La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment un recurs del Ministeri d’Educació espanyol i ha establert un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya,
tot remarcant que l’ús actual és “residual”. La sala declara
l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per
garantir que tots els alumnes rebin de manera “efectiva i immediata”
l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues
llengües oficials en els percentatges que es determini, “que no podran
ser inferiors al 25% en un cas i l’altre”. El tribunal remarca que a més
de l’assignatura de castellà, cal fer en aquest idioma una altra matèria no lingüística de caràcter troncal.
El ministeri espanyol, a través de l’Advocacia de l’Estat, havia
presentat un recurs contra diverses resolucions del Departament
d’Educació en matèria d’ús de les llengües vehiculars en l’ensenyament.
El tribunal conclou que de la documentació aportada i de la prova
practicada
En menys d'una setmana, el president Quim Torra, ha tornat als
jutjats per una pancarta. Poc abans de les deu d'aquest matí ha entrat
a declarar com a investigat al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya pel segon procés per desobediència per haver mantingut la
pancarta a favor dels presos polítics i exiliats al balcó del Palau de
la Generalitat.
Tanmateix, avui la compareixença ha tingut una durada de 3 minuts ja que l'investigat s'ha acollit
Jesús María Barrientos respon a Ester Capella que la decisió depèn de cada jutge
Barcelona -
23 abril 2020 10.01 h
Ester Capella, consellera de Justícia JOSEP LOSADA.
ACN-Barcelona
La conselleria de Justícia ha demanat al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que faciliti que els presos
preventius i amb penes curtes puguin passar el confinament a casa seva.
Es tracta d’una iniciativa instada per l’ONU, el Consell d’Europa i el
Síndic de Greuges, a més d’entitats socials per esponjar els centres.
El
TSJC, però, li ha respost que això depèn de cada jutge i que l’alt
tribunal català no hi pot fer res més. Abans de la pandèmia, dels 8.400
presos, 1.600 estaven en presó preventiva. Dels condemnats 6.800, uns
1.700 que ho feien en tercer grau.
Ara hi ha 1.551 preventius, cap
dels quals ha pogut ser enviat a casa seva a passar el confinament,
cosa que sí poden fer 1.655 presos en tercer grau.
En una carta de
divendres passat, la consellera de Justícia, Ester Capella, deia al
president del TSJC, Jesús María Barrientos, que li comuniqués les
“iniciatives o propostes” que des de la judicatura s’estan desenvolupant
o es preveuen
Emmarca la protesta en la llibertat d’expressió i diu que la resposta als Mossos va ser resistència passiva no violenta
Agències 27/02/2020
L’Audiència de Barcelona ha decidit absoldre els 12 CDR jutjats per
encadenar-se a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) el 23 de febrer del 2018. El tribunal emmarca la protesta en la
llibertat d’expressió i considera que la resposta a l’actuació dels
Mossos d’Esquadra per desallotjar-los va ser resistència passiva no
violenta que no pot ser castigada per l’ordenament jurídic. La fiscalia
demanava penes de fins a dos anys i mig de presó pels delictes de
desordres públics, resistència greu i desobediència.
Els
magistrats remarquen que no ha resultat acreditat cap mena de dany a les
persones o a les coses per part dels manifestants, ni tan sols el
forjat de ferro de les portes del Palau de Justícia. Afegeixen que ningú
va patir cap lesió, ni els mossos d’Esquadra que els treien de les
escales ni tampoc cap ciutadà. Els testimonis i les imatges visionades,
diuen, confirmen l’absència de violència.
El
tribunal també rebutja que s’alterés la pau pública, perquè “no es va
impedir el normal desenvolupament de la
El nou procediment judicial se suma al que pot acabar amb la
inhabilitació del president per mantenir el lema que reclama la
llibertat
per Sara González / Joan Serra Carné
, 3 de febrer de 2020 a les 14:26
La pancarta del Palau de la Generalitat | Bernat Cedó
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una nova
causa per desobediència contra el president de la Generalitat, Quim
Torra, per no retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat
que reclamava la llibertat dels presos polítics. El nou procediment
judicial se suma al que està ja en marxa i que pot acabar amb la
inhabilitació del president si el Tribunal Suprem ho acaba ratificant en
els pròxims mesos.
La denúncia parteix de la plataforma Impulso Ciudadano -vinculada a
Ciutadans- perquè la pancarta estava penjada quan el president del
govern espanyol, Pedro Sánchez, havia convocat les eleccions del 10-N.
Aquest fet va comportar que es requerís judicialment a Torra la retirada
de la pancarta el 23 de setembre en un termini de 24 hores. Tot i això,
es va mantenir fins el dia 27, quan finalment va ser retirada pels
Mossos d'Esquadra. Abans, però, Lluís Llach, Ferran Bel i Antonio Baños
la van substituir per una altra que reivindicava la llibertat
d'expressió.
Les al·legacions que Torra va presentar davant de la Junta Electoral
Central (JEC), tot denunciant que s'estava atemptant contra la llibertat
d'expressió i s'imposava un "silenci artificiós" a una institució
pública, no van ser ateses. El TSJC argumenta que Torra es va negar
presumptament a retirar la pancarta i a donar instruccions perquè es
complís al mandat judicial.
⬛️⬜️ El Tribunal
Suprem avala la Junta Electoral Central i manté segrestat
l'eurodiputat @junqueras.
El dia que hauria d’estar a Estrasburg ho denunciarem davant el TSJC.
Exigim que es respectin els nostres vots! #StandUpForCataloniapic.twitter.com/BqbrYL9Hwa
"El Suprem decideix negar novament drets i llibertats: rebutja deixar
en llibertat Junqueras i ratifica la seva inhabilitació. Prevariquen
per sobre de les seves possibilitats",
El Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ha condemnat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un
any i mig d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic perquè el
considera culpable de desobediència per no haver retirat a temps els
llaços grocs del Palau de la Generalitat.
La sentència arriba poca estona després d’haver-se fet pública la
sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeixent la
immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, un revés històric contra
la justícia espanyola.
La condemna de Torra no és encara una sentència ferma, perquè es pot recórrer encara al Tribunal Suprem espanyol.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els tres decrets de la Generalitat del mes de juny per a crear les delegacions
de l’Argentina, Mèxic i Tunísia. És la resposta al recurs que va
presentar-hi el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol el mes passat. Les
delegacions encara no han obert, i la decisió es pot impugnar. El
ministeri diu que l’activitat de les oficines de la Generalitat a
l’exterior és ‘nociva per als interessos de l’estat’ i que tenen un
‘paper ben definit dins el pla secessionista’. I afegeix que es pot
preveure que les noves delegacions seguiran ‘una línia d’actuació
similar’.
En el recurs, el ministeri demanava la suspensió de l’execució dels
decrets de creació per ‘evitar els perjudicis de difícil o impossible
reparació a la imatge d’Espanya i a la política exterior que
indubtablement es produiran així que entrin en funcionament’.
L’Advocacia de l’Estat argumenta, en nom del Ministeri d’Afers
Estrangers, que amb caràcter general les delegacions de la Generalitat a
l’exterior han fet ‘sistemàticament actuacions contràries a
Gemma Liñán
Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2019
El TSJC ha rebutjat el recurs de l'advocat de Quim Torra, Gonzalo Boye, per deixar en suspens la sentència del judici que es va fer dilluns a l'espera que la justícia europea resolgui el seu cas.
Boye va presentar en acabar el seu informe final unes qüestions
prejudicials que Jesús María Barrientos, que presidia el tribunal, no va
acceptar.
El motiu era que no s'havien presentat quan tocava. El Tribunal va
estimar que s'havien d'haver presentat abans de les conclusions
definitives perquè totes les parts poguessin emetre la seva opinió. Però
en fer-ho al final de tot, feia impossible la
El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha ordenat als Mossos d’Esquadra que retirin
‘immediatament’ la pancarta amb el llaç groc de suport als presos
polítics que hi ha penjada al balcó del Palau de la Generalitat. Així ho
va demanar l’entitat unionista Impulso Ciudadano, que fou qui va demanar que es fes retirar la pancarta com a ‘mesura cautelar’.
La Secció Cinquena de la Sala Contenciós Administrativa ha remès un ofici pel qual requereix al comissari cap dels Mossos, Eduard Sallent, que ‘doni instruccions a les forces al seu comandament’ per a procedir a retirar la pancarta.
El TSJC ja va ordenar al president Quim Torra
que la retirés, i li va donar quaranta-vuit hores per fer-ho. Passat el
termini, dimecres, a la tarda, el president no la va pas retirar. A
més, va recórrer la decisió, que considera una vulneració flagrant del
dret a la llibertat d’expressió i d’opinió. A l’escrit, de catorze
pàgines, el lletrat demanava de suspendre la mesura cautelar i el
requeriment personal fet al president dilluns a la tarda, al·legant que
l’ordre vulneraria la llibertat d’expressió de Torra.
Quim Torra no retirarà la pancarta
per la llibertat dels presos polítics i exiliats del balcó del Palau de
la Generalitat. Així ho ha anunciat en un comunicat de premsa en què
afirma ‘que és un clam molt majoritari de la societat catalana i un
compromís democràtic del govern amb les persones que pateixen repressió
per haver defensat la democràcia, els mandats electorals i els drets
fonamentals.’
Torra considera que es tracta d’una nova ‘vulneració flagrant del
dret a la llibertat d’expressió i d’opinió, com ja es va produir quan la
Junta Electoral Central va ordenar-ne la retirada, de manera irregular i
sense tenir les competències per fer-ho.’
El president de la Generalitat també presentarà un recurs contra la
resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li
dóna dos dies per a retirar la
Marina Fernàndez
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 20 de setembre de 2019
A les portes d'una nova campanya electoral, torna el conflicte per la pancarta a favor de l'alliberament de presos i el retorn dels exiliats del Palau de la Generalitat. El TSJC dóna 48 hores a QuimTorra per despenjar-la. Contra la mesura anunciada hi ha opció de recurs.
La comunicació, que compta amb un vot particular, arriba precisament el mateix dia que l'alt ribunal ha anunciat que ajorna fins després del 10-N el judici contra el president de la Generalitat, acusat de desobediència per haver-se saltat l'ultimàtum de la Junta Electoral que li va ordenar treure la pancarta durant la campanya del 28-A.
La resolució adoptada avui no té a veure amb la JEC. Es tracta d'una
mesura cautelar del TSJC en resposta a una demanda de l'associació
Impulso Ciudadano, que presideix l'exlíder de Societat Civil Catalana i
exdiputat de Cs, José Domingo i que s'autodefineix com un
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la petició de recusació presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra el president d’aquest tribunal, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, dos dels tres magistrats que havien de jutjar-lo per presumpta desobediència.
Segons una provisió del TSJC, la sala civil i penal accepta
l’incident de recusació i ordena que, fins que no s’hagi resolt,
Barrientos i Armas s’apartin de la causa. Així mateix, el tribunal
suspèn la tramitació de la causa fins que no s’hagi resolt aquest
incident de recusació, diu l’escrit.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts de la defensa, a partir d’ara
la fiscalia i Vox tenen tres dies per a decidir si s’adhereixen a la
recusació o no. L’endemà els dos recusats podrn presentar un informe de
defensa i el magistrat instructor ho traslladarà a les altres parts.
Un cop s’hagin pronunciat totes les parts, el jutge instructor tindrà
dues opcions:
El Nacional
Barcelona. Divendres, 12 de juliol de 2019
El TSJC ha decretat l'obertura de judici oral contra el president de Generalitat, Quim Torra, per desobediència per no haver retirat del Palau de la Generalitat i dels edificis oficials els llaços grocs i els símbols en favor dels presos polítics, tal com li va exigir la Junta Electoral Central (JEC).
En una interlocutòria feta pública aquest divendres, el magistrat Carlos Ramos decreta l'obertura de judici contra Torra per un delicte de desobediència o, subsidiàriament, per un delicte de
El magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) Carlos Ramos ha fet un pas més per asseure al president Quim
Torra al banc dels acusats per desobediència a les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada dels llaços grocs dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral.
El jutge ha rebutjat arxivar la causa com demanava la defensa de
Torra i constata que els fets investigats podrien ser constitutius d'un
delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d'auxili a
l'autoritat competent. Ara, el tribunal obre un tràmit de deu dies
perquè les parts presentin petició d'apertura de judici oral.
La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar una querella per desobediència contra
el president de la Generalitat el 27 de març passat acusat de desobeir
la JEC en genar-se a retirar els llaços grocs i les
El president de la Generalitat, Quim Torra,
declararà a dos quarts d’onze del matí com a investigat per un delicte
de desobediència, per no haver retirat en el termini establert per la
Junta Electoral espanyola els llaços grocs i les pancartes per la llibertat dels presos polítics dels edificis públics. Torra va avançar
ahir que no hi aniria a defensar-se, sinó a ‘acusar l’estat espanyol de
violar dret i llibertats’. L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium
Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques han anunciat una acció de suport a les
portes del TSJC abans que Torra hi declari.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha citat a declarar per la querella de la Fiscalia Superior
que deia que Torra havia desatès el mandat de la junta electoral
‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘ni que fos de manera
encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa
ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una
part de la societat’. Per un cas semblant, la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, va ser inhabilitada.
Segons el fiscal Francisco Bañeres, el requeriment de la junta va ser ‘clar i exprés’, però
egurament en deveu haver sentit a parlar: fa uns dies, alguns CDR van
embrutar les portes de diverses seus judicials de Catalunya en protesta
pel judici que s’està fent aquests dies al Tribunal Suprem contra els
membres del Govern de la Generalitat i els Jordis. Arran d’aquests fets,
el TSJ va ordenar als Mossos que vigilessin totes les seus judicials de
Catalunya per tal d’evitar que es repetissin fets semblants. És el que
es coneix com a “Dispositiu Toga”.
Sembla una qüestió menor, quasi rutinària, però no ho és en absolut.
És una d’aquelles coses amb les que “se consigue el efecto sin que se
note el cuidado”, seguint la metodologia establerta al Decret de Nova
Planta per un altre Felip com el d’avui, només que amb un numeral menys.
Penseu que un dispositiu d’aquest tipus implica la presència constant
de dos mossos a cada lloc a vigilar, 24 hores al dia, 7 dies a la
setmana. Això vol dir que, amb festius, vacances i baixes diverses, cada
lloc a controlar compromet 9 persones en total.
Multipliqueu això pel
nombre de llocs (uns 80 en tot Catalunya) i us donarà una càrrega de
treball inassumible amb els efectius actuals. Segons han denunciat els
sindicats dels Mossos d’Esquadra, una quarta part de les seves patrulles
estan hipotecades amb la nova vigilància dels jutjats de tot Catalunya.
Per mirar de mitigar aquest efecte, segons han explicat fonts
policials, el dispositiu va pujant i baixant d’intensitat en funció de
les necessitats de seguretat, de forma que si hi ha més risc s’eleva la
vigilància policial. Tanmateix continua essent una càrrega feixuga que
repercuteix en altres serveis, i que ja ha provocat que no s’hagin pogut
donar els serveis adequats en casos de vertadera necessitat. Per
exemple, davant d’un avís de tiroteig a Riudoms, la Guàrdia Urbana de
Reus va fer el relleu de l’estàtica al Jutjat perquè Mossos poguessin
anar-hi. Va resultar una falsa alarma, però si hagués estat real, en
quina situació de suport s’haurien quedat els mossos i els mateixos
ciutadans?
En un comunicat, el sindicat Sap-Fepol afirmava que aquesta càrrega
de treball “impossibilita cobrir altres serveis que van sortint durant
el servei policial” i que la situació de mínims “genera estralls en el
col·lectiu” i “compromet la seguretat ciutadana”. USPAC, per la seva
banda, considera que vigilar els jutjats 24 hores és una
“irresponsabilitat” i un “despropòsit”, tenint en compte la manca
d’efectius. El resultat de tot plegat és que, segons els sindicats, per
causa d’aquest nou dispositiu en algunes localitats hagin de tancar
serveis o es quedin sense patrulles al carrer.
Aquest no és el primer cop que els sindicats denuncien la situació de
mínims en què es troba el cos, conseqüència de la “manca de
planificació” del govern de la Generalitat. La incorporació de 500
agents el juny suposarà la primera promoció des de l’any 2012.
Tot i la por a les possibles conseqüències de no proporcionar aquest
servei (no és difícil imaginar, per posar un exemple, la pèrdua de
competències en algun àmbit policial), cal remarcar que el prestigi del
cos no el concedeix aquell que li encomana tasques irrealitzables, sinó
els ciutadans als quals es deuen els policies. És, doncs, una tasca
assignada amb una clara intencionalitat política que no té un rerefons
policial i que, per tant, suposem que deu ser de difícil comprensió per
als mossos que hi participen.
Tot plegat es tradueix en una desmoralització de molts dels mossos
que provoca una quantitat de baixes —laborals i d’abandó del cos, els
que poden— que agreuja encara més la situació.
Tot plegat es barreja amb unes actuacions recents més que
discutibles, en especial per part dels antidisturbis (la BRIMO, en
l’argot policial) que darrerament sembla que estan entestats a
carregar-se aquell prestigi tan merescudament guanyat als atemptats de
Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de fa dos anys.
No cal, em sembla, pensar gaire per detectar què està passant. Els
Mossos, com TV3 i l’escola catalana són objectius principals de qui tots
sabem.
El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president Artur Mas fins al 23 de febrer del 2020. També condemna les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a nou i sis mesos respectivament.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha requerit a Mas que pagui la multa de 36.000 euros que se li va imposar per desobediència per haver organitzat la consulta del 9-N.
En una interlocutòria d'execució de la condemna s'estableix que
A Jové se l'investigarà per malversació, desobediència i revelació de secrets
Actualitzat
Pere Aragonès i Josep Maria Jové
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunta (TSJC) aparca, de
moment, la investigació al vicepresident de la Generalitat, Pere
Aragonès, per un delicte de desobediència vinculat a l'1-O.
El tribunal considera que no hi ha prou indicis que facin evident que Aragonès, com a secretari d'Economia, va desobeir el Constitucional; tal com sostenia el jutjat d'Instrucció 13,
el que investiga el referèndum. Aquest jutjat va demanar al TSJC que
assumís la investigació perquè Aragonès és membre del govern i diputat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arran de la petició de la
fiscalia, ha arxivat la causa sobre el patrimoni de Jordi Turull. El
ministeri públic es va querellar contra el conseller i la seva esposa
perquè considerava que havien amagat patrimoni abans de l’1-O.
Concretament, Turull havia cedit a la seva esposa la meitat del compte
corrent i d’un habitatge a Parets del Vallès.
Magistrat sala civil i penal @tsj_cat acorda sobreseiment de procediment obert contra @jorditurull i la seva esposa per un presumpte delicte d'insolvència punible, després que totes les parts, inclòs el Ministeri Fiscal, així ho hagi sol·licitat.
La defensa de Turull va al·legar que els moviments es van fer molt abans
que fos nomenat conseller de Presidència pel president Carles
Puigdemont i, per tant, que no hi havia cap voluntat d’esquivar un
embargament per ordre judicial.
