Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de setembre del 2015

Romeva, el candidat més ben preparat de carrer

Dimarts, 1 de setembre de 2015 05:00 h

El cap de llista de Junts pel Sí és el millor en formació, coneixement de llengües, i experiència professional


Arriba el setembre, mes en què els catalans escolliran els seus representants. Ara bé, si el càrrec de diputat al Parlament de Catalunya es decidís mitjançant un procés de selecció de personal, Raül Romeva seria el primer escollit sense cap mena de dubte, com il·lustra el gràfic que acompanya aquesta informació. El cap de llista de Junts pel Sí és, de lluny, el candidat més fort dels que es presenten a les eleccions del 27S. Supera a la resta en formació acadèmica, coneixement d’idiomes i experiència professional fora de la política. 





El candidat de Junts pel Sí parla sis llengües

Romeva destrossa els seus contrincants en formació, ja que és llicenciat en econòmiques i té un màster en relacions internacionals. També té un coneixement d’idiomes molt superior a la resta de candidats, ja que parla sis llengües: català, castellà, anglès, francès, italià i serbocroat. En experiència professional, té un bon balanç entre els càrrecs públics i els allunyats de la política.

El perfil idoni per potenciar les relacions exteriors de Catalunya

En concret, va ser eurodiputat per ICV durant 10 anys, però també ha estat investigador sobre conflictes armats, professor universitari i consultor de l’ONU, l’OSCE i la UNESCO sobretot per ajudar en la reconstrucció de Bòsnia després de la guerra dels Balcans. A més, no és membre de cap partit polític, així que no ha de retre comptes a cap aparell i podrà votar més en consciència que la immensa majoria de diputats al Parlament de la legislatura que ara ha acabat. El perfil del número 1 de Junts pel Sí és especialment adient perquè s’encarregui del departament d’exteriors de la Generalitat si la candidatura independentista guanya el 27S, perquè l’apropament a Europa serà crucial si el full de ruta s’ha de posar en marxa.

Rabell no té cap experiència com a diputat

dimecres, 12 d’agost del 2015

El català a L'Alguer es polititza per sobreviure

30/07/2015

El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.

 

Bernat Vilaró



L'Alguer


Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer. L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de Catalunya.

A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als 10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les activitats tradicionals, com ara la pesca. Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.

Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys 60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i en el món de l'oci. "El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.

Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític. Hi ha tot un canvi generacional. Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Els pressupostos espanyols reflecteixen el fracàs de l’intent d’escolarització en castellà a Catalunya

Dimecres, 5 d'agost de 2015 05:00 h

La partida per ajudar a les famílies que no volen la immersió baixa de 5 milions a 1 milió d’euros en només un any


L’intent de l’exministre Wert d’“espanyolitzar els nens catalans” ha estat, de moment, un fracàs. El govern espanyol ha retallat en un 80% la partida pressupostària que correspon a les ajudes a les famílies catalanes que volen escapar de la immersió lingüística en català. Així, de cinc milions d’euros que destinava en els Pressupostos Generals de 2015, ara només es reserva un milió.





L'ajuda de 6.300 euros de Wert fa aigües

La llei d’educació de Wert intenta assegurar que els alumnes que ho vulguin, puguin estudiar en castellà a tot arreu, oferint 6.300 euros l’any a les famílies que ho desitgin, per sufragar els costos una escola totalment privada que estigui al marge de la immersió –que després cobraria a Catalunya. 

El ministre es pensava que la subvenció seria molt popular, i va apartar 5 milions del pressupost d’Educació d’enguany.

Xifra residual per cobrir les ajudes al castellà

dijous, 30 de juliol del 2015

Solidaritat Catalana denúncia amb un escrit al Col·legi de Metges que obri expedient al metge pediatra de Torelló.

30/07/2015





Hem demanat per escrit al Col·legi de Metges que iniciï d'ofici, un expedient per vulneració flagrant del codi deontològic, al metge pediatra de Torelló que presumptament ha vexat una mare i fill per parlar en català. http://t.naciodigital.cat/osona/index.php?id=47314

Recolzem les accions iniciades per Plataforma per la Llengua, però a més creiem que el col·legi de metges hi ha de dir la seva. Prou impunitat. 

Demanem a tothom que es trobi en una situació semblant que sempre denunciï. De vegades hi pot haver recança per falta de testimonis que ho puguin corroborar, per les presses, etc. però habitualment els agressors reincideixen. 

Només si s'ha fet la denúncia se'n pot tenir constància oficialment. Prou silenci.


Enllaç article :

https://www.facebook.com/solidaritatcat/photos/a.186919431345821.35726.138436166194148/893891210648636/?type=1&theater 

dimarts, 28 de juliol del 2015

Un pediatre de Torelló a una pacient: «Aquí se habla en español. ¿Porqué estamos en España, no?»

| Actualitzat el 28/07/2015 a les 14:13h
 

Está bien, les doy a elegir. O hablan en español, o hablan en Inglés", va insistir el metge.







Una veïna de Torelló (Osona), Sandra Vaqué, ha denunciat que un pediatre del centre d'atenció primària (CAP) de la població li va exigir de males maneres parlar en castellà en una visita amb la seva filla. "Aquí se habla en español, ¿Porqué estamos en España, no?", va afirmar el metge tant bon punt la dona se li va adreçar amb un simple "bon dia", segons explica ella mateixa.

La vulneració dels drets lingüístics, segons la versió de la mare, es va repetir. "Digo, que esto es España, o acaso estamos en Inglaterra?", va insistir. I després que la dona assegurés que la nena s'expressava millor en català, hi va tornar: "Está bien, les doy a elegir. O hablan en español, o hablan en inglés, (¿qué prefieren?)". La dona ha admès que això la va deixar sense paraules però que es va quedar amb ganes de donar-li com a opcions parlar en català o xinès.

La veïna de Torelló ha assegurat que no hagués tingut cap problema de parlar en castellà si el metge li ho hagués demanat educadament. Després d'acabar la visita, on assegura que no va entendre la meitat de les coses que li va dir, va sol·licitar un canvi de metge –era el segon substitut- per tal de no tornar-se'l a trobar.


Enllaç noticia :



dimarts, 14 de juliol del 2015

Lleida protesta contra el pacte municipal entre el PSC i C's

Dimarts  14.07.2015  19:4

Milers de persones han assistit a la manifestació en defensa del català.




Autor: @Cati:Lleida



La plaça de la Paeria de Lleida s'ha omplert aquest vespre per mostrar el rebuig al pacte entre el PSC i Ciutadans al govern municipal. Molts dels ciutadans han assistit a la manifestació amb senyeres i estelades per evidenciar el seu rebuig a l'acord, el qual inclou no impulsar, donar suport ni subscriure la incorporació de Lleida a l'Associació de Municipis per la Independència.

En el transcurs de l'acte hi han hagut crits de 'Ros dimissió'.

Els participants també han denunciat que el pacte entre el PSC i C's posa en perill la llibertat d'expressió i l'ús del català a les institucions.

A la concentració, convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, s'hi han sumat altres entitats així com partits polítics com ERC, La Crida per Lleida o CDC, entre més.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4439912/20150714/lleida-protesta-pacte-municipal-psc-cs.html 

 

dimecres, 8 de juliol del 2015

Schulz en evidència per incomplir la promesa de permetre el català a l'Eurocambra(video)

Dimecres, 8 de juliol de 2015 10:00 h

"És una vergonya i un dèficit democràtic", ha etzibat l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker al president de l'Eurocambra en un debat a Estrasburg.

 

 

 

(ACN).- L'eurodiputat flamenc de l'N-VA Mark Demesmaeker ha lamentat aquest dimecres que el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, hagi incomplert la seva promesa de permetre el català al plenari. En una intervenció a Estrasburg, Demesmaeker ha dit que és "una vergonya i un dèficit democràtic" que el català, com a tretzena llengua més gran de la UE, i amb 10 milions de parlants, no es pugui fer servir en una cambra que "se suposa que és oberta i democràtica". "L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha defensat Demesmaeker, que va ser un dels observadors del 9-N.

"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari", ha assegurat Demesmaeker durant una intervenció en el debat a Estrasburg sobre la nova presidència de Luxemburg.

L'eurodiputat flamenc ha remarcat que els eurodiputats catalans "encara no tenen permès" utilitzar el català al plenari, tot i la promesa que Schulz els va fer el 2012 "quan va ser escollit president" per primera vegada.

"Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic", ha lamentat Demesmaeker, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.  

Video : 



Enllaç noticia :


dilluns, 29 de juny del 2015

La Fundació Franco descriu l'independentisme català com a "flor de claveguera"

29/06/2015

Els franquistes creuen que "la llengua vernacla i materna" està "excloent" la que consideren "obligatòria i comú de tots els espanyols".


Redacció






"Franco va haver d'enfrontar-se al separatisme que havia crescut com l'heura en l'edifici de la pàtria, alimentat per l'odi, l'etnicisme i la corrupció d'uns i la inhibició, tolerància i covardia dels altres" publica l'editorial d'aquest mes de la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF). La descripció del "separatisme" té origen, segons l'entitat franquista en una mena de deformitat política: "Nascut com flor de claveguera, amb la descomposició d'Espanya, va ocasionar permanents enfrontaments civils, guerres cantonals i dinàstiques al llarg de tot el segle XIX.

Tot això és el que, segons la FNFF, va quedar resolt amb la dictadura del general Franco: "Va impedir d'arrel la manipulació política que transforma els fets diferenciadors en antagònics, que la llengua vernacla i materna fóra excloent de l'obligatòria i comú de tots els espanyols".

divendres, 26 de juny del 2015

Manuel de Pedrolo, 25 anys sense un escriptor compromès amb la llengua i els Països Catalans

26 de juny de 2015 10:00 h

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc


Lleida (ACN).- Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és 'Mecanoscrit del segon origen', de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. 
 


Exposició de M.de Pedrolo al Castell de Concabella


El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.

Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).    

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella

dijous, 18 de juny del 2015

El telèfon d’Hisenda no permet fer la declaració en català

18/06/2015

LLENGUA

Plataforma per la Llengua constada "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola per atendre en llengua catalana".

 

Redacció


Montoro ens roba


El telèfon d'Hisenda no permet fer la declaració de la renda en català, segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua. L'entitat ha constatat "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola -que depèn del ministre Cristóbal Montoro- per atendre en català" arran de la denúncia que alguns socis de l'ONG de la llengua han fet sobre la impossibilitat de modificar l'esborrany de la declaració de la renda en català per via telefònica.

La Plataforma detalla que, en trucar al 901 200 345, el telèfon d'atenció de l'Agència Tributària espanyola, un contestador automàtic guia per les opcions que permet la línia. Una de les primeres opcions és l'elecció de la llengua.  

dimecres, 20 de maig del 2015

Un professor de l'IES Terrassa fa mofa a un alumne per parlar català.

 Dimecres, 20 de maig de 2015 14:05 h

 

Plataforma per la llengua denuncia que altres membres de l'equip docent promouen l’adoctrinament dels alumnes vers partits contraris al català durant les seves classes.


L’ONG del català ha estat alertada d’una lamentable situació envers la llengua catalana i els seus parlants a l’IES Terrassa. La denuncia prové de l’entorn d'un alumne que durant la classe de mecanografia va ser objecte de mofa, quan el professor li va preguntar en veu alta i davant de tota la classe (majoritàriament castellanoparlant)  si era “catalanista” pel fet de parlar en català. El professor va afegir que atès que el català era la seva llengua materna, l'avaluaria amb major rigor en les llengües de castellà i anglès.  Això va provocar que la resta d'alumnes fes costat a l'alumne en qüestió. Tot i que segons afirmen, tenen por a les represàlies del professor en qüestió. 


 
L’entitat sospita que l’institut té greus dèficits en el tractament del català com a llengua de docència, especialment en el grau de formació en Gestió Administrativa

Segons hem pogut comprovar, de la llista de llibres per cursar Gestió Administrativa a l'IES Terrassa, d'aquest curs 2014-2015, només 2 són en català, (Llibres de text 2014-2015). Fet que, de tractar-se de la totalitat de llibres i materials del curs, incorreria en una il·legalitat ja que segons l'article 11 de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'explicita que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, inclosa la formació professional. 

Tanmateix, les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.

La Plataforma per la Llengua creu que l’actitud del ministre Wert envalenteix un sector de professors hostils al català

dimarts, 12 de maig del 2015

La Xarxa d'Escoles Insubmises calcula que prop de 500 famílies han boicotejat les ‘proves Wert'

L'entitat retreu a Rigau que qualifiqui la protesta d'“absentisme escolar” i enviï inspectors a les escoles

Denuncia que la consellera d'Ensenyament “acata i dissimula” mentre Andalusia i Astúries es neguen a fer les proves i el País Basc respecta l'objecció de consciència.




La Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI) calcula que 428 famílies han fet boicot a l'avaluació als alumnes de tercer de Primària que preveu la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

L'entitat ha criticat que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, hagi qualificat la protesta d'“absentisme escolar” i hagi enviat d'inspectors a les escoles insubmises a la LOMQE.

En aquest sentit, lamenta que mentre Andalusia i Astúries no han implanten “els exàmens de Wert” i el País Basc –que els ha introduït en una prova pilot per 30 centres– ha “respectat” l'objecció de consciència, “Rigau acata i dissimula” .

Els impulsors de la protesten admeten que la consellera ha assegurat que ha fet “tot el possible per no ser on som” però creuen que el govern “podria haver fet molt més”.

dilluns, 11 de maig del 2015

Twitter ja permet fer etiquetes amb ela geminada

Dilluns  11.05.2015  09:29

Ja es pot utilitzar el punt volat per escriure paraules com novel·la o col·legi.





Alguns usuaris s'han adonat aquest matí que Twitter ja permet piular etiquetes escrites amb ela geminada. Tot i que encara no és possible fer-la servir en els noms d'usuari, piular etiquetes com novel·la, col·legi i col·laboració ja és possible.

Fins ara quan es piulava una etiqueta amb l'ús del punt volat, aquesta queda partida per la meitat i perdia la seva funcionalitat.

La implantació de la ela geminada al Twitter era una demanda que des de feia temps reclamava la xarxa, com la plataforma Softcatalà.

divendres, 8 de maig del 2015

Anna Maria de la Mota : Ada Colau en contra del català, com en els temps de la PAH

08/05/2015




Fa dos dies la llengua catalana va patir l’enèsim atac per part del Ministeri d’Educació espanyol i, si bé això ens emprenyi, quasi ens hi hem anat acostumant amb el temps. Que continuïn amb els seus atacs: això només augmenta cada dia més el nombre dels independentistes, perquè tothom entén que aquests atacs s’acabaran només un cop assolida la independència.

Els atacs al català, però, no arriben només per part del govern espanyol, sinó també per personatges a nosaltres molt més propers. Ho afirmo perquè quan vaig anar a una reunió de la PAH (sí, la PAH de l’Ada Colau) ens van prohibir parlar en català, així que anem amb compte, que els llops es continuen disfressant de xais! Vull recordar que una persona que està en contra de la Declaració de Independència de Catalunya està en contra de la Independència. Ja poden intentar enganyar-nos posant enquestes manipulades. Nosaltres ho sabem el que volem: la Independència. No volem ni segones parts d’ICV (Ada Colau) ni qualsevol altra distracció espanyolista per no fer res. Volem la Independència, DUI ara!.

dijous, 7 de maig del 2015

Carme-Laura Gil : La llengua: infrastructura d’estat

07.05.2015

El combat lingüístic és indissoluble del combat nacional, perquè la llengua és l'estrat primordial on assentar l'estat català.

 



El combat contra la llengua catalana es dirimeix en dos camps: destruir la unitat de la llengua, relegant-la a la condició de peculiaritat històrica convertida en una raresa arqueològico-lingüística, i subordinar a Catalunya, el bastió no conquerit, la llengua catalana a la castellana en tots els àmbits, atacant-la en el lloc de transmissió universal, l'escola. La llengua és la nostra infrastructura i, com a tal, cal destruir-la: aquest és l'objectiu del govern espanyol.

Destruir la supremacia de la llengua catalana és destruir, diluir la nostra identitat; la llengua explica de manera indiscutible la nostra història pròpia, la nostra organització social, la nostra relació amb el món, la nostra cultura i la nostra persistent lluita a través dels segles per al manteniment de la nostra identitat col·lectiva.

Pablo Iglesias, contra la unitat de la llengua catalana

Dijous, 7 de maig de 2015 11:25 h

El líder de Podemos ha actuat com un líder polític de la casta, en proferir respostes equiparables a les de dirigents de PP i PSOE


En una entrevista a RAC1, i en referència a la unitat de llengua catalana, el líder de Podemos ha utilitzat la tàctica de la Infanta Cristina, el “no lo sé, no me consta”, per evitar pronunciar-s’hi a favor o en contra. El tacticisme ha imposat un fre de mà al líder que sosté la bandera de la tercera via amb més força, tal i com denunciava Monedero en la seva marxa, i ara ja només pensa en guanyar eleccions acontentant a tothom com sigui.



El mesellisme de Podemos es va fent més evident


D’escàndol: Iglesias no és capaç de dir que el català és la mateixa llengua a Catalunya que a València

El líder de Podemos ha demostrat ser conscient que el català és la llengua que es parla a tot el conjunt dels Països Catalans, fent referència a que a l’Alguer hi ha una varietat del català molt valuosa per estar perfectament connectada amb la parla catalana antiga. Coneixent això, a la pregunta de Vicent Sanchis sobre si creia en la unitat de la llengua catalana, el polític hauria d’haver respost amb un sí rotund, però ha acabat dient que “és un debat que ateny als filòlegs. Aquestes qüestions no haurien de formar part del debat polític”. Iglesias deu tenir en ment la reacció del seu candidat, Echenique, a l’Aragó, que ha defensat el LAPAO recentment i s’ha posicionat en contra d ela cooficialitat del català en aquella autonomia. A Podemos saben que aquest és un dels debats que, de posicionar-se, els podria restar vots en algunes regions espanyoles.

En contra de l’autodeterminació de Catalunya

Pablo Iglesias s’ha mostrat en contra del dret d’autodeterminació de Catalunya. Primer ha intentat defensar que el ‘dret a decidir’ no fos al programa marc de les municipals, adduint a que ja apareixerà al de les generals i el del 27S si finalment es produeix, i després ha dit que "només canviant la Constitució i obrint un procés constituent es podria plantejar una relació diferent de Catalunya amb la resta de l'Estat". Iglesias també ha dit que "Espanya és un estat plurinacional. És un país de països". A la pregunta directa de Tian Riba sobre si permetria un referèndum d’independència de Catalunya, Iglesias ha intentat evitar dir un ‘No’ rotund posant com a excusa que s’ha de seguir el que diu la Constitució, que no ha escrit ell.

Iglesias a prou feines sap què és el corredor mediterrani

dimecres, 6 de maig del 2015

David Fernàndez: 'Són uns cafres ignorants; necessiten un programa urgent i radical d'immersió democràtica i educativa'

Dimecres  06.05.2015  17:56

El diputat de la CUP ha fet una intervenció indignada contra el nou atac del govern espanyol a la immersió lingüística a l'escola.






La CUP ha atacat amb contundència la maniobra jurídica de l'estat espanyol contra la immersió. El diputat David Fernàndez ha dit que era 'tupinada temerària i arriscada' i 'un acte d'imposició espanyolista amb rivet electoral'.

Contra aquest 'nou episodi de persecució anticatalanista', Fernàndez ha cridat a la desobediència: 'És un cop d'estat i els cops d'estat es desobeeixen i se'ls planta cara', ha dit en la conferència de premsa conjunta amb CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA.

#ViaUlster “Rosa Sensat” acusa Wert d’intentar dividir la societat catalana

Dimecres, 6 de maig de 2015 17:40 h

L’Associació de Mestres considera "feixuc" repetir "una i mil vegades" que la immersió lingüística ha estat "un èxit"


Barcelona (ACN).- L'Associació de Mestres Rosa Sensat ha criticat el recurs del Ministeri d'Educació al TSJC contra el procés de preinscripció escolar perquè "pretén dividir una vegada més la societat catalana" i "es proposa separar els infants i joves del país". En un comunicat, s'ha mostrat convençuda que els seus companys mestres de la resta de l'Estat els donaran suport a aquest "no rotund a obeir el ministre Wert". "Es fa feixuc haver de repetir una i mil vegades que la llei de política lingüística a Catalunya ha estat un èxit, perquè ha contribuït a tenir una cohesió social admirable", subratlla l'entitat, que assenyala que actualment la ciutadana fins a 30 anys "té sort de conèixer i dominar dues llengües". 
 
 


Espanya, un cop més no vol educar, vol imposar

Pel col·lectiu, "és molt probable" que tant a Catalunya com a Espanya se'l recordi per les seves "polítiques" i la seva llei "memorables". "Tant és així, que ha aconseguit que tots els moviments socials defensors de l'escola pública i de la renovació pedagògica, per tant democràtica i laica, anem a la una, rebutjant de manera sistemàtica les seves propostes", ha remarcat.






Wert valida la carta de Francisco Caja a Rivera de Ciudadanos per atacar l’educació i la llengua catalana

dilluns, 4 de maig del 2015

Podem refusa el català oficial a l'Aragó

Echenique considera que no té "cap sentit" plantejar la cooficialitat del català i l'aragonès a tot l'Aragó, "òbviament"

Li sembla "molt bé" que s'anomeni "lapao" al català.


| Actualitzat el 04/05/2015 a les 14:15h
El candidat de Podem a la presidència aragonesa, Pablo Echenique./Podemos-Aragón


Podem no té cap intenció de canviar l'estatus oficial del català a l'Aragó o a la Franja de Ponent en cas d'arribar al poder. El candidat de la formació morada a la presidència del govern de l'Aragó, l'exeurodiputat Pablo Echenique, considera que "òbviament" no té "cap sentit" plantejar la cooficialitat del català i l'aragonès a tota la comunitat, amb l'argument que són llengües que no es parlen a tot el territori. I, a la Franja de Ponent en concret, ha assegurat que el que s'hi ha de fer és "protegir els drets dels parlants".

"Òbviament no té cap sentit que es plantegi una cooficialitat quan a la major part del territori no es parlen les llengües pròpies. On es parlen, òbviament s'ha de protegir els drets dels parlants", ha assegurat en una entrevista a Antena 3.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Guardiola fa costat a l'entrenador de l'Eibar en defensa de l'èuscar(video)

Dilluns  27.04.2015  15:17

Guardiola fa costat a l'entrenador de l'Eibar en defensa de l'èuscar.





Pep Guardiola, entrenador del Bayern de Munic, ha sortit en defensa de l'entrenador de l'Eibar, Gaizka Garitano, que ahir va abandonar la conferència de premsa que va fer després del partit contra l'Almeria, que va perdre 2-0. Guardiola ha dit que 'tard o d'hora aconseguirem que tothom entengui que al món es pot parlar amb les mil llengües que hi ha'.




La raó és que tres periodistes es van queixar perquè havia respost en èuscar a una pregunta que li havien fet en el mateix idioma. Quan els periodistes van començar a interrompre'l, va haver d'intervenir el cap de premsa de l'Almeria per demanar respecte, i va recordar que quan els equips visitants són catalans es formulen preguntes en català i no hi ha pas queixes. Així i tot, les increpacions d'alguns dels reporters van continuar i aleshores Garitano es va alçar i se'n va anar. La resta de periodistes van retreure el comportament als tres reporters que s'havien queixat i increpat Garitano.