PolíticaÚltima actualització Dimecres, 10 de maig de 2017 12:50 h
Mark Demesmaeker qüestiona la democràcia espanyola en una piulada a Twitter
L’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker
L’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker ha mostrat
la seva incredulitat i alarma després de conèixer que la fiscalia
espanyola està considerant prendre accions contra la Generalitat per
iniciar el procés de compra d’urnes.
En un missatge via Twitter, el
polític del partit independentista N-VA ha expressat: “Quina fiscalia
més alarmant a Madrid: es queixa del govern català per encarregar urnes
#democracy???”.
La reacció de Demesmaeker no és novetat en la política europea
El Nacional Foto: EP
Barcelona. Dimecres, 10 de maig de 2017
Suspendre l’autonomia, intervenir els Mossos i destruir les urnes, aquestes són les mesures que l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo va voler aplicar en ocasió del procés participatiu del 9-N del 2014 i és el que recomana al president Mariano Rajoy que faci en cas que el Govern català convoqui un referèndum d’independència.
En concret, Margallo considera que l’any 2014 calia aplicar l’article
155 de la Constitució, i a través de la suspensió de l’autonomia,
prendre el control dels Mossos d’Esquadra durant 24 hores, i alhora,
requisar i destruir les urnes i paperetes amb que més de dos milions de
catalans van decidir participar en la consulta, amb aclaparadora majoria
de l’opció independentista.
Així mateix, segons ha explicat en la seva intervenció en el cicle de
diàlegs 'Espanya plural, Catalunya plural' al Col·legi de Periodistes
de Catalunya, aquestes mesures són les mateixes que recomana que apliqui
el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en cas que el Govern
convoqui un referèndum d’autodeterminació, perquè "aquest referèndum no
es pot celebrar". Margallo ha fet aquestes declaracions davant de Joana
Ortega, inhabilitada precisament pel procés participatiu del 9-N.
Gemma Liñán Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 9 de maig de 2017
La Fiscalia prepara una querella contra el Govern després de la publicació aquest dimarts en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)
de l'anunci de la licitació per comprar les 8.000 urnes que han de
servir per celebrar el referèndum sobiranista català, segons ha informat
el mateix Ministeri Públic a El Nacional.
"S'està treballant un text des del Ministeri Públic" tot i que encara
"no se saben ni els delictes ni els subjectes" contra els que anirà la
nova denuncia per frenar el procés des de l'acció judicial, expliquen
fonts de la Fiscalia General de l'Estat.
El text es basaria en la vulneració de les prohibicions dictades pel Tribunal Constitucional.
L'anunci de la Conselleria de Governació, de tres pàgines, detalla
que es tracta de dos lots en què
L'anunci es divideix en dos lots, un per a la compra d'urnes de metacrilat i un altre per a urnes de cartró
per
Redacció
09/05/2017
El Govern fa el primer pas per comprar 8.000 urnes | ACN
El Govern publica al DOGC d’aquest dimarts l’acord marc del Departament de Governació per comprar les urnes electorals que han de servir per a fer referèndum, per un import de 184.000 euros. A
partir d'ara, les empreses que licitin per elaborar-les disposen de
quinze dies a partir d'aquest dimarts per presentar les seves ofertes a
la seu del Departament de Governació i els criteris d'adjudicació es
basaran en el preu. L'acord publicat al DOGC està signat pel secretari
general del Departament de Governació, Administracions Públiques i
Habitatge, Francesc Esteve. Es calcula que aproximadament es necessiten
unes 8.000 urnes per fer el referèndum. En la mateixa convocatòria,
també es licita un segon lot per valor de 16.000 euros per a urnes de
cartró.
El Departament de Governació defineix que aquest acord marc és "per
al subministrament d'urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya,
consultes populars i altres formes de participació ciutadana, en el marc
de la Llei Orgànica 5/195, de 19 de juny, del règim electoral (LOREG);
la disposició transitòria segona de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
de 2006; la Llei 4/2010, del 17 de març, de
Marta Lasalas
Nova York. Divendres, 5 de maig de 2017
El darrer contacte del vicepresident, Oriol Junqueras,
amb la premsa abans de tancar a Nova York el viatge oficial als Estats
Units ha servit per replicar el ministre Íñigo Méndez de Vigo que aquest
migdia ha advertit que la fiscalia actuarà si el Govern compra les
urnes. “Només faltaria que no poguéssim ajudar els ciutadans del nostre
país”, ha assegurat el vicepresident que ha vinculat l’adquisició de les
urnes amb les necessitats de la societat.
Junqueras ha advertit que l’obligació del Govern és preparar-se per a
totes les “contingències” i a Catalunya hi ha molts tipus d’eleccions.
“És lògic que si el Govern català creu que ha de disposar d’urnes per
fer front a les necessitats de la societat catalana, em sembla
perfectament lògic que actuï en conseqüència”, ha assegurat.
El número dos del Govern ha assegurat que l’executiu ha iniciat els
tràmits de l’adquisició de les urnes “com correspon” per preparar-se per
assumir les seves responsabilitats. “Nosaltres fem la feina tan bé com
sabem, tan bé com podem, al govern espanyol hi ha moltes coses li sembla
malament, per exemple, que ajudem gent està en emergència”, ha retret.
Junqueras ha fet aquestes valoracions després de reunir-se aquest
matí amb empreses tecnològiques catalanes amb presència als Estats
Units.
El vicepresident ha fet una valoració positiva del viatge. Ha
assegurat que hi ha un “interès creixent per part dels inversors
nord-americans” per l’economia catalana. Amb tot, ha evitat concretar
quines reunions ha mantingut ni en quin moment el Govern es planteja
tornar als mercats del deute.
El portaveu Íñigo Méndez de Vigo recorda que el TC
ja ha deixat clar que impedirà el referèndum i actuarà contra càrrecs
polítics, funcionaris i empreses
Governació licita un acord marc per adquirir-ne 8.000 de cara a la consulta vinculant
Iñigo Méndez de Vigo, a la roda de premsa després del consell de ministres | La Moncloa
Tot i considerar que de moment es tracta de "l'anunci d'un anunci", el
govern espanyol ja ha respost amb contundència al fet que el Govern hagi posat en marxa els tràmits per comprar les urnes del referèndum. "Si això es tradueix en fets, la Fiscalia intervindrà", ha dit el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo.
El ministre del govern de Rajoy ha insistit que el Tribunal
Constitucional ha deixat les coses "meridianament clares" i que impedirà
la celebració del referèndum, una advertència que afecta càrrecs
polítics, funcionaris i empreses que puguin participar-hi. És per això
que Méndez de Vigo ha instat el Govern de la Generalitat a tenir "seny" i
complir la llei. "Haurien de pensar-se seriosament donar més passes
endavant", ha sentenciat.
El portaveu del govern espanyol ha insistit que el compliment de la
legalitat no és qüestionable perquè garanteix que no es visqui en una
"jungla" i ha atribuït, de nou, l'actitud del Govern de Carles
La portaveu del Govern respon l'article d'"El
Mundo", que apunta que es podria inhabilitar el president Artur Mas
durant 10 anys per la consulta del 9-N
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha
avisat aquest dilluns a la Fiscalia General de l'Estat que el Govern
seguirà desplegant el full de ruta independentista: "Seguirem endavant.
Les urnes no s'imputen ara ni mai".
"Dedicat 'molt en especial' a la Fiscalia General de l'Estat: seguirem
endavant, defensant la democràcia. Les urnes no s'imputen ara ni mai",
ha apuntat en un missatge en el seu compte de Twitter, com a reacció a una informació d'El Mundo que apunta que la Fiscalia acusarà "molt en especial" l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N.
Segons l'esmentada publicació, la Fiscalia està estudiant la
possibilitat d'inhabilitar deu anys Mas per
Dolores Agenjo declara avui com a testimoni al TSJC en la causa contra el 9-N.
Dolores Agenjo, guardonada amb el premi ‘Catalans per Espanya’.
Dolores Agenjo, directora de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de
Llobregat, és l’única responsable d’un centre educatiu que el 9-N es va
negar a cedir les claus per a poder-hi fer la votació. Avui declara al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a testimoni en la causa
contra el president de la Generalitat, Artur Mas, l’ex-vice-presidenta
Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per haver
impulsat el 9-N. Els partits unionistes i la majoria dels grans mitjans
de comunicació espanyols l’han presentada com una heroïna. El mes de
febrer passat, per exemple, fou guardonada amb el premi ‘Catalans per
Espanya’, que lliuren un seguit d’entitats espanyolistes per la tasca en
defensa de la unitat d’Espanya.
Entre aquestes entitats hi ha el
Movimiento Cívico de España i Catalanes, Convivencia Cívica Catalana,
Societat Civil Catalana, l’Associació d’Amics de les Forces Armades i la
ultradretana Somatemps.
Demana trobar “vies polítiques i legals” per aplicar el resultat d’uns comicis “excepcionals” en el fons.
POSADA EN ESCENA TELEVISIVA TV3 va retransmetre en directe la signatura del decret del 27-S. / RUBÉN MORENO
En la forma, el decret signat ahir pocs minuts després
de les nou de la nit pel president de la Generalitat difereix poc dels
rubricats per convocar totes les eleccions anteriors. Cap aresta legal
susceptible de ser impugnada per un Estat amatent a qualsevol possible
relliscada jurídica del Govern. “Tanmateix, tots sabem que aquestes
eleccions seran molt diferents pel que fa al fons”, advertia Artur Mas a
l’inici de la seva declaració institucional, al Pati dels Tarongers del
Palau de la Generalitat, just després d’estampar la seva signatura en
el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions
del 27 de setembre. Uns comicis convocats amb ànim d’esbrinar si
l’horitzó de la independència és compartit per una majoria de catalans.
Un plebiscit disfressat d’eleccions que, segons Mas, ha hagut
d’anticipar davant la “negativa total” del govern espanyol a acordar una
consulta legal.
En una breu intervenció que no va arribar als cinc
minuts -avui al migdia compareixerà en roda de premsa després de la
reunió del Govern-, Mas va indicar que la raó que l’ha dut a avançar un
any els comicis és la inflexibilitat de l’Estat davant la reivindicació
“democràtica i pacífica” del dret a decidir per part d’una “majoria molt
clara i rotunda” del país. “Estem davant d’una situació excepcional que
requereix decisions també excepcionals”, va raonar. Catalunya, va dir,
“no viu en condicions normals”, perquè se li nega permanentment el
diàleg.
Un missatge cap a la Moncloa
Però la clau de volta del seu discurs va consistir a situar la
voluntat democràtica d’un poble per damunt del poder de les lleis.
Mentre des de posicions unionistes s’invoca el marc constitucional
vigent per bloquejar el procés sobiranista, Mas va venir a dir que és la
llei la que s’ha de posar al servei de les majories democràtiques: “La
meva crida és a respectar, tots, el que els ciutadans decideixin i a
assumir el compromís de trobar les vies polítiques i legals per
implementar el mandat democràtic de les urnes”. Un missatge amb un
destinatari principal, Rajoy, que fa només uns dies insistia a dir que
la independència no serà possible diguin el que diguin les urnes. Perquè
res no esguerri el tarannà cívic que ha caracteritzat el procés, Mas va
apel·lar a preservar aquesta exemplaritat en les setmanes que vénen
fins a la votació. Això passa, va assenyalar, per contraposar propostes
des del “respecte” cap a l’adversari. “El món ens tornarà a observar”,
va dir, i per tant cal tornar a “oferir la nostra millor cara”. “Penso,
humilment, que podem fer del proper 27-S una data assenyalada en la
nostra història”, va reblar.
Tot va desenvolupar-se dins d’una posada en escena televisiva, programada perquè coincidís amb l’arrencada del Telenotícies vespre
de TV3, que ho va retransmetre en directe. Al Saló Mare de Déu de
Montserrat, en presència de la presidenta del Parlament, Núria de
Gispert, i una representació reduïda del Govern, Mas va firmar el
decret. L’acte -menys concorregut que el de la convocatòria del 9-N, en
què van ser presents els líders de les forces sobiranistes- pretenia ser
solemne i sobri a la vegada.
Els recels cap a
Mariano Rajoy havien portat el Govern a organitzar l’acte en la més
estricta discreció. A les 19.06 hores d’ahir el gabinet de comunicació
del president de la Generalitat enviava per correu electrònic als
mitjans una convocatòria preparada amb extrem sigil: al cap de dues
hores, Mas signaria. Era l’últim dia que podia fer-ho, per poder
publicar-lo avui -a 54 dies de les eleccions, com estipula la llei- al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Amb el convenciment que tota precaució seria poca per desbaratar
qualsevol maniobra d’última hora de l’Estat, el Govern havia mantingut
en secret fins a l’últim moment els detalls de la signatura.
"Haurem de posar les urnes", afirma Berto Romero de barba de 'hipster'
Redacció
Berto Romero
Ha sortit el primer trailer de 'Ocho apellidos catalanes', que fa broma
sobre si és una segona part de 'Ocho apellidos catalanes'. La gravació
aprofita per ensenyar els nous personatges, entre ells un Berto Romero amb barba de 'hipster' que proclama "haurem de posar les urnes". També hi surt Rosa Maria Sardà.
Més de setanta poblacions basques fabriquen grans urnes de tela pel dret a decidir.
La plataforma 'Gure Esku Dago'
va convocar ahir milers de bascos a cosir grans fragments de tela
'cosint' així les diferències que hi ha dins el moviment
independentista. Les teles serviran per a crear cinc grans urnes que el
21 de juny es fabricaran en cinc grans actes simultanis que tindran lloc
en els estadis de futbol de totes les capitals basques. Aquest cap de
setmana més de setanta poblacions han començat a cosir, en molts casos
amb referències al procés polític català i escocès.
La plataforma
'Gure Esku Dago' treballa des de fa anys per a portar el dret a decidir
al centre de la vida política basca i va ser l'impulsora de la cadena
humana que va travessar bona part d'Euskal Herria ara fa uns mesos. El
projecte 'Jostunak' va neixer amb la voluntat de remarcar els punt en
comú dels partidaris de la independència i la necessitat de col·laborar
entre ells. A més dels actes que es fan al País Basc també se n'han fet
en ciutats com Buenos Aires o Nova York.
El ministeri públic demana que les indagacions no se centrin només en els sis dies anteriors a la consulta
Artur Mas vota envoltat d'una forta expectació mediàtica
Xavier Lladó
La fiscalia endureix la investigació per haver posat urnes el 9-N.
Vol ampliar la investigació contra Artur Mas per desobediència a la
consulta del 9-N als actes acordats pel govern català abans del 4 de
novembre, quan el Tribunal Constitucional va suspendre el procés
participatiu.
El ministeri públic ha enviat un escrit al TSJC en què s'adhereix a la petició formulada per UPyD en un recurs perquè no es limiti la investigació
als fets esdevinguts entre els dies 4 i 9 de novembre passats. En els
actes en què va admetre a tràmit les querelles pel 9-N, el TSJC va
acordar investigar només els actes de govern català posteriors al 4 de novembre, data en què el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta alternativa sobre la independència.
El batlle Carles Puigdemont ha penjat les fotografies de l'agressió a Twitter
Cinc persones han estat detingudes pels aldarulls que
hi ha hagut avui a l'Escola d'Hostaleria de Girona, segons han
confirmat els Mossos. Els fets han tingut lloc cap a dos quarts de dotze
del migdia, quan cinc individus encaputxats han entrat en aquest punt
de votació del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya i
han llençat a terra plats i gots mentre proferien consignes com 'Viva
España'. També han tirat a terra dues urnes, una de les quals s'ha fet
malbé. Després han sortit corrent, però la gent que hi havia n'ha
aconseguit aturar dos, i un tercer quan ja sortia. Els Mossos hi han
arribat després i han acabat detenint aquests i els altres dos que
havien fugit.
Testimonis presencials han explicat a l'ACN que els encaputxats
han irromput a crits a la zona del bar, on hi havia també urnes. Han
tirat a terra plats i gots i han anat corrent cap a les urnes. Han
aconseguit tirar-ne dues a terra, una de les quals s'ha fet malbé.
Després dels fets, els voluntaris han precintat les dues urnes.
Les urnes s'omplen a tot el Principat per a escoltar l'opinió dels
ciutadans sobre la independència · VilaWeb us crida a participar-hi i a
votar sí-sí
Els catalans tenen avui una cita amb la història. Per primera vegada poden dir a través d'una votació organitzada
pel govern si volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Els
col·legis han obert la porta a les nou de matí, i des de força estona
abans ja s'hi podien veure cues. Hi ha una afluència de votants constant. Les dades oficials indiquen que a la una ja han votat 1.142.210 personesm una xifra superior a l'esperada.
‘No faré cap valoració política. La jornada s’està
desenvolupant amb absoluta normalitat. Milers de ciutadans estan
participant per donar la seva opinió sobre el futur polític de
Catalunya. Només vull anunciar que des de les nou del matí
fins a les 13.00, amb 1.317 locals i 6.695 meses, han votat 1.142.910
persones.' ha dit la vice-presidenta del govern Joana Ortega.
La participació per vegueries: A l’Alt Pirineu han votat 13.389
persones; a Barcelona 693.914; a les comarques de Girona 142.707; a les
de Tarragona 82.747; 33.092 a les Terres de l’Ebre; a les comarques de Ponent 64.291 i a la Catalunya central 112.770.
Els catalans d'Austràlia han estat els primers a votar a les onze de la
nit, hora europea, quan són les vuit del matí al seu país
El 9-N ha començat a Austràlia. A les nou del matí hora de Sidney,
les onze de la nit hora central europea, s'ha obert el col·legi
electoral situat a les oficines d'ACC10, a Suite 603, 46 Market
Street. A Sidney han arribat en les darreres hores catalans de tot
Austràlia i Nova Zelanda que faran una concentració als Royal Botanic
Gardens per anar en comitiva a votar junts.
Segons Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, aquest ha estat el primer vot del 9-N:
L'Adrià Rodríguez és un dels primers catalans que ha votat:
El president de la Generalitat, en una entrevista al TN Migdia,
considera que al 9-N és "determinant" la participació i el civisme.
Assegura que el recompte el farà el Govern i que el resultat se sabrà
dilluns
ARA Barcelona |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat
aquest dissabte en una entrevista al TN Migdia que "qualsevol actuació
fora de lloc seria un atac directe a la democràcia", en referència a
l'avís de la Fiscalia sobre l'ús de locals per al procés de participació
del 9-N.
A la pregunta de si han de témer els
alcaldes i els voluntaris per la seva involucració en la jornada, Mas ha
respost: "Estem fent una cosa natural i normal, no han de témer res.
La presidenta de l'ANC recorda que ja han arribat amenaces i subratlla
que el 9-N serà un èxit si s'obren els col·legis electorals
Carme Forcadell ,ANC
La presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya
(ANC), Carme Forcadell, s'ha mostrat convençuda que demà els ciutadans
podran votar, però ha admès que 'no es pot garantir al 100%' perquè
malauradament no tot depèn de Catalunya. En una entrevista a l'ACN ha
carregat contra l'actitud de l'estat espanyol que, segons que ha
augurat, 'utilitzarà tots els recursos en contra de la consulta i la
llibertat d'expressió'. En aquest context, ha recordat les amenaces dels
últims dies al govern, voluntaris i directors d'institut i ha
subratllat que el simple fet d'obrir els locals i que tots els ciutadans
puguin votar serà un èxit. 'És un desafiament titànic. Tenim un estat
en contra.'
'És impossible de garantir-ho al 100%. Ara nosaltres
hem de deixar clar que com a govern i com a societat civil i ajuntaments
hem fet tot el possible i més perquè els ciutadans es puguin expressar.
I si en algun lloc no es pot votar, no serà perquè no ho haurem fet
tot, sinó perquè l'estat espanyol ens ho haurà impedit', comenta
Forcadell. Hi hagi urnes o no, l'ANC manté la crida de fa algunes
setmanes per diumenge: 'És molt important que a les nou del matí anem
als nostres col·legis electorals a fer cua amb la papereta a la mà
perquè el món vegi la nostra voluntat.'
“Ho té clar el president, el Govern i CDC”, ha
assegurat Josep Rull, que creu que és "impensable" que en un sistema
democràtic s'acabin retirant les urnes
(ACN).- El coordinador general de CDC, Josep Rull,
ha assegurat aquest dijous que "el 9 de novembre hi haurà urnes i el
Govern està darrere d'aquestes urnes". Com a mostra d'aquest compromís,
Rull ha citat l'últim espot institucional de la Generalitat que presenta
el 9-N com una cita amb la llibertat d'expressió.
Rull també ha
assegurat que l'executiu català "assumirà totes les responsabilitats"
del procés, tot insistint que no es tracta de "cap acte d'insubmissió ni
de desobediència". El dirigent de CDC creu que és "impensable que en un
sistema democràtic es puguin retirar les urnes", perquè, ha remarcat,
es tracta d'un procés participatiu "impecable des del punt de vista
democràtic".
L’eurodiputat de CDC assegura que "si el TC prohibeix la consulta i la
policia retira les urnes, la imatge li farà a Rajoy més mal que bé"
Alèxia L. Ferret
Ramon Tremosa a Singular TV
L’eurodiputat de CDC Ramon Tremosa ha assegurat aquest matí a RAC1 que "Espanya té un europeïsme de caixer automàtic, només ve aquí pels diners". Tremosa ha confessat que "Zapatero en les reunions del Consell Europeu s'asseia en un racó incapaç d'interpel·lar ningú".
En aquest sentit, l’eurodiputat està convençut que "si el TC prohibeix la consulta i la policia retira les urnes, la imatge li farà a Rajoy més mal que bé". "A Madrid es pensen que el procés és una follia d'un il·luminat alienat mental”, ha sentenciat.