Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret.
Arribem a tres mesos de la consulta amb un moviment unit, ben preparat, un lideratge fort i intel·ligent, una motivació a prova de bomba, una desorientació gran a les files enemigues i res a perdre.
La clau de l'èxit és saber convertir les amenaces en oportunitats. I avui el moviment d'independència és més fort que no pas fa una setmana.
No he pogut llegir totes les reaccions a la reunió del president Mas amb Mariano Rajoy. Però no crec que tardem gaire a sentir el Miquel Iceta de torn demanant al govern que dialogui amb Madrid per desencallar l'embolic que hem creat els independentistes. Sabeu què passa? Que el problema no és de diàleg. Podríem passar hores dialogant amb l'estat espanyol sense arribar a cap entesa. Ja ho diu, més o menys, la dita: 'Si un no vol, dos no dialoguen.' Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret. Si mai decideixen de moure's, ja ens ho faran saber. I ja veurem si no fan tard.
Concentrem-nos. Primera estació: Onze de Setembre a Barcelona. Si fem una V com Déu mana, això no ho pararà ningú. Ja poden fer tantes portades amb Jordi Pujol com vulguin. Encara no han entès de què va, això de la independència. L'afer Pujol no és sinó un estímul nou per al procés. I la reacció
fulminant del president Mas, un senyal contundent: estem preparats per als mesos que vénen. Com us ho diria... si la independència serveix per a fer net de conductes indecoroses, gens edificants o il·lícites, encara millor. La independència la volem per a construir un país millor. Si fent el camí ja ho anem aconseguint, al·leluia!
L'embranzida que agafarà el moviment independentista l'Onze de Setembre miraran de frenar-la amb un reguitzell de missatges negatius programats ordenadament en el calendari. De moment, ja han citat a declarar l'hereu dels Pujol el 15 de setembre. I la cosa continuarà amb intervencions de caps d'estat europeus contra la independència... i vés a saber quines males arts més que encara se'ns fan difícils d'imaginar.
Ho hem dit moltes vegades en aquesta columna. Els tres mesos que vénen seran explosius (espero que només metafòricament). Hem arribat fins aquí amb un moviment unit, ben preparat, un lideratge fort i intel·ligent, una motivació a prova de bomba, una desorientació gran a les files enemigues, i res a perdre. No penso pas, de cap manera, que ja ho tinguem al sac. Encara ens esperen els moments més durs i determinants del procés. El fantasma de la desunió --tradicional en aquest país-- encara sobrevola els mesos previs a la consulta del 9 de novembre. La reacció davant la prohibició des de Madrid ha de ser intel·ligent i respectada per tothom. Si algú pretén fer una batalla entre nosaltres per la consulta, que sàpiga que pot ser el responsable de la derrota. Recordo una vegada més que l'objectiu és la independència i el 9 de novembre és tan sols el primer estadi de la gran confrontació que vindrà.
Per guanyar una guerra cal estar disposat a perdre alguna batalla. Si les podem guanyar totes, millor. Però si pensem que perdre una batalla és perdre la guerra, vol dir que no estem preparats per a la victòria. I jo no dono res per perdut. Però qui emprèn la lluita pensant que no rebrà ni un sol cop, aviat torna a casa, capcot i convençut d'haver perdut, per bé que tan sols li han clavat una bufetada. La reacció general a l'afer Pujol em fa pensar que estem ben preparats per a guanyar. La clau de l'èxit és saber convertir les amenaces en oportunitats. I avui el moviment d'independència és més fort que no pas fa una setmana.
A Rússia tenen un proverbi que diu 'caure és permès, aixecar-se és obligatori'. Però podem anar més enllà si fem cas de l'aprenentatge de les arts marcials, que des de fa milers i milers d'anys ensenya a caure als aprenents. La primera cosa que s'aprèn a les arts marcials és a saber caure sense fer-se mal. En llatí hi ha un mot que designa la capacitat de rebotar quan hom cau i retornar a l'estat previ: 'resilire'. Per dir-ho amb un eslògan, sense resiliència no hi ha independència.
Definicions de 'resiliència' al diccionari de l'Enciclopèdia:
1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
2 ECOL Capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada