La gran manifestació de l’independentisme ahir a Brussel·les no es va
poder emetre per TV3 a causa de la prohibició de la Junta Electoral
espanyola. En canvi, algunes cadenes privades espanyoles sí que van
poder emetre imatges en directe durant una bona estona. Per
compensar-ho, l’ANC va oferir un directe per internet que recuperem tot
seguit.
Les imatges de la mobilització, amb una assistència massiva de 45.000
persones segons la policia belga, poden veure’s a partir del minut
trenta del vídeo. Inclou la
La manifestació d’aquest dijous a Brussel·les té un
precedent clar en la manifestació convocada el 7 de març del 2009 també a
la capital europea amb el nom de ‘Deu Mil a Brussel·les’. Aquell dia
fred de final d’hivern no es van arribar a aplegar deu mil manifestants,
tot i que el nom de la mobilitació era més aviat simbòlic. La societat
civil catalana es començava a organitzar en iniciatives com aquesta, en
un moment polític de desgast del govern tripartit presidit per José
Montilla, amb protestes cada vegada més fermes contra el maltractament
crònic en infrastructures i en finançament per part del govern espanyol…
I això que encara quedava més d’un any per a la sentència del Tribunal
Constitucional de l’estatut. En aquell moment, la iniciativa dels ‘Deu
Mil a Brussel·les’ va aconseguir aplegar unes tres mil o quatre mil
persones, una quantitat significtiva i que va acabar arrossegant també
representants de partits com CDC i ERC.
A la capçalera, Enric Canela, portaveu de la iniciativa;
Alfons López Tena, Núria Feliu… Van recórrer tres quilòmetres de carrers
pròxims al barri europeu, però el ressò que va acabar tenint més enllà
del nostre país fou limitat. En aquell moment, el missatge era més en
clau interna, per dir que l’independentisme és europeista i per exigir
als partits catalans compromisos clars cap a la independència.
Avui, la internacionalització de l’independentisme és un fet. I el missatge és clarament enfocat a l’exterior: Desperta, Europa!
El cantant tenia un càncer de pulmó que ell mateix havia fet públic al març.
EFE Madrid
Johnny Hallyday durant la seva actuació al Liceu el març de 2016 / CRISTINA CALDERER
El pare del rock francès, Johnny Hallyday, va morir
aquest dimarts a la nit al seu domicili als 74 anys víctima d'un càncer
de pulmó. Ell mateix, que tenia una salut fràgil arran dels excessos amb
el tabac, l'alcohol i les drogues, havia fet pública la malaltia al
març. L'última actuació de Hallyday a Catalunya es remunta a l'any 2016
al Liceu. El seu llegat, d'una trajectòria de més de 50 anys, inclou 46
discos –amb més de 900 cançons–, 25 dels quals en directe, amb unes
vendes de més de 100 milions de còpies. A més, va participar en vuit
pel·lícules.
Després de fer-se pública la notícia de la mort de
Hallyday, la policia francesa ha desplegat un fort dispositiu de
seguretat al voltant del seu domicili, a Marnes-la-Coquette.
El president francès, Emmanuele Macron, ha lamentat la mort de
l'artista i ha recordat el seu lirisme "brut i sensible", i també ha dit
que "va fer entrar una part dels Estats Units al nostre panteó
nacional". També han expressat el seu condol cantants com Michel
Polnareff, Eddy Mitchell i Céline Dion. Per a la cantant, Hallyday era
"un gegant, una verdadera icona".
Terrible despertar. Nos ha dejado Johnny Hallyday, un símbolo, un mito... El ROCK con mayúsculas. El mundo llora tu perdida. Gracias por todo. Fue una suerte el llegarte a conocer. https://t.co/0zf7Oi2X5Dpic.twitter.com/C0ZGAYVHqf
Milers de catalans van començar ahir el seu viatge cap a Brussel·les, on demà es fa la manifestació convocada per Òmnium i l’ANC.
A la capital de la UE no queda cap habitació lliure als hotels i
s’espera una assistència multitudinària. El vice-president de l’ANC,
Agustí Alcoberro, no ha volgut aventurar cap xifra, però ha assegurat
que serà ‘una de la més grans dels últims anys a Brussel·les.’ Anit
milers de catalans ja van fer una primera demostració de força en una concentració a la Grand Place.
Els manifestants fan el viatge amb avió, tren, autocar i cotxe. I és
precisament la carretera la que dóna més problemes, però també
anècdotes, en aquest viatge. Avui, per segon dia consecutiu, hi han
hagut cues de fins a vuit quilòmetres al pas fronterer de La Jonquera.
La policia espanyola ha fet un control i només permetia que els vehicles
passessin d’un en un.
També hi ha problemes de circulació a la comarca del Vallespir. Prop
d’El Voló hi ha unes obres que redueixen la via de tres a un carril. Al
matí, un accident múltiple al Gironès també ha causat
quilomètriques. Podeu seguir l’estat del trànsit ací.
S'enfada quan impedeixen que entri amb la càmera fins al vehicle.
Gerard Sesé @gerardsese | Cap
a tres quarts de quatre de la tarda d'avui les conselleres Meritxell
Borràs i Dolors Basa han sortit de la presó d'Alcalá-Meco a Madrid. Un
núvol de periodistes i fotògrafs restaven a la porta per intentar
aconseguir alguna declaració i alguna instantània del moment. Algun
periodista espanyol s'ha exaltat i ha intentat, sense èxit, fer una foto
a tota costa a les conselleres.
El fotògraf que perd els papers a la sortida de presó de les conselleres
A les imatges que ha emès en directe a TV3 s'ha pogut veure com els
periodistes intentaven penetrar, sense aconseguir-ho, dins dels vehicles
que transportaven les conselleres i els seus familiars just a la
sortida de la presó a Madrid. Un dels fotògrafs s'ha encarat amb un dels
conductors que no li ha permès dilapidar la intimitat de les
conselleres quan ha intentat entrar a un dels cotxes. La reacció del
fotògraf espanyol ha estat del tot desmesurada amb insults com "payaso" i
Estefania Molina Foto: E.M. | Vídeo: Estefanía Molina
Alcalá de Henares. Dilluns, 4 de desembre de 2017
La sortida de la presó de dones d’Alcalá Meco de Meritxell Borràs i Dolors Bassa
arribava aquest dilluns als volts de les 15.50, després de pagar la
fiança, i 32 dies exactament després de ser internades de forma cautelar
per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el passat 2 de
novembre. Borràs i Bassa marxaven en una furgoneta color gris platejat i
han exhibit immediatament un somriure de felicitat a les famílies, que
els esperaven a les portes del penitenciari, juntament amb una munió de
diputats i senadors d’ERC i el PDeCAT, que han esclatat en un
aplaudiment.
Els fills de Bassa han pujat al furgó, així com la mare de Borràs i
ràpidament han marxat de la presó, direcció casa seva. A l’altre cotxe
hi havia la comitiva dels demòcrates, entre ells, el coordinador general
David Bonvehí i el diputat Carles Campuzano. Per la banda dels
republicans, hi havia el portaveu al Congrés, Joan Tardà, els diputats
Joan Capdevila i Jordi Salvador, la senadora Mirella Cortès, així com
Elisenda Pérez i Teresa Vallverdú. També hi assistia la membre de la
Jordi Palmer Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 29 de novembre de 2017
“Mig Govern és a l’exili i l’altre mig és a la presó”. Aquesta és una de les frases que la Junta Electoral Central no permetria dir a TV3 però que sí que es pot sentir al vídeo que Òmnium Cultural ha
fet públic aquest dimecres en el marc de Crida per la Democràcia per
posar de manifest el “cop a l’autogovern català” que ha portat l’aplicació de l’article 155
per part del govern espanyol i que demostra que actualment tot depèn de
Madrid: qualsevol decisió de pes ha de passar pel ministeri
corresponent.
“El PP, amb el 8% dels vots, controla Catalunya, —explica el vídeo—,
ha fet fora el Govern legítim de Catalunya escollit per la ciutadania i
n’ha usurpat les competències amb la complicitat i el suport del PSOE i
Ciutadans”, per afegir que
Aquesta setmana s’ha sabut que el govern espanyol s’haurà d’endeutar
per poder abonar la paga extra dels funcionaris del mes de desembre. No
hi ha prou diners al fons de reserva de la seguretat social per a fer el
pagament de 9.500 milions.
A l’estiu, ja va haver de gastar 3.500
milions d’euros per a la paga extra. El saldo ara ja serà negatiu,
després de cinc anys consecutius en què el govern espanyol ha anat
traient diners de l’anomenada guardiola de les pensions.
Des del 2012,
ha gastat 71.000 milions i per primera vegada des dels anys noranta la
seguretat social s’endeutarà.
Aquest vídeo del programa de TV3 ‘Està passant’, presentat per Toni
Soler, il·lustra en poc més d’un minut com s’ha anat buidant aquesta
guardiola, i com la
Un dels municipis que va patir més la violència de la policia
espanyola l’1-O va ser Dosrius, al Maresme. És un dels llocs on més es van acarnissar
contra la gent que volia votar; fins i tot el batlle, Marc Bosch, va
haver d’anar a l’hospital pels cops de porra que va rebre, i encara va
acabar essent cridat a declarar ‘per resitència greu a l’autoritat’.
Una de les imatges més impactants d’aquella jornada va tenir lloc al
nucli de Canyamars, just davant del casal Les Cotxeres, un dels llocs
habilitats com a col·legi electoral. Aquest vídeo, que es va difondre
aquell mateix dia, permet veure com els agents de la Guàrdia Civil van
reduir, arrossegar i vexar, mig despullant, una dona que havia anat a
votar.
El líder del PP es mostra incòmode en algunes preguntes
Gerard Sesé @gerardsese | Avui el líder del Partit Popular a Catalunya, Xavier García Albiol, ha
visitat el programa Els Matins de TV3. Lídia Heredia l'ha entrevistat
just després que esclatés la polèmica per unes declaracions del popular
que deia que treballaria perquè a la televisió pública catalana hi
treballés "gent normal". La presentadora no ha tingut pietat amb Albiol i
l'ha destrossat públicament i en directe.
TV3 i la "gent normal"
Lidia Heredia destrossa Albiol
L'entrevista ja ha començat dura: Heredia li preguntava a Albiol per què
no eren gent normal els treballadors de TV3. A partir d'aquí, el
popular intentava esquivar totes les preguntes sense èxit. "No em sembla
admissible que els presentadors d'un mitjà públic es posin a favor
d'una ideologia", intentava defensar-se Albiol.
La presentadora ha volgut saber que fos més explícit i el popular
tirava pilotes fora amb afirmacions generalistes: "Algunes coses que
passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens
agraden i no les considerem normals".
Heredia
ha recordat al popular que TV3 és una de les televisions més auditades
però Albiol ha recordat que "els mitjans públics de Catalunya estan
donant suport a una ideologia. No són imparcials". Llavors la periodista
li ha preguntat per què
La ministra de Defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, s’ha
empassat una trucada d’uns humoristes russos que es fan passar pel
ministre de Defensa de Letònia. Li asseguren, entre altres bromes, que
el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un espia rus des
de fa anys i que el seu pseudònim és Cipollino. ‘No en teníem cap
dubte’, respon Cospedal.
També li diuen que el 50% dels turistes russos a Catalunya treballen
per al servei d’intel·ligència de Rússia i que estan preparats per a
crear una situació a Barcelona semblant a la de Crimea i el Donbass,
territoris d’Ucraïna en conflicte a causa de la ingerència russa.
Durant la conversa, gravada pels humoristes russos Alexéi Stoliarov i
Vladímir Kuznetsov i difosa per l’agència Sputnik, també ofereixen a
Cospedal la
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 17 de novembre de 2017
Diversos treballadors de conselleries i organismes de la Generalitat intervinguda
han sortit al carrer aquest divendres per demanar l'alliberament dels
consellers i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart.
Exteriors i Governació
Els efectius d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i
de Governació i Habitatge s’han concentrat a les portes dels
departaments a les 12 del migdia i després han sumat forces a la Via Laietana de Barcelona, que han tallat durant deu minuts.
Darrere una pancarta on es podia llegir ‘No al 155’ i amb consignes
a favor de la democràcia, “l’alliberament dels presos polítics” i les
cares dels consellers Raül Romeva i Meritxell Borràs, els treballadors han clamat per la llibertat de tots els membres del Govern i contra l’article 155 de la Constitució.
"No volem ser una nació d'Espanya, no volem ser països ocupats", canten els vaguistes a les vies de l'AVE de Girona.
per
Jordi Borràs
08/11/2017
Una de les accions més potents de la vaga general d'aquest dimecres, que reclama la llibertat dels presos polítics, ha estat l'ocupació de les vies de l'AVE a Girona,
on milers de persones fa hores que han tallat la circulació de trens i
clamen llibertat i demanen deixar de ser una nació ocupada per Espanya.
Estefania Molina Foto: Efe | Vídeo: ACN
Madrid. Dilluns, 6 de novembre de 2017
Al Partit Popular no li ha caigut bé el suport al procés d'un dels
partits membres de la coalició de govern belga, el nacionalista flamenc,
la N-VA, o el fet que l'exprimer ministre socialista de Bèlgica Elio Di
Rupo titllés Mariano Rajoy de "franquista autoritari" fa uns dies.
Tot
això en paral·lel que la Justícia del país europeu hagi deixat Carles Puigdemont
i els altres consellers en llibertat fins a resoldre l'ordre
d'extradició, amb el greuge comparatiu que suposa després que la
jutgessa Carmen Lamela mantingués Oriol Junqueras i altres set
consellers en presó cautelar a Espanya.
"Els polítics flamencs deuen fer servir Catalunya per al seu propi
procés", responia el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado,
aquest dilluns a Génova després del comitè de direcció sobre el
presumpte oportunisme de la N-VA per debilitar el primer partit de la
coalició.
Casado deia esperar que Bèlgica "col·laborés" i complís amb
l'ordre de detenció europea dictada per
El Nacional Foto: Efe | Vídeo: ACN
Barcelona. Diumenge, 5 de novembre de 2017
El Nacional Foto: Efe | Vídeo: ACN
Barcelona. Diumenge, 5 de novembre de 2017
La Justícia belga ha decidit aquesta nit deixar en llibertat el president Carles Puigdemont i
els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell
Serret, amb només mesures cautelars. Aquestes són l'obligació de restar a
Bèlgica, i el compromís de comparèixer davant del jutjat quan se'ls
demani. No s'hi ha inclòs cap mesura de compareixença periòdica ni
tampoc cap prohibició de parlar als mitjans de comunicació.
Els membres del Govern s'havien presentat aquest matí a les 9.15 a la
policia belga, en una acció concertada amb la Justícia, i han passat a
la Fiscalia de
El president de la Generalitat és a la capital
belga juntament amb Joaquim Forn, Antoni Comín, Meritxell Borràs,
Meritxell Serret, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
Redacció| 31/10/2017 a les 12:10h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i set consellers són
en aquests moments a Brussel·les, en un viatge que ha provocat gran
expectació. Tots ells explicaran en una roda de premsa, a partir de les
12.30 hores, els motius de la seva estada a la capital belga.
El Nacional
Barcelona. Diumenge, 29 d'octubre de 2017
Un grup d'ultres que ha participat a la manifestació unionista d'aquest
diumenge s'ha enfrontat als Mossos d'Esquadra a la plaça de Sant Jaume. A
les imatges es pot veure com els manifestants s'abraonen als policies i
els llancen objectes, al mateix temps que els provoquen amb els pals de
les banderes que porten.
Alguns dels assistents els intenten calmar i
els aparten del cordó policial, mentre els ultres criden consignes com
"Dónde estabáis el 1 de octubre" o "Con Franco se os quitaba la
tontería". A més a més hi ha hagut persecucions a transeünts per part
dels ultres.
Los nazis provocan a los mossos en la plaza Sant Jaume y estos en autodefensa se protegen de la escoria nazi ... pic.twitter.com/yKEkaNvd3J
Nicolas Tomás Foto: Laura Gómez
Barcelona. Diumenge, 29 d'octubre de 2017.
Ja s’ha convertit en el càntic estrella de l’unionisme després de l’1
d’octubre: “Puigdemont a prisión”. Dos dies després de l’aprovació de
l’article 155 que ha suspès l’autonomia catalana, l’han tornat a entonar
aquest diumenge les desenes de milers de persones que s’han reunit a
Barcelona, sota el lema ‘Tots som Catalunya’, convocats per Societat
Civil Catalana. L’escenari escollit per a la manifestació massiva ha
estat exactament el mateix que dissabte de la setmana passada va
escollir la Taula per la Democràcia per demanar la llibertat dels Jordis
i protestar justament contra el 155: el passeig de Gràcia.
L’entitat va voler deixar clar el passat dimecres, abans de la
convocatòria, que la marxa no tenia l’objectiu de defensar l’article
155. A l’hora de la veritat, la majoria d’assistents han volgut
expressar el seu suport a la intervenció total de les institucions
d’autogovern catalanes, ja fos celebrant el cessament del president
Puigdemont i tots els seus consellers (pels qui han demanat
l’empresonament) o que Rajoy hagi convocat eleccions autonòmiques pel 21
de desembre.
El ball de xifres de sempre. L’organització ha quantificat
l’assistència en 1,3 milions de persones i la delegació del Govern
espanyol en un milió, malgrat que
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 27 d'octubre de 2017
El govern espanyol ha enviat un formulari als seus
socis de la UE per rebutjar la proclamació de la República catalana,
segons ha informat el corresponsal a Brussel·les de la televisió
alemanya ARD, Markus Preiss. El periodista ha difós el text del
formulari espanyol, que assenyala el següent:
"Enviarem una curta nota sobre la Declaració Unilateral
d'Independència que acaba de ser aprovada per "70 representants del
poble" al Parlament regional català en una votació secreta sense la
presència de l'oposició. Però un clar posicionament tan aviat com sigui possible
seria molt ben benvingut i ajudaria molt. Aquí tenen unes ratlles que
els demanem que incloguin en el posicionament, curt i clar.
"1. (Nom del país) no reconeix i no reconeixerà de cap manera la declaració unilateral il·legal que s'ha aprovat avui al Parlament regional català.
"2. La condemnem com a violació flagrant de l'Estat de dret, la democràcia i la Constitució espanyola, que és una part del marc legal europeu.
"3. Fem confiança en el govern espanyol i en les seves institucions democràtiques per restaurar l'Estat de dret i l'ordre constitucional, per garantir les llibertats i els drets de tots els ciutadans".
Spanische Regierung verschickt Formulierungsvorschläge: So sollen die EU-Partner auf Unabhängigkeitserklärung in #Katalonien reagieren. pic.twitter.com/zo1HKMmJY0
