Un home sembra el pànic amb un matxet per la plaça Sant Jaume de Barcelona: un ferit al cap i gent corrent

 

 

 

 

Carlos Manzano / Guillem RS
Barcelona
Foto: SFN Vídeo: SFN 29/04/2025 20:42
Actualitzat 30/04/2025 07:54
2 minuts 

 

 

Un home sembra el pànic amb un matxet pels voltants de la plaça Sant Jaume de Barcelona, segons ha pogut saber ElCaso.cat. L'individu, com es pot veure al vídeo al qual ha tingut accés aquest mitjà, ha començat a córrer aquest dimarts, 29 d'abril, cap a les set de la tarda, pels carrerons del barri Gòtic amb l'arma blanca de grans dimensions, davant la por i els crits dels vianants. A més, al carrer de Regomir, ha atacat un altre home, que ha resultat ferit al cap. Finalment, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha aconseguit localitzar-lo poc després a la baixada de Viladecols i l'ha detingut. 

 

 

 

L'home és d'origen estranger, centreeuropeu, segons ha pogut saber ElCaso.cat, i tot sembla indicar que és una persona amb problemes de salut mental. De fet, no s'ha registrat l'atac com un robatori amb violència, i només se sap, ara per ara, que l'arrestat ha atacat un home al carrer de Regomir i ha anat corrent amb el matxet, mentre la gent cridava i fugia amb por de la zona, fins a la plaça del mateix nom, a poc menys de dos minuts de Sant Jaume. La víctima ha patit una ferida al cap, però en un principi, segons han apuntat fonts policials a aquest mitjà, sense gravetat.

 

Investiguen què ha passat i per què ha tret el matxet al centre de Barcelona

La Catalunya que seríem ara

 

EL CRIT

 

 

14 ABRIL 2025

Per Miquel Soler 

 

 

 

 

 

 

 

Molts catalans encara no són conscients que fins el 1714 el Principat de Catalunya tenia la sobirania política d’un estat independendent actual. Que tenia un cap d’estat (compartit amb altres territoris) sotmès a les lleis catalanes, un govern (la Generalitat), un parlament efectiu (que legislava, que podia fer lleis i controlar al govern), lleis pròpies, sistema judicial propi, administració pública (la Cancelleria), ambaixadors, exèrcit i marina de guerra, moneda pròpia, hisenda pròpia i control total sobre els impostos, control de fronteres i de concessió de la nacionalitat.

Els més de tres-cents anys transcorreguts i la imposició del marc mental espanyol han fet que aquests catalans -la majoria dels polítics i molts catalans del carrer- no sàpiguen què és un estat independent. Que no siguin incapaços d’entendre el que significa ser un estat independent. Per això els costa tant de plantejar la resolució dels problemes des d’una òptica d’estat, per exemple. O adoptar la postura més lògica o correcta davant de determinades situacions.

Mirem de fer l’exercici mental de pensar en com seria avui Catalunya si no hagués perdut la seva sobirania política el 1714. Tant se val els detalls concrets que ho haguessin permès (un acord amb el rei Felip IV -Felipe V a Castella-, el primer dels Borbons, o el triomf de Carles III, l’emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic).

Llevat que hi hagués hagut alguna revolució o un canvi radical, dràstic, el Principat de Catalunya seria

Aprendre’n dels gitanos

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els gitanos han estat uns grans defensors de la llengua catalana i l'han mantinguda viva enmig de les repressions, com no ho ha fet ningú

 

 

Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).

 

Vicent Partal

8-04-2025-21:40h

 

 

 Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.

Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els

Detingut un jove marroquí de Rubí que volia viatjar a Palestina per sumar-se a Hamàs

 

 

TERRORISME

 

 

Arrestat pels Mossos quan va comprar un bitllet per viatjar a la zona de conflicte després d'un procés de radicalització 

 

 

 

 

Guillem RS
Foto: CME
Barcelona. Dimecres, 2 d'abril de 2025. 12:46
Actualitzat: Dimecres, 2 d'abril de 2025. 14:06
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

ou cop de la Comissaria General d'Informació dels Mossos contra el terrorisme a Catalunya. Un jove de 23 anys, de nacionalitat marroquina, veí de Rubí, al Vallès, ha estat detingut per vinculació terrorista i ha ingressat a la presó, després de ser entregat a l'Audiència Nacional, segons pot avançar ElNacional.cat. Els analistes antiterroristes de la policia catalana tenia aquest home sota el radar de control i vigilància, arran de la seva radicalització i també pels seus missatges, en públic i privat, que s'havien detectat. Arran d'aquestes vigilàncies, els Mossos van detectar que l'home començava a fer moviments més encarats en desplaçar-se a la zona de Gaza per fer la gihad i sumar-se a Hamàs, el grup terrorista que opera a Palestina i que els darrers mesos ha centrat part del debat a la zona pel seu enfrontament cru, des del 7 d'octubre de 2023, contra l'Estat d'Israel. 

Així han capturat el jove que volia sumar-se a Hamàs

Les masses, el pensament únic i l’islam

 

 

OPINIÓ

 

 

"El triomf del pensament únic és que no se'n parli, que no se'l mencioni, que es doni per suposat"

 

 

 

 

  Ramon Cotarelo
27/03/2025 22:19 

 

 

 

Els totalitarismes són un dels productes de la societat de masses, descrits per Gustave Le Bon, un metge i antropòleg francès, que va donar fonament científic al racisme i a la teoria de la inferioritat intel·lectual de les dones. La seva obra principal, Psicologia de les masses (1895), va ser un best-seller entre les classes dominants l’inici del segle XX. Freud se’n va servir per a la seva Psicologia de masses i anàlisi del jo, el 1921. El 1933, Wilhelm Reich li va donar una interpretació política a La psicologia de masses del feixisme. Tot un èxit.

La doctrina és avui saber convencional. A la societat de masses, les persones perden la seva individualitat, es converteixen en homes-massa, com deia Ortega el 1931. El raciocini individual és substituït per una consciència col·lectiva. El judici de les masses és voluble, com la dona a Rigoletto. Fàcilment influenciable per sentiments i prejudicis. És fàcil enganyar-les i manipular-les. Segons Le Bon, necessiten un líder que assenyali el camí i doni sentit a la seva acció. Al segle XX, trobem

Pyrénées-Orientales o Catalunya Nord

 

OPINIÓ

 

"El pensament jacobí profereix el nom oficial dels llocs i de les identitats que no pas el nom vivencial o consagrat per la tradició"

 

 

 

Vicenç Villatoro

28-03-2025

 

 

Fa anys, l’amic Ricard Fernàndez Déu, en un dinar amb l’Àngel Casas i altres companys, va recordar una anècdota que em va semblar, a més de divertida, significativa. Explicava que en una visita de Franco a Catalunya en ple franquisme, un locutor de ràdio estava narrant l’arribada del Caudillo en directe i havia deixat anar, si fa no fa, aquesta frase:

• En estos momentos Su Excelencia el Jefe del Estado, Generalísimo Franco, hace su entrada en Barcelona por la avenida que lleva su nombre: la Diagonal.

No sé si van acomiadar ipso facto el locutor en qüestió, però en tot cas el que va fer està vinculat a una manera de veure el món molt arrelada a Catalunya. Els llocs, les identitats, tenen un nom oficial, imposat pel poder i que depèn de les conjuntures i les dèries polítiques. Però tenen també de vegades un nom consagrat per la tradició i la vida, un nom viscut, no decretat pel Boletín Oficial del Estado. Tots dos noms són reals, un en l’àmbit de l’oficialitat, l’altre en l’àmbit de la identitat i de la vida. I si arriba l’hora de triar, per a l’ús pràctic i quotidià, el que val més és el que ha consagrat la tradició i la vida. El nom oficial devia ser llavors –ja ni me’n recordo!- Avenida del Generalísimo o una cosa així. Però el nom real, consagrat per l’ús, viscut, era i és la Diagonal. Per tant, Franco entrava per la Diagonal, pel mateix lloc, per cert, per on havien entrat l’any 1939 alguns dels tancs que van imposar temps el nom d‘Avenida del Generalísimo….

El locutor va fer, en directe i sense adonar-se’n, segurament, el que aquí ha fet de sempre gairebé tothom. A Terrassa la gent no vivia a l’Arrabal de José Antonio ni abans de la guerra al Raval de Fermín Galán. Vivia al raval. I en tot cas al Raval de Montserrat, perquè era l’antic amí de Terrassa a Montserrat a la sortida de muralles. Els exemples són més que nombrosos a tot el país. Les

L’automòbil català es regira contra Trump: “Li pot sortir el tret per la culata”

 

 

ECONOMIA

 

 

Les empreses de vehicles i components del país admeten "preocupació" pels nous aranzels als cotxes de fora dels EUA, però allunyen els objectius de la Casa Blanca per al sector

 

 

Les comprovacions en la part final del muntatge de vehicles a la fàbrica Seat | Àlex Recolons (ACN)

 

Alberto Prieto 

27/03/2025 20:52  

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, continua cremant ponts amb els socis comercials tradicionals dels Estats Units en el seu pla per revifar l’esmorteïda indústria local. A menys d’una setmana del que ja anomena “dia de l’alliberament” -el pròxim 2 d’abril, quan entraran en vigor la majoria d’aranzels anunciats pel mandatari d’ençà de la seva presa de possessió- ha afegit una nova osca al seu cinturó de pistoler: l’automòbil. Trump va anunciar al seu diari oficial personal, el compte que té a la seva pròpia xarxa social, Truth Social, la intenció d’implementar tarifes del 25% a “tots els vehicles fabricats fora dels Estats Units“. També aplicarà el gravamen a una munió de peces necessàries per a la cadena de valor. L’objectiu de la Casa Blanca, segons ha declarat el mateix president, és recuperar l’embranzida d’un sector que “ha perdut el 35% dels seus llocs de treball” al país en els darrers 25 anys. Ara bé, les soflames trumpistes, segons les fonts sectorials consultades, no es corresponen amb la realitat. El teixit industrial català -i la del conjunt d’Europa- es reconeix preocupat, però assegura que la pitjor batzegada la patiran les empreses i els consumidors nord-americans. “Li pot sortir el tret per la culata“, asseguren veus del mercat automobilístic, en conversa amb Món Economia.

Les primeres reaccions de les empreses locals donen compte dels avisos llançats des del Principat i el conjunt de la UE. Des que es va fer pública la mesura, General Motors ha perdut més de tres punts a la borsa, uns quatre euros per acció -de 52 ha passat a 47 i escaig-. Ford, per la seva banda, s’ha mantingut estable després d’una muntanya russa borsària en només unes hores, i va arribar a perdre prop d’un 10% de la cotització en els minuts posteriors al comunicat de l’administració. Només la Tesla del seu aliat Elon Musk ha reaccionat positivament al canvi. Els retrocessos fora dels EUA han concentrat el seu mercat dins el país i, per tant, la seva cadena de valor no es veurà tan afectada per les noves fronteres comercials.

El cop ve esmorteït, com ha passat recentment a l’economia estatunidenca, per la desconfiança del gran capital en les intencions de Trump. En una enquesta realitzada per la cadena CNBC, el consens dels analistes és que “els aranzels no poden durar”; en tant que podrien foradar la ja malmesa indústria automobilística de la federació. Les declaracions del mandatari, però, subratllen la voluntat de permanència de l’impost a les importacions: “els aranzels han arribat per quedar-se indefinidament”, ha etzibat. 

Josep Nadal, director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC), sosté una posició similar a la de gran capital nord-americà. A parer de Nadal, el creixement sostingut que cerca Trump no es pot assolir amb la reclusió comercial. “Els aranzels no poden substituir la política industrial del país“, sentencia el directiu, que observa efectes perniciosos més enllà del món de les quatre rodes. “Això acaba amb una recessió“, alerta. A més, els primers consumidors a patir aquest nou perill, com en el cas borsari, seran els nord-americans. Segons detalla el portaveu de la patronal espanyola del sector de l’automòbil Anfac, Félix Garcia, “un 60% de les peces dels cotxes dels EUA venen de fora”. És a dir, malgrat que la indústria nord-americana té un important contingent de fabricants finals, la seva cadena de valor és majoritàriament internacional. A l’espera que la Casa Blanca detalli els codis aranzelaris dels components que patiran els impostos, doncs, tot fa pensar que els compradors dels EUA hauran de dedicar més diners a comprar-se un cotxe, fins i tot si en compren un de local. “Si graves les peces amb un 25%, encara que la companyia sigui local, el resultat és que el cotxe s’encarirà. Som empreses globals”, argumenta Garcia.  

El president dels Estats Units, Donald Trump / EP

 

Efectes limitats a Catalunya

Per un veritable catalanisme i independentisme, no pas uns succedanis

 

 

CRIT

 

 

25 de març de 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol  “no hi ha res a fer” i que en realitat l’única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha tingut més remei que plantar cara frontalment a aquest Estat. Ha estat, però, una actitud més aparent que real i forçada per les circumstàncies, a despit de molts dels nostres dirigents polítics. En certa manera hi ha hagut com una implosió en  què la pressió –també en forma d’inacció- de les superestructures estatals ha obligat a assumir postulats independentistes a molts dels nostres polítics, tradicionalment autonomistes. Ha estat una mena de conversió forçada per les circumstàncies, i això es nota! Es nota en un dèficit de fermesa, en manca de dinamisme i en un excessiu anar a remolc -malgrat declaracions en sentit contrari, però buides i retòriques- de la política i els polítics estatals. De tota manera no ens hauria de sorprendre si féssim una ràpida mirada històrica i veiéssim d’on prové gran part d’allò que “grosso modo” es considera catalanisme.

De fet, el catalanisme polític, tal com s’entén, va néixer fa poc més d’un segle, a les acaballes del S. XIX, precedit, això sí, per un llarg període d’activisme cultural. Ja des del principi es va presentar com a portador de modernitat,  davant l’endarreriment d’una Espanya interior, castellana i de base agrària. Tot i això, aquest afany modernitzador es va revelar com un ganivet de doble tall, ja que certa part de la

Les dues ILPs fan pinya davant el TC

 

 

CATALUNYA

 

 

 Per Redacció Unilateral

26-03-2025 

Les Comissions Promotores de les ILPs (Declaració d’Independència) de Solidaritat Catalana per la Independència i (ViaLegal) del Grup vinculat a Entitats, Associacions i partits independentistes, que es troben en diferents fases de tràmit, han formalitzat la seva unitat per fer visible el suport mutu d’ara en endavant i avançar tot el possible en el terreny de la unitat de base. 

Constaten els seus representants que a totes dues el Tribunal Constitucional els ha impedit el tràmit. I alhora exerceix una pressió excessiva que limita les funcions i llibertats de la Mesa del Parlament. 

Els representants de ViaLegal han registrat una demanda al TEDH (Tribunal Europeu de drets Humans d’Estrasburg) i cerquen adhesions de suport entre les entitats representants de la societat civil.

Solidaritat Catalana per la Independència ja ha signat la seva adhesió a la demanda de ViaLegal i desitgen que siguin

Sílvia Orriols (AC) carrega contra Salvador Illa: “Espanya ens ha escapçat la Pàtria i ens l’ha omplert de partidaris de la Xària i de Hamàs”

 

 

 

26 de març de 2025

Per Redacció

 

 

 

 

Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa, el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació francesa.

En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i somnis que ens agermanaven”, ha afegit.

“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el càrrec de director un individu que