OPINIÓ
"No sabíeu ni on anàveu ni on portàveu el país, surfejàveu sobre el
poble, buscàveu una sortida per a vosaltres i ens fèieu i ens feu encara
xantatge emocional"
Joan Rovira
20/10/2024
Tu sí que ets algú, no com els altres, que no som ningú. Per tu i amb
tu hem fet el ruc tant com hem pogut, amb ganes, amb unes orelles de
ruc immenses, perquè tu tinguessis els teus moments de glòria i després
t’escapessis per les clavegueres, et rendissis de la manera més patètica
possible o et muntessis un exili de pa sucat amb oli.
Tu sí que saps tot el que ha passat, per què i com, això no va de noms, ni de partits, va dels que sou com tu,
i ara us convé explicar alguna coseta, perquè es mouen cosetes i potser
has de fer mèrits, intueixes oportunitats o simplement t’has de buscar
la vida per sobreviure a un futur que a les teves víctimes se’ls farà
molt llarg.
O potser és perquè encara et penses que pots enganyar més gent. I no
et falta raó. Som tan rucs que necessitem genis com tu, reis de totes
les jugades mestres, dels “momentums”, de les estratègies guanyadores,
infal·libles, espaterrants, i de les maniobres secretes i tronadetes.
Què
importa que s’estigui enfonsant el Titanic en un oceà de merda, ple
d’icebergs que ni has sabut ni volgut veure, perquè et feien pànic i tu
ja anaves bé i tenies a punt una barqueta de salvament per si de cas. Tu
coneixes millor que ningú el camí cap a Ítaca o cap a la lluna de
València, que ve que ser el mateix que el precipici.
Tu sí que en saps, oi? Perquè tu sí que ho sabies.