Marlaska insisteix en l’estafa: l’Estat no delegarà el control de fronteres ni dels fluxos migratoris irregulars

 

 

Diu que la Policia Nacional seguirà segellant els passaports i acusa el PP de "desinformar" deliberadament

 

Agències

Dimecres, 19 de març de 2025

 

 

 

 

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha insistit aquest dimarts que l’acord entre PSOE i Junts sobre immigració no suposarà la delegació a la Generalitat del control de fronteres ni dels fluxos migratoris irregulars. En una interpel·lació al Senat, Marlaska ha afirmat que “la titularitat de la competència migratòria segueix residint al govern d’Espanya perquè és una competència exclusiva de l’Estat”. “No se cedeix el control de fronteres ni el control dels fluxos migratoris irregulars, ni es trossegen les fronteres, ni es posa en risc la seguretat nacional”, ha afirmat.

Marlaska ha fet aquestes manifestacions en resposta a una interpel·lació del senador del PP Eloy Suárez, que ha acusat l’executiu espanyol de concedir una competència exclusiva de l’Estat a “un pròfug de la justícia” que “fa xantatge” i té “un discurs xenòfob”. “Juguen amb la seguretat del nostre país, deleguen l’indelegable i vulneren el principi d’igualtat”, ha dit, i “tot humiliant les forces i cossos de seguretat de l’Estat”.

En la seva resposta, el ministre ha acusat el PP de fer “afirmacions falses i tendencioses” que busquen “desinformar de manera deliberada” els ciutadans. Ha insistit que es tracta d’una delegació de

Pau Claris, emmetzinat pels castellans, va morir el 27 de febrer de 1641

 

HISTÒRIA

 

 

 

27 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Pau Claris és un dels grans personatges de la nostra Història. És el protagonista del primer acte de sobirania nacional catalana després que la nostra Nació fos englobada en la monarquia hispànica dels Habsburg, com a conseqüència de la unió de la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa durant la segona meitat del segle XV.

El canonge Pau Claris, president de la Generalitat, va néixer l’any 1586 a Barcelona, i fou canonge de la Catedral de la Seu d’Urgell. Va ser nomenat president de la Generalitat l’any 1638 i el 16 de gener de 1641, en el context de la Guerra dels Segadors que enfrontava Castella, d’una banda, amb Catalunya i França de l’altra, proclamà la República Catalana, de manera que deslligava el Principat de Catalunya de la monarquia hispànica regida pel monarca castellà Felip IV.

Pau Claris va ser un patriota català avant-la-lettre, defensor de la independència de Catalunya i de les

Fins a 85 vulneracions de drets en protestes independentistes el 2024

 

 

INDEPENDENTISME 

 

 

Les vulneracions de drets en protestes a Espanya s’han triplicat en dos anys i quatre de cada deu van ser a Catalunya 

 

Martí Odriozola i Marcé
Foto: Montse Giralt
Madrid. Dijous, 20 de febrer de 2025. 16:08
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

85 vulneracions de drets en protestes independentistes al llarg del 2024. És una de les conclusions a les quals arriba l’informe Diagnóstico del derecho a la protesta elaborat per Defender a quien Defiende a través d’una eina de monitoratge de vulneracions de drets en context de protesta (Red Malla). L’independentisme català és el quart moviment social que va patir més vulneracions de drets l’any passat, darrere del de solidaritat amb Palestina (amb 282), l’ecologisme (amb 249) i la defensa del dret a l’habitatge (amb 235). Entre les vulneracions en protestes de l’independentisme, en destaquen 38 de vinculades a la integritat psicofísica, 28 de repressió judicial, deu identificacions i cinc detencions. Entre altres episodis, el document menciona les “identificacions i vulneracions a la integritat psicofísica” que es van produir a Barcelona durant la investidura de Salvador Illa i el retorn de Carles Puigdemont el 8 d’agost a causa de les càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i, especialment, per l’ús de gasos lacrimògens, cosa que “no és gaire habitual per part del cos policial autonòmic”.

Vulneracions de drets en protestes a Espanya el 2024

L’únic gihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar diu que el CNI sabia les intencions de l’imam de Ripoll (Video)

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Mohàmmed Houli ha dit a la comissió d'investigació dels atemptats del 2017 que un altre dels integrants de la cèl·lula sabia que Es-Satti es reunia sovint amb agents del CNI

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernandez

 

13.02.2025 - 15:39

Actualització: 13.02.2025 - 23:13

 

 

 

Mohàmmed Houli Chemlal, condemnat a quaranta-tres anys de presó pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, ha comparegut emmanillat i acompanyat de la policia a la comissió del congrés espanyol que investiga què va passar ben bé en aquells atemptats. El testimoni de Houli té un alt valor, perquè és l’únic supervivent reconegut de l’explosió de la casa d’Alcanar i ha estat citat perquè aclarís un dels principals dubtes: quanta gent hi havia a la casa i si realment l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, va morir-hi.

Houli tenia temps per a fer una primera intervenció inicial abans de les preguntes dels diputats, i ha dit tres frases breus però d’una gran magnitud:

El govern espanyol certifica oficialment l’anul·lació del judici i la condemna a Puig Antich

 

 

La resolució del ministre de Memòria Democràtica arriba mesos després d’un certificat més genèric i amb errors  

 

Rams de flors al terra de la presó Model en record de Salvador Puig Antich 50 anys després de la seva execució Data de publicació: dijous 29 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Pol Solà

Agències

Dimarts, 11 de febrer de 2025

 

El govern espanyol, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha emès una resolució en què “declara il·legal i il·legítim” el tribunal que va jutjar l’activista anarquista Salvador Puig Antich, i “il·legítima i nul·la la condemna” a mort del 1974. La resolució, que porta data del 30 de gener del 2025, rubrica un procés obert la tardor passada, quan el ministre Ángel Víctor Torres va lliurar a la família Puig Antich un títol en què es declarava Salvador “víctima de persecució i violència política”. El document expedit aquest gener i reproduït per ‘El Punt Avui’, concreta l’abast d’aquella primera declaració i especifica la nul·litat del consell de guerra i la sentència que se’n va derivar.

L’escrit té una part introductòria en què explica que Puig Antich va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i va “patir persecució per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista”. En ser detingut el 25 de setembre del 1973, es va produir un tiroteig que li va causar lesions a la cara i en una espatlla, de les quals va haver de ser operat. El text relata que Salvador va ingressar a la presó Model de Barcelona, va ser jutjat en un consell de guerra, condemnat a mort i executat pel mètode del garrot vil el 2 de març del 1974.

El text diu que Puig Antich “té el dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”.

A la part dispositiva del document, i en aplicació d’allò que està previst en la llei de memòria democràtica, es disposa que

El govern espanyol torna a fer de les seves: afirma que Catalunya no queda fora del sistema d’acollida de menors migrants pactat amb Canàries

 

 

La ministra d'Infància diu que s'apliquen els criteris aplicats històricament: "Cap comunitat queda exclosa"  

 

Sira Rego, ministra de Joventut i Infància en moments previs al Fòrum Social Pere Tarrés. Data de publicació: dijous 26 de setembre del 2024, 17:44 Localització: Barcelona Autor: Norma Vida

Agències

Divendres, 7 de febrer de 2025

 

 

El govern espanyol no preveu que cap comunitat autònoma quedi fora del nou sistema de repartiment i acollida de menors migrants acordat amb les Illes Canàries. Tal com ha ressaltat aquest divendres la ministra d’Infància, Sira Rego, ni Catalunya i el País Basc queden fora de la nova fórmula. “Estem posant sobre la taula uns criteris que són els que apliquen des del 2022, criteris territorials, socioeconòmics i anàlisis dels sistemes d’acollida”, ha dit a RNE. “Són criteris que afecten a tots els territoris del país, a totes les comunitats, cap en queda exclosa”, ha agregat. Així mateix, ha apuntat que Catalunya té el 24% de les places del sistema de rebuda de menors, de manera que no es pot dir que quedi fora.

Segons Rego, no és adequat vincular el sistema de repartiment i acollida dels nens que s’acumulen a les Canàries amb les negociacions amb Junts o el PNB. “No té cap sentit”, ha asseverat abans de demanar

Per què la Guàrdia Civil és un tòtem de l’estat i la nació espanyola?

 

 

OPINIÓ

 

 

OPINIÓ Lluis Buscato

31 de gener de 2025

 

 

Ara farà un parell d’anys amb una bona amiga, aprofitant que passàvem les vacances a la comarca del Matarranya, vam fer una breu escapada a la formosa i propera vila de Morella. L’estada ens va encantar i recomano a tothom fer-hi una visita. Tanmateix, no volia parlar d’això sinó d’un fet que ens va succeir en marxar. Ja sortíem de la població quan, juntament amb d’altres vehicles, un control de la Guàrdia Civil ens va fer aturar. Secament, ens indicaren que paréssim el motor i esperéssim. Quan ja feia prop de mitja hora que hi érem la meva acompanyant es va començar a impacientar i em demanà que sortís a demanar explicacions. Jo, que al llarg de la meva vida ja he tractat els agents d’aquest cos i he gaudit de les seves “amables reaccions” davant de qualsevol suposat senyal d’insubordinació, m’hi vaig negar en rodó. Llavors em va etzibar: “Noi, sí que et fan respecte aquesta gent, més que no pas els Mossos”. La meva resposta fou quasi instintiva i la va colpir força: “Respecte cap! Em fan por”. Pocs minuts després, sense cap mena d’explicació ens van dir que podíem marxar. Certament, això no deixa de ser una anècdota sense importància, però crec que descriu perfectament el canvi de percepció que s’ha operat en pocs anys en l’àmbit social respecte a aquest cos armat i que la reacció de la meva acompanyant exemplificà perfectament.

Actualment, dins l’imaginari nacional espanyol, la Guàrdia Civil ha esdevingut una  de  les seves icones més destacades, fins i tot a un nivell superior que la “Roja” o el conegut brau d’Osborne. Com a resultat d’això, posar en dubte públicament qualssevol de les seves actuacions fàcilment pot donar lloc a un conflicte i, en el pitjor dels casos, ser dut davant d’un jutge (l’anomenada Llei Mordassa simplement ha estat la cirereta d’aquest procés). Certament, aquest fet és sorprenent, sobretot per aquells que tenim una certa edat i encara recordem com durant els primers anys de la mal anomenada “Transició” aquest era un cos policíac socialment desprestigiat, no només a Catalunya, pel seu destacat paper com a eina de repressió durant la dictadura. És, doncs, evident que durant aquests darrers anys aquest cos armat ha estat objecte d’una política d’emblanquiment promoguda des de les més altes institucions per tal de dotar-lo d’un prestigi social que li mancava. A la pràctica, només cal mirar les televisions generalistes per constatar-ho atès que, tot sovint, s’hi programen suposats documentals totalment hagiogràfics on es lloen les seves grans “virtuts”. (En concret, la cadena DMAX excel·leix en aquest aspecte). Però per què les elits dirigents de l’estat espanyol han emprat esforços en l’acompliment d’aquest objectiu quan tenien d’altres cossos policíacs a mà que es podien dotar més fàcilment d’una patina democràtica dins del règim del 78?

Fent un breu incís, que crec necessari per comprendre l’afer, cal dir que una pràctica habitual de tot estat per tal d’assegurar la seva estabilitat és dotar-se d’un cos armat, que pot presentar formes molt diverses, el qual el  protegeix de possibles atacs exteriors i, sobretot, interiors. Alhora, sovint aquesta  força és reclutada  entre  els  sectors  socialment  més  febles,  fins  i  tot  desclassats (allò que tradicionalment es definia en castellà com a: “desertores del arado y estudiantes fracasados”); que així  passen de  ser  una  possible font  de  conflicte a esdevenir els  màxims defensors del status quo vigent. A canvi d’aquesta fidelitat els seus membres són remunerats econòmicament i lloats socialment. Així s’estableix una entente cordiale entre els governants i els seus subordinats, que fan mans i mànigues per mantenir la seva privilegiada situació, si cal exagerant o inventant-se suposats perills que justifiquin la seva posició i privilegis. La suposada existència de l’organització anarco-terrorista anomenada “La Mano Negra” al segle XIX o l’actual obsessió amb buscar vincles entre l’independentisme català i Rússia són uns bons exemples d’això.

En el cas concret de la Guàrdia Civil, aquest cos armat fou creat fa poc més de 180 anys, el 1844, a la fi de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), per l’anomenat liberalisme moderat. Aquest grup polític agrupava els sectors més benestants del liberalisme els quals, després de  foragitar manu  militari els elements més  progressistes del moviment, volien consolidar-se en el poder i gaudir del premi obtingut: el control de l’estat i l’explotació dels béns obtinguts mitjançant desamortització. Immediatament, establiren un model d’estat econòmicament liberal, políticament conservador i territorialment  centralista que, de facto, s’ha mantingut fins a l’actualitat.  Dins d’aquest marc general la Guàrdia  Civil  passà  a substituir a l’Exèrcit, que s’havia mostrat com una eina inadequada per garantir el control social; i a la Milícia Nacional, que era massa progressista i popular, com a força encarregada del manteniment de l’ordre públic i la protecció de persones i propietats. Curiosament, a  Catalunya,  malgrat  ser  un  territori  especialment  conflictiu, s’introduí de manera lenta i progressiva, en part perquè  ja  existien altres organitzacions paramilitars que exercien aquestes funcions: els Mossos d’Esquadra. Tanmateix, de mica en mica, es desplegà pel país. Inicialment al llarg de les grans vies de comunicació i, en una segona fase, a les capitals de partit judicial i poblacions rurals de l’interior del país. El resultat fou la creació d’una àmplia xarxa territorial que permetia establir un fort control social, sobretot en llocs amb una nombrosa població obrera. És a dir, una veritable ocupació del país. De fet, aquesta assolí la seva màxima extensió amb el caciquista règim de la Primera Restauració, que l’emprà àmpliament per enfrontar-se amb els diversos conflictes polítics i socials que el sacsejaren de manera cada cop més sovintejada.

A la pràctica, aquest ús com a eina  repressora  només tingué una frenada puntual durant la  breu República espanyola. El franquisme, en canvi, a més de purgar violentament el cos, accentuà el seu caràcter repressiu. Aquest no desaparegué ni durant la Segona Restauració, atès que les elits que la pilotaven –en  bona part  procedents dels quadres de la dictadura– necessitaven disposar d’unes forces de  seguretat fidels i preparades que els asseguressin el control del territori espanyol. Certament, a partir dels anys vuitanta del segle XX, com a conseqüència dels nombrosos canvis  demogràfics, socials i  polítics que  tingueren  lloc es  produí un cert replegament, tant  en nombre  de casernes com d’efectius.  No  obstant  això, tal com s’ha evidenciat aquests darrers temps, si  bé el cos no és gaire visible tampoc és residual i manté importants competències sota el seu control.

En definitiva, ens trobem davant d’un cos militaritzat (no oblidem que forma part de les forces armades) que al llarg dels seus gairebé dos segles d’història ha actuat com una mena de guàrdia pretoriana, la qual ha sostingut a les institucions i elits dirigents espanyoles amb una fidelitat canina. En conseqüència, no ens ha d’estranyar la protecció i enaltiment que ha rebut al llarg d’aquest anys, ja que és una eina bàsica de control i repressió, un fortí davant de cap possible revolta contra el règim (no oblidem que actualment la seva plantilla supera àmpliament a la de qualsevol altre cos armat de l’estat espanyol). Alhora, té l’avantatge evident que el seu ús sempre es pot excusar davant d’Europa, que no acceptaria una actuació militar pura i dura, ja que hom pot afirmar que només es tracta simplement d’una acció policial. Els fets de l’octubre del 2017 en són un exemple més que evident.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://www.estat.cat/per-que-la-guardia-civil-es-un-totem-de-lestat-i-la-nacio-espanyola/ 

La injustícia espanyola es nega investigar el jutge Aguirre per prevaricació en el ‘cas Volhov’ tot i demostrar-se ser fals

 

 

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont, Alay i Boye contra el magistrat per prevaricació i malversació malgrat la pèssima instrucció del cas

 

 

Pla lateral de la roda de premsa des de l'Alguer de l'expresident Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, el 25 de setembre del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dissabte 25 de setembre del 2021, 20:00 Autor: Miquel Codolar/ACN

 

Maria Garcia

Divendres, 31 de gener de 2025

 

 

El poder judicial espanyol torna a fer-ne de les seves; ara, negant-se a investigar el jutge Joaquín Aguirre per prevaricació i malversació en la seva pèssima instrucció de l’infundat ‘cas Volhov’. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació de fons públics contra el jutge presentada per Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, tots tres víctimes de la repressió judicial exercida en el marc d’aquesta causa.

La querella, presentada l’estiu del 2024, denunciava que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”. “Per ara ja s’ha dictat una interlocutòria en què 13 persones il·legalment estan sent investigades i es troben a costa de l’arbitri del querellat, sense cap possibilitat de defensar-se i amb greus expectatives de veure, encara més, minvats els seus drets constitucionals”, avisen els denunciants en la seva querella. En l’escrit de 39 pàgines, els querellants deien que Aguirre ja hauria prevaricat des que el 2016 va obrir la investigació contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a ONG vinculades al sobiranisme. No obstant això, la querella se centra en la interlocutòria d’Aguirre del 21 de juny passat, que considera que suposa una despesa “il·lícita” de recursos públics per desig de l’instructor d’esquivar el manament de l’Audiència de Barcelona de concloure la causa.

L’escrit demanava que es prengui declaració a Aguirre com a investigat, i com a testimonis al lletrat de l’administració de justícia del seu jutjat, a un periodista i a l’autor d’un llibre sobre la suposada trama russa. Cal recordar que la suposada trama russa investigada en el ‘cas Volhov’ va resultar ser una gran farsa construïda amb la connivència dels mitjans de comunicació i els jutges espanyols. La causa, que el jutge va anar convenientment dividint en diferents peces, no ha prosperat i va acabar arxivant-se; moltes de les peces, a més a més, per falta de proves i mancances en la instrucció. Cal recordar que Aguirre va ser qui va negar-se aplicar la llei d’amnistia a Artur Mas, Carles Puigdemont i onze persones més.

La construcció de la trama russa i el ‘cas Volhov’

El Constitucional sorprèn i decideix apartar el jutge conservador Macías de tots els recursos contra l’amnistia

 

 

Les sentències sobre la llei quedaran en mans d'una majoria progressista, però això tampoc en garanteix la correcta aplicació  

 

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, durant la presa de possessió del magistrat del TC José Maria Macías Data de publicació: divendres 06 de setembre del 2024, 15:31 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

Agències

Dimecres, 29 de gener de 2025

 

 

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat, per majoria, apartar definitivament el magistrat conservador José María Macías del debat i de les deliberacions sobre els 16 recursos d’inconstitucionalitat i quatre qüestions d’inconstitucionalitat que es van presentar contra la Llei d’amnistia. El passat 15 de gener el TC ja havia acceptat la petició del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, perquè no pogués participar en la deliberació de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem. Com aleshores, el TC entén que la participació de Macías en un informe del CGPJ, del qual era vocal, contra la llei d’amnistia, incorre en les causes de recusació i posa en dubte la seva imparcialitat.

La decisió s’ha adoptat amb els vots del sector progressista del TC, majoritari al ple, i amb l’oposició dels quatre magistrats conservadors, que novament han anunciat vots particulars.  Sense Macías, l’equilibri de forces respecte a la llei d’amnistia es manté en quatre membres del sector conservador per sis del progressista.

El passat 15 de gener el TC va concloure que és

Trapero diu que el CNI no va informar els Mossos sobre l'imam de Ripoll abans del 17-A

 

 

SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A

 

El major assegura que els agents secrets de l'Estat el van informar després dels atemptats i destaca la "col·laboració lleial" que van tenir durant la investigació dels fets

El CNI va descartar que l'imam de Ripoll fos un risc

El govern espanyol desclassifica la documentació del CNI sobre els atemptats del 17-A

 

 

El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A | Congrés dels Diputats

 

 

 

REDACCIÓ

22 de gener de 2025, 19:36

Actualitzat: 23:08h 

 

 

El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.

El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.

Segons Trapero, la responsabilitat del control