activista iraniana a Mònica Terribas en directe:‘Compte amb el que diem al món’

 

 

L'esquerra s'indigna per l'atac dels EUA i Israel però va callar davant la repressió dels aiatol·làs

 

 

Mònica Terribas va rebre un sever correctiu a les ones de RAC1 |  TV3

 

 

Vergonya mundial al Reial Madrid: impune una agressió salvatge de Rüdiger contra el Getafe

 

REIAL MADRIZZ

 

Franco Mastantuono va acabar expulsat per insultar l'àrbitre 

 


 

  Bernat Aguilar
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 10:20
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 12:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Moltes vegades veure partits del Reial Madrid és increïble, sobretot per les actuacions dels futbolistes merengues i per la grandíssima permissivitat arbitral. Al Bernabéu contra el Getafe, amb victòria del conjunt visitant, es van veure diverses accions dignes d'estudi. I una d'elles, una agressió d'Antonio Rüdiger a un rival, ha estat la que en poques hores ja ha fet la volta al món per la vergonya que suposa no haver-lo expulsat.

L'agressió de Rüdiger a Diego Rico

Era la primera part del partit quan Rüdiger, el sempre contundent defensa merengue, ha anat a buscar la pilota dividida que finalment s'ha quedat Diego Rico. Una acció amb la qual el madridista Thiago Pitarch també buscava recuperar la possessió, però el futbolista del Getafe ha anat a parar a terra.

 

Normal fins aquí, però Rüdiger, arribant tard a la jugada, es va desentendre de la pilota i va cometre una falta, o també coneguda com a agressió per la seva força excessiva, contra Rico. El defensa alemany es va desentendre de l'esfèrica i va anar amb tota la intenció a clavar el seu genoll a la cara del futbolista del Getafe.

 

 

 

Una acció claríssima de vermella, que podria ser que l'àrbitre principal Alejandro Muñiz Ruiz pogués no arribar a veure en directe, però el més lamentable és l'actuació des del VAR. Valentín Pizarro Gómez, l'àrbitre que manava a la sala VOR, no va avisar el seu company perquè expulsés Rüdiger. Però és que al final aquesta jugada va acabar sense cap targeta de cap color i sense falta.

Expulsió a Franco Mastantuono i tensió al vestidor del Reial Madrid

dilluns, 2 de març del 2026

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia
 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 


Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press


El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 


 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 


 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

divendres, 27 de febrer del 2026

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 


 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que