OPINIÓ
"Els polítics no reconeixeran mai que ells solets es van carregant cada
dia la democràcia, entre una jugadeta i l'altra. Avui a un país, demà a
un altre"
Joan Rovira
26-01-2025
Es pot o no es pot governar sense pressupostos? Ni sí ni no, sinó tot el
contrari. Aquest és un dels grans misteris de la humanitat en sistemes
polítics més o menys democràtics. Vivim en un “Estat en flames” i una
“regió normalitzada” sense pressupostos a la vista, sense oblidar la
“capital provincial”, bloquejada també. Per no parlar del “bressol
ripollenc”, on el pressupost ha embarrancat enmig de la mare de totes
les batalles dels anys vinents.
És la tempesta perfecta? S’acaba el món si no hi ha pressupost aprovat? No, ni de bon tros. Això dels pressupostos està molt mitificat i sobrecarregat de teatre, tot i que no es pot discutir pas que són una eina útil.
Sense pressupost, el primer any i si el pressupost anterior el vas fer
tu, es pot sobreviure, amb molta sang freda i joc de cintura. Hi ha tot
un catàleg de trucs, trampetes i negociacions diverses que poden ajudar a
anar tirant, tot i que la broma surt cara i es projecta una imatge
fatal. Al segon any sense pressupostos ja comencen a rebentar les
costures. Com més avall està situada la teva administració a la piràmide
de l’ecosistema, pitjor: si ets l’Estat, tens marge de maniobra, tot i
el soroll del circ. Si estàs a la base, ho tens molt més fotut i
pateixes, et vas quedant sense programa. Al tercer any, la patacada està
garantida i els incendis ja no són controlables: “game over” i cap a
eleccions.
Fa uns anys, flipàvem amb els Estats Units, sempre tan innovadors quan
es tracta de retorçar la política fins a extrems impensables. Ja ens hem
fet un tip de veure com als Estats Units