8-03-2022
L'acte va ser presentat i conduït per Roger San Millán i Maria Teresa Sierra membres de l'Executiva Nacional de Solidaritat.
L'auditori es va omplir per escoltar les anècdotes i reflexions d'Uriel Bertran i Alfons López Tena, ambdós exdiputats del Parlament de Catalunya per Solidaritat durant la IX Legislatura.
Maria Teresa Sierra, Secretària de Formació de Solidaritat, va començar l'esdeveniment fent un resum del procés d'escriptura del llibre i explicant totes les
peripècies viscudes, per acabar fent un agraïment a totes les persones que hi han col·laborat.
Roger San Millán, Secretari General de Solidaritat, va prosseguir fent un resum de la situació política actual i plantejant tot un seguit de qüestions als dos exdiputats presents a l'escenari.
L'Alfons López Tena va fer un repàs d'aquests anys i va recordar, de fet, que no ha canviat gaire res des de 2010. Va lamentar que se segueix en el mateix atzucac recordant que mai s'ha fet gaire res, més enllà de manifestacions i que els partits segueixen allà mateix.
L'Uriel Bertran va remembrar que el 2010 hi havia el moviment social de les consultes per emmancipar-se dels partits clàssics. Hi havia un discurs d'independència fora d'ells. Solidaritat va creure que havia canviat el paradigma i que es podia empènyer els partits i lideratges polítics. Posteriorment, va relatar, que empènyer els partits era un model esgotat, però malgrat això es va intentar havent entrat al Parlament de Catalunya i es va posar sobre la taula, de veritat, la independència.
Els partits polítics, va comentar Alfons López Tena, segueixen en un estat 'gallinaci' com fa anys i va explicar tot un seguit d'anècdotes que feien referència a com des de Madrid sempre han vist els partits polítics catalans sense determinació i com van enganyar als catalans amb el tema de l'Estatut. Mentre a Catalunya deien que s'estaven fent jugades mestres i que se'ls fes confiança, a Madrid deien que era tot una estratègia de negociació. Veient això des del Gobierno van entendre que tot era un 'farol' i que els catalans no anàvem enlloc.
El llegat de Solidaritat és clar i sempre ha estat contundent, va expressar Uriel Bertran. Una aposta clara per la independència. De fet, va recordar que ningú n'ha agafat el testimoni. La CUP, per exemple, ha acabat votant Pere Aragonès com a MHP sense res a canvi. Els que ho havien de fer millor han acabat sent patètics.
En Roger San Millán va recordar com la campanya 'No vull pagar' organitzada per SI, tant potent i amb tanta repercussió, va ser frenada per l'administració catalana i que van utilitzar totes les eines per menysprear i fagocitar els moviments i partits independentistes.
L'Alfons López Tena va assenyalar com Solidaritat no va voler entrar mai a la cadena de favors pròpia del Parlament de Catalunya, per exemple quan una empresa particular com Abertis, pel que fa a la campanya #NoVullPagar dels peatges a les autopistes catalanes, va pressionar per canviar la llei i que no pagar un peatge fos delicte i el Govern de Catalunya s'hi va posar de costat fent, fins i tot, campanyes mediàtiques per espantar a la gent. Solidaritat per la Independència va trencar les regles existents fins el moment no volent participar de les prevendes pròpies de la política catalana.
Els convidats van esgrimir tot un seguit d'anècdotes que van deixar clar que mai els catalans estarien disposats a tirar endavant, amb afers més importants que les anècdotes explicades, i enfrontar-se a l'Estat espanyol. El Govern i el Parlament de Catalunya sempre s'han plegat a interessos de tota mena esgrimint, per exemple, en aquest cas, que la campanya #NoVullPagar atacava l'empresa catalana.
L'Uriel Bertran va destacar que Solidaritat buscava la regeneració democràtica i que es va creure que això seria posterior a la independència, però els poders fàctics sempre s'han protegit. Va comentar que és vital treure's aquesta 'crosta' que s'autoprotegeix i que per això es van avançar les eleccions el 2012 per, entre d'altres coses, motivar l'expulsió de Solidaritat del Parlament al fer seus els arguments sobre la independència els partits catalanistes que sempre han estat presents al Parlament. D'aquesta manera els partits clàssics absorbien el discurs independentista, deixant a Solidaritat sense el seu element diferenciador (i en aquest cas autèntic) i, per tant, en una posició extremadament feble.
Va seguir recordant l'Uriel Bertran com, amb ell dins d'ERC com a cap de les joventuts d'aquest partit polític, es va organitzar una manifestació contra les retallades de l'Estatut aprovat pel Parlament i referendat pel poble en referèndum, en el que ell personalment pretenia fer posicionar el partit contra l'Estatut retallat i, per tant, en un xoc frontal contra l'Estat. El mateix vespre de la manifestació, l'Executiva d'ERC va optar per donar-li la volta a les demandes fetes pel poble català i va voler aprofitar-la per negociar un millor Estatut amb el president espanyol Rodríguez Zapatero. Tot plegat una explotació de la voluntat del poble per a interessos propis de partit.
Finalment es va fer un repàs sobre com va néixer Solidaritat, motivat per les consultes per la independència iniciades a Arenys de Munt el setembre de 2009, en les que l'Uriel Bertran va creure que es podia fer una nova política sense els partits de sempre tant ben acomodats. D'aquí l'origen de Solidaritat per la Independència. Malauradament han anat passant els anys des de llavors i els partits polítics segueixen allà mateix sense voler fer la independència, però fent-ho veure.
Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre fent clic aquí.
Executiva Nacional de Solidaritat per la Independència
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.solidaritat.cat/blog/exit-presentacio-del-llibre-dels-10-anys-de-si/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada