Els CDR criden a la vaga general sis mesos després del 3-O

INDEPENDÈNCIA







Adrià Rovira
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 3 d'abril de 2018

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han començat una campanya per convocar una nova vaga general a Catalunya sis mesos més tard de la primera aturada de país del 3 d'octubre passat. El CDR de Catalunya vol convocar aquesta nova vaga per tornar a demostrar "el poder del poble" i demanar la república, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. L'eslògan d'aquesta nova acció dels comitès és "república o col·lapse", per dir prou a la repressió i l'immobilisme espanyol i, de pas, afectar l'economia espanyola.

▶Fa 6 mesos vam aturar el país. Fa 6 mesos vam demostrar #ElPoderDelPoble

I ara, avui i aquí estem preparades per tornar-hi.

Per la República, la llibertat dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades.◀

#VagaGeneral #CDRenXarxa pic.twitter.com/xXP4KgyhlQ

— #MésViusQueMai (@CDRCatOficial) 3 d’abril de 2018

Els CDR reivindiquen que estan "llestos i organitzats" i que tenen tota la força necessària —al carrer, als pobles i als centres de treball— per portar Catalunya a

Operació d’estat contra els Comitès de Defensa de la República

PAÍS - PRINCIPAT

La fiscalia espanyola fa el darrer pas en la persecució dels CDR · Els amenaça d'obrir accions penals per 'rebel·lió i malversació'.

Per: Josep Casulleras Nualart 

03.04.2018  01:50

Els Comitès de Defensa de la República fa mesos que són en el punt de mira dels poders de l’estat espanyol. El Tribunal Suprem els investiga en la causa contra els dirigents independentistes, i la Guàrdia Civil ha mirat de criminalitzar-los en els informes que ha elaborat recentment, en què els ha presentat com a organitzacions violentes. La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ha accentuat el relat de la falsa violència a Catalunya, construït no tan sols per les interlocutòries del jutge Pablo Llarena i els atestats de la Guàrdia Civil, sinó també i sobretot pels mitjans de comunicació i pels principals partits espanyols.



Ara que la judicialització del procés s’internacionalitza, cal mirar de convèncer els jutges i fiscals alemanys, escocesos, suïssos, belgues, etc. que tota aquesta invenció de la violència és real. I per a fer això el blanc dels atacs són els CDR.



L’últim pas el vam veure ahir. La fiscalia de l’Audiència espanyola va anunciar que, conjuntament amb la fiscalia general de l’estat, emprendria accions contra els CDR. Amenaça d’actuar amb contundència contra les seves activitats i els atribueix possibles delictes de ‘rebel·lió, malversació i contra l’ordre públic’. Es refereix a les accions d’aquests darrers dies –en què s’han fet talls de carretera per protestar contra la repressió espanyola i per reclamar l’alliberament de

La Mesa del Parlament accepta la delegació de vot de Puigdemont

NOVA LEGISLATURA







Nicolas Tomás
Foto: N.T.
Barcelona. Dimarts, 3 d'abril de 2018

El president Carles Puigdemont podrà delegar el vot al Parlament. Així ho ha acordat la Mesa en la seva reunió d'aquest dimarts, amb els quatre vots a favor de JxCat i ERC i els tres en contra de Ciutadans i el PSC. La majoria independentista ha admès a tràmit la petició del líder de JxCat en considerar que la seva situació, en presó cautelar a Alemanya, és homologable a la dels presos que ja han delegat el vot.



Fonts parlamentàries han assenyalat que, durant la reunió del màxim òrgan de la cambra, els lletrats han advertit que aquesta decisió contravé la interlocutòria del Tribunal Constitucional que establia mesures cautelars per a la investidura de Puigdemont. No obstant això, JxCat i ERC consideren que aquesta interlocutòria se circumscriu a la seva candidatura a la investidura. La delegació serà efectiva en el ple d'aquest dijous. L'exercirà la portaveu del seu grup, Elsa Artadi.



El jutge Pablo Llarena va considerar que la privació de llibertat podia justificar una "incapacitat perllongada", prevista en el reglament per a la delegació. A dia d'avui, fins a cinc presos -Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Oriol Junqueras- tenen delegat el seu vot. Ara s'hi suma el de

Quatre ministres canten 'El novio de la muerte' davant del Crist de la Legió

POLÍTICA

María Dolores de Cospedal, Juan Ignacio Zoido, Iñigo Méndez de Vigo i Rafael Catalá assisteixen als actes de la Setmana Santa de Màlaga.

perRedacció  

30/03/2018

 

La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido; el d’Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, i el de Justícia, Rafael Catalá, van assistir aquest Dijous Sant als actes de la Setmana Santa de Màlaga. I va ser durant el trasllat que la Legió va fer del Cristo de la Buena Muerte, tots van acompanyar els legionaris cantant l'himne "El novio de la muerte".





Enllaç video 

Ay Berlanga... Lo que te estás perdiendo... pic.twitter.com/EaCpiJJ6qX

— Juan Miguel Garrido (@Juanmi_News) 29 de març de 2018

Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/quatre-ministres-canten-novio-muerte-davant-del-crist-legio

Cremen l'Ateneu de Sarrià i hi pinten símbols nazis i feixistes

PROCÉS







Marta Escobar Martí
Foto: @APSarria
Barcelona. Dijous, 29 de març de 2018

Mentre el govern espanyol i la premsa de Madrid no deixen de parlar de violència per part de la ciutadania i grups independentistes, entre les tres i les quatre d'aquesta matinada algú ha cremat l'Ateneu de Sarrià deixant, a més, pintades de símbols nazis i feixistes.



Així ho ha anunciat l'Ateneu mateix a Twitter, on han penjat diverses imatges que constaten els fets. Segons asseguren, fa mesos que denuncien atacs feixistes "i el perill que suposen". Ara bé. Tot i que ells tenien clar que havia estat un incendi provocat, els bombers no els ho han confirmat fins a pràcticament les 12 hores del matí.

us pugem algune imatges que he hem pogut treure. Fa mesos que estem denunciant atacas feixistes, i el perill que suposen. El feixisme avança si no se'l combat!! pic.twitter.com/hBnfSpFlis

— Ateneu Sarrià (@APSarria) 29 de març de 2018

Segons han explicat, al voltant de l'edifici hi viuen veïns que han hagut de ser desallotjats i, justament en aquest sentit, han lamentat que "tenim un perill permanent al carrer d'un grup de nazis, espanyolistes i agresius".

Aamer Anwar, l’advocat defensor dels drets humans de prestigi reconegut i trajectòria llarga que defensarà Clara Ponsatí

PAÍS - PRINCIPAT

Perfil del lletrat que lluitarà perquè Clara Ponsatí no sigui extradida a Espanya.

Per: Roger Graells Font 

26.03.2018  22:00

Diumenge a la tarda va transcendir que Aamer Anwar defensaria a Escòcia l’ex-consellera Clara Ponsatí de la persecució de la justícia espanyola. La policia escocesa va rebre l’euroordre emesa pel jutge Pablo Llarena contra ella i va demanar-li que es lliurés, cosa que farà voluntàriament les hores vinents.



Anwar ja ha explicat que bregarà perquè Ponsatí no sigui extradida a Espanya, car considera que no hi tindria un judici just i que no hi ha cap garantia que se’n respectin els drets humans. Ell mateix va anunciar-ho al seu compte de Twitter:



‘Defensaré Clara Ponsatí de l’intent d’Espanya d’extradir-la, perquè això és una persecució política i no hi ha cap garantia que els seus drets humans siguin respectats als tribunals espanyols’.

I am instructed 2defend Clara Posanti from Spain’s attempts 2extradite her on the basis that this is viewed as a political persecution & there is no guarantee of her human rights being respected in the Spanish Courts  #Catalonia https://t.co/H6iCPkcqfZ

— Aamer Anwar (@AamerAnwar) 25 de març de 2018

L’euroordre ha tingut un impacte considerable a Escòcia i els mitjans britànics i escocesos se n’han fet ressò. A SkyNews, Anwar va insistir a qualificar de

L’ONU accepta la demanda de Puigdemont per vulneració dels seus drets

PAÍS - PRINCIPAT

La decisió s'afegeix al dictament perquè es garanteixin els drets polítics de Jordi Sànchez.

Per: Redacció 

27.03.2018  10:20

El Comitè de Drets Humans de l’ONU ha acceptat la demanda del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per la vulneració dels seus drets polítics a l’estat espanyol. 

La decisió de l’ONU s’afegeix al dictamen de la setmana passada sobre el diputat de JxCat Jordi Sànchez en el qual exigia a l’estat espanyol que li garanteixi els drets polítics.

Més informació: 
—El cas Sànchez a l’ONU pressiona Llarena per la violació del dret internacional 

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/lonu-accepta-la-demanda-de-puigdemont-per-vulneracio-dels-seus-drets/ 

 

La detenció de Puigdemont a Alemanya podria ser il·legal

POLÍTICA

Última actualització Dilluns, 26 de març de 2018 18:00 h

La policia espanyola no tenia permís per actuar al país germànic.

Gerard Sesé @gerardsese | La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya podria haver estat il·legal. Hi ha dos factors que així ho podrien indicar i, tot apuntaria que, hi hauria vinculacions polítiques que segons una associació de drets humans d'Alemanya seria un "escàndol polític". 

Actuació amb fons reservats

Una policia d'un estat no pot actuar més enllà de les fronteres del seu país sense l'autorització corresponent. Per tant, l'espionatge i seguiment que estan fent les clavegueres de l'Estat es poden dur a terme a través dels fons reservats. No podria ser d'una altra manera perquè destinar un pressupost públic demostraria la il·legalitat.

Praxis il·legals de la policia

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-CuevillasSobre, ha parlat a Rac1 sobre el paper del CNI en la detenció del president i ha recordat que "no és legal posar una balisa (un objecte senyalitzador que envia senyals per GPS) al cotxe" tot i assegurar que

Allau de reaccions de la premsa internacional davant la detenció de Puigdemont

EXILI







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 25 de març de 2018

El president Carles Puigdemont ha estat detingut a Alemanya quan retornava des de Dinamarca a Bèlgica. La notícia ha tingut un gran ressò internacional i la premsa alemanya ha obert les seves portades amb la imatge del líder del procés sobiranista.



Els principals diaris d'Alemanya, com el Bild, Die Welt o Berliner Zeitung han publicat alertes amb la notícia:

🔴 BREAKING: Kataloniens Ex-Präsident Puigdemont in Deutschland festgenommen https://t.co/mKBWaemcLT pic.twitter.com/BSeWRkSqN5

— WELT (@welt) 25 de març de 2018

An der Grenze zu Dänemark - Puigdemont in Deutschland festgenommen https://t.co/If4GZrgR1B

— BILD (@BILD) 25 de març de 2018

EILMELDUNG: Kataloniens Ex-Präsident Carles #Puigdemont  in #Deutschland festgenommen https://t.co/mptW2VjP3K pic.twitter.com/9pFB1UGSQ1

— Berliner Zeitung (@berlinerzeitung) 25 de març de 2018

Bèlgica, on el President havia passat la majoria del seu temps en l'exili, també li ha donat molta importància a la notícia:

La crítica del segon diari alemany"Süddeutsche Zeitung de Munic" : "Alemanya ja té el seu primer pres polític"

CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Diumenge, 25 de març de 2018

El segon diari d'Alemanya, el Süddeutsche Zeitung de Munic, ha adoptat una posició crítica amb la detenció del president Carles Puigdemont, i obre l'edició digital del diari amb el títol de "Alemanya ja té el seu primer pres polític" i una crònica d'un dels seus periodistes de referència, Thomas Urban.



"La República Federal d'Alemanya ja té el seu primer pres polític: Carles Puigdemont, l'exprimer ministre català que va proclamar la independència de la seva regió natal, encara que una part de la població no ho recolza en absolut.



És un pres polític? El fet que els polítics empresonats siguin presos polítics no només és vist així per la majoria dels membres del Parlament regional de Barcelona i per Amnistia Internacional, sinó també per l'experiència dels ministeris de justícia de Brussel·les i Berna. Bèlgica i Suïssa no han lliurat a

El vice-president liberal del Bundestag s’oposa a l’extradició de Puigdemont per rebel·lió

MÓN - EUROPA

El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, demana l'allibermament de Puigdemont.

Per: Redacció 

25.03.2018  19:24

Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha descartat una extradició de Carles Puigdemont si és per rebel·lió.

‘A Alemanya no coneixem el delicte de ‘rebel·lió’, a diferència de l’estat espanyol’, ha dit el dirigent liberal en declaracions a la xarxa de diaris regionals alemanys Redaktionsnetzwerk Deutschland.

La primera ministra d’Escòcia expressa el rebuig a l’empresonament de polítics catalans

MÓN - EUROPA

Nicola Sturgeon diu que el govern escocès no pot interferir en el procediment d'extradició de Ponsatí.

Per: Redacció 

25.03.2018  18:13

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha expressat la seva ‘ferma oposició’ a la decisió de l’estat espanyol de ‘cercar i empresonar els polítics independentistes’, i ha expressat el suport a l’autodeterminació del poble català.



Ho ha dit en un seguit de piulets que ha publicat després d’haver-se sabut que la policia escocesa havia rebut l’ordre de detenció internacional de Clara Ponsatí.



Sturgeon ha suggerit que voldria poder intervenir des d’un punt de vista del govern escocès en favor de Ponsatí, però que el procediment és més jurídic que no polític.



‘Sé que molts voldrien que el govern escocès pogués fer o dir més, i ho entenc.



Però també espero que s’entengui la importància de protegir el procés i la independència del nostre sistema legal’, ha dit Sturgeon. Ha fegit que la llei escocesa protegeix el dret de Ponsatí d’oposar-se a l’extradició als tribunals i per

El proceso de extradición de Puigdemont puede dilatarse hasta tres meses

EXILI

La legislación contempla un plazo máximo de 60 días pero admite una prórroga justificada de otros 30

Las leyes alemanas castigan la alta traición para cambiar el orden constitucional y separar una parte del Estado

Fuentes de su defensa aseguran que Alemania tiene una legislación favorable a Puigdemont porque no contempla como tal el delito de rebelión.

 

Marcos Pinheiro

 

25/03/2018 - 17:09h

 

 

 

 

 

 

 

Carles Puigdemont, durante una de sus ruedas de prensa en Bruselas. EFE

 

 

 

 

 

El proceso para que Alemania entregue a España a Carles Puigdemont, detenido este domingo tras cruzar la frontera con Dinamarca, puede dilatarse unos tres meses. Ante su previsible rechazo a ser extraditado, se abrirá un plazo de hasta 90 días para que las autoridades judiciales alemanas comuniquen a las españolas su decisión sobre la Orden Europea de Detención y Entrega (OEDE). A diferencia de las leyes belgas, las alemanas sí contemplan delitos similares al de rebelión, cuyas penas superan en algunos supuestos los 10 años de cárcel.

Según la legislación por la que se rigen la OEDE, si el detenido acepta la extradición esta se produce en un plazo de 10 días. Si no, se abre un periodo de 60 días para que las autoridades estudien si los delitos que contiene la orden de detención están contemplados en sus leyes. Dispone de una prórroga de otros 30 días por "razones justificadas". Las autoridades judiciales alemanas tendrán que decidir si durante ese tiempo Puigdemont debe permanecer preso o en libertad.

Bélgica le dejó en libertad pero en Alemania no tiene residencia habitual, lo que complica que pueda salir de prisión hasta que haya una decisión.

Puigdemont pasará en uno o dos días a disposición judicial, donde rechazará su extradición inmediata y se decidirá sobre su situación personal. A partir de ahí se fijará una fecha para que la Fiscalía y la defensa del expresidente argumentan por

[ Última hora ] Resposta a Llarena: Torrent convoca el ple d’investidura de Jordi Turull per demà

PAÍS - PRINCIPAT

Els partits independentistes han acordat d'accelerar la investidura davant la nova ingerència del Tribunal Suprem espanyol.

Per: Redacció 

21.03.2018  21:53

El president del parlament, Roger Torrent, ha convocat el ple d’investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat per demà dijous a les 17.00.



Torrent ha comunicat al decisió a tots els grups en una ronda de consultes per telèfon aquest vespre, després de reunir-se amb representants de JxCat i ERC.



Els grups independentistes han accelerat la investidura de Turull com a resposta a la nova ingerència del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena contra la sobirania del Parlament de Catalunya. El magistrat ha citat divendres al matí Jordi Turull, juntament amb Marta Rovira, Josep Rull, Raül Romeva, Carme

El govern espanyol amenaça amb ‘vigilar’ una possible presidència de Turull

PAÍS - PRINCIPAT

'Té causes pendents i sap que passa si es traspassa la línia', han dit fonts de l'executiu de Rajoy.

Per: ACN 

21.03.2018  11:27

l govern espanyol ha amenaçat amb ‘vigilar’ i ‘estar molt pendent’ de tot el que faci el número tres de la llista de Junts per Catalunya (JxCAT), Jordi Turull, si finalment és investit president de la Generalitat després de la decisió de Jordi Sànchez de deixar l’acta de diputat i renunciar a la investidura.

Fonts de l’executiu de Mariano Rajoy han dit que Turull ‘té l’espasa de Democles de la llibertat provisional’ i que ‘l’estat de dret funciona’. ‘Té causes pendents, sap que passa si es traspassa la línia, i ja ha estat a la presó’, han dit en conversa amb la premsa als passadissos del Congrés dels Diputats espanyol.



Segons que assenyalen aquestes mateixes fonts, el govern espanyol no només vol vigilar Turull, també qui sigui el número dos del futur govern perquè, en cas que Turull fos inhabilitat, aquesta persona ascendiria a la presidència de la Generalitat.



L’executiu espanyol ha reaccionat amb aquestes amenaces al canvi d’escenari que implica la renúncia de Sànchez i una hipotètica designació de

El Síndic de Greuges creu que la renúncia de Sánchez podria ser nul·la si es demostra que és fruit de la ''intimidació''

POLÍTICA

Última actualització Dimarts, 20 de març de 2018 19:30 h

Diu que "un jutge no és ningú per decidir qui és o no el candidat"

Redacció| El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, considera que la renúncia a l'escó de diputat que ha anunciat aquest matí Jordi Sànchez -en cas d'acabar-se materialitzant- podria ser considerada nul·la si es demostrés, tal com preveu el Codi Civil espanyol, que és un acte fruit de la "intimidació" per poder obtenir la seva llibertat.   

Rafael Ribó, en una imatge d'arxiu

© Núria Julià

El Síndic defensa que Sànchez "és lliure" de prendre aquesta decisió però deixa clar que "un jutge no és ningú per decidir qui és o no el candidat quan hi ha hagut milions de persones que convocades a les eleccions del 21-D han anat a votar i se'ls ha de respectar el seu dret a elecció i participació, i després a aquells que han rebut l'encàrrec al ser elegides per aquests votants".




Ribó ha manifestat -amb tot- "respecte absolut" a les decisions del poder judicial però ha assenyalat que, "en la mesura que puguin afectar drets fonamentals, entrem a analitzar-les" des de la Sindicatura.




Enllaç notícia :

http://www.directe.cat/noticia/737301/el-sindic-de-greuges-creu-que-la-renuncia-de-sanchez-podria-ser-nulla-si-es-demostra-que-e 

Solé denuncia al Consell de Drets Humans de l’ONU la ‘violència desproporcionada i horrible’ de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

L'eurodiputat d'ERC diu que 'els demòcrates mai no haurien d'acceptar' que hi hagi 'presos polítics i exiliats' a la Unió Europea.

Per: ACN

20.03.2018  15:48





L’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha intervingut aquest dimarts al plenari de la 37a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra per a denunciar ‘la violència desproporcionada i horrible’ de l’1-O i el fet que l’estat espanyol ‘violés clarament’ el dret a l’autodeterminació i estigui vulnerant els drets ‘a la llibertat d’expressió i de reunió’ a Catalunya.



En un discurs a la Sala XXIV del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, Solé ha criticat la reacció autoritària del govern espanyol al procés independentista i ha dit que l’empresonament preventiu de membres del govern i de la societat civil és un ‘clar abús’.



‘Que, l’any 2018, a la Unió Europea hi hagi presos polítics i exiliats només perquè volien que el poble pogués exercir el seu dret a votar i decidir és una cosa que els

El principal diari suec titlla Espanya d'Estat "autoritari" en un duríssim article

LLIBERTATS







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 20 de març de 2018

El principal diari suec i rotatiu amb més difusió d'Escandinàvia, Aftonbladet (El full de la tarda) ha qualificat Espanya d'Estat autoritari en un duríssim article en el qual es refereix a la repressió el referèndum català de l'1 d'octubre.




El text, signat per Johanna Frändén, es titula "El futur d'Espanya: un estat autoritari en què s'abandona la llibertat d'expressió".



L'articulista explica el cas de la persecució de la tuitera Cassandra Vera per una broma sobre l'assassinat del franquista Luis Carrero Blanco i apunta que Espanya és una democràcia des del 1978 però té problemes de salut clars 44 anys després.


Cita els casos de les actuacions dels tribunals contra periodistes, artistes, músics i

Jordi Sànchez deixarà l’acta de diputat i renunciarà a la investidura

PAÍS - PRINCIPAT

Segons que han confirmat fonts de Junts per Catalunya a VilaWeb, Sànchez ha fet aquest anunci al Suprem espanyol.

Per: Redacció 

20.03.2018  13:08

El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez deixarà l’escó al parlament durant les setmanes vinents i renunciarà, doncs, a la possibilitat de ser investit com a president de la Generalitat.



Junts per Catalunya l’havia proposat com a candidat, però el vet del jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, que li impedia de sortir de la presó per defensar la seva candidatura al ple del parlament, havia dificultat les seves opcions.



Segons que han confirmat fonts de Junts per Catalunya a VilaWeb, Sànchez ha fet aquest anunci al Suprem.



Avui s’hi ha personat per a saber la decisió de la sala d’apel·lacions sobre el recurs que ha presentat la seva defensa, arran de la decisió del jutge de no

La fiscalia demana presó per a Sànchez i una fiança de 100.000 euros per a Forn

PAÍS - PRINCIPAT

La sala d'apel·lacions del Suprem haurà de decidir ara si accepta ambdues peticions.

Per: Redacció 

20.03.2018  11:15

La fiscalia espanyola ha demanat avui una fiança de 100.000 euros per deixar en llibertat Joaquim Forn, que actualment es troba sota presó preventiva a Estremera per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Ara la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem haurà de decidir si accepta aquesta petició de la fiscalia. En el cas de Jordi Sànchez, la fiscalia es decanta per a mantenir-lo empresonat.



La fiscalia ha fet aquestes peticions durant la vista que hi ha hagut avui davant la sala d’apel·lacions. La defensa de Forn havia sol·licitat l’alliberament al·legant que no hi ha risc de reiteració delictiva de les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació de diner públic. Vox, com a acusació popular, ha demanat que Forn continuï en presó preventiva.



Aquestes hores vinents els tres magistrats de la sala hauran de prendre una decisió sobre ambdós casos. Fins ara, tots els intents de la defensa de Forn s’havien fet davant el jutge instructor, Pablo Llarena, que s’havia negat a deixar-lo en llibertat. Ara, la decisió és a mans de la