Ja us ho deia, jo, que aquestes ganes de trencar les coses, de separar, de fracturar, d’anar a la deriva, d’entrar en un cul-de-sac, tot això no tenia ni solta ni volta.
Que sí, nois, que sí. No patiu pel finançament de la campanya, ja us la pagarà en Fainé i sortireu a la portada de La Vanguardia.
Espanya és futur. Això tots ho tenim clar. I, per demostrar-ho, ens envia un interlocutor que acaba de començar la seva carrera política. Senyores i senyors, amb tots vosaltres, Felipe González! Avui ha vingut vestit de carter i ens porta un missatge. Escoltem-lo: diu que reformaran la constitució, que estudiaran la fórmula d’alleugerir la nostra contribució a la solidaritat –així en diuen– i que cal establir un clima de confiança i de diàleg. Què us sembla? És nou i encara brilla!
Espereu, espereu! Què sento per aquí? Ostres! Algú que encara en dóna més. Com us dieu? Susana Díaz? Benvinguda! Què? Que ens oferiu una reforma del senat? Una veritable cambra de
representació territorial? Fantàstic! Sort que sempre hi ha algú que ho sap veure. Pobres de nosaltres, que estem atrapats entre els interessos de CiU i del PP… La senyora Susana Díaz ha vingut des d’Andalusia per explicar-nos-ho. Si n’és, de bona persona! Mireu quin goig que fa tot això junt. Ara ja en podem dir ‘lot’. El ‘lot’ de l'Espanya amable. Segur que encara hi podem afegir alguna cosa més. A veure si algú proposa alguna reforma nova...
Què diu? Que Felipe s’alça per oferir més coses? A veure... Oh! No us creureu: d’ara endavant, de la indissoluble nació espanyola en diran ‘el espacio público español’. Què us sembla? Això és tota una altra cosa. Veieu com tot es pot transformar si s’accepta el diàleg? Ep! Què dieu, senyor González? Que també ens oferiu de poder canviar el ‘marc de joc’? Entesos. Es veu que ho podrem fer segons les normes establertes en el ‘marc constitucional’; que haurem de convèncer dues terceres parts de les corts espanyoles i que tot quedarà renovat. Caram! Això sí que no m’ho esperava. Quina oferta més bona.
Certament, han tardat a despertar-se, però ha pagat la pena d'esperar, oi? Totes aquestes ofertes posades de costat fan goig. Ja us ho deia, jo, que aquestes ganes de trencar les coses, de separar, de fracturar, d’anar a la deriva, d’entrar en un cul-de-sac, tot això no tenia ni solta ni volta. Va, deixem-ho estar. Desconvoqueu tots aquests actes de falsificació històrica del Tricentenari. Feu el favor de deixar aparcar els cotxes a l’antic mercat del Born (quants n’hi caben, Quim, a la sala de les bombes?). President, deixeu pas a algú que es preocupi per les coses que importen a la gent i que no perd el temps en qüestions identitàries… Sí, na Llanos de Luna, en Rivera, en Fernández Díaz o en Navarro. Vosaltres, els de l’assemblea aquesta! Pobres de vosaltres que torneu a tallar la circulació! I si ho heu de fer, que sigui per a una cadena de Barcelona a Madrid, per donar-nos les mans tots els d'aquest 'espacio público español’. Que sí, nois, que sí. No patiu pel finançament de la campanya, ja us la pagarà en Fainé i sortireu a la portada de La Vanguardia.
Encara hi ha qui pregunta amb veu baixa qui són aquests dos, en González i na Díaz. Que què han dit i fet per Catalunya fins ara? I això què hi fa? És el present, que importa. El passat ja no es pot canviar ni ens pot portar res de bo. Deixeu de remoure el passat. Va, som-hi. Abandonem la dèria, la utopia, el somni, la fantasia, la mania, el precipici, l’obsessió, la ceba i la fal·lera. Quin carat de valor pot tenir la voluntat democràtica comparada amb un bon diàleg i unes quantes promeses brillants i netes com una patena? Que no ho veieu que hem entrat a la subhasta? Catalans, quina mania teniu de voler decidir les coses votant ordenadament si es poden resoldre en un despatx sense tant d’enrenou? Qui us demanava que féssiu tant de soroll? Sigueu assenyats i no us fiqueu en política, que això fractura les famílies.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada