El president colombià és el guanyador del guardó enguany.
Juan Manuel Santos
El comitè noruec del Premi Nobel ha anunciat que enguany el Nobel de
la Pau és Juan Manuel Santos pel seu esforç en el procés de pau de
Colòmbia. La pau entre el govern colombià i les Forces Armades
Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a la ciutat de Cartagena de Indias es
va signar a final de setembre i després va ser refusada en un
referèndum.
Segons el comitè noruec, és ‘un homenatge al poble colombià que, tot i
els abusos soferts, no ha perdut l’esperança d’aconseguir una pau justa
i a totes les parts que han contribuït a aquest procés de pau’.
En aquesta ocasió s’havien presentat 376 candidatures, de les quals
148 eren organitzacions i 228
La Fiscalia assegura que l'agressió "està relacionada amb el terrorisme"
L'atacant ha estat detingut.
Redacció | 05/10/2016 a les 16:23h
Bèlgica està en alerta per terrorisme des del març. Foto d'arxiu. / STEPHANIE LECOCQ / EFE
Dos agents de la policia belga han resultat ferits per arma blanca
aquest dimecres a la tarda al barri Schaerbeek, a Brussel·les. La
Fiscalia federal creu que l'agressió es tracta d'un "atac terrorista" i
ha obert una investigació.
L'atacant, que ha resultat ferit de bala després que un dels agents
l'hagi disparat, ha estat detingut per
El diari italià es fa ressò de seguida de l'aposta de Puigdemont per fer una consulta vinculant a la tardor de 2017.
per Bernat Vilaró
28/09/2016
La reacció de la premsa internacional a l'aposta de Carles Puigdemont de fer un referèndum la tardor de 2017 ha sigut immediata. El diari italià La Stampa ha aventurat que "el xoc dels propers mesos serà molt dur", i ha donat per fet que "es combatran a cops les decisions dels tribunals".
El rotatiu ha destacat que "Catalunya celebrarà un referèndum vinculant sobre la independència" d'aquí un any, i que Puigdemont ha deixat anar "un nou desafiament a l'Estat espanyol".
A més,
DIPLOCAT conjuntament amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de
Sant Cugat van organitzar la conferència, destacant el paper de les
administracions per encarar el canvi cap a la sostenibilitat i
l'economia verda.
Ahir al vespre a Sant Cugat, davant d’un auditori ple a vessar,
l’eminent sociòleg i economista Jeremy Rifkin va realitzar una
conferència entorn la sostenibilitat de Catalunya.
En paraules de Rifkin “La tercera revolució industrial és
l’oportunitat de crear un model econòmic col·laboratiu, sostenible i
intel·ligent. No us amoïneu per Trump, centreu-vos en Catalunya i
ensenyeu al món el que una regió puntera com la vostra és capaç de fer”.
Entrevista al
filòsof i eurodiputat per ERC, que ens explica com es veu la fase
decisiva del procés català des de Brussel·les.
Fotografia: Júlia Tercero.
19.09.2016 22:00
El filòsof Josep-Maria Terricabras n’ha tingut prou amb dos anys de
voltar pel Parlament Europeu com a diputat per ERC per constatar que, de
la independència de Catalunya, se’n parla. I força. Però sempre en
passadissos o amb la veu baixa. Perquè la posició oficial de les
institucions comunitàries és de defugir el conflicte. Terricabras està
convençut que en el moment del xoc final, que es podria desencadenar,
segons que diu, per l’aprovació de la llei de transitorietat al
parlament, la reacció d’Espanya farà actuar la UE com a mediadora, per a
un referèndum o per a negociar la separació de Catalunya. I si això
acaba passant, diu, hi ha uns quants estats europeus (i algun de no
europeu) que no trigaran pas gaire a reconèixer el nou estat.
—Què en pensen a la UE de les diades multitudinàries de l’Onze de Setembre?
El govern polonès té previst destinar 120 milions d'euros per a la creació de centres d'excel·lència.
per Europa Press
19/09/2016
Delegació de Polònia | Govern
El secretari d'Universitats i Investigació de la Generalitat, Arcadi Navarro, s'ha reunit aquest dilluns amb una delegació científica encapçalada per la Fundació Polonesa per la Ciència (FNP) per conèixer el sistema d'investigació català. Navarro
ha animat la delegació a apostar pels investigadors amb talent, amb
independència del seu origen, "i donar-los llibertat per investigar i
avançar en els seus projectes", tal i com ha informat la Secretaria en
un comunicat.
En els pròxims set anys, Polònia té previst destinar més de 120 milions d'euros per a la creació de centres d'investigació d'excel·lència i Catalunya és un model d'èxit en el qual es volen inspirar. Segons
el parer de Navarro, Polònia ho està fent ben ja que aposta per la
investigació i per
Es tractaria d'Ahmad Khan Rahami, un afganès de 28 anys nacionalitzat nord-americà.
per Agències
19/09/2016
La policia de Nova Jersey ha detingut el sospitós de l'explosió de Chelsea (Manhattan), que va deixar una trentena de ferits.
Es tractaria d'Ahmad Khan Rahami (28 anys), d'origen afganès i amb nacionalitzat nord-americà. La
policia ha desactivat aquest dilluns un altre artefacte precisament
a Nova Jersey.
Segons afirma
el diari ABC Xavier Vinyals, cònsol de Letònia a Barcelona ha perdut
l’autorització consular per part del govern espanyol. El diari diu que
dimarts passat l’ambaixadora de Letònia va ser cridada al ministeri per a
indicar-li la incomoditat del govern espanyol amb el fet que Xavier
Vinyals sigui el cònsol de la república bàltica a Barcelona i per
demanar-li que el retiressin. A la vista que el govern letó no ho va fer
aquest dissabte el govern espanyol hauria comunicat a l’ambaixadora
Argita Daudze la retirada de l”exequatur’ que acredita els diplomàtics.
Aquest és un gest extremadament inusual i que generalment provoca una
important tensió entre estats.
Xavier Vinyals és un empresari i activista independentista, de llarga
trajectòria que, en el seu moment, es va distingir pel suport al procés
d’independència de les repúbliques bàltiques. Va
Ja fa uns quants anys que la premsa estrangera sap que
l’Onze de Setembre de Catalunya s’ha de seguir amb atenció.
Mantenint aquesta tendència, enguany els principals mitjans
internacionals han començat a cobrir la nova mobilització de la diada
amb uns quants dies d’antelació i tot. Durant tota la setmana, així,
força diaris de tot el món han publicat notícies, reportatges i
entrevistes relacionades amb el procés independentista català, previs a
les cinc grans manifestacions organitzades enguany per l’ANC i Òmnium Cultural a Barcelona, Berga, Lleida, Tarragona i Salt.
Però ha estat després de l’èxit,
una altra vegada, de les accions de l’Onze de Setembre al carrer que
els mitjans han destacat a les seves webs la capacitat de mobilització
de la societat catalana en favor de la independència.
Catalan separatist flags known as Esteladas could be seen at the march in Barcelona,REUTERS
More than half a million people have
rallied in Barcelona on a day of demonstrations by Catalan nationalists
wishing to break with Spain.
Police say 540,000 people turned out
in the capital of Catalonia, a region in north-east Spain, while four
other Catalan towns also held demonstrations.
Regional president Carles Puigdemont had urged support for "converting Catalonia into an independent state".
Spain has consistently blocked attempts to hold a referendum on secession.
L’ex-ministre laborista Gordon Brown, que va encapçalar la campanya
del no al referèndum escocès, va sorprendre ahir amb una proposta
‘d’autogovern efectiu per a Escòcia’ que eixamplaria fins al límit les
competències del govern i el parlament escocesos. Aquesta
reforma convertiria Escòcia en un país semiindependent, amb
responsabilitats exclusives en la majoria de matèries i presència
internacional pròpia.
Brown ho ha explicat en una conferència a l’Edinburgh Book Festival,
on ha dit que, després del Brexit, Escòcia necessitava ampliar les seves
competències de manera dràstica, en camps com ara treball, medi,
agricultura o pesca i també en política estrangera. Brown ha suggerit
que Escòcia tingués representació directa en organismes internacionals i
que pogués tenir relacions diplomàtiques amb estats, especialment per
defensar aquells interessos i matèries sobre les quals tingués
El seu corresponsal a Madrid, James Badcock, explica que l’estat
espanyol es troba sotmès a un estancament polític després de dues
eleccions i vuit mesos sense govern. Sobre el PP i el seu candidat,
Mariano Rajoy, diu que durant el seu govern el país ha recuperat l’ordre
econòmic, però ‘la desocupació continua essent molt alta i el PP
és involucrat en un nombre immens d’escàndols de corrupció’.
‘L’inflexible Rajoy ha interromput aquesta setmana la seva tradició
de romandre immòbil’ per signar
Marc Bleda Foto: Dziennik Gazeta Prawna
Barcelona. Dijous, 11 d'agost de 2016
“La Constitució [catalana] es portarà a referèndum, i si els
ciutadans hi voten a favor, també estaran donant suport a la
independència”. Així s’ha expressat el secretari d’Afers Exteriors i de
la UE de la Conselleria d’Afers Exteriors, Jordi Solé, en una entrevista al diari polonès Dziennik Gazeta Prawna, per afegir que la consulta “hauria de dur-se a terme l’any vinent”.
Aquestes són algunes de les declaracions en la primera entrevista,
segons fonts de la Generalitat, concedida per un periòdic polonès de
primera línia a l’Executiu català per parlar de la independència. Solé ha defensat el full de ruta amb què Junts pel Sí
es va presentar a les eleccions del passat 27 de setembre, a més
d’afegir que el Parlament està “legitimat” per dur a terme els seus
objectius gràcies als 72 diputats independentistes.
Solé evita parlar d’”unilateralitat” al diari polonès, per fer una defensa del referèndum,
sobre què,
‘Itàlia ha de deixar d’investigar el meu fill i ocupar-se de la màfia
que té a casa’. Són declaracions del president turc, Recep Tayyip
Erdogan, en una entrevista a la cadena italiana Rai News 24. El motiu és
la investigació d’un suposat delicte d’emblanquiment de diners del seu
fill, Bilal Erdogan, per la fiscalia de la ciutat italiana de Bolonya al
febrer.
El nom del fill del mandatari turc apareix en una llista d’indagats
per una denúncia presentada per Murat Hakan Huzan, un empresari opositor
a Erdogan exiliat a França. Huzun assegura que Bilal Erdogan va viatjar
el 2015 a Itàlia amb una
Un legislador republicà assegura que votarà per Clinton.
NÚRIA FERRAGUTCASAS Washington
La primera dama nord-americana, Michelle Obama, tocant el nas al seu
marit minuts abans de rebre el primer ministre de Singapur, Lee Hsien
Loong, a la Casa Blanca. / BRENDAN SMIALOWSKI / AFP
Donald Trump continua rebent crítiques pel seu
enfrontament amb els pares musulmans d’un soldat nord-americà que va
morir a l’Iraq. L’inquilí de la Casa Blanca, Barack Obama, va afirmar
ahir que el candidat presidencial republicà “segueix demostrant” que és
“incapaç” d’exercir de president dels Estats Units, i un legislador
republicà de Nova York es va convertir en el primer càrrec públic del
seu partit que dóna suport a l’aspirant demòcrata, Hillary Clinton.
Tant Obama com el congressista republicà, Richard
Hanna, van dir que els atacs del magnat novaiorquès als pares musulmans
del soldat són “inacceptables” i “insensibles”. Mentre Hanna assegurava
que
La policia abat els atacants armats amb ganivets que havien retingut
cinc persones a Saint-Étienne-du-Rouvray i deté una persona relacionada
amb l'atac.
ARA Barcelona
Efectius dels bombers i policia francesa a les proximitats de l'església on s'han pres els ostatges / CHARLY TRIBALLEAU / AFP
Un mossèn de 84 anys ha estat degollat aquest dimarts al matí durant una presa d'ostatges en una església de Saint-Etienne-du-Rouvray, a la regió de l'Alta Normandia (nord de França). La policia francesa ha abatut els dos homes armats amb ganivets que havien retingut fins a cinc persones,
segons ha confirmat el portaveu del ministeri francès de l'Interior. La
policia també ha detingut una persona que estaria relacionada amb
l'atac.
El president francès ha assegurat que els segrestadors eren dos " terroristes que han reivindicat pertànyer a l'Estat Islàmic (EI)" i, poc després, el grup terrorista ha dit que els dos homes eren "soldats" seus a través de la seva agència afí, Amaq. D'acord amb testimonis citats per mitjans francesos, els dos assaltants van cridar "Al·là és gran" durant el seu atac abans de ser abatuts per trets de la policia.
La identitat dels dos atacants encara no ha estat revelada però, segons ha informat l'emissora France Info, un dels dos individus estava identificat per la policia francesa.
Havia estat en presó preventiva des de l'any 2015 després de ser
detingut a Turquia, quan intentava unir-se a l'Estat Islàmic. El març
d'aquest any va quedar en llibertat, però la policia el tenia controlat
mitjançant un braçalet electrònic.
A més del mossèn,
identificat com a Jacques Hamel i que treballava des de feia 10 anys a
l'església, entre els ostatges hi havia dues monges i dos fidels. Una d'aquestes persones està ferida de gravetat, "entre la vida i la mort", ha assenyalat el portaveu d'Interior. Els fets han començat entre les 09.00 i les 09.30 h (hora local), quan s'estava celebrant una missa, segons ha confirmat BFMTV, i s'haurien disparat una dotzena de trets, segons France 3.
Hollande i el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, s'han dirigit ràpidament al lloc dels fets i la secció antiterrorista de la Fiscalia de París n'ha assumit la investigació. El president francès ha recordat que l'amenaça del jihadisme "continua sent molt elevada", perquè el seu país està davant d'una organització que li ha declarat una " guerra
que cal lliurar per tots els mitjans, però respectant les lleis".
Hollande ha demanat unitat al país perquè "el que volen fer aquests
terroristes és dividir-nos", ha dit.
Horreur face à l'attaque barbare d'une église de Seine-Maritime. La
France entière et tous les catholiques sont meurtris. Nous ferons bloc.
"Horror davant l'atac bàrbar en una església del
Sena Marítim", ha reaccionat en un missatge a Twitter el primer ministre
francès, Manuel Valls, que ha expressat el suport de tot el país a la comunitat catòlica.
El papa Francesc ha expressat el seu "dolor" i "horror" per l'"absurda violència" després dels fets a França, segons un comunicat del portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, que ha parlat d'immens "dolor i preocupació" de la Santa Seu pel que ha passat.
Hollande rebrà aquesta tarda al Palau de l'Elisi l'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun –que
abandonarà la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia per tornar a
la seva diòcesi–, i dimarts reunirà la Conferència de Representants de
Cultes a França.
El govern d'Erdogan diu emular la decisió de França per fer front a l'amenaça terrorista.
Erdogan, en una compareixença per anunciar l'estat d'emergència. / REUTERS
MARC TORO Barcelona
El govern turc ha anunciat aquest dijous la suspensió de la Convenció Europea de Drets Humans mentre duri l'estat d'emergència que es va decretar ahir per un període i que podria ser de 20 o 45 dies, menys dels tres mesos anunciats.
Numan Kurtulmus, vicepresident del govern, ha explicat que la suspensió temporal e la Convenció es farà "com s'ha fet a França", en al·lusió a les mesures preses en aquest país per la declaració de l'estat d'emergència pels atemptats terroristes dels últims mesos.
Des del cop d'estat fallit de divendres a la nit, Turquia ha detingut unes 11.000 persones i ha cessat del seu càrrec més de
També bloqueja l'accés a Wikileaks i prohibeix la distribució d'una revista satírica.
Es multipliquen les veus que denuncien la repressió del govern turc després de l'intent de cop d'estat. Ja són més de 50.000 persones les afectades
i, sembla que el president turc no té aturador ni tampoc es molesta a
dissimular les seves intencions de fer callar qualsevol veu contrària.
Una de les últimes mesures l'ha dictat el Consell Superior d'Educació, que ha
prohibit a tot el personal de les universitats del país, tant
professors com administratius, així com els mateixos rectors, sortir del
país. També ha ordenat que els que siguin a l'estranger tornin immediatament a
L’ex-cap de la força aèria de Turquia, Akin Öztürk, ha confessat que
va actuar amb la intenció d’organitzar un cop d’estat, segons que ha
informat l’agència de notícies oficial, Anatolia. L’agència ha difós
imatges d’Öztürk, demacrat, sortint d’un interrogatori i custodiat per
uns quants agents.
En les fotografies que han
difós les agències de notícies turques es poden veure les ferides que
ha rebut Öztürk durant l’interrogatori, amb blaus a la cara, als braços,
al pit i amb una orella embolicada.
