Opinió : Torna a casa per Nadal

 

 

OPINIÓ  

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 29 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

En un gir de guió impensable fa quatre dies, sembla que el Tribunal Suprem (TS) farà cas de la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) quan aquest es pronunciï —no de la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com s'ha encarregat de precisar el jutge instructor de la causa per la celebració del referèndum del Primer d'Octubre, Pablo Llarena— i aplicarà finalment, sempre que el pronunciament sigui clar i incontestable, l'amnistia a Carles Puigdemont i a la resta de polítics catalans encausats el 2017. Si això efectivament és així, voldrà dir que el 130è president de la Generalitat i la resta d'exiliats, els exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, podran tornar a Catalunya sense cap por de ser detinguts nou anys després d'haver-ne marxat per evitar el càstig en forma d'empresonament que sí que van patir la resta de dirigents de JxCat —llavors PDeCAT— i ERC que es van quedar. L'exili ha estat, tanmateix, una pena tan o més dura que veure passar la vida entre barrots i ara per fi tots plegats podran girar full del malson.

Però a què es deu aquest canvi de posició tan sobtat d'un TS que fins fa quatre dies havia fet casus belli de la persecució a l'exalcalde de Girona? No es coneix el cas de cap magistrat a Espanya que hagi desobeït el TC i, per tant, tot faria pensar que aquesta vegada tampoc no passarà, però com que en la causa del referèndum del Primer d'Octubre n'han succeït tantes, de coses anòmales, fins al punt que la

El culpable no sempre és el propietari - Opinió.

 

 

Els Catalans Fan Coses - Opinió

 

 

 

Meritxell R. Lavall
Barcelona. Dimarts, 29 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Arran del desnonament de la Maricarmen, m'agradaria exposar el meu punt de vista sobre els lloguers d'habitatges. Ja sé que no estic doctorada en dret econòmic i de l'empresa per ESADE, i que ni tan sols soc politòloga, però he viscut tota la vida adulta de lloguer (és a dir, soc arrendatària) i soc copropietària d'una casa, que tenim llogada (és a dir, soc arrendadora). Com a arrendatària, us puc afirmar amb tota seguretat que els preus dels lloguers s'han disparat exageradament des de fa menys de deu anys (crec que ho veu i ho sap tothom, però, per si de cas, ho vull deixar clar): a Banyoles, per exemple, un pis de dues habitacions, que abans et costava 650 o 700 euros al mes, ara et costa 1.100 euros (que vindria a ser el doble). Els sous, en canvi, s'han mantingut com fa 10 anys (si no han baixat). No cal ser matemàtic per veure que els números no surten i que o redueixes despeses (com deixar de tenir fills o comprar menjar porqueria) o comparteixes pis amb més gent o tens més d'una feina o te'n vas a viure sota un pont.

Com a arrendadora, us puc afirmar amb tota seguretat que no tots els arrendataris van de bona fe. M'he trobat més d'una persona que es presenta com a vulnerable (una actuació de 10) i que et suplica que li facis un lloguer ridícul (amb això vull dir 250 euros al mes per una casa gran amb hort, per exemple) perquè, a canvi (ha, ha, ha, ha), farà millores a la casa. Tu vas de bona fe, confies en aquella persona (que en realitat té un sou més alt que el teu i altres ingressos) i acceptes aquest lloguer ridícul (que més que beneficis et suposa maldecaps i et fa perdre diners). Tu has vist les millores? Jo tampoc. I no només això, t'entreguen (si és que es dignen a marxar) la casa pitjor del que estava. Amb aquest panorama, quina il·lusió m'ha de fer a mi, com a propietària, llogar la casa? Millor la venc o la tanco. A part d'això, a les persones que hem heretat una casa (que no som grans tenidors, of course), heretar-la ens suposa més maldecaps que beneficis. Per poder llogar una casa (el govern de torn fa tot el possible perquè les coses siguin el màxim de complicades possible en nom d'ajudar els desvalguts i quedar com uns sants), ha de complir una normativa cada vegada més exigent. Sabeu quant val reformar una casa perquè compleixi la normativa? Perquè llavors un arrendatari "vulnerable" no te la conservi ni et faci les millores que havia promès i l'hagis de tornar a reformar (i que encara et demani la fiança quan finalment se'n va!!). I ja no parlem dels okupes, que tenen tots els privilegis del món per entrar en una casa buida —o on viu una família— i apoderar-se'n sense pagar ni un euro (i el govern de torn encara els aplaudeix per la seva agilitat). I que no hi facin negocis il·legals a dins, posats a fer. Qui és el vulnerable aquí?

 

" 

Els arrendataris honestos han de pagar les conseqüències dels arrendataris incomplidors i que destrossen els pisos o deixen de pagar, i els arrendadors honestos han de pagar les conseqüències dels fons voltor o dels grans tenidors sense escrúpols 

 

Estic cansada d'aquest sistema fallit. Sabeu quantes persones demanen beques per estudiar tot i tenir uns pares rics (que fàcil que és per a alguns amagar els ingressos reals i que difícil que és per als funcionaris, per exemple)? Sabeu quantes persones accedeixen a ajudes cobrant més que jo? En aquest país, les persones honestes sempre paguen els plats trencats. Com és possible que els delinqüents i els estafadors sempre acabin guanyant la partida? Pensem-hi (i deixem de ser tan innocents). No hi ha un control eficient dels lloguers ni unes lleis justes. Hem passat de viure de lloguer acollonits perquè ens podien fer fora en qualsevol moment a tenir okupes vivint a casa nostra sense poder-hi fer res. Qui fa les lleis exactament? Un extraterrestre que no ha posat mai els peus al planeta Terra?

 

Sempre paguen justos per pecadors: els arrendataris honestos han de pagar les conseqüències dels arrendataris incomplidors i que destrossen els pisos o deixen de pagar, i els arrendadors honestos han de pagar les conseqüències dels fons voltor o dels grans tenidors sense escrúpols. Ens ensenyen que ser honest no surt a compte i que els malparits sempre hi surten guanyant. Vista la corrupció que hi ha a les altes esferes, no sé per què m'estranya tant, tot plegat.

L'extrema esquerra, sempre tan revolucionària i empàtica, proposa que els arrendaments siguin indefinits, que només es puguin acabar si l'arrendador necessita la propietat per viure-hi. És a dir, no volen que ningú pugui gaudir de més d'una propietat (res de segones residències). Això sona molt bucòlic i utòpic, llàstima que molts dels components de l'extrema esquerra tinguin més d'una propietat i ingressos molt superiors als de la mitjana. Jo proposo que cadascú tingui les cases que vulgui i que el govern reguli amb coherència els lloguers: castigant els que no compleixen i premiant els que fan bé les coses. Si poden controlar a la perfecció la recaptació d'impostos, estic segura que, amb un petit esforç, també podran controlar qui fa malifetes amb els lloguers i qui té més del que diu que té. Protegim els vulnerables de veritat i posem les coses fàcils als arrendadors honestos perquè continuïn llogant les seves propietats en comptes de tancar-les. Una mica de sentit comú, si us plau.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/culpable-no-sempre-es-propietari-lavall_1701829_102.html 

 

Nou anys sense independència aboquen l’habitatge a la decadència estructural

 

 

CENTRALISME 

 

Mentre milers de milions en impostos s'evaporen cap a l'Estat, Catalunya gestiona la misèria competencial davant un mercat immobiliari completament col·lapsat.

 

 

 

 

L'Ull de DEU

29-09-2026 20:32 H

 

#UlldeDéu Des de l’altura precisa que dona el pas de gairebé una dècada, Catalunya es contempla avui com un trencaclosques de realitats paral·leles. Un exercici de nostàlgia de futur. L’any 2017 es va fixar en l’imaginari col·lectiu com una cruïlla de camins: la promesa d’una República d’avantguarda europea contra el pes gravitatori d’una realitat autonòmica que, nou anys després, es tradueix en una paràlisi estructural, especialment visible en el dret més elemental: un sostre on viure.

Si s’observa el país des d’una òptica zenital, el contrast entre el relat de la potència frustrada i la cruesa del present és demolidor. Els defensors d’aquella ruptura teoritzaven un model de benestar nòrdic, finançat amb una sobirania fiscal que hauria permès revertir dècades de dèficit crònic. Sota aquesta premissa, la gestió dels recursos propis hauria d’haver bastit un parc públic d’habitatge a l’alçada d’Àustria o dels Països Baixos, allunyant les noves generacions de l’asfíxia del lloguer. En lloc d’això, la cronologia històrica va triar la continuïtat de l’estatus quo.

A la dependència política s’hi ha sumat una sagnia econòmica silenciada però implacable: nou anys d’un espoli fiscal que, lluny de frenar-se, ha anat en augment. Mentre els impostos generats pel teixit productiu català marxen cap a Madrid per no tornar, Catalunya s’ha vist obligada a gestionar la

El PSOE i Sumar arriben a un acord ‘in extremis’ pel decret Maricarmen, però sense lligar Junts

 

 

ESPANYA

 

El Gobierno tanca la seva disputa interna després d'endarrerir el Consell de Ministres, però encara necessita suports al Congrés

 

 

L'acord permet tirar endavant el decret, a l'espera del Congrés |  Europa Press

 

 

29/09/2026 11:33:00h 

per

Redacció

 

PSOE i Sumar han arribat aquest dimarts a un acord per tirar endavant el denominat decret Maricarmen. El pacte ha arribat després d'una nit de negociacions i ha retardat aproximadament una hora l'inici del Consell de Ministres. El Gobierno resol així la seva disputa interna, però encara no té garantits els vots per mantenir la norma en vigor.

 

Junts adverteix que les negociacions amb el Gobierno van malament |  X

 

La pressió s'ha intensificat des del desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys que feia dècades que vivia en un pis del barri madrileny de Retiro. El seu cas ha provocat protestes en diverses ciutats i una acampada a la Puerta del Sol. Mentrestant, l'Executiu intentava tancar unes mesures d'habitatge que feia mesos que negociava sense èxit.

L'acord al Gobierno no assegura el del Congrés

El fiasco de PISA a Catalunya va ser molt més gran del que el Govern va explicar

 

 

Segons dades noves, 33 dels 51 centres participants van excloure almenys el 23% dels seus alumnes seleccionats

 

 

Esther Niubó, la consellera assenyalada pel desastre a Educació |  Parlament

 

29-09-2026 

per

E-Notícies

 

El Govern va atribuir el fiasco de PISA a errors d'interpretació, comunicació i supervisió. Ara, el detall de les exclusions permet mesurar fins on va arribar la fallada. I deixa una pregunta incòmoda per a Salvador Illa i la seva consellera d'Educació, Esther Niubó: com va poder estendre's tant sense que ningú ho corregís a temps.

 

L'error va impedir incloure Catalunya en els resultats |  Europa Press

 

 

La qüestió arriba en vigílies del debat de política general, que Illa obrirà aquesta tarda al Parlament. Fa menys d'una setmana, el president ja va comparèixer per donar explicacions sobre unes proves els resultats catalans de les quals han perdut valor per comparar-se amb altres territoris i edicions. Les noves dades donen a l'oposició més munició per tornar a exigir responsabilitats.

Una fallada estesa pels centres

Segons el desglossament publicat aquest dimarts per El País, 33 dels 51 centres participants van excloure almenys el 23% dels seus alumnes seleccionats. És aproximadament cinc vegades el llindar de referència del 5% establert per preservar la representativitat de la mostra. En tres centres, les exclusions van arribar a afectar la meitat dels estudiants seleccionats.

La dimensió del problema ja era coneguda al conjunt de Catalunya: dels 2.545 alumnes inclosos inicialment a la mostra, 591 van quedar exempts, el 23,2%. El que afegeix el desglossament és que les xifres elevades no es van concentrar en un o dos instituts. La fallada es va reproduir en bona part dels centres que van realitzar les proves.

PISA permet determinades exempcions, per exemple, per a alumnes que no poden fer la prova en les condicions previstes. Per això, una exclusió individual no demostra per si sola cap irregularitat. El problema és la proporció assolida i la manca de control que va permetre que la mostra catalana deixés de ser comparable.

La qüestió ara és dilucidar si va ser una cadena d'errors tècnics amb conseqüències fatals, com argumenta el Govern. O si va ser un error calculat per maquillar els mals resultats educatius o, directament, evitar que Catalunya sortís a l'informe per tapar el fracàs de l'escola catalana.

Illa admet els errors, però manté Niubó

Aliança Catalana i Vlaams Belang acorden reforçar la cooperació entre Catalunya i Flandes

 

 

Representants d’Aliança Catalana i del partit flamenc Vlaams Belang aborden immigració, seguretat i sobirania i acorden intensificar la coordinació a escala europea

 

 

 

 22 de setembre de 2026

Per Roger Galceran

 

Aliança Catalana ha mantingut una reunió de treball amb representants de Vlaams Belang, formació flamenca que defensa la independència de Flandes. La trobada ha servit per posar sobre la taula diversos àmbits d’interès compartit i per acordar una major cooperació entre les dues formacions.

Per part de Vlaams Belang hi han participat Filip Dewinter, diputat del Parlament flamenc, i Johan Deckmyn, diputat flamenc i senador. Dewinter forma part actualment del grup parlamentari de Vlaams Belang.

AC ha estat representada per Aurora Fornos, secretària de Relacions Institucionals, i Marc Godia, coordinador del Foreign Office de la formació.

Catalunya i Flandes, al centre de la trobada

Ionquis de la política espanyola

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

La prova del cotó fluix de la inutilitat de la partitocràcia catalana és la seva dependència mental amb les dinàmiques i el debats que sorgeixen de Madrit. Ara que alguns donen per mort Pedro Sánchez arran de la invasió subtil de Ceuta (compte amb executar els polítics massa ràpid, especialment els que tenen vocació d’assassins), la possibilitat d’unes eleccions generals l’any que ve ha desvetllat els ionquis de la política espanyola. Primer i abans que res, cal fixar-se en la meva estimada Ada Colau, la qual ja va proclamar recentment que no descartava tornar a l’univers de la gestió pública (fixeu-vos si el mercat laboral està malament, que ni amb una llicenciatura en filosofia i una alcaldia de Barcelona a la motxilla es troba curro, avui dia!) i a qui també vàrem poder observar exercint de brevíssim escut humà contra uns mossos que, obeint l’ordre d’un jutge amb ànima eixorca, pretenien desnonar una persona vulnerable al carrer de Sicília. Si la regressió al passat continua així, no m’estranyaria que l’Ada acabi traient del calaix la seva arxifamosa disfressa d’abella...

El previsible auge de la dreta espanyola ha provocat que els nostres progressistes comencin a moure el cul per exercitar-se en l’obsessió malaltissa d’aquest bell cadàver anomenat catalanisme; a saber, salvar Espanya dels fatxes. Aital frisança també ha arribat a la CUP. Fa pocs dies, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, recollia el guant de Laure Vega tot afirmant que pactar amb el PSC, si és per a fites com afavorir una millor recollida de la brossa o la salvació de la foca antàrtica, doncs tampoc hauria d’ésser un gran escàndol. Al seu torn, entrevistat per en Ricard a Catalunya Ràdio, el batlle gironí també feia

(ÀUDIO) Janet Sanz compara Llívia amb Ceuta i assegura que és "territori francès, però està a Espanya"

 

 

 

IDENTITAT

 

 

L'exregidora dels comuns nega la catalanitat de la Baixa Cerdanya.

 

 

La presidenta de BComú, Janet Sanz, al plenari, el 25 de juliol del 2025 Autor/a: Norma Vidal

 

 

 Jordi Riba

23.09.2026 12.45 h

 

L'exregidora dels Comuns, Janet Sanz, ha establert una comparació entre el municipi de Llívia (Baixa Cerdanya) amb Ceuta a 'El Món a RAC1'. Sanz ha afirmat que “Llívia està en territori francès i és Espanya”. Aquesta localitat, tot i pertànyer a la Baixa Cerdanya, geogràficament està situada a l'Alta, i tots els municipis que l'envolten formen part d'aquesta comarca. Tot és Catalunya, però Sanz, per bastir la seva equiparació amb Ceuta, un enclavament espanyol a l'Àfrica, envoltat pel Marroc, ha convertit Llívia en Espanya i els pobles limítrofs, en França.

La formulació de Sanz exemplifica una mirada que prioritza l’estructura estatal espanyola, i en aquest cas, també francesa, per damunt de la continuïtat nacional catalana. Llívia no és un “tros d’Espanya envoltat de França”: és una part de Catalunya, envoltada d'altres poblacions catalanes. 

 

 

  

Sí, acaba de passar: Janet Sanz acaba de comparar Llívia amb Ceuta a @elmonarac1

"Llívia està en territori francès i és Espanya" i s'ha quedat tan ample

Aquest és el nivell, @SomComuns

Ni Llívia és Espanya ni està envoltada de "territori francès". TOT ÉS CATALUNYA, SUD I NORD! pic.twitter.com/Io0eDTaf4M

— Sergi Boixader (@sergi_boixader) September 23, 2026

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/72134/audio-janet-sanz-compara-llivia-ceuta-assegura-territori-frances-pero-esta-espanya 

 

Admesa a tràmit una altra querella pel cas DGAIA

 

El jutjat d'Instrucció 1 obre una investigació judicial incitada per Guardianes de la Inocencia

 

 

 

La seu del departament de Drets Socials i Inclusió aquest dilluns al matí per explicar la refundació de la DGAIA/Quico Sallés

Quico Sallés

23/09/2026 10:11 

 

L’Associació Guardianes de la Inocencia, una organització sense ànim de lucre dedicada a la protecció dels drets dels infants i la lluita contra l’abús infantil, va presentar una querella pel cas DGAIA al Jutjat d’Instrucció de Barcelona el juliol de 2025. En concret, pel cas d’una menor de 12 anys que, tot i estar sota la tutela de la DGAIA, va ser víctima d’una xarxa de pederàstia. La querella també es presentava per les irregularitats que va denunciar la Sindicatura de Comptes i que fa mesos que investiga l’Oficina Antifrau.

Més d’un any després, la jutgessa titular del Tribunal d’Instància 1 de Barcelona ha dictat finalment una resolució, amb data 2 de setembre però comunicada aquest dilluns als querellants, amb què admet a tràmit la querella, que porta la signatura del lletrat Octavio Candela Palacios en nom de Julián Peribañez, representant legal de l’associació. Un escrit que es dirigeix contra dos exconsellers, secretaris generals i responsables del Departament de Drets Socials dels darrers anys. La querella no ha

L'Audiència Nacional absol Gonzalo Boye de l'acusació de blanqueig i falsedat

 

 

JUDICIAL

 

 

El tribunal, per contra, condemna Sito Miñanco a 17 anys de presó per introduir quatre tones de droga 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 15:01
Actualitzat: Dimecres, 23 de setembre de 2026. 16:02
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Absolt. L'Audiència Nacional ha absolt l'advocat Gonzalo Boye, a qui la Fiscalia demanava 9 anys i 9 mesos de presó pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental en l'anomenada operació Mito, segons ha comunicat el tribunal aquest dimecres. Per contra, el tribunal ha condemnat a 17 anys de presó el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, per l'operativa per introduir el 2017 a Europa gairebé quatre tones de cocaïna. Boye havia estat vinculat a la trama de Miñanco perquè havia estat el seu advocat. La sentència ha trigat més d'un any a fer-se pública. Boye sempre havia defensat la seva innocència i va denunciar que la Fiscalia Anticorrupció l'havia perseguit per ser advocat del president a l'exili Carles Puigdemont i d'altres independentistes catalans.

En concret, en una sentència de 325 pàgines, la Sala Penal condemna Prado Bugallo com a autor dels delictes contra la salut pública (12 anys) i de blanqueig de capitals comès en el si d'una organització criminal (cinc anys). A més, els magistrats de la secció tercera imposen a Prado Bugallo, per a qui la Fiscalia demanava 31 anys i sis mesos de presó, multes per més de 420 milions d'euros, alhora que li apliquen l'agreujant de reincidència i l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

 

 Enllaç Document : https://drive.google.com/file/d/10eolVqFlmxE8-1hnwlgOKWz0EctS5Gpb/view?usp=sharing

 

Cap participació

L'oposició carrega contra Illa pel fiasco de PISA i reclama responsabilitats a Niubó

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i Aliança Catalana retreuen al president la falta de transparència 

POLÍTICA,CATALUNYA, 

 

 

 

Vicenç Pagès
Barcelona, Parlament. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 11:50
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

La compareixença de Salvador Illa al Parlament per donar explicacions sobre el fiasco de les proves PISA no ha servit per tancar la crisi educativa, sinó que ha estat una onada de crítiques de l'oposició cap a l'executiu català. Els partits han coincidit a qüestionar les explicacions del president i a reclamar responsabilitats polítiques per l'exclusió del 23,2% dels alumnes de les proves, que ha deixat Catalunya fora de l'estudi de l'OCDE. Una part de les crítiques s'han centrat especialment en la continuïtat de la consellera d'Educació, Esther Niubó, mentre que el següent episodi en matèria d'educació serà la cimera per abordar el pacte nacional per l'educació entre el president Illa i els partits convocada per a aquest divendres. En dubte, hi ha la participació del PP català, mentre que Vox s'ha autexclòs. 

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha retret a Illa que mantingui Niubó al càrrec malgrat que el Parlament n'ha demanat la destitució. "Com és que encara avui manté la consellera Niubó?", ha preguntat. Sales ha recordat que Junts va reclamar la compareixença del

Rússia posa a prova Polònia: un helicòpter viola el seu espai aeri a tocar de Kaliningrad durant 42 segons

 

 

POLÒNIA

 

 

L'episodi es produeix sis dies després de l'alerta de Tusk sobre noves provocacions des del Kremlin 

 

 

 

 

Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 16:20
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

Només sis dies després que Donald Tusk advertís davant el parlament polonès que els serveis d'intel·ligència disposaven d'informació sobre possibles provocacions russes "molt més perilloses" que les registrades fins ara, Polònia ha tornat a denunciar una incursió procedent de Rússia. Segons han informat aquest dimecres les Forces Armades poloneses, un helicòpter militar de la Federació Russa ha violat l'espai aeri del país al nord de Braniewo, una localitat situada a tocar de l'enclavament rus de Kaliningrad. L'episodi reforça el clima d'alerta que Tusk havia dibuixat el 17 de setembre, quan va avisar que Varsòvia es preparava inclús per a "atacs híbrids amb drons i míssils" per part del Kremlin.

El Comandament Operacional de les Forces Armades Poloneses (DORSZ) ha confirmat oficialment la incursió i n'ha detallat l'abast. Segons l'organisme, "a les 11.08 hores, al nord de la localitat de Braniewo, s'ha produït una breu violació de l'espai aeri de Polònia per part d'un helicòpter Mi-8 de les

Aliança Catalana S'ha equivocat al votar i tota la premsa i medis de comunicació, aprofita per posicionar el partit amb PP i V🤢x

 

ESCRIT PARTICULAR

 

Després Orriols ho qualifica d’error: "No tolerem que Vox digui assassí a Companys"

 

 

Cartells de Vox contra el president Lluís Companys al Parlament de Catalunya, el 23 de juliol del 2025 Autor/a: @peremarticolom

 

 

Orriols ha fet una piulada per desmarcar-se’n: “La Rosa Maria Soberana s’ha equivocat a la votació d’avui a la Junta de Portaveus. En cap cas Aliança Catalana tolera ni avala que Vox digui assassí a en Lluís Companys. Dir-li assassí a algú sense proves no és llibertat d’expressió, és calumniar.” 

 

 

La @RosaMSoberana s'ha equivocat a la votació d'avui a la Junta de Portaveus. En cap cas Aliança Catalana tolera ni avala que vox li digui assassí a en Lluís Companys.

Dir-li assassí a algú sense proves no és llibertat d'expressió, és calumniar.

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) September 22, 2026

 

La mateixa Rosa Mª Soberana, també a X, ha reiterat que tot plegat havia estat un error: "Avui m’he equivocat en el sentit del vot sobre la sanció pels cartells de Vox. Ho deixo clar: Aliança Catalana no està a favor de retirar-la i condemna els ignominiosos cartells contra el president Companys. Entrarem un escrit a la Mesa per deixar-ne constància". 

 

 

Avui m’he equivocat en el sentit del vot sobre la sanció pels cartells de Vox.

Ho deixo clar: Aliança Catalana NO està a favor de retirar-la i condemna els ignominiosos cartells contra el president Companys.

Entrarem un escrit a la Mesa per deixar-ne constància.

— Rosa M Soberana (@RosaMSoberana) September 22, 2026

 

 

 ENLLAÇ OPINIÓ PARTICULAR :

https://rosamaryblogspotcom.blogspot.com/2026/09/ac-sha-equivocat-al-votar-i-tota-la.html

 

L’Estat dilueix la catalanitat de Casals al Congrés

 

 

 

La mateixa operació de «maquillatge» que ja va patir Gaudí durant la visita del Papa  

 

 

 

Joan Puig

21/09/2026 - 21:39 h. 

 

 

L’omissió del cèlebre discurs de l’ONU i el veto al català com a llengua vehicular de l’acte del Dia de la Pau encenen les crítiques contra la temptació de l’Estat d’«espanyolitzar» de forma sistemàtica els grans referents del país.

 

El primer homenatge oficial de les Corts espanyoles a Pau Casals, organitzat avui amb motiu del Dia Internacional de la Pau, ha acabat transformat en un profund focus de polèmica política. El que s’havia anunciat com una fita històrica ha deslligat la indignació de bona part de la societat i el mapa polític català. S’acusa l’aparell institucional de l’Estat de dissenyar un acte a mida per neutralitzar el perfil nacional del músic, reescrivint la seva biografia com la d’un pacifista abstracte i inofensiu per al relat centralista [Junts per Catalunya].

La indignació ha culminat amb el plante en bloc de formacions independentistes, que denuncien una maniobra deliberada per amagar la catalanitat contundent de Casals, relegant la seva llengua a la marginalitat institucional i silenciant el seu llegat més combatiu.  

El silenci de l’«I am a Catalan» i el precedent de Gaudí

El Barça perd pràcticament tota la plantilla per l’aturada de seleccions

 

 

SELECCIÓ ÑORDA

 

Fins a 17 jugadors blaugranes posaran rumb amb les seves seleccions en aquesta llarga aturada 

 

 

 

 

Oriol Cartró

 

21/09/2026 18:50

 

El vestidor del Futbol Club Barcelona quedarà pràcticament buit en aquesta aturada de seleccions, tenint en compte que fins a 17 jugadors blaugranes han estat convocats amb les seves respectives seleccions. En aquesta llarga aturada, que serà de tres setmanes, la més gran fins ara, Hansi Flick només tindrà a la seva disposició a Wojciech Szczesny, Gerard Martín, Alejandro Balde, Gavi, Brian Fariñas i Gabriel Jesus. La resta, estaran jugant amb els seus combinats nacionals a l’espera que la competició de clubs torni el cap de setmana del 10 i 11 d’octubre amb la vuitena jornada de Lliga.

Fins a 17 jugadors del Barça marxen amb les seves seleccions en aquesta aturada

Paral·lel 41, CUP 155

 

OPINIÓ 

                                                                              

 

 

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 Té certa gràcia que els espanyols —els quals, cal reconèixer-ho, són una penya extraordinàriament catxonda— ara ja puguin vantar-se de promoure el retorn de Carles Puigdemont al país, tot just quan l’auge d’Aliança Catalana està a punt de cruspir-se Junts per Catalunya (ja veus quines casualitats té la vida!) i, al seu torn, també quan algunes vedets del món d’ahir frisen obertament per matar el 130 amb l’excusa de reflotar Convergència i així cercar la unitat perduda del catalanisme. Ara que tothom s’atreveix a penjar llufes a Puigdemont amb escrits que, per simple valentia, calia disparar l’any 2017 (així feia nostre estimat bufó, Manel Vidal, que debutava articulísticament fa pocs dies escarnint la petitesa de mires del Molt Honorable), és precisament quan resulta més necessari protegir l’escassa legitimitat d’un polític a qui molts volen rebre a casa només per acabar d’enterrar-lo sense pietat.

Això explica l’entusiasme amb el qual les elits mediàtiques del país han promogut la irrupció de guinguetes com ara la fundació Paral·lel 41, una pensada de l’antiga consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va presentar-se fa ben poc a la Pedrera sota l’agònica mirada del president Pujol (a saber, aquell polític que la majoria dels convergents tractaven d’empestat fins fa quatre dies mal comptats). A servidor li encanten aquest tipus de propostes, car no hi ha res més risible que veure un

La justícia tomba la multa de 10.001 euros a Sílvia Orriols: la Generalitat no va provar cap discriminació

 

PERD PROCESSISME 

 

 

Un jutjat de Girona anul·la la sanció imposada a la batllessa de Ripoll per les seves paraules en un debat de televisió. La sentència és ferma i no admet recurs.

 

 

 

 20 de setembre de 2026

 

Per Rubèn Novoa 

 

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ha anul·lat la multa de 10.001 euros que el Departament d’Igualtat i Feminismes va imposar a Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i presidenta d’Aliança Catalana, per unes declaracions fetes el 29 de maig de 2022 al debat OPINACAT de 8TV. La sentència 145/2026, del 16 de setembre i signada per la magistrada María del Pilar García Cruz, estima íntegrament el recurs, no imposa costes i determina que contra ella no es pot interposar cap recurs.

No és el mateix “comportar” que “poder comportar”

L’Administració havia sancionat Orriols per una infracció greu de l’article 43.5.d de la Llei 19/2020. Aquest article castiga les declaracions públiques «que comportin una discriminació». La jutgessa remarca que el tipus infractor exigeix una discriminació efectiva i present. La resolució sancionadora, en canvi, es fonamentava en les conseqüències i l’impacte negatiu que les paraules «poden tenir», és a dir, en una hipòtesi. Segons la sentència, «no és el mateix «comportar» que «poder comportar»».

La magistrada assenyala també que la resolució recorreguda cau en contradiccions. Primer afirma que cal un risc d’incitació a la discriminació i després descarta que calgui la crida que la Fiscalia no va trobar. Recorda que el procediment sancionador «no admet contradiccions, no admet conjectures ni tampoc incerteses» i que la càrrega de la prova correspon a l’Administració. Aquesta no va acreditar que les paraules de la batllessa provoquessin cap acte de discriminació, ni directament ni per mitjà de tercers.

La Fiscalia ja havia arxivat les diligències penals

La inseguretat a Catalunya ja és insuportable: un menor apunyala una dona quan anava a la feina

 

INSEGURETAT 

 

 

Una infermera va rebre una desena de ganivetades durant un intent de robatori a Badalona

 

 

La criminalitat està fent estralls a les ciutats catalanes |  Mossos d'Esquadra, @mossos, X

 

 

21/09/2026 05:30:00h

per E-Notícies

 

 

La successió d'episodis violents torna a situar la seguretat al centre del debat a Catalunya. L'últim cas s'ha produït aquest diumenge a Badalona, on una infermera ha resultat ferida amb arma blanca quan es dirigia al seu lloc de treball. La situació s'està fent ja insuportable per a aquells que estan farts de treballar, pagar impostos i veure com no poden ni sortir al carrer tranquils.

Els fets van ocórrer cap a les set del matí al barri de Sant Antoni de Llefià. La víctima caminava cap a l'Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet quan va ser abordada per un jove que pretenia robar-li. L'atacant hauria arribat a clavar-li al voltant d'una desena de ganivetades en diferents parts del cos.

 

Imatge de l'escenari del crim recent a Manresa |  EFE

 

 

Els crits de la dona van alertar diverses persones que van acudir en la seva ajuda. L'agressor va aconseguir escapar i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació. La infermera va ser atesa en el mateix centre sanitari en què treballa i evoluciona favorablement.

De Badalona a l'assassinat de Carles Vilajosana

La CDU de Merz toca fons: una derrota que sacseja tota Alemanya

 

 

ALEMANYA

 

 

La CDU queda fora per primer cop d’un parlament regional, mentre que AfD avança i Die Linke protagonitza la sorpresa a Berlín 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 09:26
Temps de lectura: 4 minuts 

 

La CDU ha viscut a Berlín i a Mecklenburg-Pomerània un dels pitjors caps de setmana electorals de la seva història. A la capital, els conservadors han passat del 28,2% al 18,8% i han perdut el govern davant d’una Die Linke disparada. A Mecklenburg-Pomerània, el desastre encara és més profund: amb un 4,9%, la CDU queda fora del Parlament regional per primera vegada en la història de la República Federal. El resultat arriba després de la derrota a Saxònia-Anhalt, on fa dues setmanes els conservadors van perdre 19,9 punts. Segons el diari alemany Die Zeit, la seqüència (-8,4 punts a Mecklenburg-Pomerània, -9,4 a Berlín i -19,9 a Saxònia-Anhalt) constitueix una sèrie negativa sense precedents per a la CDU.

La resistència de Merz

La família Maragall assegura que ERC no se'ls ha disculpat pels cartells difamatoris sobre l'Alzheimer

 

 

PSC

 

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", assegura Cristina Maragall

 

Cartells despectius sobre l'alzheimer de Pasqual Maragall a una seu d'ERC a Barcelona, el 9 de març del 2023 Autor/a: ERC Barcelona

 

 

Cristina Maragall, filla de Pasqual Maragall, ha denunciat a Betevé que ningú d’ERC s’ha posat en contacte amb la família per demanar perdó de manera directa pel cas dels cartells ofensius contra el seu pare i el seu oncle Ernest Maragall. "Ni com a família ni com a fundació" –Cristina presideix la Fundació Pasqual Maragall–.

Ho ha explicat al programa 'Bon dia, Barcelona' de la televisió municipal de Barcelona, només dos dies després que ERC tanqués finalment, més de dos anys després, la investigació interna sobre l’escàndol. El partit va demanar perdó públicament davant del consell nacional, però la filla de l’expresident considera que aquest gest no és suficient.

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", ha dit Cristina Maragall. Ha reclamat una disculpa "més sincera i adequada", especialment dirigida a les famílies afectades per l’Alzheimer.

Un atac de falsa bandera des de dins del partit