OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
La declaració com a pèrits dels doctors John Paul Lederach i Jesús
Castañar afebleix el fiscal i pràcticament enterra l'acusació de
rebel·lió
Per:
Josep Casulleras Nualart
22.05.2019 21:12
Un estudiant, un advocat, un bomber, un jubilat, un enginyer
informàtic, una dissenyadora gràfica… Gent que ha passat per la sala del
Tribunal Suprem espanyol on es fa el
judici contra el procés
i que ha anat explicant l’experiència personal que van tenir com a
votants de l’1-O. Els fiscals hi van voler burxar, però tots van deixar
prou clar que havien anat a votar perquè sabien que era un dret que
tenien, i que és clar que sabien que aquell referèndum havia estat
prohibit pel Tribunal Constitucional, i que havien enviat milers de
policies espanyols a Catalunya per a impedir-lo. I molts d’ells, molts
que no pensaven anar a votar, ho van acabar fent perquè van veure com
atonyinaven la gent, la seva gent, conciutadans. La repressió no va
impedir l’1-O; el va esperonar. I això que durant més de tres mesos de
judici s’ha volgut presentar com una prova d’una violència rebel ha
tingut avui una explicació acadèmica, rotunda i clara, que posa en
evidència els dos-cents policies que han testificat en aquest judici i
sobretot la mirada plana, obstinada i gairebé infantil del fiscal sobre
un conflicte polític, qualsevol conflicte. Perquè avui han vingut al
Suprem dos senyors, els sociòlegs
John Paul Lederach i
Jesús Castañar,
que en la seva declaració com a pèrits han avalat el caràcter pacífic
de les mobilitzacions d’aquella tardor, i han complicat al tribunal
l’argument de la pretesa violència amb què s’hauria de sostenir una
condemna per rebel·lió o per sedició.
L’argument dels Mossos d’Esquadra com a cos armat al servei de la
rebel·lió es va desmentir ben aviat, en aquest judici. El de la
violència de ‘la massa’ fins ara s’havia
