 |
| El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, durant la presa de possessió del magistrat del TC José Maria Macías Data de publicació: divendres 06 de setembre del 2024, 15:31 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN |
ECONOMIA
 |
| Dos obrers treballant a Barcelona |
Redacció
29 de gener de 2025, 15:32
Actualitzat: 15:46h
El govern espanyol ha pactat amb els sindicats apujar el salari mínim interprofessional (SMI) 50 euros al mes fins als 1.184 euros, un 4,4%. Es tracta d’un increment de 700 euros anuals, la forquilla més alta plantejada pel grup d’experts convocats pel Ministeri de Treball.
Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després de reunir-se amb els agents socials i econòmics aquest dimecres. La patronal no s’ha sumat a l’acord, ja que s’allunya del topall del 3% d’increment plantejat pels empresaris. “El diàleg social funciona, és l’eina per donar bones notícies i avui fem un pas endavant amb una bona notícia”, ha celebrat Díaz.
Díaz ha agraït a la patronal que en aquest cas
 |
| El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa aquest dilluns Data de publicació: dilluns 27 de gener del 2025, 13:21 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás |
SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A
 |
| El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A |
REDACCIÓ
22 de gener de 2025, 19:36
Actualitzat: 23:08h
El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.
El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.
Segons Trapero, la responsabilitat del control
ATEMPTATS 17-A
 |
| L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN. |
El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.
“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.
Per Villarejo, hi va haver
MÓN - ESPANYA
Josep Casulleras Nualart
03-12-2024
Actualització- 03-12-21:45h
Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.
Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més
 |
| Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso |
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
 |
| Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool |
MONARQUIA ESPANYOLA
Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava.
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava.
CINEMA
Àlex Montoya
Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23
Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32
Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola, mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya. Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera, pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir. Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir. Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada. Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI |
Quico Sallés
Barcelona 21-11-2024 21:44 h
L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.
Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.
De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen.
 |
| Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press |
