Anna Maria de la Mota : Ada Colau en contra del català, com en els temps de la PAH

08/05/2015

Fa dos dies la llengua catalana va patir l’enèsim atac per part del Ministeri d’Educació espanyol i, si bé això ens emprenyi, quasi ens hi hem anat acostumant amb el temps. Que continuïn amb els seus atacs: això només augmenta cada dia més el nombre dels independentistes, perquè tothom entén que aquests atacs s’acabaran només un cop assolida la independència.

Els atacs al català, però, no arriben només per part del govern espanyol, sinó també per personatges a nosaltres molt més propers. Ho afirmo perquè quan vaig anar a una reunió de la PAH (sí, la PAH de l’Ada Colau) ens van prohibir parlar en català, així que anem amb compte, que els llops es continuen disfressant de xais! Vull recordar que una persona que està en contra de la Declaració de Independència de Catalunya està en contra de la Independència. Ja poden intentar enganyar-nos posant enquestes manipulades. Nosaltres ho sabem el que volem: la Independència. No volem ni segones parts d’ICV (Ada Colau) ni qualsevol altra distracció espanyolista per no fer res. Volem la Independència, DUI ara!.

Ara us explicaré el que va passar amb la PAH. És una experiència real, la meva, i el meu estil no és la mentida. Farà gairebé un any, estava en una situació que no desitjo a ningú i espero que cada cop passi menys. Parlo del desnonament que vaig patir, ja que per desgràcia no podia continuar pagant el lloguer. Algunes amigues em van dir: “Vés a la PAH, ajuden”, i jo vaig respondre “Vols dir? Perquè quan veig massa propaganda desconfio, però bé, ho provaré, ja ho tinc tot perdut”. Visc a Mataró, que és Catalunya, oi? Doncs, vaig anar a la reunió de la PAH i per començar vaig parlar amb el cap de la Plataforma a Mataró. És català ell també i bé, lògicament m’hi dirigeixo en català i li vaig explicar el meu cas, que no era un cas d’hipoteca, sinó de falta de pagament del lloguer. Em va dir que no calia que sortís a explicar el meu cas en públic, perquè de lloguer i no d’hipoteca.

Comença la reunió. Érem unes 100 persones. La primera que va sortir a explicar el seu cas de no poder pagar la hipoteca, va donar la casualitat que era catalana, i bé, encara que la presentació es feia en castellà, quin problema hi hauria d’haver perquè altres parléssim la nostra llengua? Cap, oi? Doncs no, resulta que en el moment que va començar a parlar aquesta senyora, li van cridar l’atenció els mateixos que portaven la PAH i li van dir que parlés “en castellano”, i ni tant sols li ho van demanar “si us plau”. La dona va haver de canviar d’idioma i per si fos poc, quan ella va acabar, una noia d’uns 25 anys de la mateixa PAH va dir: “Pues yo soy catalana, soy de Mataró y no sé catalán”. Em va entrar una ràbia impressionant, però vaig aguantar el tipus, estava desesperada, i quan em va tocar a mi, que no havia de sortir a explicar, sinó a dir-ho des del meu seient, aleshores ho vaig dir en català tot i que em miressin amb cara de menyspreu. Però vaig continuar.

 I sabeu què? Al final, la PAH no em va ajudar. Els que em van ajudar van ser els serveis socials de la Generalitat de Catalunya, quines coses."


Enllaç noticia :

http://revistalliure.cat/08/05/2015/ada-colau-en-contra-del-catala-com-en-els-temps-de-la-pah/