La UE insinua que reconeixeria una Catalunya independent

Dijous, 17 de setembre de 2015 14:05 h

L’Estat continua amb la campanya de forçar autoritats internacionals a irrompre i intentar influir en el vot dels catalans el 27-S

---

En la croada espanyola per esgarrapar declaracions contràries a la independència de Catalunya, avui ha estat el torn de la Comissió Europea. El posicionament és una arma de doble tall, perquè si bé el portaveu de Jean-Claude Junker ha dit aquest migdia que si un territori s’independitza passa a ser un ‘tercer estat’ respecte la UE i en quedarà fora, això vol dir que tenen previst reconèixer com a estat el país escindit, que tot i que no l’ha esmentat en cap moment, és Catalunya, perquè és on està el focus posat ara mateix. 

El portaveu de la Comissió Europea Margharitis Schinas

O bé Reconeixement o bé UE automàticament, assegurats

“Si una part d'un estat membre deixa de ser part d'aquest estat perquè el territori es converteix en un país independent, els tractats ja no s'aplicarien a aquest territori”, ha afirmat el portaveu de la Comissió Europea, que també ha recordat que des d’aquell moment podria sol·licitar convertir-se en membre de nou. Un procediment que només poden engegar estats reconeguts per la comunitat internacional. Si no hi ha reconeixement, vol dir que entenen que Catalunya encara forma part d’Espanya, així que es mantindria a la UE perquè Madrid és un estat membre.

Campanya de propaganda espanyola amb un taló d'Aquil·les

Un informe certifica que Catalunya independent creixeria un 3,27% més que l’autonòmica

Dimecres, 15 de juliol de 2015 09:50 h

Es presenta a Brussel•les un informe d’expers del CEPS, l’ISIS, l’E3 i el CIDOB que indica que fins i tot amb una DUI el creixement, l'atur i els salaris a l'estat català serien millors que dins d'Espanya

---

Brussel·les (ACN).- La independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que l'statu-quo, fins i tot en cas de declaració unilateral. Aquesta és la principal conclusió de l’informe presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que constata que el model actual "és insostenible a nivell macroeconòmic" per culpa de "l'elevat i constant dèficit fiscal". Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica entre el 2015 i el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris. Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien "negatius", especialment en cas de DUI.

L'Europarlament

"Catalunya es beneficiaria en termes de PIB en cas de secessió" en qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3 modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.

Els autors remarquen que els beneficis "són més forts si la independència arriba amb un acord mutu d'Espanya" per "la menor incertesa". Els experts dels 'think tanks' europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de declaració unilateral "Catalunya creixeria a un ritme més baix que en l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència", que és l'status-quo.

L'informe estipula que si Catalunya continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors, l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas d'independència en dos escenaris: el d'una secessió pactada amb l'Estat espanyol i el d'una declaració unilateral d'independència. El text diu com augmentarien o es reduirien els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una Catalunya autonòmica.

Les dades d'una independència pactada

L’Estat ja planeja la xarxa ferroviària d’un futur amb Catalunya independitzada

Dimecres, 11 de març de 2015 10:10 h

Empresaris valencians i aragonesos intenten reactivar el fantasma del corredor central

---

L’eix València-Aragó és la nova ocurrència per aturar l’avenç del corredor mediterrani. Els governs dels dos territoris estan preparant una cimera, encara sense data, per donar preferència a una infraestructura ferroviària que foradi els poc estratègics Pirineus centrals. Això deixaria en un segon pla l’apropament València-Barcelona i evitaria a Espanya dependre d’una hipotètica Catalunya independent pel transport de mercaderies cap a França. 

 

 

 La cúpula de l’Associació Valenciana d’Empresaris ja s’ha reunit amb la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi per fer pressió i tirar endavant el que es podria anomenar ‘Eix PP’. Les intencions d’aquest bloc Generalitat Valenciana – Govern d’Aragó són clares:

“L’eix ferroviari central és el cavall guanyador en matèria d’infraestructures el tercer carril del Corredor Mediterrani és una bagatel·la que ens tindrà entretinguts un temps i després a demanar”, diu un article de la versió valenciana d’El Mundo.

'The Irish Times': "Quan Escòcia torni a votar, potser Catalunya ja s'ha independitzat"

09/03/2015

PLEBISCITÀRIES

El diari irlandès destaca que depèn de qui guanyi el 27-S "es pot fer un pas definitiu cap a la independència".

Bernat Vilaró

Portada 'Irish Times'

 'The Irish Times' destaca en un reportatge de Peter Geoghegan que "la propera vegada que Escòcia voti sobre la independència, Catalunya ja podria haver proporcionat un precedent per independitzar-se d'un Estat europeu, en el procés de respondre a les preguntes incòmodes sobre la moneda i l'adhesió a la Unió Europea".

El reportatge, de Peter Geoghegan, afegeix que "gairebé 12 mesos després del referèndum d'Escòcia sobre la independència, els catalans votaran el 27-S sobre la conveniència d'abandonar Espanya. El vot no serà un referèndum oficial, però les eleccions es consideraran per molts com un plebiscit de facto".

En una Catalunya independent no caldran peatges

Dilluns, 9 de març de 2015 05:00 h

"Si un país és prou ric per fer-ho tot gratuït, ho farà tot de franc. Jo també ho faria", ha reflexionat Salvador Alemany, i lògicament, amb la independència Catalunya serà més rica.

El president d'Abertis, Salvador Alemany

Barcelona (ACN).- El president d'Abertis, Salvador Alemany, ha assenyalat que la multinacional aspira a continuar amb la gestió de l'AP-7, que s'acaba el 2021, però ha refusat entrar en el debat sobre la gratuïtat dels peatges. "Ens interessaria continuar però no ens col·locarem al mig del debat peatge sí, peatge no. 

Això és un tema entre administradors i administrats", ha reconegut Alemany en declaracions al 3/24. "L'Estat ha de decidir si vol destinar els diners disponibles a sostenir les carreteres o si els vol destinar a pensions o a dependència o a sanitat o altres necessitats. Si un país és prou ric per fer-ho tot i tot gratuït, doncs ho farà tot de franc. Jo també ho faria", ha continuat el president d'Abertis.

El model d’autopistes de peatge en una Catalunya independent no té cap sentit

El País fa Catalunya independent

Dilluns, 9 de març de 2015 11:00 h

El nou sondeig de Metroscopia, publicat avui per El País, presenta un Congrés espanyol on s’ignoren les forces que no són d’àmbit estatal

---

Fa mesos que el diari El País presenta una sèrie d’estudis sobre estimació del vot on Catalunya no veu representada. El rotatiu presenta l’evolució només dels partits d’àmbit estatal on aquest mes guanyaria Podemos, seguida de PSOE, PP, C’s, IU i UPyD. Cal anar a cercar a la lletra petita la categoria “Otros + blanco” que suma més que IU i UPyD junts, per a tenir una idea molt difusa de quina representació podrien tenir, sense desglossar, la resta de formacions d’àmbit no estatal.

Estimació de resultat sobre el vot vàlid

© El País

 El País presenta avui el que podria ser l’enquesta d’estimació de vot d’un Estat espanyol ja sense Catalunya. En aquesta només hi són comptats els següents partits d’àmbit estatal: Podemos (22,5%), PSOE (20,2%), PP (18,6%), Ciudadanos (18,4%), IU/ICV (5,6%) i UPyD (3,6%). Els partits catalans com ara CiU o ERC, com també d’altres com PNV, Amaiur o el BNG, estan aglutinats en la categoria “Otros + Blanco”, sense desglossar ni més especificacions.

L’exèrcit de la Catalunya independent en marxa

Dijous, 5 de març de 2015 05:00 h

Interessant debat a l’Ateneu Barcelonès sobre “DEFENSA I SEGURETAT: PAÍS ARMAT I/O PAÍS DE PAU?” La Catalunya independent ha de tenir exèrcit?...

---

Dins del cicle “el país que farem” l’entitat barcelonina organitza el proper 9 de març una taula rodona sobre la necessitat o no d’un exercit en la futura Catalunya independent, un cicle patrocinat per algunes de les grans empreses del país com Banc de Sabadell, La Caixa o Abertis i les institucions del país com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i el propi Ministeri d’Educació espanyol. La taula rodona promet i obre un debat que caldrà fer i posar al capdamunt de la taula, cal una Catalunya independent tant per una cosa com una altra.

Jordi Armadans i Miquel Sellarès moderats per Patrícia Gabancho

Amb Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau), i Miquel Sellarès, president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, i amb la moderació de Patrícia Gabancho, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès.

Preguntes que caldrà contestar

París, Londres, el Vaticano y la Roma fascista daban por hecha la independencia de Cataluña

3 marzo, 2015

El historiador Arnau González i Vilalta ve un paralelismo claro entre los años 30 y la actualidad y en un reportaje que publica la Fundación de Estudios Históricos de Cataluña sostiene que “tanto entonces como ahora, todo depende de lo que decidimos aquí”.

El historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta

Barcelona (INCAT-FEHC).- El historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta publicó el estudio denominado “Con ojos extranjeros – Cuando Cataluña preocupaba en Europa – Diplomacia y prensa internacional durante la Guerra Civil” (Editorial Base), que detalla cómo las principales potencias mundiales daban por hecha la independencia de Cataluña en 1936-37.

Sostiene que, ahora, los cónsules destinados en Barcelona “hablan de los mismos temas” que ya hacían en esos años, aunque con la gran diferencia de que entonces “la solución militar era posible por los contrarios a la secesión, y ahora no”. Teniendo claro este punto, sostiene que las alegaciones consulares en Barcelona ven “posible” el Estado catalán. 

Ahora bien, como entonces, asegura que todo dependerá de si el soberanismo se decide a proclamar la independencia de Cataluña, lo que no se atrevió a hacer en 1936. “La decisión debe tomarse aquí. Y lo que se decida así, será aceptado o acomodado –en un plazo más corto o más largo– en el mapa político-económico global”, defiende. Y, como entonces, nadie ajeno a Cataluña no moverá un dedo para favorecer su independencia. Ni mucho menos, el Estado: “El ministro Margallo, en el fondo, lo que nos dice es: o se atreven, o no se atreven. Tendrán que hacer una Declaración Unilateral de Independencia (DUE), porque nosotros no vamos a negociar nada”.

– Si los cónsules destinados en Barcelona en 1936 hablaban sobre la posible independencia de Cataluña….. actualmente de qué hablan?

Catalunya va tenir l'oportunitat de ser independent el 1936-37

Bernat Ferrer | Actualitzat el 12/02/2015 a les 23:59h

París, Londres, el Vaticà, la Roma feixista i la Lisboa salazarista donaven per feta la secessió

L'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta analitza la correspondència dels cònsols que van viure la Guerra Civil a Barcelona, en què donaven la independència "per descomptada"

"No es va produir una resposta catalana a les expectatives internacionals", explica

Informe diplomàtic de l'almirall italià Ildebrano Goiran fruit de la seva conversa amb l'almirall francès Emmanuel Ollive, que advocava obertament per l'ocupació francesa de Catalunya. Document conservat a l'Ufficio Storico Marina Militare Italiana. Foto: A.G.V.

 Hi va haver un moment en els inicis de la Guerra Civil espanyola en què les principals potències donaven per descomptat que Catalunya s'independitzaria unilateralment d'Espanya, i que la comunitat internacional hi hauria de reaccionar d'alguna manera. I no s'ho pensaven perquè sí. Els seus cònsols a Barcelona -i els seus militars atracats al port- així els transmetien la informació, els seus ambaixadors d'arreu del món així ho asseguraven. I així ho demostra l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta al colossal estudi Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil (Editorial Base), acabat de sortir del forn.

"Es pot proclamar un Estat independent de Catalunya, que probablement prendria la forma d'Estat soviètic", alertava el cònsol britànic a Barcelona, Norman King, al seu homòleg francès a finals del 1937. Un temor que l'ambaixador de la Itàlia feixista davant del Vaticà també atribuïa al Papa Pius XI: "El Pontífex s'ha expressat amb menys seguretat en allò que fa referència a Catalunya. Sembla, ha afegit, que el govern de Moscou pretén instaurar, a Catalunya, un Estat bolxevic model, fet que, si és complís -és el Papa el que parla- constituiria a la llarga un perill més enllà que per a Espanya, per a França i, en general, per a tot l'Occident europeu."

Un calendari mostra la Catalunya independent

24/11/2014

INDEPENDÈNCIA

El mes de gener Catalunya Airways estrena nou A380 per vols internacionals, i a l’agost Catalunya guanya el Mundial de futbol

Nerea Rodríguez

Calendari "Catalonia dreamin' 2015"

Un calendari de l’any vinent mostra la Catalunya independent. Ho fa amb un recull de fotomuntatges de vàries situacions hipotètiques ubicades en un escenari on Catalunya ja té Estat propi. El darrer 9 de novembre més de dos milions de persones van votar en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya, 45 anys després que Neil Armstrong fes un petit pas a la Lluna (“Aquest és un petit pas per un home, però un gran pas per la humanitat”, va dir).

Els impulsors del calendari recorden que “a Catalunya hem fet un altre gran pas en la història de la democràcia. Milions de catalans hem votat per un futur millor ple d’oportunitats per a tothom”. Tot i ser “conscients que encara queda molta feina per fer”, expliquen que amb el calendari “et posem fàcil imaginar com seria el nou Estat català. El somni de tots els catalans i catalanes”.