Solidaritat per la Independència va presentar ahir dijous el llibre que
commemora els 10 anys de Solidaritat per la Independència (2010-2020)
al Centre Cultural La Farinera del Clot de Barcelona.
L'acte va ser presentat i conduït per Roger San Millán i Maria Teresa Sierra membres de l'Executiva Nacional de Solidaritat.
L'auditori es va omplir per escoltar les anècdotes i reflexions d'Uriel Bertran i Alfons López Tena, ambdós
exdiputats del Parlament de Catalunya per Solidaritat durant la IX
Legislatura.
Maria Teresa Sierra, Secretària de Formació de Solidaritat, va començar
l'esdeveniment fent un resum del procés d'escriptura del llibre i
explicant totes les
La manifestació d’aquest dijous a Brussel·les té un
precedent clar en la manifestació convocada el 7 de març del 2009 també a
la capital europea amb el nom de ‘Deu Mil a Brussel·les’. Aquell dia
fred de final d’hivern no es van arribar a aplegar deu mil manifestants,
tot i que el nom de la mobilitació era més aviat simbòlic. La societat
civil catalana es començava a organitzar en iniciatives com aquesta, en
un moment polític de desgast del govern tripartit presidit per José
Montilla, amb protestes cada vegada més fermes contra el maltractament
crònic en infrastructures i en finançament per part del govern espanyol…
I això que encara quedava més d’un any per a la sentència del Tribunal
Constitucional de l’estatut. En aquell moment, la iniciativa dels ‘Deu
Mil a Brussel·les’ va aconseguir aplegar unes tres mil o quatre mil
persones, una quantitat significtiva i que va acabar arrossegant també
representants de partits com CDC i ERC.
A la capçalera, Enric Canela, portaveu de la iniciativa;
Alfons López Tena, Núria Feliu… Van recórrer tres quilòmetres de carrers
pròxims al barri europeu, però el ressò que va acabar tenint més enllà
del nostre país fou limitat. En aquell moment, el missatge era més en
clau interna, per dir que l’independentisme és europeista i per exigir
als partits catalans compromisos clars cap a la independència.
Avui, la internacionalització de l’independentisme és un fet. I el missatge és clarament enfocat a l’exterior: Desperta, Europa!
Solidaritat Catalana per la Independència va votar contra el
nomenament de Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau
perquè se sabia que era una persona vinculada a l’espanyolisme més
ranci.
Sabíem que era membre de l’Asociación Professional de Magistratura
(APM), que és l’associació de juristes de dretes, en què s’inscriuen
tots els membres que formen part del Tribunal Constitucional que sempre
vota contra Catalunya. Però, a més a més, tenia fama de tèrbol, de no
ser aigua clara. Se sabia que extrajudicialment s’interessava molt per
la vida privada de les persones: polítics, empresaris…
Ens va estranyar que fos proposat com a director de l’Oficina
Antifrau. A Solidaritat vam valorar tota
Alfons López Tena (Sagunt, 1957). És notari i polític. És líder de Solidaritat Catalana per la Independència
(SI), formació que va fundar el 2010. Ha estat militant de Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) durant vint-i-un any. Ha estat diputat
del parlament català per SI i vocal del Consell General del Poder
Judicial espanyol. És autor de nombroses publicacions i conferències
sobre temes jurídics i ha escrit l'assaig 'Catalunya sota Espanya.
L'opressió nacional en democràcia'.
Alfons López Tena
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Perquè els catalans puguem governar-nos a nosaltres mateixos,
com qualsevol poble que així ho decideix. Igual com són independents els
francesos, els anglesos, els portuguesos, els espanyols o els de
Burkina Faso, els de Singapur, els de Togo i els dels dos-cents estats
independents que hi ha al món.
Per a un poble, autogovernar-se és la
millor eina de protecció que té. La independència assegura que no
estarem sotmesos al poder d'algú, com és l'estat espanyol, que l'única
cosa que vol és recursos, manar, escanyar i dissoldre'ns.
La
independència ens assegura que les decisions es prenguin per la voluntat
majoritària dels catalans. No seran decisions que es prenguin a fora
per fer mal als catalans.
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
1- Què és?
2- Com es fa?
3- Quins riscos té?
4- Com s'aconsegueix el reconeixement internacional?
5- És legítima?
6- És legal? (internacionalment)
7- Com s'executa a la pràctica?
8- Com s’aconsegueix el control efectiu del territori?
9- Com s’assegura el compliment de la nova autoritat catalana per part de la població i funcionaris?
10- Què passa amb el sistema bancari, funcionaral, etc?
11- Quina diferència hi ha amb una proclamació?
12- Quina diferència hi ha amb una Declaració pactada amb Espanya?
13- Hi ha risc per a l'autonomia de Catalunya?
14- En quina situació queden la resta de PPCC?
15- No és millor fer un referèndum?
