Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardús. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardús. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’agost del 2014

Mas, Junqueras, Fernàndez i la història d'un estat clandestí

07.08.2014

Tenim la gran fortuna d'haver arribat a l'estat d'ebullició independentista actual amb polítics de la talla del president Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez, entre més.

Una part dels nervis amb què vivim aquests preludis històrics ens ha de poder passar amb la confiança democràtica que susciten aquests homes i dones que hem escollit per pilotar la nau.

Hi ha un testimoni molt important de la resistència polonesa contra l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial que pot ajudar enormament a encarar la nova fase del procés d'independència.





Com més ens acostem a la fase decisiva del camí cap a la independència, més tensió i nervis surten a la superfície social i política. És lògic i exactament allò que ja havíem previst. Que hi hagi nervis en un moment com aquest, especialment per a aquella gent que fa anys i panys que esperen aquest moment, és ben lògic i, de fet, recomanable. Els nervis o la tensió ens han de fer mantenir l'estat d'alerta i ens ajuden a evitar uns errors que serien inevitables en cas de relaxament. Tanmateix, els nervis amb què vivim aquests mesos previs al referèndum del 9-N no han de ser paralitzadors ni poden ser l'excusa per a encallar-se en debats eterns sobre el sexe dels àngels.

Crec que ja ho he dit en alguna altra ocasió, però m'interessa de recordar que tenim la gran fortuna d'haver arribat a l'estat d'ebullició independentista actual amb polítics de la talla del president Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez, entre més, al capdavant dels partits encarregats d'executar el clam popular del carrer des de les institucions. Jo no m'atreveixo a desvincular aquesta joiosa coincidència de líders amb el fet que siguem on som. Vull dir que per més que repetim fins a l'extenuació que la força del procés és al carrer, em temo que no hauria cristal·litzat sense aquest triplet polític al parlament.

Quin és el missatge que vull donar amb aquesta reflexió? Doncs que una part dels nervis amb què vivim aquests preludis històrics ens ha de poder passar amb la confiança democràtica que susciten aquests homes i dones que hem escollit per pilotar la nau. En el meu cas i en relació amb el camí cap a la independència, no tinc cap motiu per a desconfiar-ne. Han complert tots els compromisos que havien assumit. Han arribat fins ara sense barallar-se i evitant en tot moment de sembrar la llavor de la discòrdia.

Sí, en aquest grup tan sols he esmentat els màxims representants de formacions que aposten netament i clara per la independència. És cert que el camí es fa amb l'acompanyament d'altres formacions i polítics. Però m'interessa recalcar que la solució a l'estat enfangat de Catalunya no és un nou encaix a Espanya amb vies federals i confederals que no existeixen i que no es compliran mai. Per mi, un líder és aquell que cerca les solucions més bones per al seu poble. No pas aquell qui mira d'adaptar les solucions als seus interessos o la seva ideologia.

Hi ha un testimoni molt important de la resistència polonesa contra l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial que pot ajudar enormement a encarar la nova fase del procés d'independència. És el testimoni de Jan Karski que va deixar escrit en les magnífiques memòries editades en català amb el títol 'Història d'un estat clandestí' (Quaderns Crema). Tal com explicava perfectament en l'article 'Estructures d'estat' en Jaume Claramunt, ens ofereix unes quantes lliçons sobre com va actuar el poble polonès en la pitjor de les situacions històriques --amb dos gegants repressors com el règim nazi i el soviètic ocupant el país-- per sobreviure i mantenir la legitimitat del seu estat. Karski, que va fer d'enllaç entre la resistència interior i el govern a l'exili, hi relata l'estratègia d'unitat política i civil que va permetre de donar continuïtat a l'estat i d'evitar la divisió interna i traïcions significatives, que sí que van existir a la resistència francesa.

Aquests dies que conviden tant a llegir i desconnectar de la disputa diària, em sembla que seria un pas interessant si una bona colla d'independentistes aprofités per llegir aquestes memòries tan ben escrites i tan apassionants que ens va llegar Jan Karski. Estic pràcticament conveçut que Mas, Junqueras, Fernàndez i tota la gent que els envolta ja les han llegides. Però si no ho han fet, la recomanació començaria per ells, que tindran un paper històric i fonamental en els pròxims mesos. Amb la confiança de la gent, amb l'experiència de Karski, amb el convenciment que el futur és a les nostres mans i que tan sols nosaltres el podem perdre. Bona lectura.

dijous, 31 de juliol del 2014

Pere Cardús : Sense resiliència no hi ha independència

31.07.2014

Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret.

Arribem a tres mesos de la consulta amb un moviment unit, ben preparat, un lideratge fort i intel·ligent, una motivació a prova de bomba, una desorientació gran a les files enemigues i res a perdre.

La clau de l'èxit és saber convertir les amenaces en oportunitats. I avui el moviment d'independència és més fort que no pas fa una setmana.




No he pogut llegir totes les reaccions a la reunió del president Mas amb Mariano Rajoy. Però no crec que tardem gaire a sentir el Miquel Iceta de torn demanant al govern que dialogui amb Madrid per desencallar l'embolic que hem creat els independentistes. Sabeu què passa? Que el problema no és de diàleg. Podríem passar hores dialogant amb l'estat espanyol sense arribar a cap entesa. Ja ho diu, més o menys, la dita: 'Si un no vol, dos no dialoguen.' Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret. Si mai decideixen de moure's, ja ens ho faran saber. I ja veurem si no fan tard.

Concentrem-nos. Primera estació: Onze de Setembre a Barcelona. Si fem una V com Déu mana, això no ho pararà ningú. Ja poden fer tantes portades amb Jordi Pujol com vulguin. Encara no han entès de què va, això de la independència. L'afer Pujol no és sinó un estímul nou per al procés. I la reacció

dijous, 24 de juliol del 2014

Pere Cardús : La reunió de Mas i Rajoy, pel forat del pany

24.07.2014

Què carat diran Rajoy i Mas a la reunió de dimecres? Mirem d'imaginar-nos-ho i establir unes quantes hipòtesis.

Dimecres serà l'última oportunitat de pactar res amb l'estat espanyol sobre la consulta. A partir d'aquí, la decisió serà només nostra.




Dimecres vinent el president Mas visitarà el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa. La idea és parlar una mica d'això del procés d'independència. Després de molts mesos demanant-li audiència per tractar d'aquesta qüestió, Rajoy ha accedit a rebre el president dels catalans del Principat. Tots sabem que les posicions són impossibles d'acostar. El cap dels espanyols no vol permetre en absolut que es consulti el poble de Catalunya sobre el seu futur. El cap dels catalans no pensa desdir-se del compromís contret a les urnes de sotmetre la independència a referèndum o consulta. Rajoy pot renunciar a la seva posició? Ho pot fer Mas? Hi ha cap punt de trobada possible? Si la resposta a aquestes tres preguntes és que no, què carat diran Rajoy i Mas a la reunió de dimecres? Heu estat mai en una reunió de presidents a la Moncloa? Mirem d'imaginar-nos-ho i establir unes quantes hipòtesis:

—Hola, buenos días, señor president. Bienvenido.
—Buenos días, señor Rajoy. ¿Como está usted?
—Muy bién, señor president. Si le parece, podemos continuar en catalán; pues necesito practicar un poco. Hace ya demasiado tiempo que no tengo oportunidad alguna.
—Molt bé. Em sembla 'estupendu'.
—Passi, passi. Això és casa seva.
—Ja hi som!
—Digui?
—No res, no res. Entrem, entrem.

Els dos homes seuen en un tresillo d'un color blanc trencat, un objecte a l'abast estètic de ben pocs.

—Bé, vostè dirà per què em volia veure amb tanta insistència…
—Miri, com ja deu saber, a Catalunya hem emprès un procés d'autodeterminació per a decidir quina mena de relació volem tenir d'ara endavant amb Espanya i amb el món. A diferència del que acostumen a dir els seus mitjans de comunicació, és un moviment nascut des de baix, des de la societat civil, que ens ha obligat els partits a espavilar-nos i donar sortida a les demandes del poble.
—Bé, tot això és molt discutible. Si haguessin fet veure a la gent que aquestes demandes no tenien cabuda en l'ordenament jurídic espanyol i que per això eren impossibles, ara no ens trobaríem en aquesta situació. Enlloc d'això, vostès van engrescar encara més els ànims amb falses promeses que no es podran complir.
—Miri, tot això és molt discutible també. Però més enllà de trobar qui és el responsable d'haver arribat a la situació actual, si ens hem de reunir és per trobar-hi una solució i no pot ser cap altra sinó l'exercici de la democràcia. Votar és normal en un país normal, oi?

Rajoy s'alça visiblement neguitós. Està molest per haver d'escoltar determinades coses…

—Com vostè ja sap, la democràcia tan sols pot funcionar en un marc legal establert. I aquest no pot ser cap altre sinó la constitució espanyola. Qualsevol cosa que no sigui reconeguda a la constitució, no pot considerar-se un fet democràtic.
—Home! No em digui això, senyor Rajoy. Vostè sap perfectament que la democràcia és prèvia a la constitució i a qualsevol llei. Les lleis i les constitucions no són res més que el resultat de la voluntat democràtica expressada a les urnes. I és això, justament, que volem fer.
—Podríem estar aquí discutint hores sobre aquesta qüestió. Però, sap què? No és un problema de qui tingui la raó --que sóc jo--, sinó que vostè no té la capacitat legal de fer això que vol fer, i jo tampoc no la hi penso concedir. A veure si ens entenem!
—Bé, ja és bo que comenci a parlar clar. El problema no és si podem o no podem, sinó si vostès pensen permetre-ho. És a dir, és una qüestió de poder, no pas de raons.
—Exacte! Jo no ho hauria expressat més clarament. Ara ho ha entès.
—Sí… diria que fa temps que ho he entès, això. Ara digui'm: què pensa fer per impedir que votem el 9 de novembre. Nosaltres aprovarem una llei que té la cobertura d'un dels articles de l'estatut que vostès no van tombar al congrés ni tampoc al Tribunal Constitucional. Aquesta llei ens permetrà de consultar els catalans sobre el seu futur sense passar per damunt de la legalitat vigent. Què faran per impedir-ho?
—Quina pregunta més innecessària… Ja ho sap prou bé que suspendrem la seva llei i també la convocatòria de la consulta. A partir d'aquí, serà decisió seva si volen eludir la suspensió i assumir-ne les conseqüències.
—Però vostè no ho veu que quedarà molt malament davant del món si impedeix a un poble que vagi a votar pacíficament?
—Davant de qui? Que no sap com funciona el món? Que li sembla que la comunitat internacional interferirà en una qüestió interior espanyola? Em sembla que vostès confien massa en el món.
—Potser sí. En qualsevol cas, no deu voler tenir un conflicte encallat pels segles dels segles. De debò que no proposa cap sortida a la voluntat dels catalans de decidir el seu futur?

Rajoy s'adona que no ha ofert ni un got d'aigua al seu convidat. I ho fa. Torna a seure després de fer unes quantes voltes per la sala. És el moment de concretar. El debat entre legalitat i legitimitat democràtica ja fa temps que s'ha esgotat. Ara cal desencallar la situació.

[Hipòtesi 1]

dimecres, 16 de juliol del 2014

Cardús: "La independència no produeix cap fugida a l'espai"

15/07/2014

CONSULTA

El sociòleg assegura que la credibilitat del CATN passa per estudiar tots els escenaris de la negociació cap a la independència


Xavier Lladó


Salvador Cardús, avui al programa Divendres


El sociòleg Salvador Cardús ha assegurat aquesta tarda al programa "Divendres" de TV3 que "la independència no produeix cap fugida a l'espai". "Quan algú diu que la independència ens donarà una patada al cul i ens enviarà a l'espai, això no és pas per culpa de la independència, sinó perquè externament algú ens voldria fer la punyeta. Per la independència en si, les coses són fàcils".

Cardús, que forma part del Consell Assessor per a la Trancisió Nacional, que elabora el llibre blanc del procés cap a la independència, ha raonat que el procés per aconseguir-la és tècnicament senzill i que el problema són "les dificultats polítiques" que alguns hi vulguin posar.

Cardús ha revelat algunes qüestions que beneficiarien Catalunya amb un Estat propi, com la

dilluns, 30 de juny del 2014

Paul Maskey: 'Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent'

Diumenge  29.06.2014  20:00

Autor/s: Liz Castro i Pere Cardús

Entrevista al diputat del Sinn Féin · Va ser a Barcelona per presentar un llibre de texts de James Connolly

 

 


Paul Maskey (Sinn Féin)



Paul Maskey (Sinn Féin) és un republicà irlandès de Belfast que es va involucrar en la lluita per a aconseguir la reunificació d'Irlanda. Tal com explica en aquesta entrevista, va entendre que la lluita per millorar les condicions de vida de la gent no es podia separar de la lluita per la llibertat nacional. Fa poques setmanes, Maskey va ser a Barcelona per a presentar amb David Fernàndez (CUP) una antologia de texts de James Connolly, un dels ideòlegs del moviment republicà irlandès de principi de segle XX. Maskey és actualment diputat al parlament del Nord d'Irlanda i des del 2011 ocupa l'escó que va deixar Gerry Adams al parlament britànic --per bé que el Sinn Féin deixa les cadires buides. En aquesta entrevista explica que el Sinn Féin pot guanyar les eleccions que es faran al sud i al nord de l'illa el 2016. I diu que si passa això, Irlanda serà un dels primers estats de reconèixer la Catalunya independent.

Quines lliçons de James Connolly podem aprofitar per als nostres dies?

dijous, 26 de juny del 2014

Pere Cardús : Tercera via? Parlem-ne

26.06.2014



Voleu que ens prenguem seriosament una hipotètica proposta de tercera via? Entesos. Diuen que faran una proposta. Parlem-ne. Sigui com sigui, una proposta d'última hora no ens farà pas retirar la pregunta sobre la independència. Els catalans ens expressarem sobre si volem un estat independent tant sí com no. Si algú es pensa que un joc de mans improvisat impedirà que es consulti sobre allò que fa molts anys que es prepara amb honestedat, va ben servit. Però siguem generosos i no descartem d'entrada la possibilitat de prendre'ns seriosament la tercera via.

Que l'estat espanyol demani perdó per l'afusellament del president Lluís Companys en un acte solemne amb les màximes autoritats presidides pel rei Felipe VI.

Que el Tribunal Constitucional esmeni la decisió de liquidar l'estatut aprovat pels catalans en un

dimecres, 16 d’abril del 2014

Alfred Bosch: 'Espanya i la UE serien les més perjudicades per la nostra exclusió'

Dimecres  16.04.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Entrevista al diputat d'ERC al congrés espanyol · Parla dels beneficis de la independència per a Espanya, la consulta i les plebiscitàries, l'exèrcit espanyol i l'exclusió de la UE

 



Alfred Bosch ERC



'Como amigos. La independencia de Cataluña interesa a los españoles' és el títol de l'últim llibre d'Alfred Bosch, escriptor i diputat d'ERC al congrés espanyol. L'ha escrit i publicat en castellà perquè va adreçat especialment als espanyols. Els explica que la independència de Catalunya els pot beneficiar si el procés de separació es fa amistosament i amb bones maneres. 'Si fem cas d'Adam Smith, la llibertat nacional de Catalunya multiplicarà i estimularà el lliure comerç amb Espanya', diu Bosch, que considera que l'emancipació de Catalunya és la millor oportunitat que tenen els espanyols de reaccionar i activar una segona transició. Li hem demanat que ens ho expliqués també a nosaltres, els catalans, i ho ha fet en aquesta entrevista. L'ha aprofitada per parlar del debat entre consulta 'peti qui peti' i eleccions plebiscitàries, de la intervenció de l'exèrcit espanyol, de la confiança en CiU i el president Mas, d'una vivència de Ramón y Cajal a Suècia i de la sortida de Catalunya de la UE, entre més.
Què pot impedir que hi hagi el referèndum el 9 de novembre?

dijous, 3 d’abril del 2014

Pere Cardús : Manual contra la guerra bruta

Cal estar preparats per defensar-nos de les urpes de l’estat, que com més avancem actuaran amb més ferocitat.


Els aparells de l'estat espanyol treballen de valent per fer descarrilar el procés independentista català. Fiquem-nos-ho al cap. Siguem conscients que no volem fer una reforma que alteri lleugerament el funcionament d'Espanya. Volem separar el 20% del PIB i el 16% de la població, i deixar d'aportar el 22% de la recaptació impositiva. A banda l'interès sentimental i la resistència patriòtica que puguin presentar alguns espanyols, s'hi juguen una cosa molt més tangible i pràctica: la viabilitat econòmica de l'Espanya actual i el manteniment d'un cert estatus internacional. Cal, doncs, estar preparats per a defensar-nos de les urpes de l'estat, que com més avancem actuaran amb més ferocitat.

De guerra bruta, n'hem parlat sovint. N'hem tingut exemples evidents i demostrats. I alguns atacs no

dijous, 27 de març del 2014

Pere Cardús : Per fer una truita s'han de trencar els ous

27.03.2014

Ja ho sabem, que en farem una de grossa i molt inconstitucional. Molt!

Senyors de l’alt tribunal espanyol, no hi perdin més temps. Dediquin-lo a la família.

Hem d’estar disposats a pagar el preu de la llibertat.



 
 Disculpin, excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, però han de saber que ens importa un pèsol el seu veredicte sobre la declaració de sobirania. Bé, ens importa ben poc qualsevol cosa que facin. Catalunya és sobirana i vostès ja poden dir missa. Que volen declarar nul un punt del document? I què? En el moment que ens vam declarar sobirans vam acceptar implícitament que aquest tribunal deixava d'importar-nos. O som sobirans --com va aprovar el parlament-- o no ho som! I si es va aprovar la declaració de sobirania, ara cal actuar en conseqüència i no reconèixer el Tribunal Constitucional espanyol.

La declaració diu que Catalunya és un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. Per dir-ho sense embuts: la

dijous, 20 de febrer del 2014

Pere Cardús : La imparable decadència de l’antic règim

20.02.2014

Després de tants anys de ser el guanyador absolut, ara ho perds tot. Desolador. De molt mal pair. Quin trasbals.

Van manar, van pensar i van decidir el nostre futur. Ho tenien tot pensat i eren els reis de la festa.





S'ha acabat el joc que semblava etern: reivindicar i acotar el cap. Les rebaixes catalanes s'han acabat. Espanya no se'n sap avenir. De fet, no s'ho creu i actua com si no hagués canviat l'esquema. Espanya sap que al final Catalunya sempre acaba reculant. I vol guanyar. Es vol imposar com ha fet sempre. Sense jugar. 'Veniu a presentar el vostre projecte al congrés espanyol', ens diuen. 'Ja veureu com torneu a la vostra estimada terra amb la cua entre cames una vegada més', pensen. S'ho imaginen així i els sembla veure-ho clar, perquè és així com ha estat sempre. Bé, si mai un català ha plantat cara, li han tallat el coll i no se n'ha parlat més. 'Veniu... veniu al congrés...'

dilluns, 17 de febrer del 2014

Cardús, a Barroso: "Sembla que porti un rètol de ‘busco feina’"

17/02/2014

UNIÓ EUROPEA

"Si la Unió Europea passa de 28 països a 50, no seria el diluvi universal", afirma el sociòleg


Lluís Goñalons


Salvador Cardús a Catalunya Ràdio
El sociòleg i professor de la UAB Salvador Cardús ha replicat avui el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. En concret, ha remès contra les declaracions que advertien que si un país com Escòcia s'independitza és "extremament difícil que es mantingui a la Unió Europea“. "Sembla que porti un rètol de ‘busco feina’”, ha respost Cardús.
"Al senyor Barroso, amb tots els respectes que és el que es diu


dijous, 6 de febrer del 2014

Pere Cardús : Respireu. L'aventura nazi s'ha acabat

06.02.2014

Ja us ho deia, jo, que aquestes ganes de trencar les coses, de separar, de fracturar, d’anar a la deriva, d’entrar en un cul-de-sac, tot això no tenia ni solta ni volta.

Que sí, nois, que sí. No patiu pel finançament de la campanya, ja us la pagarà en Fainé i sortireu a la portada de La Vanguardia.




L'ofensiva de la seducció espanyola ha començat. L'Espanya amable finalment s'ha despertat. Tenia un son tan profund que fins ara no s'havia pogut treure les lleganyes dels ulls per venir a rescatar Catalunya de la perillosa deriva separatista. Ja podem estar tranquils. No caldrà que trenquem res. Ara podrem mirar als ulls dels avis i dir-los que no perdran les pensions per culpa nostra. Podrem anar a París sense haver de passar la duana. Els fills de la immigració ja no veuran els pares com a estrangers. Ja no haurem de passar fam. I dialogarem tot el dia sense parar. Instal·larem taules de diàleg a cada cantonada. Tranquils. Respireu. L'aventura i la fantasia nazi s'han acabat. L'Espanya plural ens ve a rescatar.

Espanya és futur. Això tots ho tenim clar. I, per demostrar-ho, ens envia un interlocutor que acaba de començar la seva carrera política. Senyores i senyors, amb tots vosaltres, Felipe González! Avui ha vingut vestit de carter i ens porta un missatge. Escoltem-lo: diu que reformaran la constitució, que estudiaran la fórmula d’alleugerir la nostra contribució a la solidaritat –així en diuen– i que cal establir un clima de confiança i de diàleg. Què us sembla? És nou i encara brilla!

Espereu, espereu! Què sento per aquí? Ostres! Algú que encara en dóna més. Com us dieu? Susana Díaz? Benvinguda! Què? Que ens oferiu una reforma del senat? Una veritable cambra de

dijous, 30 de gener del 2014

Pere Cardús : Independència? Tria la teva aventura!

30.01.2014

L'expressió 'full de ruta' s'ha posat molt de moda aquests últims anys, però penso que farem bé de pensar més en mapes de navegació que no en camins rectes.



Molts de vosaltres deveu recordar aquella reeixida col·lecció de llibres infantils i juvenils de l'editorial Timun Mas que portava per nom 'Tria la teva aventura'. El sistema narratiu d'aquelles obres --ideat per Edward Packard i explorat anteriorment per algun altre autor-- proposava unes situacions determinades a cada capítol amb diverses sortides possibles, i era el lector qui decidia com continuava l'aventura. 'Si vols que passi tal cosa, vés a la pàgina 15; si vols que passi tal altra cosa, vés a la pàgina 21…' Com que això que en diem procés d'independència és una autèntica aventura i, alhora, no sabem mai del cert quina és la passa que farem a continuació, us proposo un 'Tria la teva aventura' sobre els nou mesos i escaig que ens separen de la data prevista per al referèndum. Bona sort i encert!

1. Els partits amb diputats al congrés espanyol presenten el 3 de febrer la petició de cessió de la competència per a convocar referèndums en aplicació de l'article 150.2 de la constitució espanyola. Els catalans juguen a camp contrari i representen una petita minoria de la cambra sense gens de força per a derrotar els contraris a l'exercici de la democràcia. [Si creus que el congrés espanyol tombarà la proposta catalana, vés al punt 2. Si penses que la cambra acceptarà la proposta, passa al punt 4.]

2. El congrés espanyol ha tombat la petició d'aplicar el 150.2 per a transferir a Catalunya la competència de convocar referèndums. Els partits catalans en favor del referèndum aproven la llei de consultes populars al parlament. Al cap de pocs minuts de l'aprovació, l'estat espanyol presenta un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, presidit per un ex-franquista. El tribunal no s'ho pensa dues vegades i l'endemà els magistrats abandonen les places de toros i es reuneixen d'urgència. Acorden de suspendre indefinidament la llei aprovada pel parlament. Als partits catalans no els queda cap via oberta en el marc legal espanyol. [Si vols que el president Mas provi de fer un govern d'unitat per encarar els pròxims mesos, vés al punt 11. Si vols que convoqui el referèndum de totes passades, vés al punt 3.]

3. El govern convoca un referèndum el 9 de novembre com s'havia anunciat a final del 2013. Com a principis per a convocar-lo, el president apel·la a la legalitat internacional i a la primacia de la democràcia sobre la legalitat. [Si penses que l'estat espanyol tolerarà el referèndum, vés al punt 6. Si tems que l'estat espanyol emprendrà accions legals per impedir la consulta, vés al punt 5.]

4. El congrés espanyol ha aprovat la cessió de la competència per convocar un referèndum a

dilluns, 13 de gener del 2014

Cardús: "La unitat d'Espanya s'acaba el 9 de novembre"

13/01/2014

CONSULTA - REFERENDUM

El sociòleg explica que un dels pocs punts que connecta el moviment basc i el català és la resposta "autoritària" del PP

 

Lluís Goñalons


Salvador Cardús a Catalunya Ràdio
El sociòleg i professor de la UAB Salvador Cardús ha fet futurologia d'esdeveniments d'aquest 2014 per a l'Estat espanyol. En un totum revolutum ha vaticinat que una de les persones influents del govern espanyol, l’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, li queden "quatre dies" de mandat. Tot seguit, ha assegurat que la unitat de l'Estat espanyol s'acabarà el 9 de novembre, data prevista per la celebració de la consulta d'autodeterminació a Catalunya. Cardús ha alertat, a més, que si el rei abdiqués ara "afebliria" l'Estat.

El sociòleg ha valorat a la tertúlia de 'El Matí de Catalunya ràdio' l'analogia del procés independentista basc amb el català. Ha afirmat que "l’únic element que connecta el moviment basc i el procés català és la resposta autoritària" del partit al govern, el Partit Popular. Cardús ha avaluat el PP. Diu que "no té projecte" i que "actua a la defensiva", i en conseqüència, "incendia".

"Navarro no pot sortir del no"

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha passat l'escrutini de Cardús. "Navarro ha de votar el mateix que ha de votar després el PSOE, quan la demanda del 150.2 arribi al Congrés espanyol. És a dir, votaran no", ha explicat el professor, qui ha lamentat que la decisió de Navarro "contradiu algunes de les posicions clàssiques i històriques del PSC".


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/cardus_la_unitat_d_espanya_s_acaba_el_9_de_novembre_98082.php