El president espanyol intervé per sorpresa després de les dures
crítiques de Montero a la corrupció. "Per perdre, qualsevol candidat és
bo. Fins i tot Iglesias", assegura
DANI SÁNCHEZ UGART / MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid
Marano Rajoy, durant el debat de la moció de censura de Podem. EFE
Montero arrenca amb un discurs molt dur i Rajoy li respon
La fiscalia de Màlaga ha arxivat la denúncia presentada per Podem per
l’enterrament de l’ex-ministre franquista José Utrera Molina a Nerja el
proppassat 22 d’abril, en què es va fer apologia del franquisme. Hi va
haver càntics del ‘Cara al sol’ amb la mà alçada mentre el taüt amb les
restes d’Utrera Molina abandonava l’església de San Miguel de Nerja.
El grup parlamentari Podem Andalusia va presentar una
denúncia pels fets, considerant que s’havia comès un
La portaveu de Podem al Congrés espanyol, Irene Montero, ha recordat
que l’estat és ‘un país plurinacional’ on les persones comparteixen
múltiples identitats.Durant la presentació de la moció
de censura que Podem ha presentat aquest matí contra el govern del PP,
Montero ha afirmat que la seva proposta per resoldre el conflicte amb
Catalunya és ‘referèndum, dret a decidir, perquè les bases de la
convivència entre els pobles d’aquest país siguin fermament
democràtiques’. Les declaracions de Montero arriben l’endemà que el
corrent intern de Podem Anticapitalistas publiqués un comunicat de suport al referèndum.
Podeu seguir en directe el debat de la moció de censura al govern de Mariano Rajoy ací:
Va ser el programa més vist d'aquest diumenge i va aconseguir un 'share' del 19,2%
ARA Barcelona
Junqueras i Puigdemont, entrevistats aquest diumenge per Vicent Sanchis / CCMA
L'entrevista que el director de TV3, Vicent Sanchis, va fer aquest diumenge a la nit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras,
va ser l'emissió més vista del dia a Catalunya, amb 537.000 espectadors
i un 19,2% de quota de pantalla. El programa va tenir un seguiment molt estable durant l'hora llarga que va durar.
La presidència del TSJC ha
impedit que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres
de la mesa acompanyessin Joan Josep Nuet fins a la porta del tribunal,
avui que el diputat de Catalunya Sí que es Pot
declarava per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació. Han
estat els mossos d’esquadra els que han comunicat la decisió a
Forcadell i companyia, els quals han hagut de cedir.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha denunciat l’acció: ‘Hem vist una imatge tant trista com denunciable. Que la presidència del TSJC
hagi prohibit a la presidenta del Parlament i als membres de la
‘Votarem, per més que l’estat espanyol no vulgui’, ha proclamat Pep Guardiola en la lectura del manifest de l’acte de suport al referèndum
de l’1 d’octubre que s’ha fet avui a Montjuïc i que ha aplegat milers
de manifestants. Guardiola ha afegit: ‘Votarem aquest 1 octubre. A més
de la majoria democràtica del parlament el govern ha de saber que tots
nosates estarem al seu cosat. Més que mai acudirem a les urnes.’
‘Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai
acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la
democràcia i els nostres representants’, ha dit.
També ha demanat ajuda a la comunitat internacional apel·lant a tots
els demòcrates d’Europa i del món a recolzar la defensa de drets
amenaçats a Catalunya, com el dret de la llibertat d’expressió política i
el dret de vot, i plantar cara ‘als abusos d’un estat autoritari’.
L’ex-tècnic del Barça ha recordat que la Generalitat ha intentat
pactar un referèndum amb el govern
El sobiranisme ha fet una demostració de força, dos dies
després després de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de
l’1 d’octubre. En una concentració davant les quatre columnes de Puig i
Cadafalch, a Montjuïc, s’hi han aplegat quaranta mil assistents, segons
els organitzadors, i un gran nombre de representants d’entitats, de
partits i d’institucions molt diverses: des del president, Carles
Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, la presidenta del
parlament, Carme Forcadell, fins a representants del PDECat, ERC, la
CUP, Podem, EUiA..
Fotografia: Albert Salamé.
I també entitats i activistes d’orígens molt diversos com l’activista
Pep Riera, d’Unió de Pagesos; l’urbanista Jordi Borja, un dels
referents intel·lectuals dels comuns; l’ex-diputat de la CUP David
Fernàndez; el pintor Joan-Pere Viladecans; l’activista Arcadi Oliveres;
l’advocada Magda Oranich; la cineasta Isona Passola; l’escripora
Isabel-Clara Simó; el periodista Miquel Calçada; el coordinador de ‘Casa
Nostra Casa Vostra’, Ruben Wagensberg; la historiadora Anna Sallés…
Tots ells han pujat a l’escenari duent una urna, i fent una proclama en
favor de l’autodeterminació de Catalunya.
El moment culminant ha estat la lectura del manifest, a càrrec de Pep
Guardiola, ‘Votarem, per més que l’estat espanyol no vulgui’, ha
proclamat. ‘Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que
mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la
democràcia i els nostres representants’, ha dit.
Puigdemont ha anunciat data i pregunta per al referèndum en una
declaració institucional acompanyat de Junqueras, el govern i els
diputats independentistes
Redacció
El referèndum sobre la independència de Catalunya serà el diumenge 1 d'octubre i es convocarà amb la pregunta "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?" Carles Puigdemont ho anunciat en una declaració institucional al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, en una compareixença al Pati dels Tarongers després d'un Consell Executiu extraordinari al Palau de la Generalitat.
Puigdemont i Junqueras han sortit acompanyats pel govern, la presidenta del Parlament, alguns membres de la mesa i pels diputats de JxSí i la CUP.
La pregunta confirma les expectatives i les
hipòtesis dels últims dies, perquè inclou dues paraules clau: "estat
independent" i "república". Són dues de les peticions que feien el
PDeCAT, per una banda, i Esquerra Republicana i la CUP, per l'altra.
Aquest divendres Puigdemont no ha signat cap document en referència al referèndum, amb la intenció d'evitar impugnacions del govern espanyol al Tribunal Constitucional.
'Després de
l'Eurocopa no em xiulaven... Tu, els mitjans i aquestes càmeres heu fet
que passi això', li va etzibar a un periodista d'una cadena espanyola
Ahir la selecció espanyola de futbol va jugar un partit amistós
contra Colòmbia a Múrcia (2-2). El defensa Gerard Piqué va tornar a ser
xiulat pels afeccionats de l’estadi Nueva Condomina. Aquesta situació
s’ha anat repetint en aquests darrers partits de la selecció espanyola,
però ahir Piqué va esclatar quan atenia els mitjans, que va culpar
d’atiar la tensió.
‘Per què hi doneu tanta corda? Per què no parleu d’esport? Fa un any i
mig que em demanes sobre això. Després de l’Eurocopa no em xiulaven…
Tu, els mitjans i aquestes càmeres heu fet que passi això’, va etzibar a
un periodista d’una cadena espanyola.
Quan li van demanar per què creia que es produïa la situació, Piqué
va afegir: ‘No és per la
Ignacio Cosidó fou director general de la policia espanyola els anys que
va durar l’operació Catalunya de guerra bruta des del ministeri
d’Interior contra l’independentisme català. Avui ha comparegut a la
comissió d’investigació al congrés espanyol, on ha dit que no té ni idea
de cap operació Catalunya. També ha dit que no tenia ni idea del fet
que el seu número dos deixés entrar a Daniel de Alfonso al despatx del
ministre Fernández Díaz els dies que es van enregistrar les converses
entre ells dos en què conspiraven contra polítics independentistes.
El moment en el qual l'àrbitre ha xiulat el final del partit i ha confirmat l'ascens del Girona
per
Redacció
04/06/2017
El Girona és de Primera! Però, com ho ha viscut Montilivi? Aquesta és, precisament, la reacció dels jugadors i afeccionats del Girona en el moment del xiulet final. Impressionant.
El fundador i primer director de l’ARA deixa milers de lectors orfes, un
gran equip compromès amb el diari i un valuós llegat periodístic
personal marcat per una especial sensibilitat educativa i social.
ÀLEX GUTIÉRREZ Barcelona
Carles Capdevila, en una imatge del 2014
/ PERE TORDERA
Va lligar el periodisme amb la vida i ho va fer
dedicant-hi fins a l’última de les seves energies. Carles Capdevila va
morir ahir, als 51 anys, després d’una dura lluita contra el càncer, en
una batalla que va lliurar a cara descoberta, fent pública la seva
malaltia. Era així fidel al seu propòsit de desplaçar el periodisme de
la rígida cotilla política i acostar-lo a les qüestions que afecten de
manera més profunda les persones. Qui va ser director de l’ARA cinc anys
–des de la seva fundació, el novembre del 2010, al costat d’un equip
editorial format per Albert Om, Toni Soler, Antoni Bassas i Xavier
Bosch– va decidir que el seu últim focus periodístic (i Capdevila era un
periodista de gran tenacitat) el dedicaria a il·luminar els herois
anònims, com infermeres, metges i cuidadors, que treballen per alleujar
el sofriment de la gent que pateix.
Nascut als
Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965, va tocar micròfon per
primer cop a Ràdio Pista, encara adolescent: són temps en què les ràdios
municipals fan escola i allà se li desperta la fam de periodisme. Es
llicencia en filosofia i lletres i fa els primers passos com a
professional a la secció de Societat del diari Avui. Es converteix aviat
en el cap d’aquesta àrea, que revoluciona amb els plantejaments
imaginatius dels seus reportatges. És en aquella redacció on coneix qui
serà la seva dona, i mare dels seus quatre fills, la també periodista
Eva Piquer.
L’agilitat és la seva divisa. N’és un
exemple l’aventura menor –pel que fa a durada– però major –pel que fa a
la transcendència– del Diari de la Pau. Amb un grup de periodistes, va
editar aquest rotatiu l’any 1991, mentre va durar la Guerra del Golf,
com a manera per protestar per com la gran premsa silenciava les
crítiques al conflicte. Va ser una idea pensada i executada en una
setmana. Una bogeria, en definitiva, però que es va convertir en èxit
gràcies al seu olfacte i sentit de l’oportunitat. Capdevila recordaria
sovint als seus companys de professió que els periodistes escrivim per
ser llegits, així que la comercialitat no és per se cap deshonor, al
contrari.
Capdevila i Piquer marxen a Nova York entre
el 1992 i el 1994, en una aventura que té molt de viatge iniciàtic i
eixamplament d’horitzons. Des d’un petit pis de Manhattan elaboren mil i
una històries sobre el que es cou a la capital cultural d’Amèrica.
Ella, enviant cròniques a l’Avui. Ell, escrivint per a revistes i
mitjans esportius, mentre redacta també el llibre Nova York a la
catalana, en el qual recopila tot de vincles de la ciutat amb el seu
país, al llarg dels últims cent cinquanta anys.
Guàrdies civils, militars i capellans espanyols van animar la 59ª Peregrinación Militar Internacional a Lourdes
ballant pasdobles i també una conga, a ritme de 'Viva España'. La
celebració va tenir lloc entre el 18 i el 22 de maig passat, a França,
i també hi van participar gendarmes francesos.
El vídeo de l'espectacle ha començat a córrer per la xarxa, on també ha estat compartit pel líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha criticat que aquestes trobades es paguin amb diners públics.
‘Deu minuts és molt poca estona.’ Així ha començat la intervenció a
la comissió del parlament sobre l’operació Catalunya el periodista
Ernesto Ekaizer, l’últim dels compareixents a la sessió d’avui, després
de l’ex-jutge Elpidio Silva i del col·lectiu Drets. Ekaizer ha començat
explicant de manera gràfica el funcionament d’aquesta operació d’estat
contra el procés i els polítics sobiranistes:
‘L’operació Catalunya és
una part d’un seguit d’activitats de caràcter policíac, polític i
d’intel·ligència que es desenvolupa des de l’arribada del Partit Popular
al govern espanyol, el desembre del 2011.’
‘Hi ha un conjunt d’activitats que es fan a Espanya –igual com als
Estats Units durant els anys cinquanta hi hagué les ‘activitats
antiamericanes’– que tant el PP com determinats quadres de la
Es reprèn avui,
després de dues sessions carregades d'informació sobre el funcionament
de la claveguera de l'estat espanyol contra el procés sobiranista
El Parlament de Catalunya reprèn aquest migdia la comissió
d’investigació sobre l’operació Catalunya, després de dues sessions
carregades d’informació sobre el funcionament de la claveguera de
l’estat espanyol contra l’independentisme i els polítics sobiranistes.
Avui hi parlaran l’ex-jutge i advocat Elpidio Silva, una representació
del col·lectiu Drets i el periodista Ernesto Ekaizer. Podreu seguir la
sessió de la comissió en directe tan bon punt comenci, a les tres del
migdia, ací:
Fa una setmana, hi van comparèixer els periodistes del diari Público, un
dels mitjans que més ha
Albert Rivera també va participar en l’operació Catalunya contra
l’independentisme? Aquesta és la qüestió que es formula el periodista
Carlos Enrique Bayo en aquest article d’avui a Público,
en què explica la presència del dirigent de Ciutadans en un casament on
es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i la Banca
Privada d’Andorra per a revelar les dades bancàries de Jordi Pujol.
Rivera va assistir al casament d’un familiar de l’advocat José María
Fuster Fabra, ex-militant del partit d’ultradreta Fuerza Nueva, advocat
del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat
Ciutadans. Segons Público, en aquell casament, el 21 de juny del 2014,
van assistir-hi com a convidats el director adjunt operatiu de la
policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d’afers
interns de la policia, Marcelino Martín Blas. Tots dos, explica el
diari, van seure a la mateixa taula on seien el propietari de la Banca
Privada d’Andorra, Higini Cierco, un
L’estat espanyol
dedica 161 millions d’euros al CNI, un 8,3% més que l’any passat ·
L'executiu popular pretén incorporar 600 treballadors al CNI en els
propers cinc anys
El govern de Mariano Rajoy planeja dotar el Centre Nacinal
d’Intel·ligència (CNI) de 600 membres més en un termini de cinc anys. A
més, els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 destinen al CNI
161 milions d’euros, un 8,3% més que l’any anterior. Així ho ha anunciat
avui la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría,
durant la seva defensa del capítol 25 dels pressupostos generals de
l’Estat.
Santamaría ha recordat que la funció del CNI és ‘prevenir o evitar
qualsevol risc o amenaça que afecta la independència i la integritat
d’Espanya, els interessos de la nació i l’estabilitat de l’estat de dret
i les seves institucions’. En total, el CNI rebrà 20 milions més que
l’any anterior, dels quals 16 milions es destinen a inversions en la
renovació tecnològica. Segons Sáenz de Santamaría, les
