Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pol de Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pol de Mar. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2015

Sant Pol hissa la bandera de Dinamarca en senyal d'agraïment

Dijous  21.05.2015  15:43

La iniciativa l'ha impulsada el Museu de Pintura del poble.








El Museu de Pintura de Sant Pol de Mar ha hissat la bandera de Dinamarca en senyal d’agraïment al gest del parlament danès, que dimarts va aprovar una moció sobre el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. 

La iniciativa ha estat impulsada per l’entitat santpolenca Amics de les Arts, que és la que gestiona aquest equipament municipal.  

Aquest gest arriba després de la prohibició que va fer la junta electoral central d’hissar estelades de qualsevol edifici públic durant la campanya del 24-M. 

Amb tot, sí que ha arxivat la denúncia presentada pel Cercle Català de Negocis (CCN) en què retirava que la simbologia franquista fos retirada dels edificis i espais públics de Catalunya.


Enllaç noticia :


dissabte, 15 de febrer del 2014

L'hora de Sant Pol

Commemoren amb una escenificació la destrucció del poble per les tropes borbòniques el 15 de febrer del 1714

Es troba un altre origen que trenca amb la burla de la dita “Sant Pol, quina hora és?”


15/02/14 02:00 - sant pol de mar -



Pintura que recrea l'episodi del 15 de febrer del 1714 amb un Sant Pol envoltat per les flames Foto: ENS.
 

El 15 de febrer del 1714 les tropes borbòniques van arribar a Sant Pol de Mar, al Maresme, i no hi van deixar pedra sobre pedra. La destrucció del municipi va ser igual de gran que l'esperit de revenja, perquè els soldats de Felip V no van permetre reconstruir les cases fins ben acabada la guerra. Els homes i dones s'havien d'aixoplugar sota tendes fetes amb mantes i pals que feien a la sorra de la platja i que havien de recollir a corre-cuita cada cop que tornaven els enemics.

Pels borbònics, els santpolencs eren gent “berganta” i d'aquí ve la dita “Sant Pol, la manta i la