Avui fa 7 anys que ens va deixar D.E.P. 🎗😥❤️ Sempre el meu cor
![]() |
HISTÒRIA
4 de setembre de 2026
Per Felix Rabassa
La derrota catalana a la Guerra de Successió no va significar, per a tothom, el final de la resistència armada. Durant anys, diversos grups de guerrillers van continuar combatent el nou règim borbònic castellà instal·lat a Catalunya. Entre tots ells destaca especialment Pere Joan Barceló i Anguera, conegut popularment com a Carrasclet o Carrasquet, una de les figures més llegendàries de la resistència catalana del segle XVIII.
Nascut l’any 1682 al mas de Francisco de Capçanes, al Priorat, Carrasclet provenia d’una família vinculada a les muntanyes i a l’activitat forestal. El seu pare, Francesc Barceló, era llenyataire i carboner i havia estat capità d’una companyia de fusellers que combatia a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió. Va morir en un combat a Móra d’Ebre el 1706.
Pere Joan i el seu germà Francesc van seguir també la tradició familiar i van dedicar-se a transportar llenya i carbó de carrasca de Falset a Reus. Precisament aquesta activitat els hauria valgut el sobrenom de Carrasquets o Carrasclets, que acabaria convertint-se en el nom pel qual Pere Joan Barceló passaria a la història.
ATACS PROCESSISTES
per Redacció
Judit Vinyes denuncia a través d’un vídeo que s’ha trobat una etiqueta al seu lloc de feina. La candidata a la batllia d’Aliança Catalana a Berga diferencia entre la confrontació política i el que considera un atac directe contra l’activitat professional.
«Una cosa són les discrepàncies polítiques, opinar diferent, fins i tot que et puguin insultar, però l’altra cosa és venir al teu negoci i assenyalar-te», afirma Vinyes.
Segons la candidata d’Aliança Catalana, aquesta acció forma part d’una escalada contra la formació a Catalunya. «L’extrema esquerra no en té prou a vandalitzar totes les seus d’Aliança Catalana de tot Catalunya, que ara fa un pas més i ens assetja els nostres negocis i els assenyala», assegura.
A Berga, l’extrema esquerra fa un pas més i traspassa una línia vermella: ara assenyala els nostres llocs de feina.
— Aliança Catalana-Berguedà (@BerguedaAC) September 6, 2026
El seu totalitarisme no té límits, però sempre ens tindran al davant, combatent-lo.
No farem ni un pas enrere. No ens feu por.
El canvi ha arribat.#SalvemBerga… pic.twitter.com/vXkp7L9OYJ
POLITICA
La contundent victòria d'Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt ha provocat una onada de reaccions a Catalunya. Especialment entre els partits, dirigents i mitjans vinculats durant anys al procés, que han interpretat el resultat alemany com un senyal d'alarma per al conjunt d'Europa.
AfD s'ha imposat amb una enorme claredat i ha deixat molt enrere la CDU. El resultat suposa a més un altre cop al denominat Brandmauer, el cordó sanitari mitjançant el qual la resta de formacions alemanyes s'han compromès a no col·laborar amb el partit. La qual cosa té clares similituds amb Catalunya, on PSC, Junts, Comuns, ERC i CUP mantenen el cordó sanitari a Vox i Aliança Catalana.
![]() |
| Puigdemont ha fet una llarga reflexió sobre la victòria de l’AfD | @KRLS |
Les primeres reaccions catalanes han recorregut precisament a un vocabulari conegut. Junts va qualificar el triomf com una "pèssima notícia" i va descriure AfD com una formació amb una proposta "racista" i d'"extrema dreta". La CUP també va atribuir l'avenç del partit a la incapacitat dels polítics per resoldre els problemes de la població, tot i que va concloure que l'alternativa passa per "reprendre el camí cap a la independència".
La victòria de l'AfD a Saxònia-Anhalt és una pèssima notícia per a tots els europeus. Els seus vincles provats amb grups neonazis, que els fan ser rebutjats fins i tot per l'extrema dreta europea, i la seva proposta racista de deportació de milions de persones, impliquen una… https://t.co/bbKPyld7st
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) September 6, 2026
🟡 L'extrema dreta avança per culpa de les polítiques incapaces de resoldre els problemes de la població
— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 7, 2026
Als Països Catalans, l'alternativa és clara i urgent: reprendre el camí cap a la independència per construir un país al servei de la gent. La resta alimenta la frustració i… https://t.co/vAPSzG5L6A
Paradoxalment, aquesta és la mateixa dinàmica que ha portat AfD cap a aquest triomf històric: en lloc de fer autocrítica, els partits de l'establishment, en aquest cas català, prefereixen recórrer a les etiquetes i mantenir un cordó sanitari contraproduent.
HISTÒRIA
Per Felix Rabassa
uan hom rememora Josep Maria Folch i Torres, és inevitable pensar en En Patufet, en Massagran, en Les Pàgines viscudes o en la versió dels Pastorets que durant generacions de catalans ha format part de les festes nadalenques. La seva extraordinària popularitat com a escriptor infantil i juvenil ha acabat eclipsant, però, una altra dimensió de la seva trajectòria: la del militant catalanista radical i activista nacionalista perseguit per les autoritats espanyoles.
L’estàblishment cultural seixantista català ens ha volgut vendre que Folch i Torres va ser simplement un escriptor autor de novel·letes per a educar els infants i poca cosa més, però ens ha amagat que era un escriptor independentista que va dedicar tota la seva vida a treballar per formar la joventut catalana en el nacionalisme i en l’independentisme. La seva trajectòria política i periodística permet entendre que, molt abans que el mot «independentista» adquirís el significat polític que té avui, Folch i Torres formà part d’aquell nucli de catalanistes radicals que començaven a plantejar la sobirania nacional de Catalunya en termes cada vegada més explícits.
Solidaritat a la grada i reincidència
Barcelona
Amb Rodri de titular, per primer cop des que va fitxar pel Barça, l’equip ha estat molt efectiu i en la primera arribada a porteria ha marcat. Assistència de Fermín López que Lamine Yamal ha finalitzat amb un toc subtil i de qualitat per fer el 0 a 1 en el minut 5. Només tres minuts més tard, Lamine ha tornat a enviar la pilota al fons de la xarxa, però aquest cop, i després de la revisió del VAR, el gol no ha pujat al marcador per un fora de joc mil·limètric del davanter de Rocafonda. Els blaugrana han enfonsat el València a la seva àrea i Fermín López al minut 22 ha signat el 0 a 2.
Bones Vacances a Thotom,
Apartir de demà venen els meus nets i serà imposible de publicar.
Si surt alguna notícia important ho publicaré.
Ens veiem al Setembre
OPINIÓ
Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana, llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin” Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del país volen tocar el dos.
Per Redacció
Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.
El que mai s’ha explicat de l’1 d’octubre del 2017.
— L'Arrabassada (@larrabassadabcn) July 22, 2026
L’Arrabassada 74 - El procés, amb en @lluis_llach pic.twitter.com/r8o4bYesh6
Les claus de la confessió de Llach
![]() |
| El magistrat Manuel Marchena |
Vuit amnistiats. Aquest és el balanç que suma la sala penal del Tribunal Suprem després que avui hagi dictat quatre interlocutòries amb les quals aplica la llei d’amnistia en quatre casos de desobediència i desordres públics, pendents encara de resolució. Les resolucions arriben poc més d’una setmana després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’avalar la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
Entre els amnistiats, els independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent i Maties Serracant, condemnat per haver donat suport a l’1-O com a alcalde de Sabadell, l’activista Oriol Calvo i dos independentistes Bdessabour Al Youbi i Mohcine El Mesbahy. Tots els casos dormien el son dels justos al calaix de la sala penal després de les qüestions constitucionals presentades sobre la llei d’amnistia per part del Suprem sobre si la llei de l’oblit penal de l’independentisme respectava la Constitució.
De fet, les resolucions també arriben el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha comunicat que ha tombat el recurs d’inconstitucional interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei. En total, avui ha presentat una factura de 16 recursos i sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades contra la llei. Totes les resolucions han avalat el text i la seva aplicació.
INCENDIS
Els incendis que assolen la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila, dels més greus que viu Espanya aquest estiu, i que han portat el govern central a declarar l'emergència d'interès nacional, han obert també un nou front polític entre el govern espanyol i el Partit Popular. Mentre Madrid crema literalment i, sobre el terreny, bombers, brigades forestals i militars treballen conjuntament per contenir unes flames que continuen fora de control —i que ja han obligat a evacuar o confinar prop de 19.000 persones—, el foc també s'ha estès al terreny de la confrontació entre el govern espanyol i el principal partit de l'oposició. La temperatura també puja en l’ambient polític pels enfrontaments entre representants dels governs central i autonòmic, en aquest cas, personalitzats en dos dels polítics més controvertits i polèmics en les seves declaracions. El ministre de Transports, Óscar Puente, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, han protagonitzat una batussa dialèctica que ha culminat amb un intercanvi d’insults i retrets. S'han ajuntat la fam i les ganes de menjar, i la paradoxa és que, malgrat la tensió política, tant la Moncloa com la Comunitat de Madrid coincideixen que la coordinació tècnica entre administracions està funcionant correctament. Ha estat precisament el to adoptat per Puente el que ha desfermat una nova batalla dialèctica, i s’ha trobat amb la resposta contundent de la presidenta del PP madrileny.
![]() |
| Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal | Europa Press |
22/07/2026
per Redacció
Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.
Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú, que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis. L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només quatre o cinc representants.
![]() |
| Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona | E-Noticies |
El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre 11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un retrocés important respecte als seus nou representants actuals.
![]() |
| La delinqüència a Barcelona no és una simple percepció i les dades ho confirmen | E-Noticies |
22/07/2026
per Redacció
Que la delinqüència a Barcelona és una realitat allunyada de qualsevol 'percepció' no es pot negar. La pateixen els veïns i també els visitants que trepitgen els carrers de la capital catalana. I les dades parlen per si mateixes, ja que els cossos policials no donen l’abast.
Durant el primer trimestre de 2026, un total de 126 multireincidents han estat expulsats d’Espanya en el marc dels dispositius desenvolupats a Catalunya, 45 dels quals mitjançant acord judicial. Les xifres són similars a les registrades durant el mateix període de l’any anterior, quan es van executar 130 expulsions.
Així ho ha confirmat la subdelegada del Gobierno a Barcelona, Mari Carmen García-Calvillo, durant la Junta Local de Seguretat. Des de gener, les operacions policials han permès identificar més de 7.330 persones i detenir-ne
Claus de l’estat actual de la negociació
SELECCIONS CATALANES
![]() |
| Mural tapat de Ferran Torres realitzat per Tvboy Autor/a: Santiago Espot |
L’artista urbà Tvboy ha vist com la seva darrera obra dedicada a Ferran Torres per la victòria d'Espanya a la final del mundial ha durat poc més de 24 hores. El mural, pintat aquest dilluns a la plaça Joanic del barri de Gràcia, ha aparegut aquest dimecres al matí amb pintades que expressen el desgrat per una imatge del jugador del FC Barcelona vestit amb els colors de la selecció espanyola.
La imatge original mostrava el davanter de Foios (Horta Nord) fent un petó a la Copa del Món amb la samarreta d'Espanya, acompanyat de la frase "Making History" i les dues estrelles en referència al segon títol mundial. La signatura de Tvboy completava l’obra. Ara, però,
CULTURA
![]() |
| L'escriptor Josep Vallverdú amb l'escultura dedicada al gosset Rovelló que es pot trobar a Balaguer |
L'escriptor Josep Vallverdú, pare de 'Rovelló', el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys, segons ha pogut confirmar l'ACN. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura catalana.
Infància i formació: entre Lleida i Barcelona
TRIBUNALS
Batalla sense quarter contra l'organisme per intentar esquivar l'amnistia
![]() |
| Puigdemont porta el Tribunal de Comptes a la justícia europea/FotosEP |
Quico Sallés
22_07-2026
És la guerra. La decisió del Tribunal de Comptes de demorar l’aplicació de l’amnistia i buscar ara indicis de despeses de fons europeus per esquivar l’aplicació de l’amnistia ha obert la caixa dels trons, per esquivar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei. Fins i tot, el cap de la fiscalia davant aquest organisme -especialment dura amb els processats en el sumari per la despesa del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior – ha posat el crit al cel. Aquest dimarts ha registrat un escrit amb què reclamat per escrit per que s’apliqui l’amnistia a la quarantena d’encartats en el cas, tots càrrecs i alt càrrecs dels Governs de Carles Puigdemont i d’Artur Mas.
Però la defensa del president a l’exili, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, ha fet una passa més enllà. El lletrat ha presentat un escrit de 86 pàgines amb diferents documents annexos amb què no només reclama l’aplicació immediata de l’amnistia sinó que apunta una possible responsabilitat patrimonial de