Mas va deixar clar que es faria la consulta i que la legalitat, si no hi havia acord amb el govern espanyol, seria la catalana. Un compromís major.
La serenitat amb què Mas exposà ahir les coses hauria de ser un bàlsam polític per a aquella gent que viu convulsa amb l'eterna pregunta sobre què passarà. Mas ahir la va respondre amb contundència, assegurant que la consulta la farem d'acord amb la legalitat catalana. I que si l'estat la prohibeix entrarem en una nova fase. Desconfiar, sempre ho podem fer, però quanta gent no es va calmar ahir mirant per televisió com el president de la Generalitat emetia aquests missatges?
Mas a Madrid va saber transmetre serenitat i decisió. Elegància política. Va dir que les portes eren obertes. Va presentar un reguitzell de propostes al marge de la consulta. Va animar el president espanyol a negociar. Va fer una
mica de Tarradellas, remarcant més el costat positiu de la trobada que no el negatiu. Va acorralar, en definitiva, Rajoy, refugiat en un fosc comunicat oficial i en unes quantes piulades a la vesprada, quan va comprovar, sorprès, quants espanyols alabaven l'estil i les formes del president català.
Mas ahir va fer un pas endavant. Si fins ara afirmava que ell convocaria la consulta però no faria res d'il·legal, ahir ja va deixar clar que la consulta es faria i que la legalitat, si no hi havia acord amb el govern espanyol, seria la catalana. I això, dit a Madrid després de reunir-te amb Rajoy i davant la premsa de tot el món, és un compromís públic major. Realment solemne.
---------------------------------------------
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Sergi Pasqual
Comparteixo la valoració positiva de l'article sobre la intervenció del President Mas ahir a Madrid. Tanmateix, voldria contrastar aquesta valoració amb un parell d'idees.
En primer lloc, un pensament que, espero, no passarà d'anecdòtic: el pare de Mas va ser industrial en temps del franquisme (com ho va ser el pare de Pujol) i hi ha hagut semblantment rumors de comptes ocults en paradisos fiscals. En aquella època hi havia una situació d'indefensió jurídica davant l'estat, i per tant no estic jutjant els industrials que volien assegurar la propietat dels seus fons. El que dic és que confio que aquests comptes a hores d'ara ja no existeixin --si és que mai van existir--. Perquè només de pensar el contrari en vénen calfreds.
El segon pensament es relaciona directament amb les declaracions de Mas. Valoro molt positivament, repeteixo, la seva intervenció davant la premsa. Ara bé, amb tot el que Mas va dir, i que vaig escoltar atentament, jo no vaig saber copsar la seguretat que el dia 9 de novembre se celebrarà la consulta, peti qui peti, com sembla haver entès Vicent Partal.
El que Mas va assegurar solemnement és que a partir del 9 de novembre entrarem en una altra fase en el procés (de transició nacional, que en deia ell fa un parell d'anys, o d'independència, que sembla la manera més planera d'anomenar-lo), i que, en qualsevol cas, els catalans serem consultats sobre el nostre futur.
La meva impressió-intuïció d'aquestes declaracions és que la possibilitat que el dia 9 de novembre no votem encara existeix. Amb tot, en cas que l'estat espanyol aconseguís d'impedir la consulta, la nova fase que s'obriria seria l'unilateralisme de la part catalana. Aquesta fase acabaria portant, previsiblement, a una declaració d'independència prèvia al referèndum, que seria en aquest cas de ratificació (amb la possibilitat, que avui no s'ha esmentat, que es convoquin unes eleccions al Parlament prèvies a la declaració d'independència).
La qüestió és que mentre Catalunya formi part de l'estat espanyol potser no hi haurà manera d'evitar la legalitat espanyola. Per assegurar l'aplicació de la legalitat catalana, per tant, potser caldrà partir de la base que ja som independents i podem convocar lliurement qualsevol referèndum que vulguem.
Marcel Pallejà
Diu molt del país que tenim, el President que tenim. No és un joc de paraules. Estic segur que tots els que votarem Sí#Sí ens hem sentit reconfortats amb el desplegament de l'Artur Mas avui a Madrid. Malgrat que el signe habitual dels nostres vots no sigui el del seu partit. O fins i tot, podent estar ben lluny del seu partit. Ens representa. Des de la Diada del 2012 ha acatat el missatge del poble. Com ha de ser. Com no és mai gairebé enlloc. Com sí que s'esdevé a Catalunya d'un temps ençà, on les coses es mouen i passen abans.
Depèn de nosaltres. Dels catalans i catalanes. De la bona gent.Ja hem fet el més difícil. Ara toca mantenir-nos drets. Ferms.
9 de novembre de 2014. Serà el que tu vulguis.
Josep Usó
La serenitat, l'aplom i la sensació de "saber-se la lliçó" del President Mas contrasten amb la manca de qualsevol mena de missatge del president Rajoy. Aquest darrer, cada vegada que tots dos es troben queda irremeiablement empetitit. Com li passa també a la "qualitat de la democràcia espanyola". Aquesta vegada, per tal que el President Mas faça una roda de premsa, han de blindar policialment la llibreria Blanquerna (quasi com si fóra la "zona verda" del Bagdad ocupat). I encara així, apareix un exaltat (per dir-ho d'alguna manera) cridant consignes dignes dels feixistes italians de l'època de Mussolini. I satisfet de la seua gesta al twitter. La serenor amb la qual el President mas ha respost a la provocació desarma encara més els no-arguments del govern de Madrid.
Bones vibracions. I només resten cent-un dies per la consulta. I agost és nul, a Madrid. I, en tornar, la diada de la V majúscula. Pense que anem bé. Digueu-me optimista empedreït, però pense que anem bé.
Linus Fontrodona
Jo també n’estic molt content. Me’n sento orgullós. El president Mas està mostrant una volada política i una estatura humana molt importants; sense parangó ara mateix al nostre entorn més o menys proper –almenys, que jo sàpiga veure—; cosa que ens ennobleix a tots el ciutadans d’aquest País. Com més temps passa, més “President” és. Es nota que es nodreix d’un somni –seu i de moltíssima gent— que és molt bell, molt just. I també em sembla que és nodreix de la Història; que sent que aquesta l’empeny i l’agombola.Si se’n surt, si ens en sortim tots plegats, entrarà a formar-ne part d’una manera il·lustríssima, a dalt de tot, al costat dels nostres més admirats “Founding Fathers”. S’ho ben mereixerà, malgrat que tot plegat fa una mica de vertigen... Sembla mentida que ens estigui passant, a ell i a nosaltres! Però ens està passant. Ara és ben bé l’Hora.Que l’encert ens acompanyi!
Ivan Matavera
Realment ahir el President Mas va representar una gran majoria del poble català, tan els qui el voten com els qui no ho han fet mai. Una passejada per les xarxes socials era clarificadora. Fins i tot, com diu en Vicent en el seu editorial, hi havia espanyols que se sentien sorpresos gratament per les formes del President. Contrasta el comunicat de tres pàgines de La Moncloa amb l'hora i mitja de roda de premsa. A Madrid estan acostumats a les televisions de plasma. Mentrestant, el President Rajoy, un home que, assessorat per la FAES, es va bunqueritzant cada vegada més i és esclau dels seus silencis i dels seus fets. Igualment, alguns periodistes van insistir en relacionar el cas Pujol amb la consulta, cosa que significa que no han entès res de res. Altres periodistes van intentar ressucitar el pacte fiscal, cosa que significa que tampoc es van enterar de res (tot i ser catalans). No sé si les posicions estan enrocades, el que sí sé és que el President Mas signarà el decret de convocatòria de la consulta. El 9N anirem a votar. Recollirem la papereta que ens enviï el Govern, sortirem en un dia històric al carrer i dipositarem la papereta en una urna, el gest més democràtic que hi pot haver. Aquell dia exercirem la sobirania nacional de Catalunya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada