La Moncloa creu que les acusacions de Rovira són una "mentida grollera" però no la denunciarà per calúmnies(Clar no denúncia perquè és veritat)

PROCÉS CATALÀ

La número 2 d'ERC ha assegurat que l'executiu espanyol havia amenaçat amb morts després de l'1-O.

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Actualitzada el 17/11/2017 14:15

El portaveu del govern espanyol, Í.Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. EFE

 

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha negat aquet divendres que amenacessin el Govern de Carles Puigdemont amb morts després de l'1-O si seguien per la via unilateral, tal i com ha assenyalat aquest divendres la candidata d'ERC, Marta Rovira, en una entrevista a RAC1. Per al també ministre de Cultura, és una mostra més de les "mentides grolleres" de l'independentisme. Ara bé, no tenen intenció de denunciar Rovira per calúmnies perquè consideren que es tracta d'una "mentida més".

Per la seva banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, també ha sortit en roda de premsa a Barcelona després del Consell de Ministres i ha valorat les paraules de Marta Rovira. Millo considera que són afirmacions "d'una gravíssima irresponsabilitat" i ha titllat de "mentida miserable" les paraules de la dirigent republicana. Assegura que l'únic objectiu és "tapar la realitat dura i perjudicial que ha causat la Generalitat" amb el Procés. Millo també ha descartat querellar-se contra Marta Rovira perquè considera que són afirmacions de "caràcter polític que mereixen una resposta política".

A banda, la Moncloa tampoc té intenció de respondre a les queixes de Rússia  perquè creu que és un assumpte europeu. El govern espanyol trasllada la preocupació sobre possibles ingerències russes a Brussel·les, ara bé, en cap cas creu que

Les cinc mentides més grosses de la campanya del no

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim els arguments i les fonts que podeu fer servir per desmuntar les mentides més habituals.

Per: Redacció

17.09.2017  22:00





En el debat sobre el referèndum i el procés cap a la independència, l’unionisme ha difós algunes afirmacions que són mentides, unes mentides fàcils de contrastar. Us oferim les cinc més gruixudes i els enllaços que us serviran per a demostrar a qualsevol que són falsedats.



1. El referèndum és un delicte i és il·legal

Això és mentida. Deixant de banda el fet que el referèndum és emparat per la Llei del Referèndum d’Autodeterminació del Parlament de Catalunya, fins i tot amb el codi penal i l’ordenament jurídic espanyols fer un referèndum no pot ser considerat delicte.



Ací trobareu l’article primer del títol preliminar del codi penal espanyol. Diu: ‘No serà castigada cap acció ni omissió que no sigui prevista com a delicte per llei anterior a la seva perpetració.’



La convocatòria d’un referèndum no tan sols no ha estat definida com a delicte al codi penal, sinó que s’ha palesat –tant al congrés com al Tribunal Constitucional espanyols– que no ho és. El PP va canviar el codi penal per mitjà de la llei d’arbitratge, el 2003, per provar d’encausar el president basc. Aquesta reforma del codi penal va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional i també pel congrés a iniciativa del primer ministre d’aleshores, Rodríguez Zapatero.



2. El dret d’autodeterminació no existeix enlloc del món

De Vigo diu que Rajoy no ha rebut la carta de Puigdemont, Junqueras, Forcadell i Colau

PROCÉS







Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 15 de setembre de 2017

Les cartes es tornen a extraviar en la comunicació entre el Govern de la Generalitat i l'Estat, com ja va passar amb aquella que el president Carles Puigdemont va remetre a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, fa mesos, demanant fer una xerrada a la cambra baixa sobre el referèndum —i que va trigar a arribar—.



En aquesta ocasió, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat que Mariano Rajoy encara no tenia la missiva de Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament Carme Forcadell i l'alcaldessa Ada Colau, que també s'adreça al monarca Felip VI, demanant de nou pactar el referèndum.



"Tractant-se d'una carta remesa al cap de l'Estat és difícil pronunciar-s'hi, no

El menyspreu a la manifestació de la Diada marca la cobertura dels diaris de Madrid

PAÍS - PRINCIPAT

Les informacions fan referència al 'cop d'estat de Puigdemont' i a una suposada baixa assistència en comparació amb el 9-N.

Per: Redacció 

12.09.2017  09:50

La Diada del Sí ha arribat al calendari polític després de dies d’una gran intensitat mediàtica a la capital espanyola. La premsa de Madrid ha tret tota l’artilleria després de l’aprovació de les lleis de desconnexió al parlament. Les paraules ‘tensió’ i ‘violència’ s’han propagat sense manies. Tanmateix, la mobilització d’ahir es va desenvolupar sense incidents. Per això els mitjans espanyols s’aferren ara a l’assistència. La guàrdia urbana de Barcelona parla d’un milió i la delegació del govern espanyol de 350.000 de manifestats. Tot seguit, us oferim un recull de les informacions principals.



El Español: ‘La Diada más estrellada’



L’editorial del diari que dirigeix Pedro J. Ramírez diu que, en la Diada ‘pre-referèndum’ que ‘segons els separatistes havia de ser l’última dins d’Espanya’, hi havia més estelades que mai però menys assistència que en anys anteriors.
El diari diu que l’ANC ha intentat ‘maquillar’ les dades d’assistència perquè ‘assumir el contrari significaria una ensopegada per al relat d’èxit’ de l’Assemblea. I afegeix: ‘L’amenaça continua però no va a més enllà.’ Diu que les xifres de 350.000 o d’un milió ‘son quantitats a tenir en compte, sobretot perquè parlem de persones absolutament convençudes que hi haurà referèndum i que Catalunya pot ser independent d’ací a un mes i, per tant, el seu grau d’agitació i frustració pot acabar generant problemes d’ordre públic’. Sobre això, diu també que el Ministeri d’Interior espanyol ja ha previst de reforçar la seguretat dels edificis públics, amb tres-cents agents antiavalots més.

‘Els fiscals en cap citen els comandaments dels Mossos d’Esquadra per donar-los instruccions d’aturar l’1-O‘ La notícia destacada del mitjà és la suposada citació, per part de la fiscalia de Catalunya, del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per aspectes relatius al referèndum.



El País: ‘La Diada de la divisió‘

El director d’El Periódico es fa un embolic a Catalunya Ràdio amb el suposat avís de la CIA als Mossos

PAÍS - PRINCIPAT

Enric Hernández no aclareix els dubtes sobre la nota plantejats, entre més, per Wikileaks.

Per: Redacció 

31.08.2017  11:14

Arran de la publicació avui d’aquesta notícia d’una suposada nota d’avís de la CIA als Mossos d’Esquadra alertant de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla, el director d’El Periódico, Enric Hernández, que és qui signa la notícia, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. La polèmica política per aquesta informació va augmentant cada vegada més. I també els dubtes sobre la veracitat d’aquest document (vegeu: Una nota sospitosa que El Periódico atribueix a la CIA origina un escàndol). En l’entrevista amb Terribas, Hernández no només no esvaeix els dubtes plantejats sobre aquest document, sinó que entra en contradicció sobre d’on li prové la informació quan prova de desmentir que el seu propòsit era desprestigiar els Mossos.



‘Quin objectiu tenia dir-ho una hora després de l’atemptat i assenyalar els Mossos i no la guàrdia civil o la policia nacional?’, li demana Terribas.



Hernández, finalment, acaba dient que si van assenyalar (i continuen assenyalant) només els Mossos és perquè la informació que tenien era de la Generalitat. A la notícia, però, diu que ‘a principi de juny aquest diari va tenir coneixement cert de l’existència d’aquesta alerta específica de la CIA sobre la Rambla. La informació va ser comparada amb dues fonts absolutament fiables de la Generalitat.’ És a dir, les suposades fonts del govern van servir per contrastar l’existència d’aquesta alerta, que el diari mateix diu en la notícia que ‘seguint la via habitual, el National Counterterrorisme Center va trasallada aquesta mateixa informació, amb el mateix text i el mateix 25 de maig, al CNI i a les forces de seguretat de l’estat.’ La notícia d’El Periódico de la tarda mateixa de l’atemptat parlava només dels Mossos.



Heus ací la transcripció de l’entrevista amb Terribas:

[Vídeo] Tele5 destrossa Albert Rivera sense voler 😂😂😂😂

Política Última actualització Dilluns, 28 d'agost de 2017 09:20 h

En una entrevista durant la manifestació a Barcelona

Les televisions espanyoles que van connectar o retransmetre en algun moment la manifestació del passat 26 d'agost a Barcelona sota el lema #NoTincPor van emetre unes imatges totalment diferents de les de TV3. Alguns usuaris a les xarxes van arribar a explicar, fins i tot, que TVE1 va amagar la xiulada al rei Felipe VI. El que no té pèrdua, però, és l'entrevista de Tele5 a Albert Rivera. 

 

Tele5 preguntava a Albert Rivera si estava content de la unitat mostrada. El de la Garriga contestava que estava molt content que el rei Felipe VI i el Gobierno espanyol haguessin fet acte de presència i, a més, criticava a aquells catalans que havien fet mostra d'ideologia política. Unes paraules que quedaven absolutament ridícules i destrossades amb les imatges que s'estaven emetent.

 

 

 

 

I és que amb l'afany d'amagar les estelades, quan la cadena espanyola privada mentre entrevistava el líder de Ciudadanos, va punxar unes concretes imatges de la manifestació. 

 

 

 

En aquest cas, del grupet petit de gent que portava un dels símbols que ha usat el

Els mossos corregeixen el ministre de l’Interior i no donen per desactivada la cèl·lula

PAÍS - PRINCIPAT

'En tot cas aquesta informació la donarem des de Mossos d'Esquadra, que hem de recordar que és qui lidera la investigació', ha dit Oliva, portaveu del cos policíac català.

Els Mossos d'Esquadra en servei la nit de l'atemptat a Cambrils, d'esquenes, i el president Puigdemont davant

Per: Redacció 

19.08.2017  13:46

El portaveu dels Mossos d’Esquadra, l’inspector Albert Oliva, ha dit que serà el cos català qui doni per desarticulada la cèl·lula que ha organitzat els atemptats a Barcelona i Cambrils. Així ho ha fet saber als mitjans de comunicació poca estona després que el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, l’hagi donat per desarticulada.



‘En tot cas aquesta informació la donarem des de Mossos d’Esquadra, que hem de recordar que és qui lidera la investigació’, ha dit Oliva. Ha explicat que es treballa conuntament i de forma coordinada amb  el cos de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, però de la mateixa manera que quan es va produir l’atemptat, Mossos d’Esquadra va ser el cos que va donar la primera informació, ells seran qui

Un Rajoy impertinent s’espolsa la responsabilitat de la comptabilitat del PP

MÓN - ESPANYA

El president del govern espanyol ha dit, sobre la trama Gürtel: 'La meva responsabilitat és política i no pas comptable' .

Per: Redacció 

26.07.2017  11:12

 

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que no sabia res dels afers econòmics del Partit Popular. Durant el judici del cas Gürtel, ha insistit que no sabia res de la presumpta caixa B del partit ni tampoc dels sobresous, que ha qualificat de falsos. ‘La meva responsabilitat és política i no pas comptable’, ha reblat.



Rajoy ha reconegut que va dirigir les campanyes electorals de 1994, 1995, 1996 i 2000, encara que com a encarregat de l’aparell polític. En aquest sentit, ha dit que la separació amb l’equip econòmic era molt clara i nítida i que ell no la traspassava mai. De totes maneres, ha admès que els responsables econòmics reportaven les seves activitats al comitè executiu del PP, en el qual Rajoy està integrat d’ençà del 1986.



Rajoy també ha dit que no sabia si les obres de la seu del carrer Gènova havien servit per a canalitzar diners en negre a les arques del partit. ‘En aquella època, jo anava a

La premsa espanyola, entre la ridiculització i l'apocalipsi del referèndum

PROCÉS







Aina Grau
Foto: Laura Gómez
Barcelona. Dimecres, 5 de juliol de 2017

La presentació de la llei del referèndum ha centrat l’atenció de les portades i editorials dels diaris de Madrid d’aquest dimecres. Les grans capçaleres coincideixen a treure l’acte de dimarts en portada i fer-lo mereixedor de les seves editorials, però difereixen en les valoracions, que oscil·len entre la ridiculització i el tracte apocalíptic.



En la primera línia, la de la ridiculització, és la que es mou El País, que destaca, especialment, que l’acte se celebrés en un “teatre”, en al·lusió al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). ‘Puigdemont presenta en un teatre una llei sense garanties’, així és com titulen des de El País l’acte d’ahir a la seva portada, desmereixent l’acte pel simple fet que es celebrés en un teatre, un espai on normalment es representen obres de ficció.



No obstant, aquesta no és la única peculiaritat de la portada El País. La segona notícia amb més importància a la portada és el llançament de míssils de Corea del Nord. De fet, la notícia de l’acte del referèndum, tot i ser la principal de la portada, no va acompanyada de cap fotografia, ja que qui

Quan Ada Colau "no podia esperar" per exercir el dret a decidir

REFERÈNDUM







Nicolas Tomás
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017

L'hemeroteca acostuma a ser molt traïdora, especialment per als dirigents polítics. És el que li passa, per exemple, a Ada Colau amb el referèndum. Si bé ara l'alcaldessa de Barcelona hi posa molts obstacles, fa tan sols dos anys, en plena campanya electoral, semblava tenir molta més pressa de la que té avui.

"El que hem de dir avui aquí és que no podem esperar", assegurava la llavors candidata de Barcelona en Comú (BeC) en un acte de campanya, que afegia en aquest sentit: "Aquí, a Barcelona i Catalunya, cada cop som més i no podem esperar. No podem esperar ni a un canvi de la Constitució ni a les

La contracampanya de la CUP al PP: "A Albiol no li cal pensió"

PROCÉS







Albert Acín
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 8 de juny de 2017

 




L'independentisme ha reaccionat a la campanya de la por iniciada aquest dimecres pel PP, "La Catalunya valenta". L'exdiputat de la CUP, David Fernández, ha compartit una fotografia a través de Twitter en la qual assegura que el líder dels populars a Catalunya, Xavier García Albiol, "enganya" amb les pensions dels grans perquè ell no les necessita.



Per fonamentar aquest argument, el cupaire ha comparat el sou de l'alcaldessa de Badalona i membre de les seves files, Dolors Sabater, amb el d'Albiol. I la diferència és aclaparadora: 12.844€ a 2.270€ bruts mensuals. Fernández fins i tot ha repartit la remuneració total del líder del PP en diferents conceptes: els seus sous de regidor en l'Ajuntament de Badalona, de diputat en el Parlament de Catalunya i de senador a la Cambra Alta espanyola.



Després d'establir aquesta comparativa, Fernández ha apuntat que Albiol "no necessita pensió" i que

Comença una ofensiva política a Espanya contra els llibres de text catalans

PAÍS - PRINCIPAT

El PP es compromet amb Ciutadans a enfortir la inspecció dels continguts dels llibres escolars 

Per: Redacció 

18.05.2017  13:55

Ciutadans, el PP, el govern espanyol i alguns dels principals diaris espanyols han començat una ofensiva contra els llibres de text que s’editen a Catalunya. El minstre d’Educació espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, es va comprometre ahir al congrés a trobar mesures més àgils i contundents d’inspecció per a intervenir sobre el contingut dels llibres de text catalans. Ho va fer responent una moció presentada pel diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta en què demanava al govern espanyol que prengués mesures contra el contingut d’aquests llibres.

I efectivament, l’alta inspecció de l’estat, que depèn del ministeri d’Educació, avaluarà ‘amb caràcter detallat i amb urgència’ si els llibres de text catalans vulneren la LOMCE. Així ho ha dit avui el secretari d’estat d’Educació, Marcial Marín. ‘Aquest informe que ha aparegut als mitjans de comunicació ens ha fet demanar a l’alta inspecció un informe detallat’.

Girauta s’exclamava així:

‘NY Times’ publica una contundent resposta a l’article de SCC intoxicant sobre el procés

Política Última actualització Dimecres, 17 de maig de 2017 17:30 h

L'autor de l'article d'opinió, que és cap de comunicació de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona, defensa el referèndum

Guifré Jordan @enGuifre– El prestigiós diari nord-americà The New York Times ha publicat una resposta a l’article al mateix rotatiu de Rafael Arenas, membre de Societat Civil Catalana, que afirmava que la Generalitat està fora de la legalitat quan aplica la immersió lingüística. La reacció ha vingut de Mark Jeffery, cap de comunicació de l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona, que ha respost amb contundència insinuant que el referèndum seria la solució òptima com a desenllaç del conflicte Catalunya-Espanya. Segons fonts de la pròpia oficina a directe!cat, Jeffery ha escrit la carta al director “a títol personal”.  

L'article recorda que Forcadell ha anat al jutjat per permetre un debat sobre la independència

El text, titulat ‘Sufocant debat sobre Catalunya’, afirma que “sigui la que sigui la vostra opinió sobre la independència de Catalunya, la qüestió clau ara és si s’està d’acord o no que les diferències polítiques s’han de resoldre mitjançant la llibertat d’expressió i la democràcia”. Un comentari que fa just després de mencionar que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va haver d’anar al jutjat fa uns dies per defensar-se d’una acusació “per haver permès als representants electes un debat sobre la independència”.

Referència a la independència dels EUA i l'actitud del rei britànic de l'època

Pablo Iglesias menteix a La Sexta sobre el seu compromís amb el referèndum a Catalunya

PAÍS-PRINCIPAT

Nega haver dit mai que el referèndum era una línia vermella en la negociació.

Per: Redacció 

20.06.2016  09:43

El candidat de Podem a la presidència del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha negat que ell hagués dit mai que el referèndum de Catalunya era una línia vermella a l’hora de negociar. Ahir al vespre, en una entrevista a La Sexta, la periodista Ana Pastor li va recordar les paraules que havia pronunciat sobre aquesta qüestió l’endemà del 20-D.


—Pablo Iglesias [P. I.]: Nosaltres entenem que la cosa més sensata per a Catalunya és que hi hagi un

Montoro convoca divendres el Consell de Política Fiscal i Financera

Per: ACN

11.04.2016  18:38

ECONOMIA

La reunió arriba en plena picabaralla per l'incompliment dels objectius de dèficit del 2015 i l'imposició de mesures 'coercitives' a les comunitats autònomes.

El ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro(EnsRoba).

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha convocat per divendres el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Segons fonts d’Hisenda, el ministeri i les comunitats autònomes abordaran les mesures ‘coercitives’ que el ministre Montoro ha anunciat per carta a la majoria de les comunitats autònomes incomplidores (totes menys Canàries, el País Basc i Galícia).

Precisament, la reunió arriba en plena picabaralla entre el govern espanyol en funcions i els governs autonòmics per la decisió del ministeri d’obligar els territoris a aprovar acords de no disponibilitat per forçar-les a destinar part dels recursos que rebran aquest any a reduir el dèficit. El vice-president i

La caverna torna a usar l'única arma que té contra l'independentisme

Última actualització Dilluns, 4 d'abril de 2016 11:50 h

S'inventa una baixada del suflé sobiranista per l'esgotament i la pèrdua d'interès.

Ja hi som: la caverna torna a intoxicar la societat catalana amb l'única arma que té: inventar-se que la independència ja no trempa als catalans. S'intenta practicar aquella tàctica de repetir molt una mentida fins a fer semblar que és certa. Durant el dia d'avui ens hem trobat amb un parell d'articles que van cap aquesta direcció: a La Vanguardia s'hi afirma que "l'independentisme perd força" i a ElConfidencial.com arriben a dir que hi ha desesperació a l'ANC per la desacceleració independentista. 

 

 

La Vanguardia mostra un panorama apocalíptic del sobiranisme

 

Publica avui La Vanguardia titulat "El independentismo pierde fuerza" i que es basa en l'informe del CEO que, per cert, ja fa unes setmanes que va sortir. Tal com explicàvem al directe!cat, en aquell baròmetre l'independentisme empatava amb l'unionisme per primera vegada: un 45,3% de catalans dirien sí a la independència (amb un augment de més del 3%) i el 45,5% votarien No (3 punts menys que fa quatre mesos). Tot i així, segons La Vanguardia, "la creciente fragmentación del sistema de partidos catalán debilita el bloque soberanista, cuya mayoría absoluta peligra". En aquest sentit augura que l'independentisme s'autodestruirà: "la revolución devora a sus hijos y la independencia podría hacer lo mismo con quienes pretenden ser sus padres".

Els 'herois' de la Guardia Civil que van rescatar expresos d'ETA resulten ser uns mentiders

Societat Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 18:35 h

Van arribar a dir que els expresos van cridar: 'Viva la Guardia Civil'.

Guardia Civil

El dissabte passat hi va haver un fort temporal a Navarra. Per culpa de la neu, un parell d'autocars van quedar atrapats a la carretera de Beruete. Aquell fet hauria quedat, probablement, en una anècdota local si no fos pel fet que en un dels autocars hi viatjava un grup d'expressos d'ETA que havia quedat per a fer una trobada i menjar a una sidreria. En aquell moment va transcendir als mitjans que la Guardia Civil els havia rescatat, sense escatimar en elogis cap als agents per la seva tasca i per a rescatar, fins i tot, a expresos d'ETA. Els mateixos presos han mostrat el seu malestar per la barruera mentira dels agents.

 

Diverses de les persones van quedar atrapades dissabte passat en un temporal de neu a Beruete (Navarra).. Segons informa el diari Noticias de Navarra, la Guardia Civil no va rescatar als afectats sinó que va ser l'encarregat d'una de les sidreries del poble qui els va assistir en primera instància i qui va fer les gestions perquè un autobús anés a recollir i traslladar fins a Pamplona a les persones que allí es trobaven.

Els fets van succeir passades les vuit del vespre. Dos autobusos i un microbús tornaven des del poble muntanyós fins a la capital navarresa després d'haver passat el dia menjant en les sidreries de la zona quan un dels busos quedar impedit per continuar en sortir de la traçada i acabar a la cuneta, bloquejant a un dels altres vehicles. A l'autobús, a més d'anar els expresos d'ETA que van concertar una reunió a Beruete, viatjaven alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes i un grup que celebrava un aniversari. Tots van tornar a peu fins Beruete, on van ser atesos per l'amo de la sidreria.

'Viva la Guardia Civil'

Ni Foment s’empassa la teòrica fuga d’inversions a causa del procés

Dijous, 10 de desembre de 2015 12:15 h

Entre el primer trimestre de 2014 i el mateix període de 2015, els diners estrangers que han arribat a Catalunya han augmentat un 280%

---

La campanya de la por que pregona una marxa d’empreses i inversions estrangeres fora de Catalunya a causa del procés d’independència fa aigües per tot arreu. Fins i tot Foment del Treball s’ha mostrat contrari a les teories catastrofistes i ha dit que “no hi ha indicis” que la situació política a Catalunya estigui perjudicant les inversions, en paraules del director d’Economia de l’entitat, Salvador Guillermo. 

Les inversions constructores i immobiliàries, les més a l'alça

Foment ha justificat la seva opinió posant dades sobre la taula. Les inversions d’altres països han augmentat un 280% només entre el primer trimestre de 2014 i el mateix període de 2015 fins a arribar a 1.959 milions d’euros. Gairebé la meitat de l’augment ha vingut per les operacions en el sector constructor i immobiliari, mentre que un 20% ha estat gràcies a les inversions industrials.

L'atur es reduirà més a Catalunya que a l'Estat

Hisenda pagarà tot el FLA extraordinari de cop el 16 de desembre

madrid - 2 desembre 2015 14.08 h  

Montoro rectifica i informa que el pagament no es farà en fraccions, com va anunciar la setmana passada, perquè la Generalitat està complint les condicions imposades.

El ministre Cristóbal Montoro i Andreu Mas-Colell Foto: ACN.

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques autoritzarà el pròxim 16 de desembre el pagament a les comunitats autònomes del FLA extraordinari, inclosa Catalunya, que rebrà els 2.700 milions que se li han adjudicat.

Ho farà d'un cop i no en deu trams, com la pròpia Hisenda ha anunciat inicialment. L'anunci arriba l'endemà que Mas-Colell anunciés que interposarien un recurs al Tribunal Suprem i el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha anul·lat la declaració independentista del Parlament.

La raó del canvi de criteri, segons ha explicat el ministre Cristóbal Montoro, és que la Generalitat està avançant en el compliment de les condicions que se li van imposar per poder cobrar.

Segons Montoro, ja ha complert dues de les condicions imposades fa dues setmanes. És a dir, l'interventor autonòmic ja ha entregat el control dels comptes autonòmics i el Govern s'ha connectat al sistema per digitalitzar les factures que permet a l'Estat controlar-ne el pagament. Montoro ha assegurat que el govern espanyol seguirà controlant que Catalunya “compleixi les condicions”.

Per aquest meix motiu, Catalunya va rebre divendres passat el pagament de novembre del FLA ordinari d'aquest any, 319,3 milions d'euros.

En total, el Govern espanyol distribuirà entre les autonomies 7.789 milions d'euros el pròxim 16 de novembre, segons ha explicat Montoro després de reunir-se amb el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, per signar un protocol per finançar projectes d'inversió.


Enllaç noticia :

http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/920105-hisenda-pagara-tot-el-fla-extraordinari-de-cop-el-16-de-desembre.html 

Sáenz de Santamaría diu que Catalunya manté el seu benestar per la solidaritat d'Espanya

ARA Madrid Actualitzada el 30/11/2015 12:11

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. EFE

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat aquest dilluns que si Catalunya manté el seu benestar és per la solidaritat d'Espanya. 

En la inauguració del fòrum 'Perspectives econòmiques per a Espanya 2016', Sáenz de Santamaría ha apuntat que el govern espanyol "ha fet que els catalans no tinguin minvats els seus drets de benestar".