Barcelona (ACN).- La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha admès
un recurs del PSC en contra del discurs institucional que el president
de la Generalitat i número 4 de la candidatura Junts pel Sí, Artur Mas,
va pronunciar el dia 11 de setembre a la nit per valorar la Via Lliure.
La Junta Electoral demana a Mas, a través del seu escrit, que en el que
queda de campanya electoral s’abstingui de realitzar actes similars a la
declaració de la Diada o que suposin una vulneració de la normativa
electoral. Segons l’òrgan electoral, el president va infringir “els
principis d’objectivitat i de transparència del procés electoral i
d’igualtat entre els actors electorals que estableix l’article 50 de la
LOREG”.
Obre la porta a
pactar mantenir part de la solidaritat amb la resta de l'Estat per 'no
girar l'esquena als territoris d'Espanya'.
Artur Mas, Germà Bel i Oriol Amat, a l'acte de Junts pel Sí sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent
El president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí al
27-S ha fet aquest dilluns una crida a la ‘negociació’ tranquil·la entre
Catalunya i Espanya després de les eleccions si els independentistes
tenen la majoria. I és que per a Mas, aquesta via ‘del win-win’
permetria evitar ‘lesions econòmiques’ tant al nou estat com a una
Espanya sense Catalunya. De fet, per al president la viabilitat
econòmica de Catalunya és ‘evident’ i tot i que alguns ‘s’ho pregunten’
ell creu que ‘Espanya també se’n sortiria’. En tot cas, Mas ha obert la
porta a que en el marc d’aquesta negociació es pacti mantenir part de la
solidaritat que ara aporta Catalunya per ‘no girar l’esquera als
territoris d’Espanya’.
Junts pel Sí ha celebrat aquest dilluns la presentació del seu
argumentari que sustenta la ‘viabilitat econòmica’ d’una eventual
Catalunya independent. Els economistes i candidats a la llista Oriol
Amat i Germà Bel s’han fet acompanyar per Artur Mas en una roda de
premsa que ha servit a tots tres per defensar aferrissadament ‘les
xifres i les dades’ que als informes del CATN i altres estudis
d’economistes catalans avalen la seva tesi.
El president assegura que la nacionalitat espanyola
es podrà mantenir en una Catalunya independent i que les pensions
estaran més garantides que fins ara
El president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a
Onda Cero ha deixat clar que "Si hi ha majoria absoluta independentista
tirarà endavant el full de ruta per assolir un estat independent". Mas
ha defensat que es comptaran diputats perquè ens han obligat a fer unes
eleccions i no una consulta. Per altra banda, el president ha assegurat
que en una Catalunya independent, els ciutadans podrien tenir la doble
nacionalitat però també només la catalana o l'espanyola.
"Vostè creu que la UE hauria expulsat Escòcia?"
El president ha admès que hi ha "interrogants" sobre la independència,
però ha afegit que tots ells tenen resposta. Pel que fa a la
nacionalitat, ha assegurat que una ciutadà podria tenir la catalana, la
doble nacionalitat o només l'espanyola si ell volgués.
En el cas de la
UE, ha insistit que cap article del tractat preveu una situació com la
d'una Catalunya independent i que tot dependria de la voluntat política.
"Un cop aprovats els pressupostos generals de l'Estat, convocaré eleccions i això serà al desembre".
D'aquesta forma Mariano Rajoy ha confirmat en una entrevista a la
cadena Cope les seves previsions, que porten a pensar que els comicis
siguin el 13 o el 20 de desembre. Aquesta segona data seria la més
factible, segons ha donat a entendre Rajoy. " És el més probable, que siguin el 20 de desembre", ha concedit finalment a Carlos Herrera.
El cap de l'executiu s'ha referit també a la política de pactes en un
moment en què el PP acusa una certa solitud a les Corts, on per ara té
majoria absoluta. Ha recordat que l'any 1996 José María Aznar va
governar "amb 156 escons [vint per sota de la majoria absoluta] i amb el suport de tres partits diferents", en relació a CiU, el PNB i CC. S'ha mostrat predisposat a pactes per assegurar-se la governabilitat i ha afirmat que per les enquestes "millora la percepció ciutadana del PP".
Rajoy acusa Mas d’exigir, amenaçar i reclamar contractes d’adhesió en compte de dialogar
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una entrevist a la
cadena Cope ha assegurat que ha intentat el diàleg amb Catalunya però
ha lamentat que s’ha trobat amb una persona –Artur Mas-, que amenaça,
exigeix i demana contractes d’adhesió i per això, la única sortida ha
estat dir no. El president Mas ha respost les paraules de Rajoy en
directe a RAC1 i li ha recordat alguns episodis que posen en evidència
la intransigència del president espanyol, alhora que l’ha fet
directament responsable del conflicte actual.
No hi ha ningú en el panorama internacional que entengui l’actitud de Rajoy
El president Mas ha recordat que va ser el PP de Rajoy qui va fer una
campanya contra l’Estatut per tota Espanya amb falques de radio incloses
que acusaven els catalans de voler prendre els recursos als andalusos.”
Era un contracte d’adhesió l’Estatut del 2006, Sr. Rajoy?” li ha
etzibat Mas. Mas també ha recordat que el 8 d’abril de 2014 tres
diputats catalans van ser al Congres per reclamar les competències per
fer un referèndum i la resposta va ser no. Per últim, Mas ha insistit
que va oferir a Rajoy obrir una negociació sobre el pacte fiscal que el
president espanyol també va rebutjar.
El president de la Generalitat,
Artur Mas, convocarà avui les eleccions del 27 de setembre que han de
servir per a saber quanta gent és partidària de la independència de
Catalunya. La convocatòria es farà sense fer referència al caràcter
plebiscitari perquè el govern espanyol no la impugni. Mas va explicar la
setmana passada que el 27-S seria ‘inatacable legalment’, però va
afegir que políticament seria un plebiscit. El president va explicar que
convocaria les eleccions ‘d’acord amb la normativa’, però que en clau
política els vots es comptarien com un sí o un no a la independència.
A partir de la convocatòria de les eleccions, que s’ha de fer
cinquanta-quatre dies abans del dia de la votació, el 27 de setembre, es
desencadena un calendari electoral pautat per la llei orgànica del
règim electoral general espanyola.
Calendari
Entre el 5 i el 15 d’agost els partits que vulguin formar coalicions
ho hauran de comunicar a les juntes electorals. La presentació de les
candidatures es farà entre el 19 i el 24 d’agost i el dia 26 d’agost el
Diari Oficial de la Generalitat publicarà les llistes presentades.
Aleshores s’obrirà un període breu d’al·legacions i correcció d’errades i
el 31 d’agost es proclamaran les candidatures i les llistes
definitives. El sorteig per a la formació de les meses electorals es
farà entre el 29 d’agost i el 2 de setembre. Del 22 al 26 de setembre es
prohibirà de difondre sondatges electorals.
El 27 de setembre es farà la votació després del dia de reflexió. El
vespre mateix de la jornada electoral es farà el recompte dels vots. La
proclamació definitiva i oficial dels electes al Parlament de Catalunya
serà el 4 d’octubre. La constitució del nou parlament es podrà fer entre
el 28 de setembre i el 26 d’octubre.
Dos blocs: sí o no
El plebiscit en forma d’eleccions ha obligat els partits a definir-se
sobre la creació d’un estat independent català. El bloc del sí el
configuren la coalició Junts pel Sí —amb CDC, ERC, Demòcrates, Moviment
d’Esquerres i Avancem, i amb el suport d’ANC i Òmnium— i la candidatura
de la CUP – Crida Constituent. Al bloc del no hi haurà les llistes del
PSC, PP i Ciutadans. Amb una posició indefinida i amb elements de tots
dos blocs hi haurà Unió Democràtica i la coalició Catalunya Sí que es
Pot —que aplega Podem i ICV-EUiA, finalment sense el Procés Constituent
de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres.
Balanç de mandat
Demà, un cop convocades les eleccions, el president Mas farà una
conferència de premsa al Palau de la Generalitat per fer un balanç del
seu segon mandat.
El president de la Generalitat i el ministre-president de la regió de
Flandes signen una declaració política conjunta i un programa de treball
per establir més col·laboració econòmica.
EUROPA PRESS Brussel·les
El president Artur Mas, amb Francesca Guardiola, Roger Albinyana i
Amadeu Altafaj a la reunió amb el ministre-president de Flandes, Geert
Bourgeois, a Brussel·les / ACN
El president de la Generalitat, Artur Mas, i ministre-president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois,
han signat un programa de treball per establir més col·laboració en
sectors prioritaris com l'economia i l'agricultura entre 2015 i 2017 i
una declaració política conjunta en què les dues parts acorden reforçar la seva cooperació en els afers de la UE.
"Com més treballem junts, més fort se sentirà la nostra veu a
Brussel·les", ha defensat Mas, que ha recordat que "Flandes i Catalunya
tenen responsabilitats importants" a nivell de la UE.
El president de la Generalitat ha explicat que les dues regions
comparteixen la visió del que "l'Europa de la proximitat ha de ser:
respectar la diversitat cultural i lingüística i la voluntat dels seus
diferents nacions".
El president de l'entitat sobiranista, Jordi Sànchez, creu que això no
suposa anar en contra de la unitat sobiranista. I assegura a "El matí de
Catalunya Ràdio" que si aquest cap de setmana els seus socis voten a
favor d'impulsar una llista de màxima unitat, tal com els ha proposat el
president Artur Mas, treballaran per mantenir la transversalitat.
Sànchez
emplaça els partits independentistes a començar a treballar ja en el
disseny del govern de concentració que ha de sortir de les urnes el
27-S.
El president de l'ANC afirma que, si a la consulta interna
sortís el "no", l'entitat centraria els seus esforços en la mobilització
ciutadana.
Un annex del pacte del 14 de gener del 2015 desconegut fins ara garantia
la "neutralitat de les entitats" i la seva "presència equilibrada" en
les diverses llistes independentistes per "reforçar el procés
sobiranista".
ARA Barcelona
La foto de l'acord del 14 de gener al Palau de la Generalitat / ARA
L' acord del 14 de gener
entre el president de la Generalitat, Artur Mas, el president d'ERC,
Oriol Junqueras, les líders de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel
Casals, i el de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, incloïa un annex desconegut
fins avui en què tots els signants es comprometien a garantir la
"neutralitat" de les entitats sobiranistes davant les diverses llistes
independentistes de cara al 27-S.
Més enllà d'això,
el mateix acord consagrava que l'eventual participació en llistes
electorals de "representants destacats de les entitats sobiranistes" es
faria de forma "equilibrada a les llistes respectives" i sempre a
proposta de les entitats, amb el fi de "reforçar el procés sobiranista".
Un acord que contrasta amb l'última oferta del president de la
Generalitat, Artur Mas, que insta les entitats a confeccionar una llista
unitària pel 27-S en què s'ofereix a participar, ja sigui
encapçalant-la o no.
L'ANC preguntarà als afiliats entre divendres i dissabte de la setmana vinent si ha de participar en les eleccions.
L'ANC convocarà una consulta interna entre els seus
afiliats per decidir si impulsa una 'proposta electoral' de cara al
27-S. El president de l'entitat, Jordi Sànchez, ha demanat als socis que
es mobilitzin per anar a votar a les urnes perquè el secretariat tingui
el suport necessari 'per seure amb les forces polítiques i reforçar el
caràcter inequívocament plebiscitari de les eleccions'.
Tal com ja s'ha avançat
aquesta matinada, els afiliats hauran de respondre a la pregunta
següent: 'Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres
entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la
màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S
que ens porti a la independència de Catalunya?'. La consulta es farà
entre divendres i dissabte de la setmana vinent.
Jordi
Sànchez ha insistit que la consulta no era un procés contra ningú:
'Creiem que pot ser una oportunitat per reforçar el caràcter
plebiscitari del 27-S'. I ha afegit: 'Ens arrisquem perquè el 27-S sigui
un èxit'.
El president de la Generalitat avisa que és l'últim intent que farà per aconseguir la màxima unitat possible per al 27-S.
Artur Mas ha tornat a sacsejar el panorama polític a Catalunya amb la
proposta a les entitats sobiranistes perquè impulsin una candidatura
amb el màxim d'unitat possible per a les eleccions del 27 de setembre.
Ahir al vespre va anar a TV3 per ser entrevistat per Mònica Terribas.
I
va dir: 'Si les entitats em diuen que no pot ser, tiraré endavant. Però
tindrem la seguretat d'haver fet tot allò que és a les nostres mans per
aconseguir l'objectiu? Aquestes eleccions no són per a saber qui
governa. Si són per a això, no toquen fins l'any que ve. Aquestes
eleccions serveixen per a fer allò que no vam aconseguir el 9-N.'
La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i el de l’ANC, Jordi Sànchez, es
reuniran en les pròximes hores per valorar la proposta del president
Artur Mas. / ACN
“L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment
independent de qualsevol partit polític i no es presentarà a cap mena
d’eleccions”. Aquesta és la moció que per aclamació va aprovar l’ANC en
l’assemblea fundacional del 10 de març del 2012 al Palau Sant Jordi.
Tres anys després, en concret el 13 d’abril passat, l’entitat aprovava
mantenir com a possibilitat “remota” impulsar una llista pròpia amb
prèvia consulta interna vinculant en cas de desacord programàtic ferm
dels partits independentistes.
El canvi va ser conseqüència de la
pressió a la qual ha estat sotmesa especialment l’ANC, però també Òmnium
i l’AMI, des que CiU i ERC van obrir la caixa dels trons amb el debat
sobre la llista unitària. La polèmica semblava tancada, però es va
tornar a reobrir ahir quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va
emplaçar les entitats civils a liderar una llista amb el màxim suport
sobiranista.
“És un tema prou important, que hem d’acabar de
valorar i hem de veure com es pot acollir”, va explicar a l’ARA el
president de l’ANC, Jordi Sànchez, conscient que la proposta no genera
consens dins de l’entitat. Sànchez va afegir que per a ells és clau
parlar amb Òmnium, amb qui es reuniran avui mateix. Això sí, la resposta
definitiva, va dir, serà ràpida perquè el debat “no s’eternitzi”. I és
que el discurs de Mas va enxampar el secretariat de l’Assemblea reunit i
va generar tant neguit intern que hi va haver fins a 60 intervencions.
Va ser inevitable que un sector de l’entitat demanés que es fes ja una
consulta interna per votar a favor o en contra de la proposta de Mas. La
direcció de Sànchez, però, va optar, primer, per tenir més detalls i
més concreció de l’oferta del president i per actuar també de manera
coordinada amb l’entitat que presideix Muriel Casals.
El president planteja que els partits hi entrin o en quedin "al marge" i s'ofereix a assumir "el paper que toqui"
Molins de Rei (ACN).- El
president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas, ha convidat les
entitats sobiranistes, especialment l'ANC, Òmnium i l'AMI, a agrupar el
sobiranisme de cara al 27-S en una llista per la unitat. "Fem la unitat
des de la societat" civil organitzada per tal d'encarar "amb més
garanties d'èxit" les properes eleccions, ha dit en una conferència
aquest dissabte. Mas s'ha mostrat partidari de fer una llista "amb el
president" i no "del president"-"que se m'assigni el paper que toqui"- i
hi ha posat CDC al servei.
Crida a una llista unitària amb la societat civil catalana #larevoluciócatalana
Mas ha plantejat que els partits hi entrin o en quedin "al marge" i
sense concretar-ne més detalls ha cridat el sobiranisme organitzat a
entomar "quota de responsabilitat i lideratge".
Mas sobre el trencament de CiU: "És la prova que les coses van molt de debò, no estem per romanços"
Barcelona (ACN).- El president de CDC i de la Generalitat, Artur Mas,
ha assegurat que "la prova que les coses van molt de debò" és el
trencament de la federació. "No ens agrada que hagi passat [...] però no
estem per romanços, hem posat la directa", ha dit. La trencadissa de
CiU després de la consulta dels democratacristians és un dels cinc fets
que ha detallat d'entre el 9-N i ara -els acords del gener per les
plebiscitàries, el preacord del full de ruta, les eleccions municipals i
el paper de l'estat. Lluny de ser un "divorci total i a les males", la
diferència a CiU era "no compartir" totalment un "tema de fons" a la
societat. A més, ha negat cap "ultimàtum" de CDC i ha afirmat que es va
deixar temps a UDC.
El president de la Generalitat ha fet una declaració per explicar que la
constitució s'ha convertit en un cul de sac per les aspiracions
democràtiques dels catalans.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una declaració sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que declara inconstitucionals
els actes per a preparar el procés de participació ciutadana del 9 de
novembre de l'any passat. Mas ha dit que la sentència confirma que 'la
constitució espanyola s'ha convertit, al cap de 37 anys de la seva
redacció, en un cul de sac per les aspiracions democràtiques d'una part
molt significativa del poble de Catalunya'. I ha dit que quedava
reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S.
El president ha volgut recordar com es va arribar al 9-N:
'Després d'unes eleccions avançades al parlament, el novembre de 2012,
amb l'eix central del dret de decidir i el mandat explícit per fer una
consulta sobre el futur polític de Catalunya. Hi va haver un parlament
amb dos terços favorables al dret de decidir. També hi va haver un acord
sobre la data i la pregunta de la consulta. També vam demanar al
congrés espanyol la cessió de la competència per convocar un referèndum.
Vam rebre un no rotund. També hi va haver l'aprovació amb majoria molt
àmplia de la Llei de consultes. I també vam arribar al 9-N després
de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya. També vam
rebre el suport de gairebé tots els ajuntaments de Catalunya pocs dies
abans del 9-N.'
El
president de la Generalitat no renuncia a la possibilitat d'arribar a
un acord amb el govern espanyol que permeti als catalans “votar la
relació que volen tenir amb l'Estat”. Però si això no és possible, no
descarta la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), un instrument
avalat com a últim recurs pel Consell Assessor per a la Transició
Nacional. “Està sempre guardada [la DUI] a l'últim sobre tancat de
l'últim calaix del meu escriptori; no la volem utilitzar, però per si no
hi ha una altra opció, és allà esperant”, afirma en una entrevista
publicada ahir pel Corriere de la Sera, i que és fruit de la
taula rodona en la qual Artur Mas va participar divendres a Milà amb
diversos periodistes d'aquest històric rotatiu.
En la conversa,
Mas deixa clar que “identificar la nostra proposta amb les idees de la
Lliga Nord és un error: per nosaltres els temes econòmics i fiscals
també són importants, però cap italià ha de patir pensant que la seva
llengua o la seva identitat estan en perill”. El també líder de CiU
lamenta el fet que “el govern espanyol dóna una resposta judicial a les
nostres demandes polítiques” i recorda que, contra ell mateix,
l'executiu de Mariano Rajoy ja ha presentat quatre querelles que poden
comportar penes de presó. “Espanya diu: no hi ha res a discutir, et
detindrem i t'enviarem a la presó; la falta de comunicació és tal que
ara volen castigar per llei que es xiuli l'himne espanyol. En aquest
sentit, es mostra estorat que en un escenari marcat per la falta de
diàleg, de propostes i de solucions al dèficit fiscal, el govern de
l'Estat “se sorprengui que en un estadi ple de bascos i catalans es
xiuli l'himne.
El sindicat titlla d'"amenaça", "coacció" i "desafiament" l'afirmació del president de la Generalitat a 'Il Corriere della Sera'.
Redacció
El secretari general de 'Manos Limpias', Miguel Bernad
El sindicat Manos Limpias ha anunciat avui que aportarà al TSJC, que investiga la querella per la consulta del 9-N, les declaracions d'Artur Mas al diari italià "Il Corriere della Sera",
on va dir que "la declaració unilateral d'independència està sempre
aquí, en l'últim sobre de l'últim calaix".
El sindicat de funcionaris ha
titllat d'"amenaça", "coacció" i "desafiament" l'afirmació del
president de la Generalitat al diari italià, en l'entrevista al qual va
confessar que la declaració unilateral d'independència "no voldria
usar-la, preferiria un recorregut civil i democràtic com l'escocès, però
si no hi hagués una altra possibilitat, aquest sobre està aquí,
espera".
El ministre li respon "que s'apliqui la medicina" i dimiteixi si l'Audiència arxiva el cas de la xivatada
El president Mas ha subratllat aquest dimecres en una entrevista a
Ràdio Estel que la polèmica entre els Mossos d'Esquadra i la policia
espanyola hauria causat en un altre estat "autèntics estralls i hauria
provocat dimissions en cadena". "Però això a Espanya no passa, es poden
fer les bestieses més grans inimaginables i la cosa acaba en res o fins i
tot amb una acusació contra la víctima", s'ha queixat. Hores després el
ministre de l'Interior ha resposta a Mas reclamant la seva dimissió se
l'Audiència espanyola arxiva de nou la causa.
Segons recull l'ACN, Mas ha remarcat que no és que s'estigués jugant
només amb la vida d'un agent dels Mossos d'Esquadra infiltrat, sinó que
estava en joc la integritat física de tots. "Us imagineu que això hagués
estat al revés? Que un mosso hagués posat en perill la integritat
física d'un policia nacional i la desarticulació d'una cèl·lula
terrorista? Què estaria passant en aquest moment?", ha preguntat.
Ha lamentat que el resultat de tot plegat hagi estat, a més, un atac
per part del govern espanyol dient que les institucions catalanes no
estan preparades i que no són lleials. "És el món al revés, això és
l'essència de l'estat espanyol", ha conclòs.
Toc d'atenció del president a ERC · Li retreu la manca d'estabilitat parlamentària .
El president de la Generalitat, Artur Mas, fa pressió damunt ERC, a
qui retreu la manca d'estabilitat parlamentària. En una entrevista al
Punt Avui TV, que s'emetrà avui a les 20.45, Artur Mas avisa ERC i
relaciona la convocatòria electoral amb el seu suport al parlament. Però
afegeix que, ara com ara, no ha canviat la intenció de convocar les
eleccions.
'Si no canvia res, mantindré el que es va dir en
aquell moment. Allò forma part d'un acord. Per tant, si allò es manté
tal com està no hi ha cap raó en aquest moment per plantejar-se una cosa
diferent de la que es va acordar, i previsiblement les eleccions seran
al setembre d'aquest any tal com vam acordar, i tinc intenció de
convocar-les d'aquesta manera', diu.
El president es reuneix amb grups de comunicació i
inversors de Nova York per "dissipar dubtes, donar la cara, i explicar
avantatges" de Catalunya
Hores abans de pronunciar la conferència 'Catalonia at the
crossroads' a la Universitat de Columbia, el president de la
Generalitat, Artur Mas, ha explicat que el cònsol espanyol a la ciutat
el va rebre a l'aeroport en aterrar aquest dimarts i que no hi ha hagut
cap ingerència del govern espanyol a la seva visita, i ha recordat que
els contactes estrictament polítics s'haurien hagut de fer a San
Francisco amb el governador. "Normalment l’estat fica la falca quan es
tracta de contactes polítics, és el que els posa neguitosos; però no
poden evitar" trobades amb fòrums econòmics o universitaris, ha afegit. O
amb mitjans de comunicació: "Sé que no agrada, què hi farem, hem d'anar
a la nostra", ha conclòs.
El president Mas ha explicat que aprofitarà la visita a Nova York -es va
incorporar aquest dimarts en posposar-se la primera part del viatge a
San Francisco- per "tenir contactes amb gent del món dels think tanks,
és a dir gent que crea opinió, amb inversors de finances", amb
l'objectiu de "dissipar dubtes, donar informació i donar la cara, per
explicar els avantatges i les virtuts de Catalunya i explicar el procés
que interessa a molts llocs del món i especialment a Nova York".
El president, que ha dit que no té cap entrevista concertada en mitjans
de comunicació, ha insinuat que també es reunirà amb grups de
comunicació. "Entrevistes, no. Altra cosa és si tinc contactes amb grups
de comunicació", ha dit el president sense voler especificar més.
El president creu que 'seria un error' estigmatitzar tot el col·lectiu islàmic i posa en valor la tasca dels Mossos d'Esquadra.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat
que 'efectivament' hi ha gihadistes a Catalunya però ha puntualitzat que
'com a gairebé tots els països de la Unió Europea', on 'no hi ha debat
sobiranista'. Per això, Mas ha recriminat que el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz vinculi
aquestes dues idees i ha afirmat que aquest és un problema global a
Europa. També ha dit que Barcelona és una gran metròpoli i que això
'atrau aquest tipus de moviments'.
Mas també ha volgut posar en
valor la tasca dels Mossos d'Esquadra, de qui ha assegurat que 'fan molt
bé la seva feina' i per això han pogut detenir onze persones a
Sabadell, Terrassa, Sant Quirze, Barcelona i Valls. 'Tenim gihadistes,
tenim debat sobiranista i tenim mossos d'Esquadra que detenen
gihadistes', ha contestat al ministre. El president tambe ha demanat que
no s'estigmatitzi el col·lectiu musulmà perquè seria 'un gran error' i
ha considerat que els jihadistes són 'excepcions' dins d'aquest
col·lectiu.
