Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de febrer del 2014

L'hora de Sant Pol

Commemoren amb una escenificació la destrucció del poble per les tropes borbòniques el 15 de febrer del 1714

Es troba un altre origen que trenca amb la burla de la dita “Sant Pol, quina hora és?”


15/02/14 02:00 - sant pol de mar -



Pintura que recrea l'episodi del 15 de febrer del 1714 amb un Sant Pol envoltat per les flames Foto: ENS.
 

El 15 de febrer del 1714 les tropes borbòniques van arribar a Sant Pol de Mar, al Maresme, i no hi van deixar pedra sobre pedra. La destrucció del municipi va ser igual de gran que l'esperit de revenja, perquè els soldats de Felip V no van permetre reconstruir les cases fins ben acabada la guerra. Els homes i dones s'havien d'aixoplugar sota tendes fetes amb mantes i pals que feien a la sorra de la platja i que havien de recollir a corre-cuita cada cop que tornaven els enemics.

Pels borbònics, els santpolencs eren gent “berganta” i d'aquí ve la dita “Sant Pol, la manta i la

dimecres, 5 de febrer del 2014

Patrick Roca: “França cada cop entén més el procés català”

04/02/2014

L’expert francès en política internacional creu que Catalunya “està enfocant bé el debat” i veu “neutralitat” des de París


Pep Lloveras




Imatge de la conferència pronunciada per Patrick Roca
L’expert francès en política internacional i professor de la Facultat de Traducció de la Pompeu Fabra, Patrick Roca, ha assegurat aquest vespre que França “cada cop entén més el procés català”. Roca, resident a Barcelona des de fa anys i amb llaços amb Convergència, ha sorprès la seixantena de persones que l’escoltaven a la Fundació CatDem indicant que hi està havent un viratge en la política francesa i l’opinió pública del seu país entorn l’onada sobiranista que viu Catalunya. “I això és, sobretot, perquè des d’aquí s’està enfocant bé el debat. El dret a decidir més enllà de la identitat. La democràcia en primer terme”, ha afirmat.

En una conferència sota el títol ‘França, tan a prop i tan lluny’, Roca ha explicat que el país veí “pot entendre bé les reivindicacions de Catalunya” i que això s’està veient amb més nitidesa des de la Via Catalana de l’11 de setembre. “La majoria de mitjans de comunicació estan tractant la qüestió amb neutralitat, amb total absència d’hostilitat, i fins i tot alguns ja han expressat certa incomprensió davant el fet que Madrid no vulgui negociar, que no busqui una solució pactada”, ha comentat Roca. “I el president Hollande, no està jugant en contra. No s’està posicionant”, ha afegit.

Roca ha volgut diferenciar el jacobinisme francès del 

dissabte, 11 de gener del 2014

Missatge de Mas a Europa: 'Catalunya vol ser coneguda i reconeguda'

Dissabte  11.01.2014  12:37

'Les armes del 1714 eren els fusells; les d'avui, la democràcia, els vots i les mobilitzacions', diu en l'arrencada a Lleida dels actes del Tricentenari



 
Artur Mas


'Estic convençut que el poble de Catalunya avui és perfectament capaç d'obrir horitzons i amb la força de la mobilització, de la democràcia i dels vots, de recuperar llibertats', ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en l'acte inaugural de la commemoració del tricentenari del setge de les tropes Borbòniques contra Catalunya que s'ha fet a la Seu Vella de Lleida. Mas ha aprofitat el discurs per destacar que 'les armes d'avui són la democràcia, els vots i les mobilitzacions de la nostra població. 'Catalunya vol ser coneguda i reconeguda', ha reblat.

Mas ha dit que 'el 2014 sera un any per recordar històries, persones i arrels. Tenim el dret i la necessitat de fer-ho. Serà un any per decidir futur i obrir horitzons'. I ha enviat un missatge a les institucions europees: 'Commemorem la dignitat d'un poble que ha sabut sobreviure desafiant estats poderosos; commemorem la força del caràcter d'un poble que creu en ell mateix i la voluntat d'un poble que se sent profundament europeu i ho vol continuar sent, i que al mateix temps vol projectar-se arreu del món. Catalunya vol ser coneguda i reconeguda.'




La Seu Vella, un lloc emblemàtic

diumenge, 22 de desembre del 2013

Ofensiva del PP contra “l’asfíxia” que “es patirà” pel Tricentenari del 1714

22/12/2013

UNIONISME

Els populars catalans preparen una campanya per explicar “moltes coses que el govern els està amagant o explicant de manera manipulada”


Albert Ribas


La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Foto: Partit Popular
El PP té la intenció de desplegar, a partir de l’any vinent, una ofensiva arreu de Catalunya amb la intenció de contrarestar la “campanya asfixiant que es patirà", al seu parer, la celebració del Tricentenari del 1714. L’objectiu serà destacar els avantatges de seguir a Espanya i els “efectes positius” sobre els catalans de l’acció del govern espanyol que, d’altra banda, “intensificarà” durant el 2014 les visites de membres de l’executiu i de Mariano Rajoy.

El portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha explicat avui que “ara és més important que mai que s’expliqui d’una manera extensa com l’acció del govern espanyol està tenint, des de fa més d’un any, uns efectes positius a Catalunya, possiblement més que a la resta d’Espanya, com a conseqüència de les dificultats especials que té la Generalitat, sobretot en l’aspecte financer”. Millo ha assegurat que la campanya dels populars no pretén plantejar “una batalla”, sinó oferir arguments “en positiu”.

Fent gal·la d’un discurs que els populars utilitzen de forma freqüent, Millo ha considerat que els catalans “tenen dret a saber moltes coses que el govern els està amagant o explicant, expressament, de manera manipulada. La gran trama d’independentisme està informant, debatent i generant discurs en una única direcció, un pensament únic”.

El principal objectiu serà, davant la “intoxicació de l’opinió pública”, “facilitar de diferents maneres que tota aquesta societat civil catalana no independentista tingui l’oportunitat de sortir a la llum pública, poder-se explicar, poder generar debat i que puguin haver plataformes plurals que expressin aquesta pluralitat catalana”, ha conclòs.



http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_pp_prepara_una_campanya_per_contrarestar_l_asfixia_del_tricentenari_del_1714_97767.php


dijous, 19 de desembre del 2013

El PSC s’alia amb PP i C’s per intentar cessar Sobrequés

19/12/2013

ESPANYA CONTRA CATALUNYA

Els populars presenten una moció en contra del simposi ‘Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)’


Nerea Rodríguez



El director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés
El PSC s’ha tornat a posicionar avui al costat del PP i C’s. En aquesta ocasió els socalistes catalans han votat, al Parlament, en contra del simposi 'Espanya contra Catalunya' celebrat la setmana passada. La moció, presentada pel PP, pretenia el cessament de Jaume Sobrequés, exportaveu del PSC, com a director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, “per incitar a l’odi i a la divisió”.

Però la moció popular que qüestionava l'esdeveniment ha quedat rebutjada per la majoria que sumen CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, que hi han votat en contra. La moció popular que C's i PSC han recolzat considerava que el simposi va defensar una posició "molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica, i significa una oportunitat perduda per obrir un diàleg plural".

El text també lamentava que es resumeixi la història de la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya en termes “d’uniformisme, espoli, desigualtats, repressió, resistència o falsificació". 

Salvador Cardús: 'Si ens arronsem abans d'hora no hi haurà consulta'

Dijous  19.12.2013  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Entrevista al sociòleg i membre del CATN, que ha teoritzat sobre l'eclosió independentista: 'Prendre consciència de la humiliació va desvetllar l'independentisme'



No fa pas gaires anys que l'independentisme era un moviment minoritari i perseguit. Era impossible d'imaginar centenars de municipis desafiant la legalitat i fent un referèndum, desenes de milers de ciutadans exigint la independència al centre de Barcelona i més d'un milió i mig donant-se la mà en una filera de 400 quilòmetres amb el mateix objectiu. La força creixent de l'independentisme ha empès els principals partits a comprometre's a fer possible una consulta perquè els ciutadans es poguessin pronunciar, i segons les últimes enquestes votarien majoritàriament a favor de la independència. Què l'ha desencadenat, aquest moviment popular? El sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ho ha teoritzat i sosté que la humiliació a què Espanya ha sotmès els catalans arran de la derrota de la reforma de l'estatut ha originat l'eclosió independentista. En parlem detalladament en aquesta entrevista, en què també valora la pregunta de la consulta i què podria passar aquests mesos vinents. 

Ponència de Salvador Cardús 'La humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista', al simposi 'Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica 1714-2014'.




Cardús reflexiona sobre les teories de la humiliació: 'Perquè hi hagi un desencadenant en un canvi tan significatiu com el que hi ha hagut al nostre país, hi ha d'haver algun element nou que produeixi aquest canvi d'orientació. I la novetat és que a la derrota que va representar la reforma de l'estatut s'hi va afegir una mena d'animadversió per part d'alguns dirigents espanyols, que després es va anar estenent tant en mitjans de comunicació com en actituds una mica més generalitzades. Hi havia una voluntat d'humiliació davant la derrota que havia representat aquella reforma.'

—Poseu-nos algun exemple d'aquesta humiliació de què parleu. 

dilluns, 16 de desembre del 2013

El 'Financial Times': "Els catalans marxaran si l’única alternativa és l’statu quo"

16/12/2013

CONSULTA

El diari econòmic considera que aquest "és un problema polític que requereix una solució negociada"


Nerea Rodríguez






El diari econòmic ‘Financial Times’ parla avui de Catalunya en el seu editorial i adverteix que “els catalans marxaran si l’única alternativa és mantenir l’statu quo, que el Mariano Rajoy està erosionant”. En aquest editorial, també es considera que aquest “és un problema polític que requereix una solució negociada”, que considera que és “més federalisme”.

En el text, titulat “La propera crisi d’Espanya”, el 'Financial Times' destaca que “Madrid encara és a temps per trobar l’encaix dels catalans” i considera que és en la pròpia pregunta de la consulta on es troba la solució: “Espanya va ser lloada amb raó per la seva transició de la dictadura franquista a la democràcia descentralitzada. Però encara no s'ha format una llar plurinacional prou còmode per als pobles culturalment diferenciats”.

Segons el diari, “hi havia suficient flexibilitat en el sistema quasi-federal d'Espanya per donar cabuda als catalans, fins que el senyor Rajoy ho va sabotejar al 2010, persuadint els seus candidats al Tribunal Constitucional per derogar els articles sensibles de l’Estatut”, i constata que “articles idèntics es van deixar en els estatuts de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears”. Va ser això el que va “disparar el separatisme català, fins llavors un moviment marginal”.

En lloc de liderar al seu poble, el senyor Mas està sent liderat per ell i el senyor Rajoy l’ha acorralat en una cantonada a l'insistir en la constitució post -Franco -que consagra la indissoluble unitat d'Espanya”. Finalment, el diari econòmic conclou: “No són només els catalans sinó els principals partits espanyols, el PP del senyor Rajoy i els socialistes, que han d'estar a l'alçada”. 


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/_financial_times_els_catalans_marxaran_si_l_unica_alternativa_es_l_statu_quo_97632.php


dimecres, 11 de desembre del 2013

Contundent lliçó d'història de Junqueras a RNE arran de la polèmica pel simposi

Dimecres  11.12.2013  14:10

'Ningú que sàpiga una mica d'història s'atrevirà a discutir-ho', diu en una entrevista



El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet valer la seva condició d'historiador i d'expert en el període de la Guerra de Successió per desacreditar cap crítica política --com la que han fet PP, Ciutadans i UPyD-- al simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)', que s'inaugura demà (programa). Així ho ha fet en una entrevista a la ràdio pública espanyola, RNE, on li han demanat l'opinió sobre la polèmica. 'No és una qüestió discutible, és una evidència històrica', ha reblat.

Heus ací un fragment de l'entrevista a Junqueras.




I aquí la transcripció del moment de l'entrevista en què s'ha parlat del simposi:

dimarts, 10 de desembre del 2013

Jaume Sobrequés: 'Els tres-cents anys de repressió contra Catalunya són indiscutibles i inqüestionables'

Dimarts  10.12.2013  06:00

Autor/s: Roger Cassany

 

Entrevista al director del Centre d'Història Contemporània acusat 'd'incitar a l'odi'

 


Jaume Sobrequés
'L'actitud del PP és d'una hipocresia enorme'. Amb aquestes paraules el director del Centre d'Història Contemporània, Jaume Sobrequés, respon a l'amenaça d'aquest partit de tallar el diàleg amb el govern si no suspèn el simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)', que s'inaugura aquest dijous (programa). 'Ells no volen dialogar i utilitzen aquest congrés, que és històric, acadèmic i científic, per atacar políticament el govern i el procés sobiranista', diu Sobrequés, que remarca que el congrés es farà amb naturalitat, tal com era previst, i que no pensa dimitir. Tant PP com Ciutadans han interpel·lat el govern al parlament més d'una vegada, però la polèmica va esclatar aquest cap de setmana quan el PP va endurir el to: va presentar una moció en què instava el govern a suspendre el simposi i a destituir Sobrequés, perquè 'incita a l'odi i la divisió'. Sobrequés es mostra tranquil i diu que és una polèmica estrictament partidista i política, perquè ningú no ha criticat la solvència acadèmica del congrés. A més, avisa el PP que el Centre d'Història Contemporània treballa en un informe que es publicarà a mitjan any vinent, basat únicament en decrets i ordres publicats al butlletí oficial, per demostrar que 'la repressió contra Catalunya durant tres-cents anys és indiscutible i inqüestionable'. Diu que és un document 'demolidor'.

Enteneu que el PP  amenaci de trencar el diàleg per un simposi d'història?
—No sé quin diàleg volen trencar, si no n'hi ha cap, de diàleg. És d'una hipocresia enorme. Ells no volen dialogar; no n'han volgut cap de diàleg. L'única cosa que entenc és que és hipocresia. Per tant, no veig quina és la manera d'interpretar això que diuen. Nosaltres fem un simposi d'història. Res més.

El portaveu del PP, Enric Millo, ha arribat a dir que aquest simposi és 'una declaració unilateral del conflicte' i ha exigit que se suspengui i que dimitiu...

dilluns, 9 de desembre del 2013

Madrid farà un monument a un assaltant del 1714

09/12/2013

HISTORIA

Albert Ribas

L’almirall espanyol Blas de Lezo i Olavarriet,conegut com Patapalo, o més tard com Mediohombre, per les seves ferides
L’Ajuntament de Madrid encapçalat per l’alcaldessa del PP, Ana Botella, té la intenció d’aixecar un monument per homenatjar la figura de l’almirall espanyol Blas de Lezo i Olavarriet. Blas de Lezo va participar en diversos combats i bombardejos de les tropes borbòniques en el setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. Va ser precisament el mateix 11 de setembre de 1714 quan va ser ferit per un tret d’un mosquet que el va deixar manc.

En un article publicat a l’ABC el passat 20 d’octubre, Ana Botella assegurava que la figura de Blas de Lezo mereix aquest reconeixement per ser “un des més extraordinaris navegants de la nostra història” i, després de descriure la seva trajectòria com a “admirable”, afirmava que “una gran nació com Espanya no ha d’oblidar mai les grans figures de la seva història”.

Homenatge al Congrés

El passat mes de desembre el PP i UPyD es van avançar a l’Ajuntament de Madrid i van aprovar al Congrés una resolució on es reivindicava la figura d’aquest heroi borbònic. El portaveu del PP a la comissió de Defensa del Congrés, Juan de Dios Ruano Gómez, va apel·lar al seu “valor, ingeni i tenacitat” per enaltir la seva figura.

Campanya de la Fundació Francisco Franco

La decisió de l’Ajuntament de Madrid és posterior a la campanya que va iniciar la Fundació Francisco Franco fa pràcticament un any batejada amb el nom ‘Per un monument a Blas de Blezo’ on se sol·licitava a Ana Botella el reconeixement per Blas de Blezo “perquè els nostres fills conservin la memòria de qui tant va servir a Espanya”.

" Aquest es el dialeg del govern central amb Catalunya ' L'Odi ' "


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/madrid_fara_un_monument_a_un_assaltant_del_1714_97508.php

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Herois de 1714 ( Hèctor López Bofill )

16/10/13 02:00 -

Una més de les desgràcies que imposa la LOMQE tot just aprovada pel Congrés dels Diputats consisteix en la capacitat que s'atorga al govern espanyol de fixar el 100% dels continguts en matèria de geografia i història a l'ESO. Sembla previsible, doncs, i sempre que no es consumi la ruptura amb Espanya aviat, que retornarem al sinistre període en el qual la història de Catalunya va desaparèixer de les aules i es va difuminar bona part de l'imaginari col·lectiu.

Sortosament, això es va mitigar en el cas d'alguns alumnes de la meva generació, la que ara està impulsant el procés sobiranista (cosa que, com és sabut, denuncien amb vehemència els adversaris de la independència quan al·leguen, com ha insinuat el mateix ministre Wert, que alguns de nosaltres vam ser “adoctrinats” pel radicalisme nacionalista en la nostra tendra infantesa).

Per a les fornades d'alumnes educats sota el franquisme i durant els anys de l'anomenada transició, en canvi, no hi ha cap notícia ni de la Catalunya medieval, ni del 1640, i pel que fa a la guerra de Successió, la versió consistia a agrair a Felip V que destruís les nostres llibertats perquè així es va posar la primera pedra de la modernització d'Espanya associada, com no podia ser altrament, al centralisme i a l'aniquilació dels localismes rancis.

Bestieses com aquesta encara es podien escoltar fins fa ben