Un Rajoy impertinent s’espolsa la responsabilitat de la comptabilitat del PP

MÓN - ESPANYA

El president del govern espanyol ha dit, sobre la trama Gürtel: 'La meva responsabilitat és política i no pas comptable' .

Per: Redacció 

26.07.2017  11:12

 

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que no sabia res dels afers econòmics del Partit Popular. Durant el judici del cas Gürtel, ha insistit que no sabia res de la presumpta caixa B del partit ni tampoc dels sobresous, que ha qualificat de falsos. ‘La meva responsabilitat és política i no pas comptable’, ha reblat.



Rajoy ha reconegut que va dirigir les campanyes electorals de 1994, 1995, 1996 i 2000, encara que com a encarregat de l’aparell polític. En aquest sentit, ha dit que la separació amb l’equip econòmic era molt clara i nítida i que ell no la traspassava mai. De totes maneres, ha admès que els responsables econòmics reportaven les seves activitats al comitè executiu del PP, en el qual Rajoy està integrat d’ençà del 1986.



Rajoy també ha dit que no sabia si les obres de la seu del carrer Gènova havien servit per a canalitzar diners en negre a les arques del partit. ‘En aquella època, jo anava a

L’esperpèntica resposta de Rajoy quan li demanen pel ‘Luis, sé fuerte’

MÓN - ESPANYA

El president espanyol ha passat un tràngol quan li han preguntat pels SMS amb Bárcenas.

Per: Redacció

26.07.2017  12:08





El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha hagut de passar per uns quants tràngols en l’interrogatori pel cas Gürtel, especialment quan els advocats li han demanat per Luis Bárcenas. Rajoy ha assegurat que no va fer ‘absolutament res’ per ajudar l’ex-tresorer del PP, tot i que li va enviar missatges de suport on li demanava que fos ‘fort’ i que estaven fent ‘el que podien’. ‘No vam fer res que perjudiqués algun procés’, ha declarat. En un dels missatges, li deia que el trucaria l’endemà i, segons Rajoy, no va fer ni aquest gest. Era l’abril del 2012. ‘Què significava fem el que podem, en el missatge enviat a Bárcenas?’, li han preguntat. I ha repost: ‘Fem el que podem significa exactament el que significa fem el que podem’.

Rajoy ha afirmat que no tenia coneixement dels comptes de Bárcenas a Suïssa i que ho va saber a través dels mitjans de comunicació. També ha afirmat que és ‘absolutament fals’ tot allò que apareix sobre ell en aquests documents i ha assegurat que no coneixia l’existència d’un finançament il·legal al PP. Rajoy ha negat que l’extresorer l’hagués implicat per alguna enemistat. ‘No tenia cap tipus d’enemistat, que jo sàpiga’, ha manifestat.

Un altre dels advocats li ha insistit pels SMS:

Cas Gürtel: vuit morts i un mar de dubtes

CAS GÜRTEL

La llegenda negra d'una maledicció d'aquesta trama de corrupció: en tres anys han mort vuit persones implicades.

Rita Barberá, durant un míting | ACN

La maledicció plana sobre un cas de corrupció vinculat al PP: el cas Gürtel. En tres anys, vuit persones relacionades amb aquesta trama de corrupció han mort en circumstàncies més o menys estranyes i hi ha una persona en coma.

 

Rita Barberà L'última mort vinculada a Gürtel va ser la de Rita Barberá, exalcaldessa de València, per culpa d'una cirrosi als 68 anys. Barberá havia declarat davant del Tribunal Suprem com a investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capital en el marc del cas Taula. Mesos abans de morir, l'exalcaldessa, molt pròxima al president Mariano Rajoy, havia estat apartada de la primera plana del PP.

 


Antonio Pedreira Una altra mort sobtada va ser la d'Antonio Pedreira, jutge durant quasi tres anys del cas Gürtel, que va patir un accident cerebral. Va assumir la instrucció del cas després que l'exjutge Baltasar Garzón s'inhibís a favor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Abans de morir, Pedreira va ratificar la presó preventiva per al principal implicat, Francisco Correa, i l'any 2009 es va inhibir a favor del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià pels regals a alts càrrecs del govern de Francisco Camps. .

 


Francisco Sánchez, Francisco José Yáñez i José Martinez Tres imputats més

L'autòpsia del cos de Miguel Blesa confirma que es va suïcidar

MIGUEL BLESA

L'expresident de Caja Madrid, condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes black, va ser trobat mort ahir en una finca de Còrdova

Miguel Blesa, la fi del banquer d'Aznar

Redacció | 20/07/2017 a les 11:29h

 

 

 

 

 

 

 L'autopsia del cos de Miguel Blesa ha confirmat que l'expresident de Caja Madrid es va suïcidar, segons informa El Confidencial. Blesa va ser trobat mort ahir en una finca de Còrdova on havia anat a caçar amb uns amics. Havia estat condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes black i havia d'afrontar un altre judici pels sobresous de Caja Madrid, entitat que va presidir entre 1996 i 2009. 

 

Blesa era una de les cares visibles de la mala gestió que es va fer de l'entitat financera i era molt proper a l'expresident del govern espanyol, José María Aznar. L'Audiència Nacional el va condemnar al febrer a sis anys de presó i a quatre anys i sis mesos de presó l'ex-president de Bankia i ex-ministre d'Economia en el govern d'Aznar, Rodrigo Rato, pels delictes d’apropiació indeguda en el cas de les targetes black, les mateixes penes que sol·licitava el fiscal Alejandro Luzón.

A ambdós, el tribunal els ha considerat autors del delicte i a la resta de

L'entorn de Blesa qüestiona que tingués motius per al suïcidi

SUCCESOS

Fonts pròximes al banquer consideren que ja havia superat els pitjors moments i que tenia "esperances" en el futur de la batalla judicial.

per Europa Press 19/07/2017 

 

 

 

 

 

 

 

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa | Europa Press

 

 

 

 

 

Miguel Blesa no es trobava en els últims dies desanimat ni deprimit, tot i que continuava que preocupat per la perspectiva de la batalla judicial que afrontava des de fa anys, han informat persones de l'entorn del banquer. 



Aquestes mateixes fonts han dit a Europa Press que la mort de Blesa s'ha produït en un moment que no era el pitjor per a l'exbanquer, ja que tenia "serioses esperances que el Tribunal Suprem li donés la raó en el cas de les targetes black, després de recórrer la pena de presó de sis anys que li va imposar l'Audiència Nacional".  



Tot plegat, qüestionaria seriosament les motivacions d'un possible suïcidi, que és la hipòtesi prioritària amb què treballen les autoritats judicials.

L’Audiència espanyola investiga una indemnització de 16 milions d’euros a l’exconseller delegat de CaixaBank Joan Maria Nin

ECONOMIA

El jutge de la Mata hi veu indicis de delicte societari i apropiació indeguda.

Per: ACN

 

19.07.2017  15:19

 

 

 

 

 

ACN Madrid.-El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha obert una investigació per la indemnització de 16 MEUR que va rebre l’any 2014 l’exvicepresident i exconseller delegat de CaixaBank Joan Maria Nin. El jutjat s’ha declarat competent per instruir la causa contra l’actual president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i altres directius de l’entitat.



En una interlocutòria, De la Mata admet a tràmit una querella on s’assegura l’entitat hauria pagat 16 MEUR a Nin mitjançant un ‘pla ordit’ per Fainé, el mateix Nin i ‘amb la cooperació necessària del consell d’administració i d’altres assessors’.



De la Mata ha obert la investigació perquè hi veu indicis de delicte societari i d’apropiació indeguda.



El jutge es declara competent per instruir la causa contra Fainé, que en el

Última hora : Miguel Blesa, hallado muerto en una finca de caza de Córdoba

SUCCESOS

El presidente de Caja Madrid tiene un disparo en el pecho y las primeras hipótesis apuntan al suicidio.

Óscar López-Fonseca

Madrid 19 JUL 2017 - 10:42 CEST

 

Miguel Blesa en la Audiencia Nacional por el juicio de las 'tarjetas black' EFE

El cuerpo sin vida del expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa ha sido hallado este miércoles en una  finca "Puerto del Toro" (Córdoba), lugar que frecuentaba para cazar. Según fuentes policiales, Blesa se encontraba desayunando con un grupo de amigos antes de salir de cacería y Miguel Blesa se ha levantado diciendo que iba a mover el coche.



Según los primeros indicios, la causa de la muerte ha sido un disparo en el pecho producido por una escopeta de caza y las primeras hipótesis apuntan al suicidio. El cuerpo ha sido localizado en la cochera de la finca que, aunque no es de su propiedad, era frecuentada por Blesa. La titularidad de "Puerto del Toro" corresponde a la Sociedad Rozuelas del Valle S.L, y la gestion del coto está a

Detingut el president de la federació espanyola de futbol, Ángel María Villar, per corrupció

MÓN - ESPANYA

S'investiga la manipulació econòmica de l'organisme · El fill del president, Gorka Villar, també ha estat detingut.

Per: Redacció 

18.07.2017  09:57

Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil fan diversos escorcolls aquest matí, en el marc d’una operació contra la corrupció que afecta la cúpula de la federació espanyola de futbol. De moment, s’han confirmat la detencions del president de la federació, Ángel María Villar, el seu fill Gorka Villar i el vice-president econòmic de la institució, Juan Padrón. I s’espera que n’hi hagi més, de detencions.



L’operació, la dirigeix el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz, que investiga la manipulació econòmica de l’organisme per part de  Villar i el seu fill.



També s’investiguen possibles tractes de favor a dirigents territorials per tal de

Vinculan a ACS con el caso Púnica

MundoDeportivo.com





Actualizado a 17-07-2017 16:27

El presidente de ACS, Florentino Pérez, y la presidenta del consejo de administración de Fomento de Construcciones y Contratas, Esther Alcocer Koplowitz (2d), asisten a la presentación del Plan Extraordinario de Inversiones en Carreteras mediante colaboración público-privada, en Moncloa. (Juan Carlos Hidalgo - Juan Carlos Hidalgo / EFE)

La empresa ACS, que preside Florentino Pérez, se ha visto vinculada al caso Púnica que investiga varios escándalos de corrupción en la Comunidad de Madrid.



Según informa el diario El Mundo , un nuevo testigo declaró que el número tres del Gobierno de Cristina Cifuentes, Jaime González Taboada, amañó un contrato de 1,9 millones de euros para la conservación del Parque de

El ministre de Foment espanyol assegura que la dimissió ‘política’ del cap dels Mossos d’Esquadra ‘no és un bon senyal’

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

De la Serna espera que els nous responsables del cos policial coincideixin amb l'opinió de Batlle que defensava que ''la policia està per complir i fer complir la llei''.

Per: Redacció 

17.07.2017  15:21

ACN Barcelona.-El ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ha assegurat que al govern espanyol ”li preocupa molt especialment” la dimissió del director general dels Mossos d’Esquadra que ha estat una dimissió ‘política’ i no per motius personals. 

De la Serna ha afirmat que aquest fet, que se suma als canvis de Govern de la setmana passada, ‘no és un bon senyal ‘. 

El ministre ha manifestat que els membres del govern espanyol esperen que els

El Reino Unido dice a Felipe VI que la soberanía de Gibraltar es innegociable

REINO UNIDO - ESPAÑA







12/07/2017 22:12

La Primera Ministra Britànica Theresa May

Londres, 12 jul (EFE).- El Gobierno del Reino Unido dijo hoy que la soberanía de Gibraltar "no es negociable" y se basa en los deseos de los gibraltareños, en respuesta al discurso pronunciado por el rey Felipe VI en el Parlamento británico.



Un portavoz del Ejecutivo de la primera ministra conservadora, Theresa May, alabó los lazos de amistad entre este país y España pero señaló que persisten las discrepancias en la cuestión del Peñón.
"Aunque en el asunto de Gibraltar no coincidimos, nuestra posición es clara: la soberanía de Gibraltar no está abierta a negociación", afirmó.



"El pueblo de Gibraltar ha expresado repetida y abrumadoramente su deseo de permanecer bajo soberanía británica y lo respetaremos", declaró esta fuente.



El portavoz señaló que, en la negociación del "brexit", el Gobierno de Londres aspira a conseguir un

Ridícul unionista en un acte al parlament europeu contra l’1-O

MÓN - EUROPA

No hi ha assistit cap eurodiputat que no fos espanyol o català 

Per: Redacció

11.07.2017  18:08





Ni un sol diputat que no fos espanyol. Aquest és el balanç de l’acte organitzat avui al Parlament Europeu pel col·lectiu unionista de juristes Llibertats. Segons ha anunciat a través del seu compte de Twitter Aleix Sarri, assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa, cap diputat de fora de l’estat espanyol no ha assistit a l’acte, titulat ‘El dret davant dels populismes en el marc de la UE’. Sarri ha assistit al començament de la trobada i ho ha pogut comprovar en primera persona.

Nou ridícul de l'unionisme al Parlament Europeu: 0 eurodiputats no-espanyols i menys de 40 persones en un acte contra el procés. pic.twitter.com/EQx885huiV

— Aleix Sarri Camargo (@aleixsarri) 11 de juliol de 2017

Els juristes han estat convidats per l’eurodiputada d’UPyD Teresa Giménez Barbat i hi han assistit, entre d’altres, l’ex-vicepresident del Parlament Europeu Aleix Vidal Quadras, Enrique Calvet UPyD Aleix Vidal Quadres, l’eurodiputat de Ciutadans Javier Nart, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons, l’eurodiputat del PSOE Ramón Jáuregui, l’eurodiputat del PP Santi Fisas i el Secretari General del PPC Santi Rodríguez.



Per la seva banda, el president del col·lectiu de juristes Llibertats, Pere Lluís Huguet Tous, ha

Franco va decretar l’estat d’excepció en onze ocasions

ESPANYA - FRANQUISME

El franquisme va aplicar la Llei d'Ordre Públic contra Euskadi i l'entorn d'ETA, els miners asturians i els estudiants universitaris i obrers de tot l’Estat entre el 1956 i el 1975.

per Gemma Aguilera 09/07/2017

El franquisme va recórrer a l'estat d'excepció en onze ocasions, sobretot contra Euskadi | Arxiu

El mateix dia que JxSí i la CUP presentaven la llei del referèndum, la ministra de Defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, amenaçava, novament, amb l'exèrcit, recordant als independentistes que "amb la Constitució, els exèrcits van rebre la missió primordial de garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional".




Aquest dissabte el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha alertat al Consell Nacional del PDeCAT que l'Estat està disposat a fer qualsevol cosa per aturar el referèndum: "Tots hem sentit que l’Estat està disposat a tot per aturar el referèndum. I tot, vol dir tot”, ha remarcat. Rajoy no ha trigat gaire a refutar les seves paraules des d'Hamburg assegurant que ell només farà "allò que li permeti la llei", deixant en l'aire la possibilitat que acabi aplicant l'article 155 de la Constitució per impedir el referèndum o, com han publicat diversos mitjans, utilitzi la Llei de Seguretat Nacional, que donaria al president plenes facultats per donar ordres a les forces armades i als cossos de seguretat per Reial decret.




Madrid es prepara per a un escenari en què els independentistes tiraran endavant el referèndum d'independència amb un nou marc legal. I l’executiu de Rajoy ho considerarà “una emergència nacional" i un perjudici dels

Puigdemont: ‘Estem a punt per a assumir els impostos que encara passen per l’agència tributària espanyola’

PAÍS - PRINCIPAT

Junqueras reivindica que l'Agència Tributària de Catalunya compleix amb els terminis previstos pel govern

Per: Redacció 

07.07.2017  14:40

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que la hisenda catalana està preparada per a assumir els impostos que encara recapta l’agència tributària espanyola. Avui s’ha signat un nou conveni entre les quatre diputacions catalanes i la Generalitat per a culminar-ne el desplegament.



Puigdemont ha recordat que les administracions catalanes gestionen només el 10% del conjunt de tributs que es paguen ciutadans i empreses. Al setembre, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumirà la gestió de tots els tributs propis i cedits, així com la recaptació dels impagaments d’ajuntaments i diputacions.



A més, el president ha criticat el sistema espanyol: ‘No volem una rèplica de la hisenda espanyola, sinó una més moderna i independent, amb resultats, transparència i

'The National' veu "inquietant" que Cospedal avisi sobre l’ús de la força per defensar la unitat d'Espanya

PROCÉS

La presentació de la llei del referèndum ocupa la portada d'aquest diari escocès 

per Pau Llosa (Edimburg) 05/07/2017

Presentació de la llei del referèndum | JORDI BORRÀS

El diari escocès ‘The National’ publica en portada la presentació de la Llei del Referèndum català. "Del Sí a la independència en 48 hores" titula l'únic rotatiu diari que està a favor de la independència d'Escòcia sobre un fons d'una manifestació independentista. "Catalunya declararà la independència dos dies després del panificat referèndum" i "amb una pregunta inspirada amb Escòcia", destaca la portada.

Tomorrow @ScotNational from Yes to indy in 48 hours: Catalonia will declare its independence within two days of planned referendum pic.twitter.com/QXR3RxXNmw

— The National (@ScotNational) 4 de juliol de 2017

A les pàgines interiors, un article repassa la situació política catalana amb de la presentació d'aquesta llei. "Els catalans aniran a votar" sabent "que si el resultat és favorable, el govern català declararà la independència" en dos dies. El diari planteja que de moment, "el govern espanyol ha utilitzat els

Cospedal adverteix que l’exèrcit “té la missió” de garantir la sobirania d’Espanya

ESPANYA

Política

MADRID - 4 juliol 2017 15.29 h 

La ministra fa aquest avís el mateix dia que JxSí i la CUP presenten la Llei del referèndum 

La ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, durant una intervenció recent. Foto: EFE.

AGÈNCIES - MADRID

 

La ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, ha alertat aquest dimarts que l’exèrcit té “la missió de garantir la sobirania d’Espanya i defensar la seva integritat territorial”.



La ministra ha recordat que així ho recull la Constitució Espanyola i ha llençat aquest missatge al Govern de la Generalitat just el mateix dia que Junts per Sí i la CUP han presentat la Llei del referèndum. “La unió sempre és el camí més segur a l’èxit i Espanya va elegir la seva Constitució on

Un important “think tank” del EUA en defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya

INTERNACIONAL






Última actualització Diumenge, 2 de juliol de 2017 05:05 h

L’Institute for Human Studies (IHS) pública un article del doctor en ciències polítiques per la Universitat de Yale, Jason Sorens, titulat, “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”

La independència de Catalunya ja fa temps que ha deixat de ser una simple qüestió nacional per esdevenir subjecte d'anàlisi i debat per part de fundacions i centres de pensament d'arreu del món. El darrer exemple, el cas del think tank liberal llibertari nord-americà Institute for Human Studies (IHS). Aquesta fundació defensa els drets civils, el govern limitat i l'economia de lliure mercat. A nivell català, comparteix principis fundacionals amb el col.lectiu liberal sobiranista Catalans Lliures. Ahir va sortir publicat al portal del seu projecte Learn Liberty l'article titulat "Trencant Espanya: Secessió i drets individuals". L'autor és Jason Sorens, Professor del Departament de Govern del Dartmouth College i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale. També és president d'Ethics and Economics Education a Nova Anglaterra i vicepresident del projecte Free State, un moviment polític fundat el 2001 que busca convertit l'estat de New Hampshire en el bastió del llibertarisme americà. 

 “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”

Jason Sorens @JasonSorens .- "La gent no parla gaire del dret a l'autodeterminació, però és especialment rellevant. Si hom viu en un país occidental, el seu govern disposa del 40-60% dels seus ingressos, els manté subjectes a milers d'estatuts penals i regula les seves vides, des de les seves relacions familiars més íntimes fins els seus contractes al mercat. La relació amb el nostre govern és, tant si ens agrada com si no, la relació més significativa de la nostra vida:


al cap i a la fi, ningú més té la facultat o l'autoritat legal per condemnar-vos a la presó. Per tant, per què no hauríem de procurar que la nostra relació amb el govern fos el més consensual possible? (...) Partint de la premissa que és més just permetre que els ciutadans visquin sota aquell govern que

Bernhard von Grünberg: ‘És una vergonya que Espanya s’allunyi d’Europa i dels debats democràtics’

MÓN - EUROPA

Entrevista al polític alemany, que serà observador internacional en el referèndum de l'1 d'octubre 

Fotografia: Xavi Serrano.

Per: Andreu Barnils 

29.06.2017  22:00

L’alemany Bernhard von Grünberg es dedica a la política des de l’any 1971, i té una llarga trajectòria com a diputat del partit socialdemòcrata alemany, l’SPD. Von Grünberg també s’ha implicat en organitzacions en favor dels llogaters alemanys i en favor dels refugiats. Coneix des de fa anys la realitat catalana. Va ser observador internacional el 9-N, per exemple. I aquesta setmana ha estat a Barcelona per a recollir un premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. VilaWeb va aprofitar la seva estada per a entrevistar-lo i es va trobar amb un home molt preocupat per la deriva autoritària de l’estat espanyol.



—Podríeu presentar-vos una mica per a la gent que no us conegui?
—Faig política des del 1971. Una llarg carrera. Ara mateix sóc el cap d’una organització de llogaters de Bonn. Hem ajudat les associacions de llogaters que teniu ara ací. He estat diputat al parlament de Nord Westfàlia, fins fa pocs dies. També sóc vice-president d’una organització que recull diners per a donar a l’ONU i que els destina als refugiats. I també, sembla, sóc un dels pocs polítics que té opinió sobre Catalunya, la lluita contra Espanya, i en favor de la independència. Nosaltres, els alemanys, vam ser part de la guerra civil espanyola, al costat de Franco. Per tant cal que també ens impliquem en aquesta qüestió. És una qüestió molt important.



—He llegit que dèieu que Espanya es va convertint en un estat autoritari. Per què ho creieu?

DOCUMENT: El discurs del Rei pel 15-J que carrega contra el referèndum

PROCÉS







El Nacional
Foto: Congrés dels Diputats
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2017

El rei Felip VI ha reivindicat aquest dimecres el "respecte a les normes" durant l’acte institucional dels 40 anys de les primeres eleccions democràtiques, en un discurs on ha advertit els principis democràtics només cobren vigència “dins de la llei” perquè “fora de la Llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat”.



El monarca no ha fet cap al·lusió directa a Catalunya però ha farcit el seu discurs de referències al procés independentista.



Aquí pots llegir el discurs complet.

Discurso Rey Aniversario Elecciones 1977 by El Nacional on Scribd

Indignació per la condecoració de Martín Villa al Congrés

CONGRÉS DELS DIPUTATS







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2017

El rei Felipe VI ha condecorat aquest dijous diversos protagonistes de les eleccions de 1977, les primeres després de la dictadura. Ho ha fet en un acte al Congrés per a celebrar el quarantè aniversari d’aquells comicis i de la transició. El reconeixement a un dels homenatjats ha aixecat molta polèmica.


Aquest ha estat Rodolfo Martín Villa, exministre franquista de Governació entre 1976 i 1979.



Villa és considerat responsable de la massacre de la Vitòria del 1976, quan els cossos i forces de seguretat franquistes van obrir foc contra un grup de treballadors en vaga provocant la mort de cinc persones i més de 100 ferits. Per aquests fets, la Justícia de l'Argentina ha emès una ordre internacional de cerca i