OPINIÓ - EDITORIAL
«L'engany de Zapatero amb l'estatut és l'engany de Pedro Sánchez amb la
taula de diàleg i el govern més progressista de la història. I tots dos
enganys menen al mateix lloc: cal la independència»
Per:
Vicent Partal
20.05.2020 21:50
De la partició de l’independentisme el 2017 van emergir dos corrents
contradictoris: l’unilateralista i el pactista. Redefinir el procés no
era simple, i encara menys en el nostre cas, on tot es complica amb una
cruenta batalla per l’hegemonia administrativa i depèn d’un sistema
intel·lectual i mediàtic que funciona a la búlgara –el partit no és
l’expressió pràctica i d’acció d’una anàlisi honrada sobre la societat,
sinó que el discurs públic, l’anàlisi, té la funció d’apuntalar
a posteriori la voluntat del partit.
Tot això origina una boira espessa on fa dos anys i mig
llargs que vivim. Tanmateix, amb el pas del temps la realitat va
imposant-se sobre el voluntarisme ideològic i arriba un dia que un llamp
esclata i dissipa els dubtes. Sembla que ahir va passar això amb el
trencament del pacte que en deien de legislatura, que havia fet pivotar
al voltant del PSOE no només Podem sinó també partits com Esquerra
Republicana, Compromís o Bildu. La humiliació de Bildu ja en la matinada
d’avui és especialment significativa. No es pot fer el ridícul d’una
manera més gran.
Ahir la via que una part de l’independentisme havia teoritzat com a
via del diàleg amb l’esquerra espanyola va topar amb la realitat. Pedro
Sánchez és un barrut d’una dimensió tan excepcional que ningú no pot
assegurar que demà no canvie d’opinió, si li convé. Però
