CRIT
7 Abril 2025
Per Joaquim Torrent
És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i / o la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple a hores d’ara ja no es tolera una desaparició física massiva d’altres pobles -tot i romandre encara casos puntuals-. Seria l’excepció a la regla i constituiria un clar genocidi. Ara aquest concepte ha estat substituït pel d’etnocidi, que pot presentar diverses formes, de l’etnocidi merament cultural al demogràfic (o substitució demogràfica), que poden perfectament coexistir i que tenen en comú l’absorció i la desaparició d’un poble preexistent per mètodes no directament cruents –a diferència del genocidi-.
Com hem apuntat l’etnocidi és una arma que molts estats fan servir per a aconseguir els seus objectius uniformitzadors, una arma que evidentment mai es mostra de forma explícita, sobretot en les nostres latituds, i que sempre s’emmascara sota altres aspectes , suposadament de progrés i altruistes. En realitat no hi ha mètode més eficaç que l’etnocidi per a subjugar un poble i, per poc que puguin, els estats no dubten d’aplicar-lo a fi d’aconseguir la uniformització cultural definitiva, i si cal amb l’auxili dels nous mitjans globals. És una tàctica continuada i persistent, sense treva i que, en determinats casos, es pot veure accelerada puntualment tot aprofitant la conjuntura econòmica i internacional.
Així, no ens hauria de sorprendre que estats pregonament jacobins en facin ús, com així ha estat històricament a l’Hexàgon i
