L'expressió 'full de ruta' s'ha posat molt de moda aquests últims anys, però penso que farem bé de pensar més en mapes de navegació que no en camins rectes.
1. Els partits amb diputats al congrés espanyol presenten el 3 de febrer la petició de cessió de la competència per a convocar referèndums en aplicació de l'article 150.2 de la constitució espanyola. Els catalans juguen a camp contrari i representen una petita minoria de la cambra sense gens de força per a derrotar els contraris a l'exercici de la democràcia. [Si creus que el congrés espanyol tombarà la proposta catalana, vés al punt 2. Si penses que la cambra acceptarà la proposta, passa al punt 4.]
2. El congrés espanyol ha tombat la petició d'aplicar el 150.2 per a transferir a Catalunya la competència de convocar referèndums. Els partits catalans en favor del referèndum aproven la llei de consultes populars al parlament. Al cap de pocs minuts de l'aprovació, l'estat espanyol presenta un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, presidit per un ex-franquista. El tribunal no s'ho pensa dues vegades i l'endemà els magistrats abandonen les places de toros i es reuneixen d'urgència. Acorden de suspendre indefinidament la llei aprovada pel parlament. Als partits catalans no els queda cap via oberta en el marc legal espanyol. [Si vols que el president Mas provi de fer un govern d'unitat per encarar els pròxims mesos, vés al punt 11. Si vols que convoqui el referèndum de totes passades, vés al punt 3.]
3. El govern convoca un referèndum el 9 de novembre com s'havia anunciat a final del 2013. Com a principis per a convocar-lo, el president apel·la a la legalitat internacional i a la primacia de la democràcia sobre la legalitat. [Si penses que l'estat espanyol tolerarà el referèndum, vés al punt 6. Si tems que l'estat espanyol emprendrà accions legals per impedir la consulta, vés al punt 5.]
4. El congrés espanyol ha aprovat la cessió de la competència per convocar un referèndum a
Catalunya. El PP, el PSOE i UPyD han acordat d'esmenar la proposta i s'aprova amb unes quantes limitacions: no es podrà preguntar sobre el futur polític de Catalunya; no es podrà preguntar sobre el present com a comunitat autònoma de règim comú; i no es podrà parlar del passat (que hi ha coses que més val no remenar-les). [Si vols que els catalans refusin aquestes limitacions i cerquin noves vies per al referèndum, passa al punt 11. Si vols que acatin la resolució del congrés espanyol i es convoqui un referèndum sobre si els gossos han de portar morrió, vés al punt 10, però sàpigues que t'has equivocat d'article.]
5. L'estat espanyol suspèn l'autonomia i el braç judicial inhabilita el president Mas per exercir càrrecs polítics a l'administració pública. A proposta d'un govern espanyol de concentració (PP+PSOE+UPyD) que s'ha format per encarar el 'desafiament català', el congrés espanyol aprova de nomenar un govern interí a Catalunya presidit per Maria de los Llanos de Luna, amb Enric Millo a la vice-presidència, Albert Rivera de portaveu, i Pere Navarro al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. [Si vols que la població s'alci contra aquesta imposició, passa al punt 7. Si creus que la gent pensarà 'al mal temps, bona cara', i l'endemà torna a treballar i a aixecar les persianes de les botigues passa al punt, 10 si vols, però jo me'n vaig a viure a l'estranger.]
6. El govern convoca el referèndum el 9 de novembre. El Centre Carter envia observadors que validaran el bon funcionament de les votacions i la transparència i el rigor del recompte. Alguns ajuntaments del PP i del PSOE-C posen traves a la constitució de meses, que finalment s'han d'instal·lar a l'aire lliure. Com que fa un dia assolellat —no pot ser de cap més manera— tot acaba funcionant correctament. Hi ha algun incident aïllat per intents de boicot d'elements incontrolats, però el desplegament dels mossos garanteix la seguretat imprescindible per a les votacions. Al cap del dia, quan les urnes ja s'han tancat i s'acaba el recompte, el portaveu de la comissió organitzadora del referèndum convoca l'esperada conferència de premsa per anunciar el resultat. [Si vols que guanyi el sí-sí, passa al punt 8. Si vols que guanyi el sí-no o el no, vés al punt 10.]
7. Els catalans es rebel·len contra el govern titella de Catalunya i s'instal·len amb campaments improvisats a la plaça de Sant Jaume, al parc de la Ciutadella i davant els ajuntaments de tot el Principat. Arriba gent de les Illes, del País Valencià, de la Franja i de Catalunya Nord per participar en les protestes. També hi ha una família de l'Alguer que agafa un avió de tarifa reduïda i es planta a la plaça del Vi de Girona. Oriol Junqueras, ara sí, crida a paralitzar l'economia una setmana pel cap baix. I els sindicats i una bona colla d'empresaris li fan cas. Les autopistes s'han omplert de camions aturats que portaven mercaderies cap a Europa. La sectorial de l'ANC 'Camioners per la Independència' ha blocat les principals vies de transport amb tràilers entravessats. La situació es fa ingovernable i l'economia se'n ressent molt. [Si vols que el govern titella dimiteixi, passa al punt 9. Si vols que l'estat desplegui l'exèrcit a Catalunya, passa al punt 12.]
8. Catalunya proclama la independència. Alguns estats --Letònia, Països Baixos, Xile, el Canadà, Israel, Escòcia i Sud-àfrica-- reconeixen el nou estat. Les grans potències estableixen contacte amb la presidència de la Generalitat per saber de primera mà quins passos pensa fer d'ara endavant. Posen condicions al reconeixement del nou estat (mantenir acords bilaterals, tractats i contractes comercials…). Les primeres hores del nou estat són d'incertesa. A Madrid hi ha molt de soroll. Els diaris fan portades cridant a la intervenció militar. El rei d'Espanya encara resta sota els efectes de l'anestèsia de l'última operació. El príncep Felipe és d'una pasta molt diferent que el seu pare… i decideix començar a llegir 'Victus' per entendre què passa. [Si creus que Espanya reacciona amb una intervenció militar, passa al punt 12. Si penses que Espanya ja no hi té res a fer i accepta la situació, vés al punt 13.]
9. El govern de Llanos de Luna, Millo, Rivera i Navarro presenta la dimissió. Tots els seus membres desapareixen i se sospita que l'estat espanyol els té amagats en una illa d'interès geostratègic anomenada Perejil. Allà queden protegits de les represàlies d'una població catalana enrabiada. En unes declaracions no confirmades pel PSC, Pere Navarro ha demanat a Artur Mas que faci el favor de negociar i de cercar el diàleg amb Mariano Rajoy. Un cop el govern titella ha fugit, el parlament i el govern destituïts es reuneixen i decideixen de desobeir les sentències i tornar a ocupar les seus institucionals. El president Mas, acompanyat de Junqueras, el tàndem Herrera-Camats, i un representant de la CUP escollit en una assemblea popular, surten al balcó del Palau de la Generalitat i fan un anunci important. [Si vols que Mas i companyia anunciïn la convocatòria del referèndum, passa al punt 6. Si vols que proclamin la independència, passa al punt 8.]
10. Fi de l'aventura. Sempre podrem dir allò de 'ho vam intentar'… Però es farà difícil de mirar als ulls dels nostres fills.
11. El president Mas i el republicà Junqueras acorden de constituir un govern d'unitat i criden ICV-EUiA i la CUP a afegir-s'hi. L'objectiu és convocar el referèndum amb tota la força possible des del govern. [Si vols que les dues formacions d'esquerres se sumin al govern, vés al punt 3. Si penses que és millor que no assumeixin la responsabilitat i que continuï la batalla partidista com si es tractés d'una situació normal, torna a començar al punt 1, perquè vol dir que no has entès que no som en una situació normal.]
12. L'estat espanyol ordena a l'exèrcit de desplegar-se a tot el territori del Principat. L'estat major de l'exèrcit mobilitza tots els soldats a disposició. Però tan sols té capacitat per a controlar la meitat de la ciutat de Barcelona. Dóna ordres de replegament als 375 soldats que té a l'Afganistan, als 11 que té a Bòsnia, als 578 del Líban, als 60 de la República Centre-africana, als 137 de l'armada a Djibouti, als 157 de Mali i als 15 de Somàlia. En total, tornen els 1.300 soldats que l'exèrcit espanyol tenia repartits pel món. L'OTAN s'enfada molt per l'incompliment dels compromisos de l'estat espanyol en aquestes set missions de pau. Amb aquest miler i escaig de soldats, l'exèrcit espanyol aconsegueix desplegar-se en un parell de barris més de Barcelona. Però encara li queda un 40% de la ciutat per controlar i tota la resta del país. L'estat espanyol fa el ridícul i davant tota la comunitat internacional, que fa crides a restablir la normalitat i a obrir una via de negociació entre els governs català i espanyol. Espanya retira l'exèrcit dels carrers de Barcelona --que ha deixat molt bruts-- i accepta de negociar amb el govern legítim de Catalunya, amb la presència de mitjancers suïssos, noruecs i neerlandesos. [Si vols que s'acordi la convocatòria d'un referèndum d'independència amb el compromís de reconeixement de l'estat espanyol, vés al punt 6. Si vols que es pacti la recuperació de l'estatut original del 2005 aprovat pel parlament, un nou sistema fiscal per a Catalunya i el blindatge de la competència sobre llengua i ensenyament, vés al punt 10.]
13. El govern anuncia la convocatòria d'eleccions constituents en un termini de sis mesos. Mentrestant es faran tots els preparatius necessaris per a assegurar la viabilitat econòmica, l'estabilitat jurídica i la continuïtat legal en els aspectes més sensibles com la seguretat pública. El president comença un viatge per mig món per explicar la nova situació i la voluntat dels catalans d'obtenir el reconeixement internacional. Els partits comencen a fer campanya amb la mirada posada en les eleccions constituents i en el debat sobre el model de país que volem construir. D'això es tractava, al cap i a la fi. [L'aventura no s'acaba aquí, tot just comença. Però comença d'una altra manera i d'això ja en parlarem un altre dia.]
No cal dir que en aquesta aventura ens deixem una infinitat de possibilitats, de situacions i de camins per on pot transitar el procés d'independència. Escrutar tots aquests camins en un sol article condemnaria el lector a passar el dia davant la pantalla i obligaria un servidor a trobar més de vint-i-quatre hores a cada dia. En bona part, més enllà d'explorar l'invent, l'objectiu d'aquesta aventura 'interactiva' era de constatar que, per molts fulls de ruta que planifiquem, és impossible d'endevinar què pot passar aquests mesos vinents. L'expressió 'full de ruta' s'ha posat molt de moda aquests darrers anys, però farem bé de pensar més en mapes de navegació que no en camins rectes. L'exercici estratègic més important ja s'ha fet: marcar una data al calendari i una pregunta. A partir d'aquí, cal que prenguem les decisions més encertades en cada situació que es presenti. Amb l'objectiu i el termini temporal marcats, ens cal determinació, intel·ligència i un punt de creativitat. En definitiva, som un poble que vol triar la seva aventura i ho farem.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada