Dimecres
11.12.2013
14:10
'Ningú que sàpiga una mica d'història s'atrevirà a discutir-ho', diu en una entrevista
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet valer la seva condició
d'historiador i d'expert en el període de la Guerra de Successió per
desacreditar cap crítica política --com la que han fet PP, Ciutadans i
UPyD-- al simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica
(1714-2014)', que s'inaugura demà (programa).
Així ho ha fet en una entrevista a la ràdio pública espanyola, RNE, on
li han demanat l'opinió sobre la polèmica. 'No és una qüestió
discutible, és una evidència històrica', ha reblat.
Heus ací un fragment de l'entrevista a Junqueras.
Presentadora: Suposo que teniu opinió sobre el simposi centrat en els suposats greuges que l'estat espanyol infringeix a Catalunya des de fa no pas menys de tres-cents anys.
Junqueras: La meva professió és la de professor universitari, i la major part de la meva etapa com a docent universitari l'he feta en un departament d'història. La meva tesi doctoral és sobre pensament econòmic i tinc una opinió com a científic sobre aquesta reunió d'historiadors, economistes, politòlegs. L'opinió d'un polític sobre si això és cert o no és rellevant en el context polític, però no ho és des d'un punt de vista científic; és rellavant l'opinió dels científics.
P: Però no em responeu, senyor Junqueras.
J: Jo crec que sí.
P: La pilota ja deu ser al Camp Nou
J: No, crec que allò que opinin els dirigents polítics sobre allò que diuen els catedràtics d'universitat és poc rellevant. Els líders polítics han d'opinar sobre política i no sobre ciència. I si opinen sobre ciència ha de quedar clar que l'opinió rellevant és la dels especialistes. És com si Rajoy un dia digués, i estic segur que no ho dirà, que el seu cosí li ha dit que l'escalfament global de la Terra no existeix. Oi que no se'l prendrien gaire seriosament? Sóc historiador.
P: Doncs com a historiador quina opinió en té?
J: Ara sí.
P: Olé.
J: Olé, olé. Jo sóc historiador. I una etapa important de la meva investigació la vaig fer a l'arxiu secret del Vaticà. (…) I una part d'aquella investigació era sobre les relacions entre les corts catòliques i el Papat durant la Guerra de Successió espanyola en relació amb el que passava a Catalunya en aquell moment. Li asseguro que hi ha moltíssims documents en què s'explica la duríssima repressió que els exèrcits borbònics van aplicar sobre la població catalana. Per tant, no és una qüestió discutible, és una evidència històrica. Ningú que sàpiga una mica d'història s'atrevirà a discutir-ho. Perquè l'evidència és tan gegantina, tan brutal, que ningú, si no és el líder polític d'un partit sense formació universitària, s'atreveix a discutir que això és així.
P: Sou un privilegiat, senyor Junqueras. Perquè no gaire gent té accés als arxius secrets del Vaticà.
J: Sí, en aquest sentit he tingut molta sort. Em sento molt afortunat. I la meva aspiració personal és deixar la política com més aviat millor i tornar a les meves ocupacions científiques.
P: Hi posa data, a això?
J: No, perquè no només depèn de mi, sinó dels meus companys de partit i de la voluntat dels ciutadans. Depèn també de la meva família.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada